Cervera

Sortida per la població de Cervera i el seu entorn a la comarca de la Segarra amb el guiatge d'en Joan Soler (Dissabte 6 setembre 2025).

El punt de sortida l'hem situat a la mateixa ciutat de Cervera. No arriba als deu mil habitants però els seus carrers son plens d'història i patrimoni. Així que el primer que hem fet és passejar-nos per el centre. Hem començat a la plaça on hi ha la imponent Universitat de Cervera. Es tracta de l'edifici més emblemàtic del barroc civil català i amaga una història fascinant vinculada a la política i el control militar. Es va fundar l'any 1717 per ordre de Felip V. El rei va tancar totes les universitats de Catalunya com a càstig pel seu suport al bàndol austriacista a la Guerra de Successió. El fet de concentrar-ho tot a Cervera era per premiar la seva fidelitat als Borbons, però també per una estratègia militar ja que al ser un poble aïllat era molt més fàcil controlar possibles revoltes dels estudiants. A finals del segle XVIII va arribar a tenir uns 2.000 alumnes. Va estar en funcionament fins a l'any 1842. Actualment s'ha convertit en un espai multiús que acull serveis educatius, culturals i administratius.

Un cop hem gaudit d'aquest edifici hem seguit tot travessant el carrer Major. Es tracta de l'eix medieval de la ciutat. Hi destaquen cases pairals i palaus amb façanes històriques i detalls curiosos. Paral·lel a aquest carrer podem veure el carreró de les Bruixes. És d'origen medieval i data del segle XIII. Originàriament era un carreró de ronda que passava per la part interior de la muralla medieval. És un carrer molt estret i hi ha trams coberts que passen per sota les cases formant túnels i porxos foscos amb arcades de pedra. També és un lloc de llegendes ja que sembla que les bruixes s'hi reunien les nits de lluna plena. D'aquí va néixer la popular festa de l'Aquelarre. Al carrer Major també hi trobem porxos, sobretot quan arribem a la plaça Major. Es van construir a l'edat mitjana per protegir els mercats i els comerciants de la pluja i el sol. Son porxades sostingudes per pilars i arcs de pedra massissa que donen un aire molt antic i monumental al carrer i a la plaça. Presideix la mateixa plaça l'edifici de la Paeria on hi destaquen unes mènsules esculpides molt curioses, amb cares humanes i motius satírics. I enganxada a l'ajuntament també podem veure l'església de Santa Maria. Sobresurt el campanar que fa uns 50 metres d'alçada i és d'arquitectura gótica. Les seves sis campanes encara es fan voltar a mà. Ja veieu que només visitant la ciutat teniu feina. Hi ha vàries opcions de visites guiades que s'acostumen a fer els dissabtes al matí. Nosaltres sortim del centre per una de les portes de la muralla. Encara es conserven alguns trams i estan en bon estat. Les vistes també ens acompanyen amb camps i camps fins on allarga la vista. Desprès de travessar el riu Ondara, girem cap a la dreta per anar a visitar una petita ermita. Es tracta de Sant Pere el Gros. L'església és una de les joies arquitectòniques més singulars i desconegudes de la Segarra. La seva peculiaritat és que té una nau de planta circular coronada per un absis semicircular. Es tracta del munument sencer d'aquesta tipologia més gran de tot Catalunya. Construïda al segle XI és d'estil romànic llombard primitiu, amb murs fets de carreus de pedra molt ben treballats. 

Hem tingut la sort de comptar amb les explicacions d'un dels guies turístics de Cervera, en Joan. Cal recular una mica enrere per recuperar el camí que s'endinsa entre camps de conreu on predominen els cereals com el blat i l'ordi. Uns camps de canvien de color segons l'estació de l'any. Des de la darrera església hem de fer poc més de 5 kilòmetres per arribar al proper objectiu. Es tracta del Corral del Monjo. També és conegut popularment com la Cabana del Monjo o Cabana dels Caçadors. Està situat a uns 613 metres d'altitud i dins el terme municipal de Ribera d'Ondara. Tot i estar en runes hi trobem alguns elements molt particulars i poc habituals per aquest tipus de construcció rústica. Compta amb restes d'arcs i columnes, una petita torre de vigilància o mirador, i el que sembla que va ser un oratori o petita església. Al estar en un petit turonet, les vistes també son magnífiques sense perdre en cap moment la Vila de Cervera.  

I la tornada cap al punt de sortida és també per pistes entre camps i camps sense cap més element patrimonial tret d'alguns murs de pedra seca. Son 6 kilòmetres que us recomanem que no feu en dies de molta calor ja que no hi ha gaires ombres. 

Un recorregut de 13 kilòmetres i que no arriba als 200 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

La Seu d'Urgell

Sortida des de la Seu d'Urgell per gaudir del seu patrimoni i fer una volta per els poblets del voltant, com Calvinyà i Anserall amb en David García (Dissabte 30 agost 2025)

De bon matí ens hem situat a tocar de la Catedral de Santa Maria, un temple catòlic del segle XII. Es tracta de l'única catedral íntegrament romànica que es conserva a Catalunya. L'actual edifici de grans dimensions és el quart aixecat al mateix lloc. L'església té tres naus robustes i un gran absis central d'influència llombarda. També destaca el claustre amb més de 50 capitells. O la verge d'Urgell, una talla de fusta policromada del segle XIII. Us recomanem una visita tant a la ciutat com al monument. Nosaltres hem coincidit amb la festa major i per temes de logística no hem pogut entrar al claustre a gravar. Tot i així el nostre guia, en David, ens ha ben explicat tots els detalls com a bon historiador que és. 

Però com que hem vingut a caminar ens hem posat en marxa deixant el centre i de mica en mica, allunyant-nos-en. El nostre següent objectiu, Calvinyà, que trobarem a uns tres kilòmetres. És el tram de la ruta que fa més pujada. La sort és que les vistes a la Seu d'Urgell son precioses. Hi ha un parell de miradors i fins i tot un banc per seure. 

De seguida també tenim les primeres vistes de Calvinyà mentre ens hi anem acostant. Les seves cases son esglaonades i molt ben adaptades al terreny. Situat a uns mil metres d'altitud compta amb una seixantena d'habitants, un poblet petit però amb molt d'encant. Hi destaca l'església de Sant Tomàs, un edifici d'estructura singular. El poble pertany al municipi de les Valls d'en Valira que té un total de 13 pobles encara habitats, 4 barris compartits amb la Seu d'Urgell i 4 pobles deshabitats. 

Ara el camí ja fa baixada direcció a Anserall que també pertany al mateix municipi. Tot baixant ens trobem amb les restes de Santa Margarida de Calvinyà. D'aquesta antiga església romànica només en queden alguns murs i la part del campanar de torre, amb planta quadrada. També hi ha una finestra a doble esqueixada i a la façana meridional hi ha les obertures corresponets al segon pis. Una llàstima que estigui en tant mal estat. Seguim baixant per anar a travessar per sota de la carretera que puja a Andorra. Tot seguit travessem el riu que dóna nom a tot el municipi, la Valira. I som als carrers d'Anserall que actua com a capital de tot el municipi. Els seus carrers ens permeten veure cases tradicionals de pedra integrades en el paisatge de muntanya. També és un poble de pocs habitants. El més important i destacat ho trobem a uns 500 metres del nucli. Es tracta d'un dels plats forts del romànic a Catalunya: Sant Serni de Tavèrnoles. Només es conserva una part de tot l'edifici. Fou un centre espiritual molt poderos durant l'Edat Mitjana. No se'n coneixen amb seguretat els orígens, però es creu que és d'època visigòtica i que ja existia al segle IX. Va ser restaurada entre els anys 1971 i 1975. El que es pot veure només és la capçalera de l'església romànica d'una important abadia benedictina. El que podem percebre és la seva curiosa planta basilical amb tres naus, un transsepte capçat per dues absidioles als seus extrems, i uns grans absis centrals trilobulats. 

Ja veieu que aquesta ruta combina patrimoni i natura al cent per cent. És moment de tornar enrere cap al poble i seguir recte, ja cap a la Seu d'Urgell. Es tracta d'un camí planer que voreja la Valira. Aigua per tot arreu i bestiar pasturant tranquil·lament. Abans d'arribar al final encara trobem punts interessants. Passem per la Borda de Sant Esteve i les restes de Sant Esteve del Pont. És una antiga església romànica del segle XI que malauradament està en runes. I just abans d'arribar al final de la ruta ens enfilem una mica per acostar-nos a la Torre de Solsona. Es tracta d'una antiga fortificació militar de defensa que s'aixeca dalt d'un turó estratègic entre Castellciutat i la Seu d'Urgell. Funcionava com una torre per protegir el proper Castell de Ciutat. Es creu que la torre original es va construir durant la segona meitat del segle XII. Es va anar modernitzant arran de les invasions franceses del segle XVII. Va tenir un paper clau en la defensa de la Seu d'Urgell l'any 1714 durant la Guerra de Successió i també es va fer servir més endavant durant les Guerres Carlines del segle XIX. I el que també té, és una meravellosa vista a la ciutat i l'entorn. Travessant la N-260 i de nou el riu que es va acostant al seu final per unir-se al Segre, ja només ens queda endinsar-nos cap al centre per acabar la ruta. Son uns 13 kilòmetres i uns 400 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Podeu completar la jornada recorrent els carrers i plaçes de la Seu on hi han molts racons interessants. O fins i tot per una passejada per el Parc Olímpic del Segre. Un referent mundial per als amants de l'esport d'aventura i també un gran parc urbà per passejar i gaudir de la natura. 

Colomers - Sidillà - Sant Llorenç de les Arenes

Sortida a la comarca del Baix Empordà entre les poblacions de Colomers i Foixà, visitant el Poblat de Sidillà i l'església de Sant Romanç. (Josep Grau-26 agost 2026).

A tocar del poble de Colomers i just al costat del riu Ter hi ha un bon aparcament per deixar els cotxes. Sense entrar al poble, i a un dels extrems del mateix espai hi trobem la font de l'Escaleta. Això si, una mica amagada. Està en un lloc ombrívol i té una estructura cònica amb teulada. A partir d'aquí deixem la part més urbana i a l'esquerra seguim per el Camí del Riu, que és una carretera asfaltada. Després de travessar el Rec del Molí per sobre, hem de seguir fins a trobar la presa de Colomers on hem de creuar el riu Ter. Aquesta construcció va substituir l'antiga que s'havia aixecat a començaments del segle XVII per ordre del senyor de la Baronia de Verges amb l'objectiu de desviar aigua del riu cap al Rec del Molí de Colomers per moure diversos molins fariners. La construcció actual es va fer un kilòmetres riu avall respecte la vella, entre el 1963 i el 1970 per millorar el reg de la plana del Baix Empordà. El pont per travessar també és apte per bicicletes ja que per aquí hi passa la ruta del Ter. I al creuar el riu deixem el terme de Colomers i entrem al de Foixà. 

Vist aquest punt interessant ca seguir per la pista i a un kilòmetre més o menys i endinsant-nos a la zona boscosa de la dreta comencem a trobar punts interessants. Està ben senyalitzat. El primer que podem veure és l'edifici de Sant Sebastià. Estem al conjunt arqueològic de Sidillà. Aquestes primeres restes, tot i que la gent de la contrada en deia tradicionalment capella, torre o sagristia, les excavacions arqueològiques recents han confirmat que es tractava d'un mausoleu funerari de l'alta edat mitjana, construït per enterrar-hi els personatges de gran rellevància social de l'època. I res, a uns 200 metres més endavant ja ens trobem amb la resta d'edificacions. Primer el Poblat de Sidillà i a tocar l'església de Sant Romanç. Es tractava d'un recinte tancat on les cases i edificis es van construir molt junts. Curiosament va ser colgat i abandonat a causa de les dunes de sorra que es movien per l'acció de la tramuntana entre els segles XI i XIV. 

De fet, gràcies a la sorra, es considera un jaciment arqueològic excepcional ja que va quedar protegit. Tot el poblat girava al voltant de l'església de Sant Romà. Com que la sorra també la va sepultar parcialment, l'edifici disposa d'un estat de conservació estructural excepcional per a la seva antiguitat. És d'una sola nau de 22 metres de llargada i està dividida en dos trams i coberta amb una volta de canó. La capçalera de l'església té forma una trapezoidal poc comuna, comunicada amb la nau a través d'un bonic arc triomfal ferradura. 

Un com hem conegut totes les explicacions tant d'en Josep com d'en David, i amb la panxa plena, hem continuat pel mig del bosc fins a trobar una carretera que ens ha de portat al proper objectiu. El tenim a uns 3 kilòmetres i es tracta de Sant Llorenç de les Arenes. Es tracta d'un veïnat del terme de Foixà, molt tranquil format per un grup de masies antigues disseminades, envoltades de camps i boscos de pins. L'església de Sant Llorenç és el punt més destacat. L'edifici actual és d'estil romànic tardà construït entre els segles XII i XIII. És d'una sola nau amb un absis semicircular fet de grans pedres ben tallades. La porta principal té tres arcs de mig punt i un campanar de paret amb espadanya de dos arcs i que conserva només una campana.

Paral·lels al recorregut del riu Ter cal anar seguint fins arribar de nou a la resclosa per poder travessar-lo. Pel camí passem per els Masos, una barri amb una quinzena de masies, algunes molt antigues. Mas Font, Can Badó, Cal Cisteller... Tornem a veure el Ter que acompanyem fins a travessar-lo pel mateix punt que ho hem fet a primera hora. I abans d'arribar al poble trenquem a l'esquerra on podrem veure la resclosa vella de que us parlàvem al inici i un tram del canal del Rec del Molí. També hi ha un safareig aprofitant el pas de l'aigua. I de nou a la zona de l'aparcament gaudim d'un mirador de fauna del Ter i fins i tot hi ha taules i cadires per fer un bon picnic amb vistes al campanar de l'església de Santa Maria de Colomers. També hi ha una empresa de lloguer de caiacs que ofereix rutes molt atractives aprofitant el riu. Una sortida ben fàcil, de només 10 kilòmetres i menys de 100 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Turó de Sant Roc

Sortida des de Ripoll per fer un dels seus cims més emblemàtics i populars, el Turó de Sant Roc. (Antoni Llagostera, 23 agost 2025)

Tot i que la majoria som de Ripoll, hem fet l'inici de la ruta des del Monestir de Santa Maria. Alguns dels nostres caminadors venen de fora i sempre és agraït gaudir d'aquest monument emblemàtic. I ho hem fet des del darrere, des dels absis. Des d'aquest punt podem agafar el Passeig Elies Rogent que passa just a tocar del Monestir per la part del darrere, i així es pot gaudir d'una vista ben peculiar de la torre del campanar i just a tocar l'església de Sant Pere, que era l'església parroquial de Ripoll fins l'any 1893. Del Monestir en podríem fer un programa a part. Us recomanem visitar-lo algun dia, on destaca el seu claustre i la portalada. O el seu interior, on hi ha enterrat el Comte Guifré el Pilós. Nosaltres seguim la ruta per el raval de Sant Pere que de mica en mica ens portarà als afores de la capital ripollesa. Anem trobant molts punts interessants, la font de Sant Eudald, alguna casa modernista o el traçat de la Sèquia Molinar, un canal que portava aigua al molí situat al recinte del Monestir de Ripoll. 

Just al sortir de les darreres cases del poble es passa per la font del Sant, un altre punt emblemàtic de les passejades dels ripollesos. Hi ha bancs per seure-hi una estona a l'ombra. El camí segueix per una forta pujada, per sort molt curta, direcció a Campdevànol. Coincidim un tram amb la ruta que es pot fer amb bicicleta. A més o menys un kilòmetre podem deixar aquesta via verda i trenquem a la dreta per començar a enfilar-nos cap a Sant Roc. Ens endinsem als plans de la Querola, i més endavant veiem la casa per la part del darrere. Una gran masia que actualment s'està reformant. A partir d'aquí ens endinsem al bosc per un camí molt bonic i de bon fer que es va enfilant de mica en mica. És molt habitual trobar ripollesos que pujen o baixen per fer una mica d'esport. A la tardor també és zona de bolets. Hi podem veure bones vistes a la població veïna de Campdevànol i també al Puigmal. Cal anar girant cap a la dreta per anar a buscar la carena i enfilar cap amunt entre un fantàstic bosc de pins. Ja a la part alta de la muntanya, a uns 934 metres,  el recorregut es fa més pla. Amb vistes a la casa de Sant Roc i a l'ermita cal girar a la dreta i tot travessant un camp ens acostem directe a la petita ermita. És un indret fantàstic ja que hi ha una bona vista general de Ripoll i el seu entorn. 

L'ermita és un petit edifici de planta quadrada que recentment s'ha netejat i condicionat tot i que li faltaria una bona reforma. Al seu interior hi ha un petit Sant Roc i un llibre de signatures per deixar constància del nostre pas. Un cop hem esmorzat hem continuat fent una petita ruta circular per l'entorn. Tornant enrere però cap a la dreta, just al costat del camí, hi podem veure un búnquer que està força camuflat. Es pot entrar al seu interior. Era un búnquer de la Guerra Civil i estava pensat per posar-hi una metralladora. Una mica més a l'esquerra seguint el camí, passem per una petita bassa natural que quan hi ha aigua és ben curiosa de veure, envoltada de flora i vegetació abundant. Un dels objectius de la ruta, ja sabeu que nosaltres sempre intentem afegir-hi valor històric i cultural, era trobar el Pla d'en Pere. De seguida hi hem arribat. Ara el que es tractava era de trobar un antic dipòsit on s'hi havia trobat bronze. Sembla que a l'any 1.915 es va trobar una quinzena de peces de bronze que van ser enterrades en aquest lloc i trobades per casualitat a finals del segle XIX i que actualment es troben en diferents museus, un parell a Ripoll. Pel que sembla devien estar en transit cap a la zona mediterrània per comerciar i es desconeix la causa del perquè van ser enterrats en aquest pla. El nostre recorregut segueix encara una mica més enllà per veure la casa de Comallevosa, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. El conjunt està format pel mas original, un edifici annex i una cabana. La masia més antiga consta de planta baixa, dos pisos i golfes, coberta amb una teulada a dues aigües. Destaca la seva façana sud d'estil colonial amb una gran balconada i una singular glorieta adjunta feta de ferro, fusta i vidrieres. Les vistes continuen sent fantàstiques. 

Un cop vista la casa des de fora, fem un gir a l'esquerra per anar a buscat el coll de Baubs. Un punt de confluència de camins tradicionals d'aquesta zona. Nosaltres cap a l'esquerra per pujar de nou cap al Turó de Sant Roc i recuperar de nou l'ermita. Des d'aquest punt comença la baixada, molt agradable, cap a Ripoll. Amb uns dos kilòmetres tornarem a ser al centre de la Vila. Arribant a la casa de cal Violí, hi ha unes restes que ens diuen que en aquest punt hi havia hagut un fortí. Es tracta d'una antiga estructura defensiva històrica. L'origen i el moment de màxim protagonisme es remunta al segle XIX, en el context de la primera Guerra Carlina. Malauradament en queden poques restes amagades per la vegetació. I de seguida som al barri de Sant Pere de Ripoll. Per unes escales baixem fins al Monestir de Santa Maria on també hi ha el Museu Etnogràfic on podem fer-hi una visita i observar les peces de bronze que es van trobar al pla d'en Pere. Un recorregut de poc més de 9 kilòmetres i uns 300 metres de desnivell. 

Powered by Wikiloc

El Turó de Sant Roc té altres punts per accedir-hi que fan que et puguis fer la ruta al teu gust i gaudir de la muntanya i les seves vistes.

Tossal de Lletó

Sortida a la comarca de l'Alt Urgell per fer un 100 cims del llistat de la FEEC, el Tossal de Lletó. (Divendres 22 agost 2025)

El punt de sortida el trobem al poble de Vilanova de Banat, com deiem a la comarca de l'Alt Urgell, i més concretament en terme municipal de Alàs i Cercs, molt a prop de la capital, la Seu d'Urgell. Podem aparcar a un dels extrems d'aquest petit llogaret amb una vintena d'habitants. Fem un petit tram de carretera i de seguida la deixem agafant un camí cap a l'esquerra que es va enfilant de mica en mica envoltat de camps i natura. Les vistes al poble comencen a ser protagonistes a les nostres esquenes i davant la majestuosa serra del Cadí. També hi ha bestiar que pastura per la zona. 

El primer objectiu és assolir el Turó Galliner de 1.614 metres i que es troba a uns 3 kilòmetres del poble. Es tracta d'un mirador espectacular on s'hi ha instal·lat una estructura de fusta, en forma de balconada. També està pensat per la observació de rapinyaires migradors. Un bon punt per esmorzar. Seguim caminant un parell de kilometres més, primer baixant una mica i després tornant a pujar, poc desnivell, arribem al 100 cims. Haurem passat per la Collada Ampla i la Collada de Lletó. 

Situat a 1.631 metres té molt bones vistes a la Serra del Cadí i les seves parets de la cara nord. També es pot veure part de la vall del Segre i molts dels cims de la Cerdanya. 

Després de gaudir una bona estona hem tornat enrere fins a la collada de Lletó on s'ha de trencar a la dreta per arribar precisament al nucli que dona nom al cim, Lletó. Es tracta d'un antic poble, de molt poques cases, avui pràcticament abandonat. El fort aïllament d'alta muntanya va fer que els seus habitants marxessin a mitjans del segle XX. Tot i això encara s'hi mantenen antigues cases de pedra en un estat relatiu de conservació. El patrimoni més destacat que es conserva és l'església de Sant Esteve de Lletó. La primera referència data de l'any 1044. I des d'aquest punt hem de fer poc més de tres kilòmetres per tornar al punt de sortida, coincidint amb el camí de pujada a la part final. El paisatge continua destacant amb detalls i vistes que impressionen. 

Ens endinsem als carrers de Vilanova de Banat on les cases es van construir damunt del camí de l'entrada a l poble. Hi podem veure racons molt fotogènics i plens de tranquil·litat. També hi trobem l'església dedicada a Santa Cecília que es va cremar juntament amb la resta del poble l'any 1562. Hi destaca el campanar de torre de secció quadrangular amb quatre finestres en arc de ferradura. S'accedeix a l'església per una gran porta adovellada en arc de mig punt i dovelles molt amples. El poble encara viu de l'agricultura i la ramaderia, però també del turisme rural. És un lloc ideal on el temps sembla que s'ha aturat i on el silenci només es trenca pel so de les esquelles dels ramats que hi pasturen. Un recorregut que no arriba als 10 kilòmetres amb un desnivell de 460 metres.

Powered by Wikiloc

Coves de Serinyà

Ja ho diu el títol, coves de Serinyà. Una ruta per conèixer alguna de les coves que hi ha a l'entorn i acabar fent una visita a les coves del Reclau aprofitant les excavacions que s'hi feien. (Dimarts 12 agost 2025).

Hem iniciat la ruta al centre del poble i de seguida hem agafat un camí per la zona esportiva i ens hem endinsat al bosc. I a molts pocs metres ja trobem la primera cova, la Bora Gran d'en Carreres. Es tracta del primer Jaciment Paleolític de Catalunya. Un espai obert en forma de balma, amb conglomerats. Les altres coves que trobem al municipi són de tova calcària, unes coves provocades pel pas de l'aigua. La Bora Gran d'en Carreres va ser descoberta l'any 1866 per un frare que ho va fer saber. Dos anys més tard, el 1868 es va fer una primera excavació i durant els anys es van anar trobant restes amb diferents col·leccions molt interessants. A més avui hem tingut el plaer de que ens acompanyes en Narcís Soler, arqueòleg i catedràtic d'història, i ens ha explicat tota la història. 

El recorregut segueix per les fonts del Sagrat Cor i del Cau del Lleure. Estan a uns 50 metres l'una de l'altre. La ruta segueix un tram del riu Serinyadell que refresca l'ambient. En algun punt cal travessar-lo fent equilibris tot i que el cabal no era molt abundant. Després d'una petita pujada el camí s'obre i el paisatge també, amb alguna vista al Santuari dels Munts per exemple. Passem a tocar d'un prat tot buscant una altra cova, la dels Encantats. Podem veure un forat que servia per extreure els materials que s'hi trobaven. Hi ha una mena de reixa de ferro de protecció i és millor no entrar-hi ja que l'accés és complicat. Està situada a la margenera, una cinglera que cau sobre el riu Ser. Un penya-segat on hi ha diverses coves precisament amb el nom de Coves de la Marganera. La més antiga és la cova dels Encantats que també havia estat excavada per diversos arqueòlegs durant els anys. Una pista ens acosta de nou al poble entrant per el carrer del Torrent on hi ha un safareig ben curiós, el rentador de Can Carreres. Seguim per el carrer de Joan Carreres on també hi ha la seva casa. És la casa dels propietaris de la Bora Gran d'en Carreres. Una casa amb molta història. (Veure vídeo). 

I ja que hem tornat al poble, és imprescindible fer una ullada al l'església de Sant Andreu. Es tracta d'un edifici romànic documentat ja al segle XII. Consta d'una sola nau coberta amb volta apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular. La portalada d'accés presenta quatre arcs en degradació fets amb dovelles i un timpà llis. El campanar és una torre de planta quadrada d'uns 5 metres de costat i s'alça directament sobre la façana principal. Té dues obertures de mig punt a cada costat i una teulada a quatre vessants.  La segona part de l'excursió ha consistit en fer una visita al Parc de les Coves Prehistòriques, les Coves del Reclau. Ens hi hem acostat amb el cotxe. El primer que hem pogut veure és una exposició que ens posa al dia dels 50 anys d'excavacions iniciades l'any 1975. També hi ha un audiovisual molt interessant. 

Ja a l'exterior, fent un petit recorregut s'arriba a la cova de l'Arbreda. La nostra visita va coincidir amb una campanya d'excavacions que es sol fer a l'estiu. Per tant també hem gaudit de la visió i explicació d'aquests arqueòlegs. El nostre acompanyant, en Narcís, ha participat activament en les excavacions durant molts anys. Ara és el seu fill, en Joaquim, qui manté la passió per l'arqueologia. Hem acabat visitant les altres coves del complex com les d'en Molet o la del Reclau-Viver o la d'en Pau. Abans de marxar també hem pogut veure de primera mà els treballs de neteja i classificació del material que es va trobant. 

Una ruta apassionant coincidit amb aquest grup d'arqueòlegs. Us recomanem fer-hi una visita.

Powered by Wikiloc

Salt del Mir

El Salt del Mir és una visita obligada per els amants de l'excursionisme i la natura, a la comarca d'Osona. Nosaltres hi hem accedit des de Santa Maria de Besora amb l'Antoni Llagostera (31 juliol 2025).

El punt de sortida l'hem fet des de la Cabana del Mir, a Santa Maria de Besora. Cal tenir en compte però que s'hi arriba per una pista d'uns 3 kilòmetres des del poble. Està prohibit circular-hi i aparcar-hi. Només es pot passar si es va al restaurant de la Cabana del Mir. Nosaltres ho hem solucionant deixant un cotxe ja que un parell de companys hi han anat a dinar al final de la ruta, i així els altres hem deixat els cotxes a Santa Maria de Besora. El nostre objectiu era acabar a Sant Quirze de Besora, per tant també hi hem deixat un cotxe i al acabar la ruta hem pogut tornar a buscar els cotxes i deixar els companys al restaurant. L'alternativa és fer els 3 kilòmetres a peu per el GR 151. En tot cas hem sortit del aparcament del restaurant on al costat també hi ha la casa del Mir, una autèntica casa de pagès. 

El camí s'inicia per una pista que va baixant cap a la riera envoltats d'ombres. Hi a un moment on es pot agafar un caminet a l'esquerra que baixa encara més ràpid ¡ evita les corbes de la pista. De seguida arribem a la riera de la Foradada on podem travessar per una passera. Aquí podem veure restes de l'antiga resclosa que recollia l'aigua per el molí que visitarem. Una mica més endavant ja podem veure el salt des de dalt, la bassa on arribava l'aigua i la canalització molt peculiar que s'endinsa a una roca. El recorregut baixa de cop cap als tres molins fariners que hi ha a la zona. dos d'ells enllaçats. Aprofitaven el desnivell i l'aigua que anava baixant. Tot i estar en runes, l'estructura és d'una bellesa espectacular. Estem parlant dels molins del Mir. Al primer molí hi veiem un parell de pedres espectaculars i intuïm el que era la casa del moliner. Més avall, al següent molí, podem veure l'estructura i les restes de la turbina de ferro. I per unes escales arribem al llit de la riera on hi ha el tercer. 

Aquí ja es pot veure l'espectacular salt del Mir. Tot i que aquest dia no baixava gaire aigua, val la pena veure'l. Fa uns 35 metres d'altura. Destaca també la gran acumulació de calç a la paret sota el salt i les cassoletes formades per l'erosió de l'aigua a les roques. Una mica més avall hi ha les restes de la central en una caseta ben petita molt camuflada per la vegetació. A dins encara hi ha la turbina i tots els enginys però en força mal estat. Un cop vist tot això cal tornar a recuperar el camí per anar a buscar la pista que baixa del restaurant. És una bona sortida i ben fàcil de fer i acabar amb un bon dinar, però nosaltres hem de fer més recorregut per omplir el programa. Així que un cop a la pista, enlloc de pujar cap a la Cabana del Mir, hem trencat a l'esquerra que segueix per la pista de molt bon fer i amb força ombres. Les vistes s'obren al Castell de Besora i si ens hi fixem, també al poble de Santa Maria de Besora. Seguim baixant i recuperem l'aigua amb el petit salt del Rodal. Una mica més avall tornem a trobar la riera de la Foradada que seguirem gairebé fins al final del nostre recorregut. I cal travessar-la forces vegades. Si el cabal no és molt abundant és de bon fer tot i que en algun lloc ens hem mullat els peus. És divertit i alhora refrescant. Tot i que hi ha alguna pujada, el recorregut és en descens i molt agradable de fer. 

Ja a la part final tornem a creuar la riera ja per un pont i deixant el municipi de Santa Maria de Besora i entrant a Sant Quirze de Besora. També hi ha un moli,  aprofitant la mateixa riera. Es tracta del moli de la Foradada o de Can Domènech. La casa de la Foradada, en runes, es va construir el 1750, per tant, s'interpreta que el molí era anterior. El 1806 es va reformar i va deixar de funcionar el 1975. La casa està abans de creuar el pont i el molí ja travessat, per tant en terme de Sant Quirze. Encara avui es conserven elements de la seva estructura original, com les parets superiors fetes de terra i les bigues de fusta. Actualment és un habitatge familiar i encara manté la turbina, la resclosa i la maquinària interna en un estat de conservació excel·lent. Entrem a Sant Quirze per la zona del polígon industrial i trobant el riu Ter, on també arribem les aigües de la riera de la Foradada. 

Hem començat amb la industrialització en forma de molins i acabem a tocar d'empreses del sector metal·lúrgic com és Some o l'antiga fàbrica de Can Guixà que es dedicava al sector tèxtil. Aquí val la pena visitar uns petis jardins amb bambú i curioses escultures. Al fons hi ha una petita capella amb la imarge de la Mare de Déu de Montserrat. I acostant-nos al nucli urbà ja teniem el cotxe aparcat per acabar amb la logística que us hem comentat. Un recorregut de 11 kilòmetres amb un desnivell positiu de 100 metres i negatiu de 400 metres.

Powered by Wikiloc