dijous, 31 de juliol del 2014

Camí de l'aplec de Vidabona

Avui dijous, 31 de juliol de 2014, no es pas dilluns de Cincogesma (dilluns de Pascua granada), el gran dia dels aplecs en l’àmbit ripollès, però si que fet el tradicional camí, avui massa en desús, que portava des de Ripoll fins el santuari de Vidabona. 
I aquest camí que podríem haver fet apressats, directes i lleugers, per arribar quan abans millor al santuari, nosaltres l’hem amanit, fent un camí variat i saborós.
La nostra excursió, per evitar-nos un trajecte gens interessant, el varem començar a Comallevosa, un conjunt de cases situades darrera la muntanya de Sant Roc, sobre la vall de Ripoll.
La finca havia estat propietat de la família de Tomàs Raguer, ja que es esmentat alguna vegada com “hereu de confiança de la finca”.
En aquesta casa hi va fer moltes estades el dibuixant i pintor Josep Ribot, un gran col·laborador del Grup de Folkloristes de Ripoll, que va deixar constància de molt treball pictòric a la zona
De camí cap el coll de Comallevosa, a mà dreta, hi ha el Pla d’en Pere. Estem davant un lloc important dins de la història arqueològica del neolític ripollès. En aquest indret es varen trobar el 1901 un dipòsit de destrals de bronze (del segle VIII abans de Crist) un total de quatre destrals tubulars, una llança “de enmangue tubular” i altres materials.
Es tracta de material de procedència atlàntica, de la zona bretona francesa, que per causes no aclarides (un dels grans misteris arqueològics de Ripollès) varen quedar-se varat per aquests verals, quan feien el camí comercial entre Atlàntic i el Mediterrani.
Una mica més amunt del coll de Comallevosa o de Baubs hi ha el pla de l’Home Mort. Un conjunt de fites de terme acompanyen una pedra amb una creu datada el 1902. Quina història hi ha darrera? Una mica més amunt, camí de Vidabona, molt prop, hi ha el collet de les Qüestions. Podríem dir que les qüestions, potser sinònim de batussa, va provocar un home mort?
El camí de romiatge de Vidabona, un típic camí de carena, des de la collada de Comallevosa o de Baubs, passa pel pla de l’Home Mort, el collet de les Qüestions, per arribar al pla de les Tres Termes.
En aquesta punt varem fer una petita marrada fins la casa de  l’Adroguer, amb una panoràmica esplèndida i una cisterna.
Posteriorment el camí de Vidabona va cap l’era d’en Nestre o collada del Grog de l’Olla (on varem esmorzar), s’ arriba al Camp Roig o Collada Fonda, per seguir pel collet de la Lleona o de la Llagona, Saleres de Vidabona o collet d’en Baptista, fins les restes de la casa de Vidabona. L’arribada és al Santa Maria de Vidabona (1.166 m alt). Al peu del santuari hi ha una font que avui rajava un rajolí.
I una mica més amunt, anant cap el collet del Vent, un nom molt indicatiu, el Pas del Maquis (1.287 m alt).
Aquest era el primer objectiu arribats al punt. Trobar la cova del maquis. I la varem trobar gràcies al record d’Enric Colomer que ens acompanyava.










El 30 de juny de 1944 va tenir lloc a Vidabona un enfrontament entre un escamot de la Guardia Civil i el maquis. Un dels morts fou el guardia civil Basilio González Escribano i l’altre un maquis que per la documentació era Silvestre Lorente Sáez. Realment aquest no era el nom real, ja que era Manuel Sánchez Esteban, un personatge que intentava d’arribar a Madrid per reforçar la política clandestina del partit comunista, per ajudar a Jesús Monzón, que va encapçalar la direcció comunista a Espanya des de 1943 i fins 1948. Estem un mesos abans de la invasió guerrillera antifranquista per la vall d’Aran, que s’inicià el 16 d'octubre de 1944.
Que la zona de Vidabona era un lloc propici pel pas dels maquis, més enllà de l’enfrontament de Vidabona, n’és un exemple que el 1955 foren empresonats els habitants de la casa can Barraca de les Vinyes, a la clotada de la ribera de Ribamala, els germans Ramon i Pere Bartés, de 25 i 25 anys, així com l’anterior masover (Pere Fonts, de 51 anys) que havien rebut i hostatjat diverses vegades a Quico Sabaté a la seva casa, ja des de 1944. 
L'església de Santa Maria de Vidabona ja molts anys que està caient a trossos, sense cap queixa. La nau del santuari de Vidabona s'esfondrà l'hivern del 1969.











Estem davant un edifici romànic del segle XII que cau per la desidia de tots.
Un dels elements important dins del món religiós son les celebracions festives, que marquen cada època de l’any, amb una profunda càrrega simbòlica i element de projecció i relació social inqüestionable. L’aplec de Vidabona es celebrava el dilluns de Cincogesma, que era la gran diada dels aplecs (Falgars, Montgrony i La Cau ho celebren el mateix dia).
La festa religiosa a Vidabona tenia els elements tradicionals (missa, rosari i goigs). La part profana el joc de  virola, el sorteig d’ous, llangonisses i aviram i, sobretot, danses. En el cas de Vidabona hi havia particularitats: Es ballava el Ballet dels Pavordes, amb dues parelles, una dona fadrina i l’altra casada; i també el Ballet dels de Bruguera, que es podia ballar pagant una pesseta.

Com sempre els llocs de romiatge tenen miracles associats. A Vidabona  abans de la seva ruïna, hi havia uns grillons pen­jats a manera de presentalla. Aquest grillons varen acabar al Museu de Ripoll. La llegenda de l’alliberament d’un devot que va passar set anys presoner amb el grillons, a la Moreria, té molta gràcia.

Antoni Llagostera.