Jafre - Tallada d'Empordà - Verges

Nova sortida a la comarca del Baix Empordà per visitar els seus fantàstics pobles amb la companyia d'en David García. En aquest cas hem gaudit de Jafre, la Tallada d'Empordà i Verges. (Dissabte, 15 novembre 2026)

Iniciem el recorregut visitant la població de Jafre. Amb uns 380 habitants està situada al marge esquerra del riu Ter. Val la pena endinsar-se en el seu nucli històric amb carrers empedrats que conserven l'encant rural amb diverses construccions que daten de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. Presideix el poble l'església de Sant Martí, un edifici amb molta història. Tot i tenir orígens romànics, la degradació del temple i l'enfonsament de l'absis l'any 1639 va obligar a projectar un edifici totalment nou. La nova església barroca es va fusionar amb l'antic castell de Jafre aprofitant els seus murs. 

Baixant unes escales i deixant el nucli ens acostem fins al Santuari de la Fontsanta. Es tracta de l'edifici més singular i llegendari de la població. És un complex religiós modest del segle XV. El seu origen és miraculós i les seves aigües tenen propietats curatives i guaridores segons la llegenda. Arran de la gran quantitat de malats que van arribar d'arreu de Catalunya buscant el miracle de l'aigua, es va decidir edificar el complex durant el segle XV. I sortint del poble ens posem a caminar direcció la Tallada d'Empordà que tenim a uns 4 kilòmetres. El recorregut transcorre per una pista de molt bon fer envoltats de camps i vistes com el Massís del Montgrí. Gran part del camí és de terra i és difícil trobar-hi algun vehicle, per tant la calma està assegurada. Ens endinsem ja al poble que és una mica més gran que Jafre, amb uns 450 habitants. La Tallada d'Empordà està molt lligat a la història medieval dels comptes d'Empúries i destaca pel seu ric patrimoni arquitectònic. El poble va néixer a l'edat mitjana al voltant del seu castell documentat des del segle XI. El nucli antic conserva el traçat original de la muralla medieval. Hi podem veure 6 torres de defensa, algunes circulars i algunes de quadrades, que s'integren entre les cases actuals. Arribem fins a l'església de Santa Maria. Un temple romànic dels segles XII-XIV. Un bon lloc per esmorzar amb uns bancs per seure davant del monument. El més curiós és que va néixer originalment com la capella de l'interior del castell. Per aquest motiu podem veure elements com una torre situada sobre l'absis i algunes espitlleres fortificant així l'església. 

I deixant el poble repetim el mateix patró, anem a buscar el següent poble situat a uns 3 kilòmetres i de nou per una pista de terra de molt bon caminar i gairebé sense desnivell. Arribem ja a Verges. Amb més de 1.100 habitants és un dels pobles amb més personalitat i ressò cultural de tota la comarca. Ens aturem al carrer de l'Orient o més conegut com el carrer dels Cargols. És molt conegut per el seu pas de la Processó de Verges i el pas de la Dansa de la Mort. El carrer és il·luminat com es feia antigament abans que arribés l'electricitat, amb unes llànties d'oli fetes amb cargols. La processó i la seva dansa és una de les tradicions de Setmana Santa més antigues i espectaculars d'Europa i està declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. En David també ens ha explicat altres curiositats com la tradició gastronòmica de la Sopa de Verges. 

El poble ens ofereix passejar pel seu centre històric i fer un viatge en el temps. El nucli medieval estava totalment tancat per muralles de les quals se'n conserven alguns trams. A la plaça major hi trobem un dels antics portals d'accés i dues torres de defensa molt ben conservades. L'ajuntament i les antigues escoles ocupen el lloc on hi havia l'antic castell i encara en queden visibles alguns murs i la plaça del davant. Al centre de la vila medieval hi ha l'església de Sant Julià i Santa Basilissa. Mostra una barreja d'estils com el romànic, a l'absis i part de la nau, o l'estil neogòtic a la resta de capelles. També hi ha un toc modernista, sobretot al seu interior. Ja veieu que és un poble amb moltes curiositats i obligat de visitar. 

Els 5 kilòmetres que ens separen del punt de sortida els fem novament per una pista sense trànsit que voreja el riu Ter i el Rec del Molí que rega els camps de la zona. Abans d'arribar de nou a Jafre passem per el Molí de Jafre. Construït a principis del segle XIX, va començar a funcionar l'any 1831. Durant els anys ha servit com a molí fariner, posteriorment arrosser i finalment per produir electricitat. Tot i estar a tocar del Ter, l'aigua arriba gràcies al Rec del Molí. Una importantíssima canalització d'origen medieval que neix a la resclosa de Colomers i acaba desembocant a l'Escala. I acabem la ruta de nou a Jafre havent fet un recorregut d'uns 16 kilòmetres i 180 metres de desnivell.

Powered by WikilocSource: Garmin Forerunner® 255

Talaia del Montmell

Sortida a la Talaia del Montmell, a la comarca del Baix Penedès, amb la companyia d'en Jordi. (Dissabte 25 octubre 2026).

Primera parada a la Joncosa del Montmell, un nucli de població que fa de capital administrativa del municipi del Montmell. Situat a uns 430 metres d'altitud és un llogaret tranquil amb uns 150 habitants. Hi trobem l'església de Sant Miquel i de la Mare de Déu del Remei amb data de 1862. Des d'aquest punt tenim una bona vista de la Talaia del Montmell, el nostre objectiu. El punt de sortida el trobem a uns 4 kilometres després de seguir una pista en bon estat amb el cotxe. Ens situem doncs a l'àrea recreativa del Montmell. Una zona amb ampli aparcament, taules i bancs sota els arbres, barbacoes, lavabos, una font i fins i tot una zona d'acampada regulada. La ruta comença aquí amb la companya d'en Jordi Basesa, un gran coneixedor de la zona. I amb els primers metres de caminar ja podem veure un primer punt d'interès. Es tracta de l'església Nova de Sant Miquel, la tercera de les esglésies del Montmell. Fa gairebé 400 anys que es va construir. Està formada per una nau central i unes capelles a banda i banda i un campanar de forma quadrada, rematat amb merlets. Al voltant de l'edifici hi podem veure restes d'antigues construccions on hi destaquen velles estructures d'arcs rebaixats de pedra del país i arcades fetes amb maons de gran format. L'església es va construir per evitar pujar a l'ermita antiga que hi ha més amunt, a escoltar la missa. El recorregut continua de pujada direcció a la Talaia. 

Hem de pujar uns 100 metres de desnivell de cop per arribar a l'ermita de Sant Miquel. Aquesta és una construcció del segle XII d'estil romànic amb clares influències llombardes. Està perfectament encaixada en una graonada de la penya i es poden veure unes vistes impressionants. Manté el sostre de volta i la seva estructura en peu gràcies a una iniciativa local en que es va restaurar. Un bon lloc per esmorzar. I el recorregut continua fent una pujada forta superant 100 metres més de desnivell per arribar, desviant-nos cap a l'esquerra, fins al Castell del Montmell. Està situat a 780 metres d'altitud. Es tracta d'un autèntic castell roquer, totalment fusionat amb la carena de la muntanya. És dels més antics de Catalunya, documentat per primera vegada l'any 974. Es conserven els murs d'una antiga torre rectangular de dos pisos que feia uns 10 metres d'alçada. També s'entreveu el que era la capella del castell, una petita estança amb volta de canó que servia de capella privada. I també veiem el que era el recinte del castell i l'antic poblat que va quedar totalment deshabitat a mitjans del segle XX. Un espai fantàstic amb les vistes de nou com a protagonistes.

Des d'aquest punt cal baixar una mica per seguir pujant cap a la Creu del Cap de la Serra. Es tracta d'una creu força gran que es veu des de molts llocs. Més enllà de la seva simbología ha esdevingut un element fotogènic i d'identitat de la muntanya. Antigament havia estat iluminada i era visible des de totes les contrades. Ja hem fet la part més complicada de la excursió. Tot i que el recorregut continua pujant, ara ho fem per la carena i de forma molt més suau per anar a buscar el punt més alt, el Puig de la Talaia situat a 861 metres. 

És un dels 100 cims de la llista de la FEEC i evidentment que té molt bones vistes. Però avui, la boira ens ha fet la punyeta i al moment de fer cim no hem vist res de res. Sort del nostre guia, en Jordi, que ens tenia una sorpresa preparada i que ens ha il·lustrat totes les vistes que es poden veure des d'aquest punt. Ho podeu veure al vídeo del capítol. Al cim no hi falta un llibre de signatures i és el punt més alt del Penedès. I com que la boira ens ha fet la guitza no ens hem entretingut gaire seguint de nou la carena, ara de baixada i fent algun altre petit cim com el Puig de les Comes. Per sort la boira ha desaparegut i recuperem les bones vistes. Trencant cap a l'esquerra el camí va baixant cap a les restes de Cal Jepot i més endavant Vallflor. Es tracta d'un racó ple d'història rural i medieval. Un antic llogaret i zona de masies, avui pràcticament deshabitat. Si que trobem una vall amb molta activitat agrícola. 

Toca seguir cap a l'esquerra vorejant la preciosa Vall de Sant Marc on anem trobant alguna masia. Representa que estem tornant cap al punt de sortida però passant per la part baixa de la Talaia del Montmell. Estem parlant d'uns 4 kilòmetres des de Vallflor. Si que el camí va pujant una mica fins arribar de nou a l'àrea del Montmell. Hem aprofitat l'àrea recreativa per entaular-nos i recuperar forces. Un recorregut d'uns 9 kilòmetres amb un desnivell que no arriba als 400 metres.

Powered by Wikiloc

Rupià - Foixà - Ultramort - Parlavà - Rupià

Ens agrada fer sortides per pobles petits que amaguen molt d'encant i patrimoni. En aquest cas hem enllaçat uns quants municipis del Baix Empordà amb el guiatge d'en David. (Dissabte 18 octubre 2026).

Comencem a Rupià, un poble de poc més de 300 habitants i que està declarat com a Conjunt Històric Artístic. El poble manté pràcticament intacte el seu traçat urbanístic medieval. A finals del segle XV es va emmurallar el recinte, i encara avui es poden contemplar restes molt evidents de l'antiga muralla medieval i els seus portals d'accés. Ens endinsem per els seus carrers màgics i a la plaça d'Avall ens trobem amb el Castell-Palau Episcopal. Va ser construït entre els segles XIV i XV. És un magnífic edifici d'estil gòtic civil de planta rectangular. I uns metres més enllà, a la plaça d'Amunt, hi ha l'església Parroquial de Sant Vicenç. Un temple que combina els estils gòtics i renaixentista. Tot i que l'edifici actual és posterior, l'església ja apareix documentada l'any 1139. 

I anem sortint del poble en direcció a Sobrevila, un petit agregat de Rupià. I aquí si que hem de fer un tram de carretera d'un parell de kilòmetres fins al següent punt. És en aquests punts on deixem per una estona el patrimoni i gaudim del paisatge empordanès dominant per camps i camps de la plana agrícola. Arribant a Foixà, veiem que està format per dos nuclis. El primer que ens trobem és la Vila on al capdamunt hi ha el Castell de Foixà. Es tracta d'una fortalesa documentada des del segle XIII, tot i que té reformes posteriors d'estil renaixentista i neogòtic. L'interior sembla que no es pot visitar ja que és de propietetat privada. Si que s'organitzen visites a través de l'ajuntament. Ens quedem amb la seva silueta que presideix el paisatge d'aquesta zona. Seguim cap a l'altre nucli de la població, separat de la Vila per uns 500 metres. Abans trobareu la Creu del Rei Joan I, un monument històric que marca el punt exacte on l'any 1396, el rei Joan d'Aragó va morir a causa d'una caiguda del cavall mentre caçava per els entorns. 

I ja dins de Foixà ens acostem fins a veure l'església dedicada a Sant Joan. Un temple d'estil gòtic tardà construït al segle XVI. Com que es situa en un punt una mica elevat, les vistes són magnífiques. Deixem aquest petit poble que no arriba als 300 habitants i que té diferents nuclis i veïnats disseminats. El següent poble, Ultramort, el trobem a 4 kilòmetres. Just a mig camí, entre camps, i trobem la Sala. Es tracta d'un petit veïnat de Foixà. Té molt pocs habitants i manté l'essència rural autèntica. Hi ha la Sala d'Amunt i la Sala de Baix. Nosaltres ens hem fixat amb aquesta segona ja que hi passem molt a prop. Hi ha una petita església dedicada a Santa Maria. L'edifici actual és d'estil barroc, construït entre els anys 1741 i 1764. Tot i això, es té constància històrica d'un temple primitiu en aquest mateix lloc ja a finals del segle XIII. Es troba just al costat del Mas Geli, una gran joia d'arquitectura civil. Una masia fortificada originària dels segle XV i XVI. I seguim cap a Ultramort gaudint novament del paisatge i de masies disseminades. Si que fem molts trams per carretera, però és de bon fer i no son molt transitades. Ultramort té poc més de 220 habitants i està envoltat d'una plana completament agrícola. Ens endinsem per els seus carrerons estrets i silenciosos on hi destaquen algunes finestres de tradició gòtica i renaixentista del segle XVI i XVII integrades a les façanes de les cases. 

El cor del poble és l'església de Santa Eulàlia. Un tempre romànic d'una sola nau que data del segle XII tot i que va ser modificat. Té una façana motl senzilla i un campanar de cadireta típic de la zona. A la masia de Can Seras va ser construïda amb pedres i elements aprofitats de l'antic castell medieval d'Ultramort, per tant, pràcticament no en queda res dempeus. I seguim amb la mateixa tònica, hem de fer 2 kilòmetres més fins a un nou poble, Parlavà. Aquest ja és una miqueta més gran amb uns 420 habitants. Es divideix en dos nuclis, el mateix poble i el veïnat de Fonolleres, situat a poc més d'un kilòmetre. Nosaltres ens fixem en el poble on hi destaca l'església de Sant Feliu. Un edifici romànic del segle XII modificat posteriorment. A la fi de l'edat mitjana va ser fortificat per protegir la població dels saquejos. El nucli antic és el típic amb carrers estrets i cases dels segles XVI i XVII. L'antic castell va desaparèixer i els seus materials es van aprofitar per construir alguna de les cases com la coneguda de Can Brancós. I ja només ens queda tancar el circuït tornant al punt de sortida, Rupià. 

I així haurem fet una ruta de 13 kilòmetres i uns 200 metres ideals. Un recorregut genial per omplir un programa més de Caminant per Catalunya. Us recomanem si més no, fer la visita a tots aquests llogarets del Baix Empordà.

Powered by Wikiloc

Tossal Llissol

Excursió al Tossal Llissol, un cim de la comarca del Berguedà poc conegut però impressionant per les seves vistes. (Divendres, 10 octubre 2026) Joan Colomer.

Ens situem a Sant Corneli, una antiga colònia industrial del municipi de Cercs. A la carretera que enllaça amb el poble de Fígols, hi trobem el nostre punt de sortida. Justament al kilòmetre 5 podem deixar el cotxe. Iniciem el recorregut per una pista que ens acosta fins el coll dels Bous. Aquí girem a l'esquerra per agafar un corriol que ens ha de pujar fins a dalt dels cingles de Vallcebre. Ho fem per el Grau dels Boig que ens ajuda a superar uns 400 metres de desnivell en menys d'un kilòmetre. En algun tram del grau ens podem ajudar amb cadenes per pujar millor però no presenta cap dificultat tècnica. Un cop superat aquest primer punt, les vistes ja son impressionants. El nostre cim el tenim a uns 2 kilòmetres que farem primer seguint la cinglera i desprès girant a l'esquerra tot seguint una pista. Si que hi ha una mica de desnivell però res a veure amb el primer tram que hem fet. 

I a més amb les vistes que anem veient ni te n'adones que vas pujant de mica en mica. A més la nostra ruta ha coincidit amb el paisatge de tardor i encara és més espectacular. Les formes rocoses són molt fotogèniques. Passem per el Grau de la Granota on hi ha una carretera que dona accés des de baix fins dalt de la cinglera. Nosaltres no baixem pas i seguim endavant ja que baixarem per un altre grau. Hi ha un punt curiós conegut com la Titola dels Cingles. Es tracta d'una formació rocosa molt curiosa i divertida. La raó d'aquest nom és purament visual. Es tracta d'una roca monolítica allargada i vertical que sobresurt de la cinglera recolzada de forma peculiar sobre altres roques. 

Seguim girant cap a l'esquerra com dèiem. La llista de muntanyes que podem veure és molt llarga. També és habitual trobar bestiar pasturant per la zona. Arriba un punt que seguint la pista el paisatge ens descobreix el Pedraforca. Realment és impressionant. En aquest moment hem de deixar la pista i girar cap a la dreta per arribar al cim que tenim a tocar. Som a 1.326 metres d'alçada, al Tossal Llissol. Un cim que està a la llista dels 100 Cims de la FEEC tot i que no és dels essencials. 

Això si, tornem a repetir que les vistes son brutals. Hi trobem una taula d'orientació geogràfica, una senyera i el cartell amb el nom del cim. Un bon lloc per esmorzar. A partir d'aquí iniciem la baixada seguint endavant per no repetir el mateix recorregut. Cal baixar fins al collet de Sant Ramon on girant a l'esquerra ens acostem fins a l'ermita de Sant Ramon que no està gaire lluny, a uns 200 metres. És d'arquitectura senzilla, de planta rectangular i parets de pedra local. Té una teulada a dues aigües i el que més destaca és el campanar d'espadanya. Està situada en un entorn de postal. 

Recuperem el camí cap al coll i seguim recte a tocar dels Plans d'Alba fent un kilòmetre més o menys per retrobar-nos de nou amb la cinglera. És la tardor i és temps de bolets, algún que altre hem trobat. Un cop a tocar de la cinglera ens desviem una mica a l'esquerra on hi ha un mirador i una curiosa creu que rep el nom de l'Aviador. Es tracta d'un petit monument d'homenatge que recorda un fet real i tràgic de l'any 1958 quan un avió militar espanyol es va estavellar en aquest punt. En Joan ens ha explicat l'efemèride. I continuem als Cingles de Vallcebre i el que toca ara és baixar de nou. En aquest cas per el Grau del Jou que ens fa baixar uns 200 metres de desnivell gairebé de cop, sense gaires complicacions. Quan arribem a la zona més plana passem a tocar de El Jou Nature, un reconegut hotel rural i complex de turisme familiar i escolar. Està situat en un lloc privilegiat. 

Des d'aquest punt hem de fer un anar i tornar fins a un altre punt d'interès, l'església de Sant Salvador de Jou. És un temple originari del segle XI o XII. S'esmenta per primera vegada l'any 1443. Està reconstruïda completament sobre els antics murs romànics que encara quedaven dempeus. És una església rústica i petita, d'una sola nau rectangular amb un absis semicircular. Té un campanar de torre amb teulada piramidal. Just al costat hi trobem les restes de la Torre de Foix. Una antiga estructura de defensa medieval que vigilava el pas de la vall. Consta de plant baixa i tres pisos superiors. Tot i que és de propietat privada hi hem pogut accedir i pujar al punt més alt que serveix de mirador. I tornant enrere només ens queda seguir una pista que ens porta de nou cap al coll dels Bous i posteriorment cap als cotxes. Un recorregut de 10 kilòmetres i un desnivell d'uns 400 metres.

Powered by Wikiloc

Coaner

Sortida a la comarca del Bages, on a Sant Mateu de Bages hi trobem el conjunt monumental de Coaner i el seu entorn. (Dimarts 7 d'0ctubre de 2025)

En Josep ens ha proposat aquesta interessant sortida coincidint amb la celebració del mil·lenari d'aquest monument. Tot i que es va celebrar l'any 2024, els actes es van allargar fins al setembre del 2025. En concret es celebraven els 1.000 anys de la consagració de l'església de Sant Julià. El punt àlgid de la festivitat va tenir lloc el cap de setmana del 10 i 11 de maig de 2025, coincidint amb la gran festa de cloenda i la inaugiració de les obres de restauració profunda que s'hi van fer tant a l'església com a la torre del castell.

Es tracta d'un dels nuclis medievals i de frontera més ben conservats de la Catalunya Central. Hi podem veure l'església de Sant Julià de Coaner del segle XI. És un temple d'estil romànic llombard amb planta basilical de tres naus cobertes amb voltes de canó i tres absis decorats amb arcuacions llombardes. El seu campanar de torre quadrada s'aixeca sobre la nau central. També sobresurt la Torre del Castell de Coaner dels segles X - XII. És l'únic element que resta en peu de l'antiga fortalesa feudal. Una torre de guaita rodona, esvelta i molt ben conservada. Les obres de restauració han recuperat l'accés al seu interior i fins i tot es pot pujar per unes escales fins al terrat superior i gaudir així de bones vistes. Entre aquests monuments hi trobem la masia de Can Serra, una gran edificació rural tradicional integrada dins del recinte. També hi ha l'antic edifici de la rectoria en no gaire bon estat. El nostre guia d'avui, en Josep, ens ha preparat la sortida amb la companyia d'en Josep Maria Homs, membre de l'Associació d'Amics de Coaner, que ja fa més de 15 anys que vetlla per la conservació d'aquest patrimoni. Molt agraïts per les explicacions i la companyia. Ja veieu que sense gairebé caminar es pot gaudir de tot aquest patrimoni. 

I ja caminant una mica, a uns 200 metres, arribem a un altre punt interessant, el Santuari de la Mare de Déu de Coaner. És del segle XVII-XVIII i es va costruïr quan el temple de Sant Julià va quedar petit a causa del creixement de la devoció popular. L'edifici té una línia arquitectònica senzilla i austera. Potser l'element més interessant es troba al seu interior on es conserva un retaule barroc del segle XVIII. La talla original de la Mare de Déu, una imatge romànica del segle XIII feta de fusta policromada, no es troba dins del Santuari per mesures de seguretat. Un cop hem gaudit d'aquest patrimoni hem completat la nostra ruta fent un recorregut circular d'uns 8 kilòmetres per la zona i així estirar una mica les cames. I tot envoltat d'antigues masies i panoràmiques de la zona. El punt més llunyà coincideix amb la masia de Gobianes. Es tracta d'una antiga construcció rural molt vinculada a la història i a l'entorn de Coaner. El seu orígen es remunta al segle XIV essent una de les explotacions agrícoles clàssiques i més antigues de la vall. La masia va anar patins diverses reformes fins arribar al estat ruinós actual. 

I ja de tornada, les vistes guanyen protagonisme mentre ens acostem a una altra antiga masia, malauradament també en runes. Es tracta d'una gran casa de pagès que durant l'època medieval i moderna era una potència territorial del segle XVI. Disposava d'una gran quantitat de terres, camps de conreu i d'altres masos i coberts sota el seu control econòmic. I ja només ens queda tornar cap al punt de sortida acabant de passejar per la Serra de Castelltallat. Com deiem, una ruta d'uns 8 kilòmetres i uns 350 metres de desnivell, molt assequible.

Powered by Wikiloc

Hospitalet de l'Infant

Sortida a la comarca del Baix Camp, al municipi de Vandellós - Hospitalet de l'Infant amb el guiatge d'en David. (Dissabte 13 setembre 2025).

Tot i que per les comarques tarragonines no fem gaires sortides, suposo que per que ens queden una mica lluny, ens agrada baixar-hi de tant en quant. I la proposta no està malament, una mica de mar, un cent cims i moltes curiositats i punts interessants per veure. Hem començat a tocar de la platja de l'Arenal a l'Hospitalet de l'Infant. I a més ho hem fet a primera hora gaudint de les primeres hores del sol. 

Els primers metres de la ruta segueixen el mar i la platja i a uns 500 metres podem veure la cova del Gat. Una mena de balma envoltada de pins que antigament utilitzaven els pescadors. Seguint just al costat de l'aigua anem trobant construccions interessants. Es tracta dels Búnquers de Cala d'Oques, una antiga fortificació militar. Un testimoni de la memòria històrica del passat bèl·lic de la costa catalana, pensat per la defensa del litoral. Estaven preparats per posar-hi metralladores. En David, com sempre ens ha posat en context. Ho podeu veure al vídeo. Cal continuar vorejant la platja. Nosaltres ens vàrem trobar algun tram força en mal estat degut als temporals. No se com està en aquests moments. De fet és un poc tros que ens ha de portar a unes escales que ja ens allunyen de la platja. Travessem l'antiga línia de tren per sobre, que serà el nostre recorregut de tornada. Seguim enfilant-nos i ens trobem amb la trinxera del Pla de Rabadà i una mica més amunt trobem fins a tres bateries antiaèries. Es van construir l'any 1938 durant la Guerra Civil Espanyola formant la segona línia, juntament amb el Coll de Balaguer. Sembla però que mai es van arribar a utilitzar en combat. Desprès d'esmorzar hem continuat enfilant cap al cim. A mida que anem pujant les vistes van millorant. 

Primer hem de superar una part de la Serra de les Rajoles amb un puja i baixa seguint el GR 92. Després de passar per el mirador de la Rajola cal continuar pujant per fer el cim del Torn de només 152 metres. Com que està a tocar del mar, les vistes son bones. És un dels cent cims de la FEEC de la llista dels no essencials. Tenim unes vistes cap a les Terres de l'Ebre i més en primer terme les centrals de Vandellòs. 

Un cop fet el cim cal continuar tot baixant a tornar de nou a nivell de mar. Trobareu també més restes de la Guerra Civil com una bateria antiaèria. Ens trobem a la zona del Coll de Balaguer on hi ha moltes fortificacions, conegut històricament com la fortalesa invisible. Aquí, en poc espai hi passen carreteres, camins, línies d'alta tensió, vies de tren... Un autèntic festival que fa de pas cap a les terres de l'Ebre. Envoltats de bosc cal anar baixant tot trobant alguna cova que era un antic refugi i metres i metres de trinxeres. Arribant ja a la platja, en vàrem trobar la llacuna de la cala Justell. Un petit espai ple de biodiversitat amb flora i fauna. 

I a falta de 4 kilòmetres per acabar la ruta, es pot seguir per l'antiga línia de ferrocarril avui convertida en via verda. Si per l'anada hem seguit la carena i les muntanyetes, la tornada es pot fer a tocar el mar seguint aquesta via verda. El tren enllaçava Sant Vicenç de Calders amb Tortosa i cap a València. Podem veure alguna petita cala i la platja del Torn. És considerada com una de les millors i més emblemàtiques platges nudistes d'Europa. És un entorn verge i protegit amb una extensió de gairebé 1,5 kilòmetres de sorra fina. En un dels extrems hi ha una imatge molt fotogènica en forma de roca que s'endinsa al mar. L'anomenen l'Illot del Torn. Al seu damunt hi ha les restes d'una torre de guaita del segle XVI que servia per vigilar l'arribada dels pirates. La part final s'ha de tornar a fer de nou per la platja de l'Arenal. Un recorregut de 12 kilòmetres i 270 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Cervera

Sortida per la població de Cervera i el seu entorn a la comarca de la Segarra amb el guiatge d'en Joan Soler (Dissabte 6 setembre 2025).

El punt de sortida l'hem situat a la mateixa ciutat de Cervera. No arriba als deu mil habitants però els seus carrers son plens d'història i patrimoni. Així que el primer que hem fet és passejar-nos per el centre. Hem començat a la plaça on hi ha la imponent Universitat de Cervera. Es tracta de l'edifici més emblemàtic del barroc civil català i amaga una història fascinant vinculada a la política i el control militar. Es va fundar l'any 1717 per ordre de Felip V. El rei va tancar totes les universitats de Catalunya com a càstig pel seu suport al bàndol austriacista a la Guerra de Successió. El fet de concentrar-ho tot a Cervera era per premiar la seva fidelitat als Borbons, però també per una estratègia militar ja que al ser un poble aïllat era molt més fàcil controlar possibles revoltes dels estudiants. A finals del segle XVIII va arribar a tenir uns 2.000 alumnes. Va estar en funcionament fins a l'any 1842. Actualment s'ha convertit en un espai multiús que acull serveis educatius, culturals i administratius.

Un cop hem gaudit d'aquest edifici hem seguit tot travessant el carrer Major. Es tracta de l'eix medieval de la ciutat. Hi destaquen cases pairals i palaus amb façanes històriques i detalls curiosos. Paral·lel a aquest carrer podem veure el carreró de les Bruixes. És d'origen medieval i data del segle XIII. Originàriament era un carreró de ronda que passava per la part interior de la muralla medieval. És un carrer molt estret i hi ha trams coberts que passen per sota les cases formant túnels i porxos foscos amb arcades de pedra. També és un lloc de llegendes ja que sembla que les bruixes s'hi reunien les nits de lluna plena. D'aquí va néixer la popular festa de l'Aquelarre. Al carrer Major també hi trobem porxos, sobretot quan arribem a la plaça Major. Es van construir a l'edat mitjana per protegir els mercats i els comerciants de la pluja i el sol. Son porxades sostingudes per pilars i arcs de pedra massissa que donen un aire molt antic i monumental al carrer i a la plaça. Presideix la mateixa plaça l'edifici de la Paeria on hi destaquen unes mènsules esculpides molt curioses, amb cares humanes i motius satírics. I enganxada a l'ajuntament també podem veure l'església de Santa Maria. Sobresurt el campanar que fa uns 50 metres d'alçada i és d'arquitectura gótica. Les seves sis campanes encara es fan voltar a mà. Ja veieu que només visitant la ciutat teniu feina. Hi ha vàries opcions de visites guiades que s'acostumen a fer els dissabtes al matí. Nosaltres sortim del centre per una de les portes de la muralla. Encara es conserven alguns trams i estan en bon estat. Les vistes també ens acompanyen amb camps i camps fins on allarga la vista. Desprès de travessar el riu Ondara, girem cap a la dreta per anar a visitar una petita ermita. Es tracta de Sant Pere el Gros. L'església és una de les joies arquitectòniques més singulars i desconegudes de la Segarra. La seva peculiaritat és que té una nau de planta circular coronada per un absis semicircular. Es tracta del munument sencer d'aquesta tipologia més gran de tot Catalunya. Construïda al segle XI és d'estil romànic llombard primitiu, amb murs fets de carreus de pedra molt ben treballats. 

Hem tingut la sort de comptar amb les explicacions d'un dels guies turístics de Cervera, en Joan. Cal recular una mica enrere per recuperar el camí que s'endinsa entre camps de conreu on predominen els cereals com el blat i l'ordi. Uns camps de canvien de color segons l'estació de l'any. Des de la darrera església hem de fer poc més de 5 kilòmetres per arribar al proper objectiu. Es tracta del Corral del Monjo. També és conegut popularment com la Cabana del Monjo o Cabana dels Caçadors. Està situat a uns 613 metres d'altitud i dins el terme municipal de Ribera d'Ondara. Tot i estar en runes hi trobem alguns elements molt particulars i poc habituals per aquest tipus de construcció rústica. Compta amb restes d'arcs i columnes, una petita torre de vigilància o mirador, i el que sembla que va ser un oratori o petita església. Al estar en un petit turonet, les vistes també son magnífiques sense perdre en cap moment la Vila de Cervera.  

I la tornada cap al punt de sortida és també per pistes entre camps i camps sense cap més element patrimonial tret d'alguns murs de pedra seca. Son 6 kilòmetres que us recomanem que no feu en dies de molta calor ja que no hi ha gaires ombres. 

Un recorregut de 13 kilòmetres i que no arriba als 200 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

La Seu d'Urgell

Sortida des de la Seu d'Urgell per gaudir del seu patrimoni i fer una volta per els poblets del voltant, com Calvinyà i Anserall amb en David García (Dissabte 30 agost 2025)

De bon matí ens hem situat a tocar de la Catedral de Santa Maria, un temple catòlic del segle XII. Es tracta de l'única catedral íntegrament romànica que es conserva a Catalunya. L'actual edifici de grans dimensions és el quart aixecat al mateix lloc. L'església té tres naus robustes i un gran absis central d'influència llombarda. També destaca el claustre amb més de 50 capitells. O la verge d'Urgell, una talla de fusta policromada del segle XIII. Us recomanem una visita tant a la ciutat com al monument. Nosaltres hem coincidit amb la festa major i per temes de logística no hem pogut entrar al claustre a gravar. Tot i així el nostre guia, en David, ens ha ben explicat tots els detalls com a bon historiador que és. 

Però com que hem vingut a caminar ens hem posat en marxa deixant el centre i de mica en mica, allunyant-nos-en. El nostre següent objectiu, Calvinyà, que trobarem a uns tres kilòmetres. És el tram de la ruta que fa més pujada. La sort és que les vistes a la Seu d'Urgell son precioses. Hi ha un parell de miradors i fins i tot un banc per seure. 

De seguida també tenim les primeres vistes de Calvinyà mentre ens hi anem acostant. Les seves cases son esglaonades i molt ben adaptades al terreny. Situat a uns mil metres d'altitud compta amb una seixantena d'habitants, un poblet petit però amb molt d'encant. Hi destaca l'església de Sant Tomàs, un edifici d'estructura singular. El poble pertany al municipi de les Valls d'en Valira que té un total de 13 pobles encara habitats, 4 barris compartits amb la Seu d'Urgell i 4 pobles deshabitats. 

Ara el camí ja fa baixada direcció a Anserall que també pertany al mateix municipi. Tot baixant ens trobem amb les restes de Santa Margarida de Calvinyà. D'aquesta antiga església romànica només en queden alguns murs i la part del campanar de torre, amb planta quadrada. També hi ha una finestra a doble esqueixada i a la façana meridional hi ha les obertures corresponets al segon pis. Una llàstima que estigui en tant mal estat. Seguim baixant per anar a travessar per sota de la carretera que puja a Andorra. Tot seguit travessem el riu que dóna nom a tot el municipi, la Valira. I som als carrers d'Anserall que actua com a capital de tot el municipi. Els seus carrers ens permeten veure cases tradicionals de pedra integrades en el paisatge de muntanya. També és un poble de pocs habitants. El més important i destacat ho trobem a uns 500 metres del nucli. Es tracta d'un dels plats forts del romànic a Catalunya: Sant Serni de Tavèrnoles. Només es conserva una part de tot l'edifici. Fou un centre espiritual molt poderos durant l'Edat Mitjana. No se'n coneixen amb seguretat els orígens, però es creu que és d'època visigòtica i que ja existia al segle IX. Va ser restaurada entre els anys 1971 i 1975. El que es pot veure només és la capçalera de l'església romànica d'una important abadia benedictina. El que podem percebre és la seva curiosa planta basilical amb tres naus, un transsepte capçat per dues absidioles als seus extrems, i uns grans absis centrals trilobulats. 

Ja veieu que aquesta ruta combina patrimoni i natura al cent per cent. És moment de tornar enrere cap al poble i seguir recte, ja cap a la Seu d'Urgell. Es tracta d'un camí planer que voreja la Valira. Aigua per tot arreu i bestiar pasturant tranquil·lament. Abans d'arribar al final encara trobem punts interessants. Passem per la Borda de Sant Esteve i les restes de Sant Esteve del Pont. És una antiga església romànica del segle XI que malauradament està en runes. I just abans d'arribar al final de la ruta ens enfilem una mica per acostar-nos a la Torre de Solsona. Es tracta d'una antiga fortificació militar de defensa que s'aixeca dalt d'un turó estratègic entre Castellciutat i la Seu d'Urgell. Funcionava com una torre per protegir el proper Castell de Ciutat. Es creu que la torre original es va construir durant la segona meitat del segle XII. Es va anar modernitzant arran de les invasions franceses del segle XVII. Va tenir un paper clau en la defensa de la Seu d'Urgell l'any 1714 durant la Guerra de Successió i també es va fer servir més endavant durant les Guerres Carlines del segle XIX. I el que també té, és una meravellosa vista a la ciutat i l'entorn. Travessant la N-260 i de nou el riu que es va acostant al seu final per unir-se al Segre, ja només ens queda endinsar-nos cap al centre per acabar la ruta. Son uns 13 kilòmetres i uns 400 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc

Podeu completar la jornada recorrent els carrers i plaçes de la Seu on hi han molts racons interessants. O fins i tot per una passejada per el Parc Olímpic del Segre. Un referent mundial per als amants de l'esport d'aventura i també un gran parc urbà per passejar i gaudir de la natura.