Fantàstica sortida a la comarca del Ripollès per conèixer Perella i el seu entorn. Antoni Llagostera, divendres 3 de març de 2023.
Ens situem a Can Repuntxó on deixem el cotxe per poder agafar la nova via verda direcció Sant Pau de Segúries. Iniciem doncs la ruta per aquesta via i veiem a tocar la gran casa de la Forcarà. Una mica més enllà travessem el pont de Quatrecases i trenquem a l'esquerra on també hi trobem una petita casa, son les restes de Quatrecases.
I una mica més amunt hi ha les restes d'una edificació que en diuen el ciment, cosa que indica que segurament hi havia una fàbrica. Seguim la pista que va pujant de mica en mica. Una mica més amunt passarem pel costat del “cremador”, una vella moderna incineradora d’escombraries. Sobta aquesta construcció moderna en mig del bosc. Queda camuflada. La història té rerefons. Quan és va constituir el consell comarcals de muntanya el president del Ripollès, alcalde de Sant Pau de Segúries, va fer construir la planta del crematori. Sembla que varen visitar alguns altres plantes, però al fer la primera crema, resulta que com es va tirar tot a l’engròs (plàstics, vidres, ferralla,...) tota la planta va quedar col·lapsada i d’impossible arreglo o reparació. Continuarem pujant, fins que en un revolt trobem una cruïlla (amb una gran fita). Deixarem la pista i seguirem el caminet que ens porta a trobar una nova cruïlla. Continuant pel camí ens podem acostar fins al Salt del Boix. Decidim no arribar-hi ja que no baixa gens d'aigua. Per tant seguim cap al camí que ens acaba d'enfilar cap el Coll Data on retrobem una pista ampla.
Una mica més endavant deixem un moment la ruta per pujar fins al Mirador de l'Esquena d'Ase. No és gaire lluny i val la pena enfilar-se a aquesta roca per contemplar les vistes. Nosaltres a més hi hem esmorzat amb tota la calma. Retornem a la pista i la seguim una bona estona fins arribar al trencant que ens ha de portar fins a la casa de Perella. És un anar i tornar. Sols veure-la, ja és evident que estem davant una grossa masia molt ben situada, dominant la vall del riu Ter. El topònim ja apareix l'any 913 i la casa va ser residència de repòs del monjos de Sant Joan de les Abadesses. Se sap que una casa amb aquest nom existia el 1126. La construcció que avui es pot veure, construïda damunt el turó i sobre la roca natural, per bé que hereva d'aquelles, data dels segles XVI-XVIII. És una casa de planta quadrangular amb la façana principal al sud, teulada a dos vessants, de teula àrab, planta baixa, dos pisos i golfes. Al cos original s'hi afegí un cos a ponent, cobert, i un altre al darrere, un corral. A la façana del sud es poden veure tres arcades per planta, de manera que mentre a la planta baixa aquestes formen un porxo, a les plantes restants aquestes formen galeries. Mas Perella és una explotació ganadera familiar i des de 1987 té un ramat de bestiar boví de raça xerolesa. Davant de la casa de Perella hi ha l'església de Santa Magdalena de Perella, que depenia també del monestir de Sant Joan de les Abadesses, encara que ara l’església es servida per la parròquia de Sant Pau de Seguries.
Es tracta d’un edifici senzill format per una sola nau de planta rectangular coberta amb volta apuntada, sense absis diferenciat. La porta d’entrada, a la façana nord-oest, està coronada per una llinda i un petit arc amb dovelles. L’edifici ha patit múltiples modificacions posteriors com ara l’afegit de la sagristia i el campanar de torre quadrada.
A Santa Magdalena hi havia un retaule gòtic que ara és al Museu Episcopal de Vic, obra de Bernat Martorell, data entre 1437–1452. Cada any es celebra l'aplec de Perella. Moment de tornar enrere per anar a veure les Mines de Perella. Abans però trobarem l'antiga teuleria i la font de Perella. Les mines varen ser explotades a primers del Segle XX, cap al 1921. S'hi extreia disodila, un tipus d'hidrocarbur sedimentari, de colors verdosos de grisencs a groguencs, que crema amb una forta olor fètida. És un carbó finament laminant i format en condicions anaeròbies. Vulgarment en deien Mines de Petroli. A l'entorn també hi trobem les restes d'un edifici on hi havia les oficines. La més important era la Mina la "Maria" oberta el 1912 i que en general encara roman ben conservada.
Per acabar la ruta hem de seguir baixant i tornar a passar a prop de Perella, en aquest cas per sota i travessar el riu Ter per el pont de Perella. És una obra espectacular i interessant. És el pont més alt de la comarca del Ripollès. Es va costruir amb tècniques medievals entre els anys 1908 i el 1913. Té un sol arc apuntat. Fa uns 60 m de llargada i una amplada del pas interior de 3,5 m. L'altura respecte al riu és de 25 m. El pont ja ens deixa de nou a la Via Verna i només ens cal fer uns metres fins on tenim els cotxes.