divendres, 3 de gener del 2020

Puigsacalm pels Ganxos

EL PUIGSACALM DES DE JOANETES, PELS GANXOS
Dissabte 30 novembre 2019 (Mª Clara Martínez)
Avui hem fet una d’aquelles sortides que ens deixen un record molt especial. A part de pujar al Puigsacalm, 100 cims i muntanya mítica de la Garrotxa, ho hem fet des de Joanetes, pujant per la Canal Fosca i els ganxos Nous, i baixant pel Camí dels Burros i els ganxos Vells. El poble de Joanetes s’enfila en un entorn muntanyós i enfaixat de gran bellesa. Com a taló de fons, el massís escarpat i feréstec del Puigsacalm, dota a aquest nucli de gran personalitat.
Ens trobem tots davant la magnífica església parroquial de Joanetes, consagrada a Sant Romà, i que ja es troba documentada al segle XII. Va ser possessió del Monestir de Sant Joan de les Abadesses abans de l'any 1150. De l'església original es conserven la façana, els arcs torals i la pica baptismal, que van poder sobreviure els terratrèmols del segle XV.










 
Deixem l’església i seguim la carretera uns metres, cap a l’esquerra, fins trobar un pal indicador a la dreta i l’inici d’una pista forestal. Seguim la pista, en moderat ascens i força emboscats, fins arribar al Puig del Soi, a tocar de les
escarpades i verticals parets del massís del Puigsacalm. Sortim del bosc a zona oberta i fem la darrera aproximació a la canal que ens ha de pujar a la part més alta. El camí es fa més costerut i un fort vent comença a bufar amb força. Arribem a l’entrada de la Canal Fosca o Ganxos Nous. Tot consisteix en anar pujant entaforats en una estreta canal molt costeruda, amb l’ajud de trams equipats amb grapes, passeres, cadenes i passamans que fan que tot plegat sigui força divertit.




 





ALERTA!! Cal estar en forma i tenir experiència en aquest tipus de grimpades, i sobretot, no fer-ho amb pluja o terreny moll. Una relliscada i.... ens han de recollir amb pinces... Uns pocs metres abans d’arribar a dalt, a la nostra dreta hi tenim un espectacular mirador de la Vall d’en Bas amb una campaneta metàl·lica que no dubtem en fer sonar. I ja a dalt de tot ens dirigim a l’ermita de Santa Magdalena del Mont, que té adossat el refugi Emili Triadú, antiga masoveria. El refugi és obert i podem esmorzar aixoplugats del fort vent que bufa despietadament.



Amb les piles carregades, per pistes i senders que travessen impressionants fagedes, enfilem direcció el Puig dels Llops. El sender passa per una espectacular fageda, amb trams força empedrats en que cal anar amb compte. El terra es cobert per una catifa de fulles rogenques que fan ressaltar els troncs blancs quasi nus dels faigs. Arribem al Puig dels Llops i ens arribem fins el cim, on hi ha una estelada. Les vistes des d’aquest promontori són espectaculars. 











I ja tenim a tocar el Puigsacalm, amb 1515 metres d’altitud, i des del que tenim les millors vistes del recorregut d’avui. Bassegoda, Comanegra, Canigó, Cadí, Pedraforca, Ensija, Cabrera i Pla d’Ayats, Serra de Llancers... I tota la Vall d’en Bas als nostres peus... Impressionant! Però el fort vent ens fa baixar ràpidament d’allà dalt. Sembla que s’ens hagi d’emportar volant... Per tornar reculem fins el coll de Joanetes i fem el descens per la canal dels Ganxos Vells. Al fer-los de baixada i de cara avall, sembla que la cosa ha de ser molt complicada, però tot consisteix en baixar d’esquena, agafats als passamans i cadenes, i procurant assegurar els peus a les grapes o esquerdes de la roca. 

 









Un cop acabada la canal planegem una estona pel Camí dels Ganxos, fins arribar al punt per on havíem pujat al matí. Baixem el costerut caminet fins el Puig del Soi i ara, en lloc de la pista, seguim un sender que baixa recta fent petites marrades, en fort pendent, fins a trobar la pista per on hem començat a caminar aquest matí.
En pocs metres som a la carretera i als cotxes. Una ruta exigent, per la que es necessita experiència en aquesta mena de passos i bona forma física. No apta per a mainada ni gossos. I si porteu algun gos una mica gros, penseu a portar un arnès per ell i una corda. En algun tram l’haureu de pujar (o baixar) a pes. Aconsello no portar gossos grans. Esperem que us hagi agradat tant com a nosaltres i us esperem a la propera.

dimarts, 31 de desembre del 2019

Muntanyes de Tivissa

TIVISSA – TOSSA DE TIVISSA – MAS GENESSIES
Dissabte 23 novembre 2019 - Mª Clara Martínez
Fantàstica ruta per les Muntanyes de Tivissa – Vandellòs. El punt d’inici és un aparcament que hi ha just darrera del camp de futbol de Tivissa, on trobem els primers pals indicadors i una magnífica panoràmica de la població de Tivissa. Per tal d’aprofitar el recorregut i arribar a veure tot el que volem fer, portem cotxes al punt on hem decidit que acabi la caminada d’avui, que serà el mas de Genesies. Tivissa, és un municipi d’arrels mil·lenàries on s’assentarien els primers pobladors coneguts. 



El seu nom és d’origen iber, posteriorment llatinitzat pels romans amb el nom de TIBISI. La vila, que conserva la seva fesomia emmurallada amb carrers estrets i sinuosos dóna la impressió al visitant que està en una època anterior. Es mostra majestuosa amb la gran Església Arxiprestral de Sant Jaume, on es conjuguen diversos estils arquitectònics i una església dins un altra, portals d’entrada fortificats, cases senyorials amb escuts, la més antiga de 1408, i balconades centenàries. Però.... nous aconsello que us endinseu amb el cotxe pels seus estrets carrerons. Hi ha llocs molt estrets, amb girs de 90º que poden ser molt difícils de superar. Iniciem la caminada per un camí empedrat, molt antic i amb evidents restes de murs de pedra seca. Passem per la Cova de la Llena, fins el Collet del Tormos de la Margarida. Anem seguint indicacions de La Tossa de Tivissa. 

 









No tardem en arribar-hi. Aquest cim, de 719 metres d’alçada i que està inclòs en el llistat de 100 cims de la FEEC. Les vistes que s’albiren des d’aquest punt són espectaculars: la vall de l’Ebre, amb Miravet, les serres de Cardó i dels Ports, Llaberia i Montal, la serra del Montsant.... Tot un festival pels sentits! Llàstima que el temps juga en contra nostra: un fort vent i una pluja fina ens comencen a fer la guitza... Però no ens donem per vençuts. L’Espai és una mostra dels relleus calcaris típics de les serres prelitorals meridionals, amb nombroses incisions i valls, i predomini d’afloraments i parets rocoses. Al coll de Monetze fem una aturada per esmorzar, aprofitant que a sota uns arbres monumentals quedem una mica resguardats. Anem per pista forestal fins el mas de les Meliques o Vicentó, envoltats de turons i moles de parets verticals, i el vent, que va guanyant força. El terme de Tivissa és molt extens, arriba des de la vora del mar a l’indret de la coneguda Bassa de Tença i fins més enllà del riu Ebre. Antigament també incloïa l’actual terme de Vandellòs, en l’actualitat té com a nuclis agregats els pobles de la Serra d’Almos, Darmos, i Llaberia. La seva historia es remunta als primers temps de l’home primitiu, així doncs hi ha les pintures rupestres de la cova de la Vilella entre altres. També hi ha el castell de Banyoles bastit damunt d’un espadat ,pel davant del riu Ebre, data dels temps de la reconquesta en que fou emprat pel Consell de Barcelona, per traslladar el blat cap a la ciutat comtal, quan construïren la primitiva carretera cap a l’Hospitalet de l’Infant, per evitar el pas per Tortosa aplicava forts tributs pel pas del blat. Anem resseguint el barranc de les Meliques, una mica resguardats del vent, però quan iniciem l’ascens cap el coll del Rourar la força del vent es fa molt difícil de suportar. Caminem per un terreny molt pedregós, quasi tartera, amb fort pendent, i en diverses ocasions, un parell de companyes han tingut problemes. Per tant, en arribar al coll del Rourar, desistim de pujar a la Mola de Genessies. Ja ens costa de mantenir l’equilibri, hem de superar una petita grimpada, i al cim quedem del tot exposats a la fúria dels elements, pel que decidim anar directes al mas de Genessies, on al matí hi hem deixat un parell de cotxes, i donar per finalitzada la caminada d’avui.











Él mas una de les moltes hisendes que es troben dins el terme municipal de Vandellòs i que forma part, juntament amb els llogarrets de Fatxes, l’Almadrava, Castelló, Remullà, Gavadà i mas de Valentí del poblament disseminat d’aquest territori i que en l’actualitat resten deshabitats.
El mas de Genessies fou bastit als vessants meridionals de la Moleta de Genessies, a la part central del nucli muntanyós i a 480 metres d’altitud, en un fondal ben proper a la capçalera del Barranc Fondo també anomenat torrent de Gavadà, envoltat de carenes que aconsegueixen els 743 metres d’altitud. Fou una de les antigues cases fortes de la contrada de la qual se’n tenen notícies a partir del segle XIV i en la que encara es poden veure les restes d’un mur de maçoneria escarpat que havia de pertànyer a l’antiga torre de defensa documentada al segle XVI.




Malgrat no haver pogut fer tot el que teniem previst, ha sigut una caminada fantàstica que esperem us hagi agradat tant coma nosaltres.