dimarts, 17 d’octubre de 2017

Vall de Llémena

SANT MARTÍ DE LLÉMENA – ROCAFESA – VOLCÀ BANYA DEL BOC – LLORÀ
Dissabte, 7 octubre 2017 (Mª Clara Martínez)

Una esplèndida ruta per conèixer i recórrer una part de la vall de Llémena.
La d'avui no és una ruta circular, pel que toca deixar un parell de cotxes a Sant Martí de Llémena i la resta a Llorà, on acabarem la ruta.
El nostre punt de partida és Sant Martí de Llémena, a la comarca del Gironés.
Els entorns del municipi ofereixen paratges fantàstics, que són ideals per a realitzar recorreguts a peu i contemplar tot allò que ens ofereix.
Aquest poble consta de quatre unitats geogràfiques que corresponen als quatre pobles històrics que formen el municipi: Granollers de Rocacorba, Les Serres Llorà i el mateix Sant Martí de Llémena.











En destaca l'església parroquial de Sant Martí, temple romànic reconstruït al segle XVIII, i una torre de guaita de la baixa edat mitjana, molt a prop d'aquest temple. Comencem creuant la riera de Llémena i passem pel costat de can Nerós, una gran masia restaurada i composta per diferents cossos.
De moment el terreny és força planer, però de mica en mica va augmentant la pujada i no tardem en arribar al peu de la cinglera de Rocafesa, i per arribar a dalt ho fem per un grau, que s'enfila de valent i ens fa suar. Però les vistes que es van albirant a mesura que anem pujant, des d'algun dels miradors naturals que sobresurten del la paret dels cingles, ens fan oblidar l'esforç i la duresa del camí. Poc abans d'arribar a dalt de tot, fem una visita a la cova de Sant Martí, o de Rocafesa. Presenta gran quantitat de passos estrets i és totalment ocupada per blocs de pedra de totes les mides. Tota aquesta zona és plena de coves naturals que van ser ocupades pels humans durant el neolític. Aquestes coves van servir d'hàbitat o de coves sepulcrals als primers pobladors de la zona.
El darrer tram de camí per arribar a dalt la cinglera, presenta algun tram on cal fer alguna petita grimpada per les roques. Res complicat. Per fi a dalt, i ja per camí més planer, ens aturem en una gran clariana a esmorzar i recuperar forces. Amb les piles carregades continuem el camí. Més endavant trobem una balconada, una gran roca que sobresurt de la cinglera, el mirador de Rocafesa, ique ens ofereix unes espectaculars vistes de la vall de Llémena, el volcà de la Banya del Boc, tota la plana del Gironès, els cingles de La Barroca i Sant Roc, i més lluny, El Far, el Montgrí i el mar. 










Tot un luxe pels sentits. L'altitud a la que ens trobem, fa que es pugui apreciar molt be el contrast de colors de les diferents zones. Els boscos, els camps de conreu, les pastures, la roca... En un mateix territori conflueixen tres elements que, sens dubte, són l'essència paisatgística de la vall: els volcans mil·lenaris, les imponents cingleres, i la riera i els nombrosos torrents que hi aboquen les seves aigües.
Després d'admirar les magnífiques vistes, seguim el nostre camí, per boscos d'alzines i roures, amb un espès sotabosc. Els camins són ben visibles i ben fresats, i l'ombra del bosc s'agraeix els dies més calorosos. Travessem el Serrat del Bruguetar, i ens dirigim al volcà de la Banya del Boc.
Aquest és un dels millors exponents del vulcanisme quaternari català fora de la zona volcànica de La Garrotxa. El cràter és ovalat i mesura 1300 metres de llargada per 860 d'amplada, i té una fondària de 100 metres. Les seves parets estan cobertes de boscos d'alzines i roures, mentre que el fons, molt més planer i molt fèrtil, està cobert per camps de conreu i pastures. Un ramat de vaques pastura per un prat... Se li atorga una edat aproximada de 120.000 anys d'antiguitat.











Ara ja comencem a baixar cap a Llorà. Ho fem per una pista forestal que ben aviat travessa una zona on trobem grans masies i camps de conreu. Entrem a la població de Llorà per la par alta, i de seguida arribem al lloc on aquest matí havíem deixat els cotxes.


Magnífica caminada per conèixer una mica la història, els pobles, les construccions i alguns dels millors racons de la vall de Llémena. Una caminada sense complicacions però que el seu fort desnivell, sobretot de pujada, fa que la catalogui de caràcter moderat. Han sigut 14km amb 700 metres de desnivell acumulat de pujada i 650 metres de desnivell acumulat de baixada. Però l'esforç ha valgut la pena.

Fins la propera!

diumenge, 24 de setembre de 2017

Massís d'Ardenya

Dissabte 23 setembre 17
Sant Grau – Puig de ses Cadiretes- Castell de Montagut 
(Mª Clara Martínez)


El massís de l'Ardenya, també anomenat massís de Cadiretes, es troba situat a la zona litoral, a cavall de les comarques de la Selva, el Gironés i el Baix Empordà. Aquest és un massís humil en alçades, però amb una gran riquesa històrica, cultural i geològica. Com a inici de la sortida d'avui hem triat el santuari de Sant Grau d'Ardenya.
Sant Grau d'Ardenya és una església del municipi de Tossa de Mar. És un edifici d'estil neoromànic de grans dimensions, presidit per un gran pati que divideix el conjunt en dues naus, a manera de claustre, amb l'església al fons.











Iniciem la ruta d'avui just davant de l'edifici, en direcció al puig de Montllor i els seus privilegiats miradors. Transitem per pista forestal, de bon caminar, i abans dels miradors trobem cal Federal (un mas abandonat), la Creu de Fusta (en record d'un viatjant d'espècies mort pel lladres), i el menhir de Montllor.
Des dels miradors de Montllor tenim unes excel·lents vistes de la riera i la vila de Tossa de Mar i part del massís.
Un cop contemplades les vistes i fetes les fotos de rigor, ens dirigim al cim del puig de les Cadiretes, o de ses Cadiretes, de 518,7 metres, i que es troba entre els municipis de Llagostera i Tossa de Mar. En aquest cim hi trobem un vèrtex geodèsic, i molt a prop una torre de guaita forestal. Tant des del cim com des de la torre de guaita, es poden contemplar fantàstiques vistes de tot el massís, de la costa, i de les planes del Gironès i La Selva, així com de les veïnes Gavarres, de les que ens separen la Vall d'Aro amb el Ridaura.











Continuem la ruta i, si una cosa ens ha sorprès, és la gran quantitat de construccions megalítiques que hem anat trobant al nostre pas. Menhirs, para-dòlmens, abrics.... El massís de l'Ardenya és un dels indrets de Catalunya amb més concentració de monuments megalítics, aixecats entre el neolític i l'edat del Bronze. El megalitisme és un tret cultural que es caracteritza per la construcció d'estructures arquitectòniques amb enormes blocs de pedra, i amb un ús funerari o cerimonial. Un dels que més ens ha sorprès és el de Pedra-sobrealtre. Aquest és un para-dólmen que es troba adossat a una formació rocosa granítica en forma de caos bolar o castell de roques que per la seva alçada sobresurt de la sureda que envolta l'espai. El cim d'aquest castell de roques és accessible gràcies a una escala metàl·lica que s'hi ha col·locat no fa masses anys, cosa que ens permet pujar a una altre talaia des d'on gaudir d'excel·lents vistes.











Deixem enrere Pedra-sobrealtre i encaminem les nostres passes cap el castell de Montagut. Be.... el que en queda del castell. El Montagut és una muntanya de 498,3 metres, del municipi de Llagostera. Del castell tan sols en queda la base del que hauria estat en el seu moment la torre i un pany de paret que probablement la rodejava. El més impressionant són les vistes que es poden contemplar des del seu cim. A la llunyania veiem amb claredat la badia de Palamós, Sant Antoni i Platja d'Aro. També veiem el veí massís de Les Gavarres, separat de l'Ardenya per la Vall d'Aro. Una fantàstica panoràmica del sot de la impresionant riera de Vallpresona, als nostres peus.
I ja no massa lluny de nosaltres, el santuari de Sant Grau d'Ardenya, on hem començat i on acabarem la ruta d'avui. Adossades a aquest cim, unes grans antenes de telefonia. Si, per molta gent fan lleig i són un impacte visual negatiu. Però tots volem tenir bona cobertura al nostre mòbil, no?
Ara ens dirigim al mas de Can Cabanyes i el seu entorn. Can Cabanyes va ser un dels masos més grans de la zona, però avui tan sols n'és un trist record.Va ser una gran masia fortificada que actualment està en runes però manté encara gran part de la seva muralla exterior. El que en queda de les seves enrunades parets quasi no ens permet endevinar que un dia constituïren un dels masos més importants de la zona.
Molt a prop del mas hi ha un altre monument megalític, l'abric de can Cabanyes, les restes d'un forn de rajols i la Pedra dels Sacrificis, un bloc de granit gravat amb unes curioses inscultures. Ja ens queda poc per arribar de tornada a Sant Grau. Deixem enrere les runes de Can Cabanyes i el seu entorn, i posem rumb a Sant Grau. Seguim un tram de pista forestal, però la deixem al poc per continuar per un bonic sender, molt ben fressat però molt emboscat, que voreja el sot de la riera de Vallpresona.


No tardem en arribar-hi i donar per finalitzada la sortida d'avui. Aquesta és una ruta sense complicacions, de 14'5 km i poc més de 300 metres de desnivell acumulat, la qual cosa la fa molt accessible per a tothom. La gran quantitat de punts d'interès i les excel·lents vistes que tenim des de diversos punts, la fan molt atractiva i molt recomanable. Fins la propera.

dijous, 10 d’agost de 2017

Comapedrosa

Antoni Llagostera (22 i 23 de juliol, 2017)

Hem fet el cim de Comapedrosa, la muntanya més alta d'Andorra.
Però per fer més dura l'excursió, hem vist els estanys de Baiau (al Pallars) i dels Estanys Forcats (dins del parc natural).
Ha estat una excursió per valents, on s'ha patit, però com jo dic sempre una excursió sense una bona embardisada o situacions aventureres, no és una excursió sino una passejada.
Hem gaudit d'una excursió formidable i els participants (una quinzena) han tingut l'oportunitat de veure uns paisatges meravellos, en una dia radiant, potser amb una miqueta massa de vent (però com deia: "Una excursió sense...".
La veritat és que es una excursió extraordinària.



dijous, 3 d’agost de 2017

Morella

Dissabte 1 de juliol de 2017 (Mª Clara Martínez)

La ruta que hem fet avui ha sigut un tant especial. Ens hem sortit dels límits del territori català i ens he arribat a la comarca dels Ports, al país Valencià, a l'extrem NW de Castelló. En concret al municipi de Morella.











Comencem la jornada amb una ruta no massa llarga, poc més de 6 km, i que fem sortint de Xiva de Morella fins la mateixa Morella. Es una ruta lineal, i per tant hem hagut de deixar un parell de cotxes a cada extrem de la ruta.
Xiva de Morella, o simplement Xiva, és un nucli de població de Morella. Està situada a poc més de 6 km de la capital del municipi, enlairada en un turó, a 898 metres d'altitud. Malgrat que és un poble molt antic, els carrers estan pavimentats i les seves cases totalment restaurades. Es tracta d'un lloc ideal per anar a fer escalada, i especialment pel senderisme, atès que es troba envoltat de muntanyes i en plena natura, oferint un encant molt especial per aquest tipus d'activitats. Destaquen en aquesta població l'església parroquial del Salvador, l'antic ajuntament, i l'ermita del Roser.
Deixem enrere el poble i ens dirigim precisament a aquesta ermita, la del Roser. Aquest lloc impressiona per la seva bellesa, en les profunditats d'un barranc i que s'hi arriba per un ombrívol camí, envoltats de pollancres i xiprers. Acompanyen a l'ermita dues petites capelles que es troben de camí, el cementiri i un Via Crucis. Vista l'ermita, ens dirigim a Morella per un antic camí, empedrat en molts trams, i ens crida l'atenció la gran quantitat de masos de grans dimensions que hi ha per tot el territori, alguns completament enrunats, i d'altres molt ben restaurats. Sense cap mena de dificultat, no tardem en recórrer els pocs km que ens separen de Morella. A l'entrada de la població s'hi pot admirar l'aqüeducte de Santa Llúcia, una autèntica obra d'enginyeria per abastir d'aigua la població, i l'ermita de Santa Llúcia i Sant Llatzer. 











Ja en portes de la població, travessem la muralla per la Porta de Sant Miquel, i ens adonem que en aquesta població es respira historia en tots els seus racons i carrerons. Aquest és un poble situat en un turó, completament emmurallat, i presidit pel seu antic castell sobre una gran roca. Fem una passejada a fons per tot el recinte. Visitem el castell i tots els seus racons i gaudim de les espectaculars vistes que hi ha des de les parts més altes.
Recorrem els estrets carrerons del poble i admirem la bellesa d'alguns dels seus principals monuments arquitectònics, com l'església arxiprestal de Santa Maria la Major, el convent de Sant Francesc i diferents construccions civils amb nombrosos detalls d'arquitectura que es remunta a un passat farcit d'històries i llegendes.











Hem viscut una jornada molt intensa i enriquidora, i comença a caure la tarda.
Al trobar-nos en un lloc que ens requereix moltes hores de carretera per arribar-hi, fem nit per aquí, en el poble de Sant Jordi.
El dia següent, per acabar de completar i enriquir aquesta sortida, fem un parell de visites a dos punts molt coneguts de la zona. Es el mateix alcalde de Sant Jordi qui ens explica la historia i la tradició de les construccions utilitzant la tècnica anomenada de pedra seca. Aquesta tècnica era utilitzada per pagesos i ramaders, i servia per construir barraques i murs aprofitant les moltes pedres que omplien el terreny. 











Una segona visita la dediquem al Real Monasterio de la Virgen de la Salud, terme municipal de Traiguera, un espectacular conjunt d'edificacions d'origen gòtic. És l'historiador valencià Joan Ferreres i Nos qui ens fa l'honor d'explicar-nos l'historia i l'evolució d'aquest magnífic recinte arquitectònic.
I amb aquestes dues visites donem per finalitzada la sortida d'aquest cap de setmana, amb dues parts ben diferenciades. D'una banda la ruta de Xiva de Morella fins a Morella i la visita a aquesta població amb tots els seus monuments. D'altra banda, les dues visites en les que s'ha parlat de la tècnica de construcció de la pedra seca, i la visita al Real Monasterio de la Virgen de la Salud.


Esperem que us hagi agradat i us esperem en el proper programa de Caminant per Catalunya.

dijous, 20 de juliol de 2017

Tour del Canigó

A finals de juny vàrem fer una nova ruta per el Vallespir repartida en tres etapes els dies 27, 28 i 29 de juny. L'objectiu, conèixer aquesta vessant del Canigó potser no tant popular però també molt interessant.
El primer dia es va aprofitar per fer una ruta circular des del refugi de Batera i desprès de seguir un tram del GR-10 fins el coll de la Cirera, vàrem pujar fins a un parell de cims de poc més de 2.000 metres: el Pel de Ca i el Cinc Creus. Una alçada que ja ens permet gaudir de molt bones vistes, tant del Massís del Canigó amb la Gallinassa, el Roc Negre o el Tretzevents, com de tota la plana del Rosselló fins al mar. La tornada va ser passant per la jaça de Martí i el pla de Roquetes, zones de pastura estival. I de nou al refugi de Batera que està situat en un edifici reutilitzat de l'activitat minera d'aquesta zona. Un refugi amb bon servei d'habitacions i restauració que ens permeten fer un bon descans. Fins i tot un jacuzzi molt peculiar ens permet descansar les cames d'aquests primers 10 kilòmetres, amb un bon desnivell acumulat.
El refugi forma part del Tour del Canigó, pensat per fer en 5 dies i que enllaça els 5 refugis que hi ha en tot el Massís. Batera, Sant Guillem i les Conques a la vessant Sud, i Marialles i Cortalets a la vessant nord.
Precissament part d'aquest recorregut és el que vàrem fer nosaltres.
La segona jornada enllaçava el refugi de Batera amb el de Sant Guillem. Una excursió de 17 kilòmetres passant pel coll Danser, la barraca del Faig, el petit refugi de la Devesa i el coll de Cogulera entre d'altres. Una zona canviant constantment amb zones de pins, de faig, amb aigua abundant i una flora i fauna excepcional.










La primera intenció era enllaçar els dos refugis fent també el cim del Tretzevents on hi tenim una espectacular vista del Canigó i el seu entorn. Però les previsions del temps van aconsellar no fer-ho, i de fet la pluja va fer acte de presència. Per sort ens va enxampar al refugi de la Devesa on ens vem protegir tot recuperant forces.
El Refugi de Sant Guillem és de nova construcció aprofitant un antic edifici. Molt a prop hi trobem l'església de Sant Guillem de Combret, d'estil romànic, amb absis quadrat i campanar d'espedanya.
Al refugi hi trobem una cuina tradicional amb productes de proximitat i on fins i tot el·laboren la pastisseria. La excursió més tradicional des d'aquest punt és el Tretzevents, a part del Tour del Canigó que fem nosaltres.











I el tercer dia 21 kilòmetres per enllaçar amb el refugi de les Conques. Com que les previsions metereològiques eren una mica arriscades, vàrem decidir sortir ben d'hora del refugi per anar per feina. El coll Baxo, coll de la serra de Vernet, el refugi dels Estables ...  En aquest punt, nova zona de pastura on coincidim amb el pastor que és d'Espinavell i coneix el programa de TV Ripollès. El coll de Regina i el Roc de la Descarga, punts que coincideixen amb el pas del GR 83, transfronterer que enllaça Mataró amb el Canigó de 200 km. Conenut també com el camí del Nord. Aquest camí també ens portaria cap al Pla Guillem i el refugi de Marialles però nosaltres seguim cap a les Conques. Una zona on les vistes acostumen a ser espectaculars però la boira ens fa una mala passada. I pel coll de Bassa i fent els darrers kilòmetres per una pista arribem al refugi de les Conques on fa anys hi havia una petita estació d'esquí. En aquest cas el refugi té com a cim emblemàtic el Costabona, que des d'aquest punt hi ha un bon desnivell.
Ens trobem a prop de la Prats de Molló - la Presta i posem punt i final a tres dies intensos i molt ben acompanyats i molt ben atesos per els companys del Vallespir.



divendres, 14 de juliol de 2017

Les Planes d'Hostoles

Mª Clara Martínez (dissabte 10 juny 2017)
Riera de Cogolls – Puig-Alder – Castell d'Hostoles – Salts i gorgs del riu Brugent.
Avui hem fet una ruta per la Garrotxa, en concret pel municipi de Les Planes d'Hostoles. Aquest és un municipi situat a les valls de Cogolls i d'Hostoles, envoltat per les cingleres del Far i les de la Salut, les serres de Les Medes (on es troba el volcà Puig Rodó) i Oliveres. La riera de Cogolls i el riu Brugent banyen el seu territori, alhora que amaguen racons de gran bellesa.











Iniciem la ruta a l'església parroquial de Sant Cristòfol, una església que va ser destruïda pels terratrèmols de 1427-1428 i també en acabar la Guerra Civil. L’actual església es va fer seguint el projecte de l’arquitecte barceloní Lluís Bonet, deixeble d’Antoni Gaudí. Un altre lloc d'interès que trobem en aquest poble són els antics rentadors o safaretjos, on antigament anaven les dones a rentar la roba i on la gent solia socialitzar i conversar.
Sortim del poble, creuem la carretera, i pel costat del cementiri recorrem un petit tram de la Via Verda o Ruta del Carrilet. Aquesta és una via exclusiva per a vianants i ciclistes que aprofita el recorregut de l'antic tren de via estreta que enllaçava Olot amb Girona. Amb un desnivell de l’1,5%, la Ruta del Carrilet presenta poca dificultat i travessa paratges de gran importància paisatgística, ecològica i cultural. No tardem en deixar la Via Verda per agafar la carretera que va a Cogolls. Trobem un indicador a la nostra dreta que ens porta a la riera de Cogolls. Es una riera d’un recorregut de gran bellesa mediambiental, amb un bon nombre de saltants, gorgs i tosques, destacant-ne el Gorg del Molí dels Murris, un lloc que sembla tret d'un conte de fades. Ens crida l'atenció l'intens color blau de les seves aigües, i el fet que no son del tot transparents. Això és degut a l'abundant quantitat de bicarbonat càlcic que porten aquestes aigües, i que fa que aquestes sals dissoltes amb l’aigua vagin petrificant lentament les plantes en el seu curs, formant-se els travertins, que són una varietat de tosca calcària, i donant formes naturals de gran bellesa.











Tornem enrere, fins a retrobar la carretera, i la seguim en direcció a Cogolls. Passem per davant de la senzilla ermita de Sant Pelegrí i no tardem en arribar al petit nucli de Cogolls. En destaca l'església parroquial de Sant Cristòfol de Cogolls (la més antiga de totes les parròquies de Les Planes d'Hostoles), la rectoria, l’escola i poca cosa més, ja que la resta es troba disseminat en cases i masies. A partir d'aquí iniciem l'ascens al Puig-Alder. Suau en un principi, però en forta pujada en el seu darrer tram. Per sort, la bellesa d'un antic camí empedrat, i a l'ombra d'un espès bosc d'alzines, mitiguen la duresa de la pujada.
Arribem a l'antic Castell de Puig-Alder, i fem una merescuda pausa per menjar una mica i recuperar forces. Aquest és un dels castells de la vall que cal també destacar per la seva transformació. Aquest castell, situat en els limitis entre el municipi de Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d’Hostoles, però dins aquest últim, ha estat transformat amb el temps en una ermita: Sant Salvador de Puig-Alder. Edificada sobre una gran roca, questa és una ermita que al llarg dels anys s’ha ampliat a partir de l’antiga ermita del castell.
Des d'aquí tenim una vista privilegiada de la vall de la riera de Cogolls, la vall del Brugent i serres de Finestres, Puigsacalm, Collsacabra o la cinglera del Far. Recuperades les forces i reconfortats per les excel·lents vistes, prenem direcció al Castell d'Hostoles. Passem pels collets de Masdéu, Sitjar i Les Comes, i el camí fins al castell no presenta grans desnivells. Avui fa molta calor i en arribar al castell estem tots exhaustes. Per sort, hem sigut previsors i hem carregat amb una bona provisió d'aigua, cosa que sempre recomano quan es fan rutes en temps de calor i que molt probablement hauran eixugat les possibles fonts.
Les ruïnes del castell d’Hostoles són a 599 m d’altitud, a l’esquerra del Riu Brugent, aigua avall de Sant Feliu de Pallerols, just al límit municipal entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles. Es conserven encara restes de la muralla que envoltava el cim de roca on s’alça el castell, també restes de la torre mestra i parets d’algunes dependències del castell. El Castell d’Hostoles representa la més insigne fortalesa de la defensa remença de la muntanya.











Des d'aquí tornem a tenir excel·lents vistes, i el poble de Les Planes als nostres peus. Cansats i acalorats, iniciem el descens, creuem la carretera, i fem un plàcid i agradable recorregut pel riu Brugent, descobrint, gorgs i saltants d'aigua que ens reconforten, després de la calorada que hem passat avui. El gorg de la Mola, o la Resclosa Gran i la Séquia de l'antic molí paperer de Can Paulí, son llocs d'una gran bellesa.
I ja tornem a ser a les portes del poble de Les Planes d'Hostoles. Tornem a passar per l'esglèsia parroquial de Sant Cristòfol i donem per acabada la sortida d'avui.


Ha sigut una molt bona combinació de rieres amb gorgs i salts d'aigua i muntanyes amb molta història imagnífiques vistes.

dimecres, 12 de juliol de 2017

El Canigó

El passat 7 i 8 de juny vàrem fer una sortida amb la pujada a la Pica del Canigó com a objectiu principal. El primer dia va transcorrer per el GR-10 entre els refugis de Batera i Cortalets.
A Batera s'hi arriva des del poble de Corsaví, a tocar d'Arles i Prats de Molló.
El mateix refugi és un edifici que pertanyia a les antigues mines que hi havia en aquesta zona, de fet, al principi del recorregut anem trobant altres construccions, escombreres i antigues pedreres que mostren aquesta activitat que va durar fins l'any 1987.











Passant per el coll de la Cirera, anem deixant les restes mineres per les zones de pastura i les primeres vistes. Aquesta etapa que forma part del Tour del Canigó, és coneguda com el balcó del Canigó, per les seves vistes panoràmiques a la plana del Rosselló, l'estanu de Salses i al fons el mar.
Al llarg de la travessa anem trobant molts edificis d'arquitectura popular:
el refugi forestal de l'Estanyol o l'abric de Pinatell entre d'altres. Tots dos pertanyents al municipi de Valmanya.











Una primera jornada de 18 kilòmetres que acaba al refugi de Cortalets que pertany al municipi de Taurinyà. L'accès en vehicle es fa des de Prades de Conflent. Fou inaugurat el 4 de setembre de 1899 pel Club Alpí Francès. Un dels primers refugis dels Pirineus i que actualment ofereix molt bon servei.
La segona jornada combina la pujada més clàssica a la Pica i la tornada de nou cap a Batera. Uns 19 kilòmetres exigents amb importants desnivells acumulats. Des del refugi s'accedeix per la cara nord, passa per la font de la Perdiu i fent ziga zagues i segueix per una llarga cresta vorejant el Pic Jofre i el Roc dels Isards. El darrer tram no te cap dificultat, tot i que cal anar en compte ja que tot està ple de pedra.


I finalment arribem a la Pica del Canigó, a 2.784 metres. Hi trobem una taula d'orientació i una creu de ferro forjat, de fotografia obligada.
Les vistes son impressionants. Una muntanya símbol dels catalans i lloc d'inspiració del famós poema Canigó de Jacint Verdaguer.
Després de la parada al cim baixem per la coneguda Xemeneia, que no te gran dificultat, però cal anar amb compte. En aquest cas desgrimpem, sobretot els primers metres, els més drets.










Tot baixant arribem als Plans de Cadí i gorgs de Cadí, una zona de pastures que ens ofereix belles imatges amb els petits estanys que hi trobem.
En aquest punt podriem continuar cap al refugi de Marialles però nosaltres hem de fer drecera per tornar al punt de sortida.
Hem pujat al cim del Roc Negre de 2.714 metres i un magnífic mirador de tot l'entorn del Canigó. Tot carenejant assolim el Pic de Gallinassa i ja podem baixar cap al coll de Cirera on de nou, recuperem el GR-10 fins al punt de sortida.
Una excursió per els entorns del Canigó que ens ofereix moltes possibilitats i rutes. Aquesta però és força exigent, sobretot la segona etapa.

divendres, 30 de juny de 2017

Siurana

Mª Clara Martínez (dimecres, 31 maig 2017)
Preciosa ruta, la que hem fet avui, per la comarca del Priorat. Anem fins a Cornudella de Montsant, i poc abans d'arribar, trobem una desviació a la dreta que ens porta fins un aparcament a tocar de la presa del pantà de Siurana. Deixem els cotxes en aquest aparcament i comencem a caminar allà mateix, per una pista que trobem a la nostra dreta, i que va vorejan el pantà.
Avui no és massa ple, però el color i la transparència de les seves aigües, amb el reflex de les altes cingleres que l'envolten, li atorguen una gran bellesa.
Anem vorejant el pantà fins arribar al riu Siurana. Aquí prenem un sender per anar remuntant el seu curs. El que sembla un riu com qualsevol altre, amaga tolls i salts d'aigua de gran bellesa, com el toll del Forn, o el de la Palla, al Barranc de la Foradada. Són racons que a l'estiu conviden a fer una aturada i donar-se un bon bany. Aigües de colors sorprenents, farcides de petits peixets i granotes, custodiades per altes parets de roca calcària.











Anem seguint riu amunt fins a trobar una bifurcació amb un camí que surt a la nostra esquerra i que ens ha de portar al petit poble de Siurana, a dalt la cinglera. Hi ha un pal indicador que informa que en menys de dos km serem a dalt. La calor es forta, i el camí té un desnivell considerable. Es tracta d'un grau, un d'aquest passos que s'utilitzen per pujar i baixar de les cingleres: el Grau de la Trona. Aquest és un antic camí de bast, empedrat i molt còmode de pujar. A mesura que anem pujant, les vistes van guanyant bellesa. En pocs minuts tenim, molts metres per sota nostre, el pantà i el riu que uns minuts abans anàvem seguint. Alternem cingleres de pedra calcària de color blanc, amb d'altres de color vermell intens. El blau del cel, el verd de la vegetació i el canviant color de la roca, ofereixen un espectacular contrast de colors.
Anem pujant de mica en mica, i arribem a un lloc anomenat La Trona. Una balconada sobre el riu i un impressionant sortint de la roca, formen un racó de gran bellesa. Ja quasi som dalt de la cinglera, i aquest és un bon lloc per fer una aturada i recuperar forces amb un bon esmorzar.
Ja refets de la pujada i amb les piles carregades, acabem de pujar fins dalt, fins el poble de Siurana. Aquest poble es troba situat al cim de la cinglera, amb imponents estimballs a cada costat.











És un petit nucli de població que depèn de Cornudella de Montsant. Petit però amb molta història i farcit de llegendes. El primer que trobem és el castell, o el que en queda d'ell, atès que es troba força malmès. Actualment està en procés de restauració. Aquest castell va ser construït durant la invasió dels musulmans i que per la seva situació va ser molt difícil de reconquistar. Va ser l'últim castell reconquistat pels cristians a Catalunya.
Al seu costat hi ha el «Salt de la Reina Mora.» És una balconada sobre el pantà, amb una gran roca al costa que fa de mirador. Conta la llegenda que, quan els cristians van conquistar el castell, la reina mora que n'era la propietària en aquells moments, va preferir saltar al vuit amb el seu cavall des d'aquest punt abans de caure en mans dels enemics....











A continuació del castell hi ha el poble. Molt petit, de cases antigues i carrers estrets i costeruts, però amb una gran bellesa. Conserva molts elements arquitectònics antics: finestres d'estil gòtic, porxos, parets molt gruixudes i finestres amb porticons de fusta. Són diversos els llocs que, per la situació d'aquest poble, ens fan de miradors i ens permeten gaudir de vistes espectaculars. I l'església de Santa Maria, consagrada a la Mare de Deu de l'Aigua. També aquí hi trobem una història molt antiga que ens diu que, anys enrere, es feia una romeria fins a aquesta església per demanar a aquesta Mare de Deu aigua o protecció per les collites.
Vist el poble i tots els seus elements més interessants, iniciem el retorn cap el pantà de Siurana. Anem seguin un camí empedrat, en fort descens i amb marques grogues i blanques de PR. No tardem massa estona en tornar a ser a la riba del pantà. Ja tan sols ens queda acabar de vorejar-lo, passar la presa, i tornar al lloc on al matí havíem deixat els cotxes.


Aquesta ha sigut una ruta molt bonica i variada. Hem gaudit de salts d'aigua amb fantàstics tolls, de vistes espectaculars, i ens hem amarat d'història.
Una ruta fàcil de seguir, amb la única dificultat del desnivell per pujar i baixar de les cingleres. Molt recomanable a l'estiu si, a més, es vol gaudir d'un agradable bany en el pantà o en algun dels gorgs, però precaució amb el sol i la calor, sobretot a la part baixa del riu, on l'humitat i la manca de vent poden convertir la riba del riu en un forn. Esperem que us hagi agradat i us convidem a continuar seguint les nostres rutes, com sempre, tot Caminant per Catalunya.