Nova sortida a la comarca del Lluçanès, en aquest cas per veure el Pantà de Sant Ponç i el patrimoni d'Olius. (2 maig 2024)
Ens situem al municipi de Clariana de Cardener, tot i que gran part de la ruta és per Olius. El punt de sortida el trobem a prop de la presa del pantà on hi trobem la capella de Sant Ponç. Es tracta d'una petita capella que es va construir després d'inundar l'antiga església amb la construcció del pantà.
Un cop situats ens posem en marxa i de seguida arribem a la presa del pantà. Es tracta d'un embassament que aprofita l'aigua del riu Cardener i fou construït entre els anys 1949 i 1954. Amb una presa de 59,5 metres d'alçada i una longitud de coronació de 311 metres, té una capacitat de 24,4 hectòmetres cúbics, una llargada de 5,8 kilòmetres i la superfície total de l'embassament és de 144,5 hectàrees. Seguim la ruta tot vorejant el pantà i ens trobem amb la Caseta del Pantà, un lloc ideal per prendre alguna cosa i gaudir de les bones vistes. I de fet tot el camí ens permet anar badant i contemplant les seves aigües i racons màgics que varien en funció de la capacitat de l'embassament i les pluges. També és habitual trobar-hi pecadors que miren de fer alguna captura. Una de les peculiaritats si hi ha poca aigua és que ens podem acostar fins a l'antiga església de Sant Ponç. És tracta d'un edifici d'una sola nau amb dos absis semicirculars contraposats i coberta de volta de canó reforçada per arcs torals. Al mur de migdia s'obre la porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellat. L'aparell de l'església era fet amb blocs de pedra ben picats i col·locats a contrapunt.
Seguim caminant i de mica en mica l'aigua va desapareixent amb alguna imatge desoladora que ens indica que estem en època de sequera. Creuem el torrent d'Albereda, un dels afluents del Cardener que haurien d'aportar aigua al pantà però que també està completament sec. Més amunt trobem un banc molt ben posat per gaudir del paisatge. Anem arribant a la cua del pantà, encara amb una mica d'aigua i anem deixant el color blau per el verd de la vegetació i els camps. I al cap d'una estona arribem a Olius, un conjunt monumental i espectacular on hi destaca l'església de Sant Esteve.
Es tracta d'un exemplar del romànic llombard consagrat l'any 1079 a petició del comte d'Urgell i els habitants del lloc. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. El campanar és de planta quadrada i té quatre finestres en arc de mig punt. Sota l'altar cal destacar la cripta que forma un espai rectangular amb sis columnes totes elles diferents i que s'obren en forma de palmera, aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta, i donen a l'estança una bellesa extraordinària. Aquesta cripta ha donat fama a Olius i és molt valorada dins l'art romànic mundial. A l'exterior hi podem veure unes sitges ibèriques d'uns 300 anys abans de Crist, amb la novetat que no eren uns forats sols per guardar el gra, sinó que per la seva quantitat, més de cent, es creu que eren un gran comerç de gra. Molt a prop de l'església podem visitar el cementiri modernista d'Olius, que crida l'atenció perquè fuig de l'esquema dels altres cementiris. S'hi combinen les roques caigudes de la muntanya amb fulles d'alzines sempre verdes. És obra de l'arquitecte Bernardí Martorell, que va rebre la influència modernista de Gaudí. Es va inaugurar l'any 1915.
I abans d'acabar encara podem gaudir d'un parell d'edificis més. Un és la Torreta que data de l'any 900. Es tracta d'una masia fortificada de planta rectangular (segons alguns documents podria ser l'antic castell d'Olius. Té uns 300 m2, amb cuina, menjador, dues saletes d'estar, sis habitacions i altres sorpreses. I just al costat hi trobem la Masia el Molí dels Cups a tocar del riu Cardener. Es tracta d'un antic molí fariner que data de l'any 1000. El seu interior ha estat reformat i habilitat com a central elèctrica. I fins aquí aquesta ruta que us recomanem de fer algun dia.
