Sant Antoni de Calonge - Sant Feliu de Guíxols

TORRE VALENTINA – PLATJA D’ARO – SANT FELIU DE GUÍXOLS

Magnífica sortida pel Baix Empordà per recórrer el Camí de Ronda entre Torre Valentina a Sant Antoni de Calonge, i la Platja de Sant Pol a Sant Feliu de Guíxols.

Es un tram sense complicacions tècniques, amb trams molt bens arranjats, molta historia i racons de gran bellesa. De tota manera, es molt important anar ben calçats. Hi ha algun tram una mica rocallós i que pot relliscar, i platges pedregoses. Iniciem la caminada a Torre Valentina, quan s’acaba el passeig de Sant Antoni de Calonge, al final de la platja Gran. En aquest punt, davant d’un gran complex d’apartaments, hi ha la Torre Valentina, una antiga torre de guaita que formava part del sistema de vigilància i defensiu del municipi de Calonge – Sant Antoni en l’Edat Mitjana i en temps de la pirateria i altres atacs.

Aquí mateix comencem a caminar, per un tram molt ben arranjat en que el camí serpenteja i puja i baixa a cales molt petites però de gran bellesa. Roques Planes, Roca del Paller, Els Esculls... són algunes de les moltes cales per les que anirem passant, fins arribar a la primera platja gran, de sorra, abans de Platja d’Aro: la Platja de Can Cristus. A prop d’aquesta platja hi ha tres grans càmpings, cosa que provoca que a l’estiu estigui força plena. Continuem per la Platja de Ses Torretes, un reguitzell més de petites cales, i ens trobem en front d’un gran illot (queda unit a terra per un braç de sorra). Es el Cap Roig, nom que li ve pel seu color, terròs i vermellós. Aquest braç de terra forma dues platgetes: un primera de petitona, que és la Cala de Cap Roig, i una més gran que és la Platja de Cap roig o Platja de Sant Jordi. El camí ens va guiant, de vegades amb trams amb esglaons per salvar algun desnivell, o amb túnels per travessar alguna penya.

Ens queden les boniques platges de Belladona i cala Rovira, entre d’altres, i entrem al magnífic Passeig de Platja d’Aro. Ens cal travessar tot aquest passeig marítim, la façana marítima del municipi de Platja d’Aro amb una gran platja de quasi dos kilòmetres, per arribar a l’entrada de la Marina Port d’Aro. Aquí s’ha format una ria que ha sigut aprofitat per a convertir-la en un port esportiu de més de 860 amarratges i diferents serveis pels seus usuaris. Aquest és un altre escull que tan sols podem esquivar donant-li la volta per complert, uns dos kilòmetres més, si volem continuar el Camí de Ronda en direcció a Sant Feliu. Un cop a l’altre banda del port, reprenem el Camí de Ronda per la platja de Sa Conca i unes petites cales que voregen les urbanitzacions de S’Agaró, fins la Punta d’en Pau, un excel·lent mirador de la magnífica Platja de Sant Pol.

El temps s’ha girat una mica, i nosaltres ens hem entretingut molt per arribar fins aquí, pel que en lloc de continuar seguint el Camí de Ronda fins a Sant Feliu, que es torna una mica trenca cames, optem per deixar aquest tram per un altre dia i finalitzar aquí mateix la sortida d’avui. Unes nuvolades prou fosques i els primers trons ens ho aconsellen...

Caminada molt recomanable per la seva vistositat, que podrem allargar o escurçar al nostre gust, atès que els principals nuclis de població pels que anirem passant estan units per línia regular d’autobusos. A l’estiu podrem gaudir del bany en alguna de les seves fantàstiques cales i platges, però alerta, a l’estiu hi fa molta calor i les ombres són escasses... Cal anar ben calçat, portar aigua, roba adequada i estar disposats a passar una jornada inoblidable. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Canet d'Adri

CANET D’ADRI – COVA BORATUNA – GORGS RIERA DE CANET

Dissabte 15 octubre 2022 (Mª Clara Martínez)

Magnífica caminada per terres de la comarca del Gironès. L’inici de la ruta la fixem a Canet d’Adri, en un aparcament que hi ha als afores del poble, just al costat de l’església de Sant Viçens. Situat prop la confluència de les rieres d'Adri i de Rocacorba, el poble es compon d'unes quantes cases agrupades entorn a l'església parroquial de Sant Vicenç, mentre la majoria del poblament és disseminat, amb mitja dotzena de diminuts nuclis agregats. L'església és romànica, de tres naus, separades per grans arcades, del segle XI. Va ser modificada al segle XVI, amb una torre campanar damunt la nau i fent nova la porta. Té adossada una torre de planta quadrada. El 1698 era lloc reial.

Comencem a caminar, passem per la Plaça del Poble, i el primer que trobem, a la nostra dreta, es l’entrada de les Gorgues de la Font de la Torre, encara que això ho deixem per fer al final del recorregut. Nosaltres ens dirigim a Ca l’Estanyol, passant primer per un pont, construït el 1804 i refet el 1840 pels propietaris del mas. Anem per pista forestal, guanyant alçada en pocs minuts i gaudint de bones vistes sobre Canet d’Adri a mesura que anem pujant. Anem trobant petits cartells indicadors en quasi tots els encreuaments, com al collet de Miralles, que ens indiquen no tan sols el camí que seguim, sinó també, les possibles opcions d’altres rutes per l’entorn. Aquí deixem la pista i continuem per sender, còmode de caminar, malgrat que continua pujant. Boratuna es un cova espectacular, coneguda des de temps molt antics, on s’hi han trobat restes de l’Edat del Metall i de que s’havia fet servir com a cova sepulcral. Té una entrada de 2’5 per 1’5 metres i de seguida trobem un ressalt que ens fa baixar a una gran sala. Podem fer un bon recorregut, pujant i baixant ressalts i grans blocs. 

Cal anar amb compte amb el cap... a les parets hi ha restes de tosques, estalactites i estalagmites. Parem a esmorzar davant l’entrada, un lloc molt tranquil. Per continuar la ruta, ens podem enfilar per unes lloses de roca que hi ha just a l’esquerra de la boca de la cova. No es gens difícil. A uns vint metres hi ha el camí, un sender preciós, sense massa complicacions, i que anirem seguint, carenant tota la serra de Boratuna, admirant la bellesa de de la Vall de Llémena, i els cingles i muntanyes de l’entorn, amb Llorà i tot un munt de petits nuclis als nostres peus. Fem el punt més alt d’aquesta serra, la Muntanya de Velers, de 545 metres, i a partir d’aquí iniciem el descens que, en alguns punts pot ser haurem de posar mans a terra i vigilar no relliscar, sobretot al inici de la baixada. Després es suavitza, fins el coll de Palomeres, on tornem a trobar indicadors.

Acabem de baixar, fins a trobar la riera de Canet, que malauradament es quasi seca, i per tant, el primer tram el fem seguint la pista forestal. Passat Can Canet ens desviem per anar a trobar les Gorgues de la Font de la Torre, on trobem uns camins ben arranjats, amb baranes i escales que ens faciliten el recorregut. A l’estiu s’ha de demanar hora per internet i ens ofereixen una visita guiada sense cost. Es per no massificar l’entorn i per que es una propietat privada. Aquest es el lloc que al començament de la ruta hem deixat per fer al final. Quan deixem el recinte de les gorgues tornem a ser a prop de l'església de Sant Viçens. Tornem als cotxes i donem per finalitzada la sortida d’avui.

Powered by Wikiloc