dimarts, 14 de febrer del 2012

El Taga des de Puigsac (Pardines)

Escriu: Antoni Llagostera. Fotos: Ramon Busquets
El passat dissabte, dia 11 de febrer de 2012, varem pujar al Taga des de Puigsac, a Pardines. Feia una dia molt fred, però aquesta situació va venir contraposada per un cel blau, sense cap núvol i amb vistes esplèndides. A les vuit del matí, amb un ambient gèlid, on tota superfície d’aigua era un vidre, varem anar fent pujada. El desnivell a salvar era respectable: 745 m. La pujada fou èpica, no sols per les dificultats de fer anar el pit i les cames. Una vent gèlid feia que la sensació de fredor, a estones, augmentava d’una manera considerable. Aquesta excursió del Caminant fou programada coincidint amb el fet que un grup nombrós de gent del CAM de Parets volien fer en aquesta costat nord del Taga proves i aprenentatge de progressió sobre neu dura en terreny d’inclinació moderada, pràctiques grampons, piolet i auto detenció i de progressió en cordada. Una part important d’aquestes pràctiques foren impossibles ja que les clapetes de neu no permetien fer-ho, però si que fou una bona pràctica de resistència al fred gèlid i paralitzador.
L’equip del Caminant va pujar pel costat del coll de Bac, per Coma Ermada i el Solei de la Caritat, ascendit molt directa cap a la creu del Taga. Havent sortit a les vuit, a les 10 i quart ja erem dalt del cim. L’esmorzar, sempre generós, calgué fer-ho en condicions de fred gens agradables i el que va agradar més fou el café i els esperits. Calia calentar-se! La baixada fou per la carena del coll de Comallonga i cap la Portella d’Ogassa. Quan ja baixàvem varem trobar el grup, especialment nombrós, de Parets del Vallès. Marxarem cap el pla de la Llagona, on sols hi havia restes dels estanyols que a vegades s’hi formen. La baixada fou en direcció a l’estany de Can Roca, que calgué cercar amb delit. L’espectacularitat de l’estany de Can Roca i del pou de glaç que hi ha en el seu costat est, va recompensar la recerca. L’estany era totalment gelat i els més valerosos el varen travessar caminant.
Una excursió que va permetre albirar d’una manera esplèndida les zones de pastura estival del nord del Taga i del Puig Estela, especialment el plans de Sinan i, en el llunyania, l’Orri vell. En aquesta ocasió va demanar d’acompanyar-nos l’Adrià, que té casa a Ribes. I ens va prometre que la seva companya potser vindrà en alguna excursió. Com que no anem pas sobrats de dones, serà molt benvinguda, com ho fou l’Adrià. Els demés membres de l’expedició, molt d’ells, ja estan molt vistos.