Nova sortida a la Vall d'Aran aprofitant els tres dies d'estada. En aquest cas un altre dels clàssics de l'excursionisme català. Hem anata del pla de Beret al santuari de Montgarri, per acabar baixant fins el refugi de Fornet, al municipi del Pallars Sobirà de Os d’Isil. (dimecres 8 de juny de 2022) Antoni Llagostera.
El punt de sortida el trobem al Pla de Beret dins l'estació d'esquí de Baqueira-Beret que ocupa 2.166 hectàrees, amb 35 remuntadors, amb 99 pistes que tenen un recorregut de 153 quilòmetres i una capacitat per 60.000 esquiadors. És l'estació amb més quilòmetres esquiables de Catalunya i la tercera dels Pirineus. Però aixó és als mesos d'hivern. A l'estiu aquesta zona es converteix en prats de pastures i espais d'esbarjo i senderisme. L'inici del nostre recorregut és al gran aparcament que hi ha al pla de Beret, a 1.860 metres.
En aquest punt hi neixen dos rius importants e interessants. Per un cantó hi tenim el Garona i mot a prop el Noguera Pallaresa. Ens trobem en una important divisòria d'aigües. El Garona, amb un recorregut total de 647 kilòmetres acaba desembocant a França, al Oceà Atlàntic i el Noguera Pallaresa amb un recorregut de 154 kilòmetres i desprès de travessar els Pallars, desemboca al riu Segre, a Camarasa. I per tant acabarà arribant al Mediterrani desprès d'afegir-se al cabal del riu Ebre. Uns panells informatius ens mostren el recorregut d'aquests dos importants rius.
Ens posem en marxa travessant part del Pla de Beret i anem a buscar el camí vell de Montgarri. Hi ha més o menys una hora de camí, baixant per la Solana amb un desnivell de 204 metres. La ruta pot fer-se bé de forma circular, descendint pel camí vell i ascendint per la pista per la qual circulen vehicles tot terreny. Sigui com sigui, per tots dos camins la distància és similar. És una ruta que no planteja cap mena de dificultat i que, sense comptar amb parades, es faria de dues hores i mitja a tres. Nosaltres però hem previst una ruta més lineal. Anem seguint el riu Noguera Pallaresa, de moment per l'esquerra. Passem per la cabana de Gessa, pel bosc de Parrós i la cabana de Parrós. Seguim passant pel petit pont de Cabau, des d’on podem veure les restes de la casa Cabau. Abans d’arribar a Montgarri passarem per Era Creu i eth Santet.
Anem trobant durant el camí antigues cases en runes i abandonades. Es tracta de l'antic poble de Montgarri. El màxim de població d'aquest nucli es devia assolir vers l'any 1920, quan hi havia 65 habitants. El cens de 1960 ja només recollia la presència de dos habitants. El 2009 amb prou feines hi havia censades 6 persones. L'any 2019 no tenia cap habitant censat a causa del despoblament de la vila que es va produir entre els anys 1945 i 1955 per les dificultats per accedir al poble. I a mida que anem baixant, ja anem veient el Santuari de Montgarri, situat encara al municipi de Naut Aran. Hi destaca el campanar acabat en fletxa i octogonal. El santuari de Montgarri és format per l'església construïda el segle XVI, que té al costat diverses edificacions corresponents a l'antic hospital, la rectoria i la casa de l'administrador del santuari. La fundació del santuari sembla que remunta a principis del segle XII. Sembla que entre el segle XVI i segle XVII el comú de Gessa, amb els diners de la venda del terme, bastí l'església, la rectoria adjunta (o casa dels vicaris), la casa dels arrendataris, un hospital o edifici d'apartaments per allotjament dels viatges i una basta granja amb els corrals per albergar els bestiars propietat del santuari. Tots aquests edificis es disposaven entorn d'una plaça quadrangular, de manera que formaven un conjunt compacte, accessible per un portal que donava directament a la palanca sobre la Noguera Pallaresa. En l'actualitat d'aquelles construccions, a part del santuari, pràcticament només roman en peu l'alberg, una casa de considerables dimensions, de dues plantes amb esvelta teulada, que ha recuperat un cos adossat per la banda de ponent. A l'interior de l'església precisament podem veure una petita mostra de fotografies dels darrers habitants i les darreres cases de Montgarri.
Ha estat un dels centres de devoció més importants de la comarca i rodalia, tant catalanes com del costat francès. Montgarri era també el punt tradicional de concentració de les ramades del famós Pla de Beret. També hi trobem un refugi guardat, situat a l'antiga rectoria. Un indret molt peculiar on cal estar-hi una bona estona per gaudir de la tranquilitat i del paisatge.
Sortint de Montgarri, creuarem, seguint la pista forestal, el pont de Marimanha, on comença el bosc de Bonabé. A continuació passarem pel planell de Gensanes, el pont de Montgosso i el planell Gran, amb un arbre monumental, la Moixera de Mongosso. Més avall, si seguim el GR, passarem pels Prats de Calvera i el gran pi roig de Clavera. Abans d’arribar al pont de Pedrosa podem trovar els avets de Coma Pedroa i la borda de Pedrosa. Aquí, al costat del pont de Pedrosa hi havia una antiga serradora. Ja estem al municipi d’Alós d´Isil o Alós de Gil, terme municipal de l´Alt Aneu, comarca de Pallars Sobirà). Al pla de Bonabé hi havia una estació d'esquí nòrdic. Sembla que es va tancar cap a l'any 2000 per falta de neu, ja que ens trobem a uns 1.300 metres d'altitut. Ens trobem en un entorn privilegiat dels Pirineus, molt verge i amb unes muntanyes que superen els 2.800 metres. El Pont de Perosa permet creuar el jove riu de la Noguera Pallaresa.
Seguim trobant Bordes molt ben arreclades, com la del Pubill. En aquesta zona és fàcil trobar també alguna boca de mina ja que és una zona rica en minerals. Les mines van ésser explotades durant un temps. Arribem a les anomenades Bordes d'Alòs on la majoria estan ben restaurades i son dignes de fotografia.
I nosaltres acabem la sortida al refugi de Fornet. En aquest espai hi havia l'antiga base de l'estació d'esquí nòrdic. Actualment fuciona com a refugi obert tot l'any amb servei de restauració i pernoctació. Es troba a 4 kilòmetres d'Alòs d'Isil. Nosaltres hem previst un cotxe en aquest punt per tornar cap al Pla de Beret i així poder fer una ruta més llarga que si haguessim hagut de tornar a peu. En total hem fet uns 20 kilòmetres principalment de baixada. Una excursió molt recomanable i que ofereix moltes possibilitats i combinacions.