Sortida a la comarca del Bages, a la població de Castellbell i el Vilar, amb la companyia d'en Carles Cornadó. (Dissabte 15 març 2026). Ruta de les fonts i la pedra seca de Viladoms.
En Carles, gran coneixedor de la zona, ens ha preparat una ruta per l'entorn d'aquesta població amb molts atractius. Iniciem la caminada des de la zona esportiva de Castellbell i el Vilar. I des d'aquest punt ja veiem el nostre primer objectiu, l'església de Santa Maria del Vilar. La tenim a uns 700 metres, per tant, de seguida hi arribem. Sobresurt el seu campanar de gairebé 25 metres d'alçada amb estil eclèctic i influències modernistes i historicistes. L'edifici és d'una única nau amb quatre capelles laterals per banda. Està coberta amb volta de totxo, reforçada per cinc arcs.
També hi trobem un fantàstic mirador a la muntanya de Montserrat. En Carles ens comenta que en aquest punt, dos cops l'any, la posta de col coincideix amb el forat de la roca foradada. Un moment espectacular per els amants de la fotografia. Acostuma a ser cap al 20 de febrer i cap al 20 d'octubre. Deixem l'església i continuem per els carrers d'aquest veïnat que es caracteritza per la seva estructura tradicional. Tot seguit passem per el Mas del Puig del Vilar i tenim unes bones vistes de l'altra part del municipi, Castellbell. Hi destaca la colònia Borràs una antiga colònia tèxtil. O la fàbrica de la Bauma, la primera de les indústries tèxtils que es va instal·lar al municipi. I de mica en mica anem deixant les vistes més urbanes i ens endinsem al bosc després de travessar la via del tren per sobre i l'autopista Terrassa-Manresa per sota. Ja hem fet 2 kilòmetres i amb un kilòmetre més trobem la barraca de la Peça del Macià. Està construïda aprofitant un roc de grans dimensions. Està a tocar de la vinya del Macià i d'una font que està tancada en una portella.
Més endavant trobem la barraca de la Vinya del Cantarillo. Trencant a l'esquerra trobarem la font del Prat que neix per filtració. Es tracta d'un clot excavat a la roca. Originàriament estava protegida per una volta de pedra. Just al davant hi ha les restes dels murets que servien de pedrís per seure-hi. Per una pista de molt bon fer continuem el recorregut amb més barraques, en aquest cas la de la Vinya del Garrigó, que es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Es coneix popularment com la barraca del Vermell, un personatge que sembla que era un veterà de les guerres del Rif, que va viure com a rodamón. I el vermell diuen que era per el consum d'alguna beguda espirituosa, diuen. Hem esmorzat en aquest punt, aprofitant també les bones vistes. I amb la panxa plena continuem per la pista amb les feixes de pedra seca com a constant. I al fons, una vista de el Vilar, d'on hem sortit. I a tocar del camí una altra barraca, la d'en Lluci. Aquesta és de planta circular i força alta. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior, i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Seguim fins al turó d'en Maurici on tenim una vista privilegiada. Masies, muntanyes, ciutats, pobles... fantàstic.
En aquest punt en Carles ens ha explicat una llegenda relacionada amb la pedra seca. (Veure Vídeo). I ja som molt a prop d'un altre dels punts interessants de la ruta, Viladoms de Dalt. Es tracta de les restes d'una masia molt important que tenia moltes propietats documentada des del segle XIV. Fins als anys 70 encara es conservaba en bon estat. Es conserven una sèrie d'estructures i parts arquitectòniques com l'arrencada del brancal esquerra d'una portalada de pedra, i dues arcades també de pedra que formaven part del celler, però no son gaire visibles degut a l'enderroc dels murs. També podem veure altres dependències pròpies d'un mas d'aquestes dimensions, com les corts, i un indret que segons informació oral semblaria que hi havia el trull per l'oli.
Al costat d'un xiprer hi trobem la capella dedicada a Nostra Senyora de Montserrat. Aquesta capella construïda al segle XVIII en estil barroc, era un espai de culte privat per la família propietària de la masia. Tot i l'estat de deteriorament, encara es poden observar restes de pintures murals i elements arquitectònics que testimonien la seva importància històrica. La coberta ha desaparegut, juntament amb el bigam.
A la zona també hi trobem el Jub de Glans de Viladoms de Dalt. Es tracta d'un passadís estret d'uns 50 centímetres d'amplada i uns quatre metres de fondària. Estava destinat a tenir-hi els aglans en remull perquè es mantinguessin tendres durant tot l'any. Deixem enrere aquesta gran masia i la seva ermita per anar tornat cap al punt de sortida, ens queden uns tres kilòmetres. Abans encara trobem una altra barraca de pedra seca, la de l'Olivar d'en Ros. I un dels punts que més ens ha fet gràcia és un mirador amb vistes espectaculars a la muntanya de Montserrat. La peculiaritat és que hi ha un gronxador, que per tant, et permet pujar-hi tot gaudint del paisatge. Una experiència realment espectacular que em sembla que hem provat tots o gairebé per tenir el record ja sigui en fotografia o en video. Acabem de fer el darrer kilòmetre per tornar cap als cotxes i acabem aquí una ruta d'uns 10 kilòmetres i uns 300 metres de desnivell.
Powered by Wikiloc