divendres, 13 d’abril del 2018

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt, Sant Gallard, Guialmons i ruta d'antics molins fariners al Gaià. (dissabte 31 març 2018) escriu Mª Clara Marínez

Una interessant ruta, la d'avui. Combina la bellesa dels camps i els paisatges amb el seu passat i la seva història.  Avui caminem per la Conca de Barberà.
Arribem a Santa Coloma de Queralt i el primer que fem és fer un tomb per la població per descobrir alguns dels seus racons més emblemàtics:












El Castell-Palau dels comtes de Queralt, amb la torre de l'Homenatge circular del segle XI. L'edifici fou ampliat en etapes successives, que van des del s. XI fins al XVI. La Plaça de l'Església i la plaça Major, porticades i de gran bellesa.
Els Portals de l'antiga muralla. Tots aquests elements formen part del nucli antic d'aquesta població i que sens dubte val la pena visitar amb calma.
Després de visitar el poble, iniciem la caminada. Ja des del primer moment un fort ven molt fred ens acompanya. Fins i tot amb algun petit plugim, que més tard escamparà. Als afores de la població hi ha l'església de Santa Maria de Bell-lloc, gòtica, amb portal romànic. A l'interior es conserva el sepulcre gòtic del comptes de Queralt. Sembla ser que l'església es troba en procés de restauració...














Prenem camí cap a Sant Gallard, entre camps de conreu que comencen a estar ben verds i alguns ametllers. És en aquest primer tram de la caminada que el mal temps ens fa més la guitza. Però seguim endavant, gaudint de bones vistes i molts murs i barraques de pedra seca que evidencien el passat agrícola de la zona.
Arribem al petit nucli de Sant Gallard. Aquest és un nucli de població agregat al poble de Les Piles. Com la majoria de pobles amb història de la zona, sorgí al voltant del castell, del qual no en resta cap element. 













El que sí que en destaca és l'Església de Sant Josep o de la Mare de Déu de la Llet. La Mare de Déu de la Llet, Mare de Déu lactant o Madonna Lactans és una advocació i una iconografia de la Mare de Déu representada en l'acte d'alletar al Nen Jesús. Creuem aquest petit nucli de població i ens arribem al despoblat de Figuerola, format per tan sols dues grans masies. Una d'elles quasi enrunada, l'altre reaprofitada per una explotació ramadera.
Passades les masies trobem una Creu de Terme, i no massa lluny l'Església de Sant Salvador de Figuerola. Aquesta és una església romànica, molt ben restaurada i que al seu entorn s'ha disposat una petita zona de lleure, amb un parell de gronxadors i una gran taula de fusta que ens va molt be per fer una aturada per recuperar forces amb un bon esmorzar. El vent continua bufant de valent, però l'església ens ofereix un bon redós. Els núvols ja s'han trencat i el sol ens permet admirar un bellíssim paisatge ple de contrastos: el verd dels camps, el blau del cel, i alguns núvols decoratius.
Un cop acabat l'esmorzar i havent recollit tot ens encaminem a un altre petit nucli de població no massa llunyà: Guialmons. Agregat també al municipi de Les Piles, hi trobem les restes del seu castell, a redós del qual es formà la població. Actualment, només en queden unes restes. L'església està dedicada a Santa Maria de Guialmons, d'estil romànic, amb afegits posteriors, dominant la població, de carrers de fort pendent.
Deixem enrere aquesta petita població i tornem a passar molt a prop de Sant Gallard. La ruta que estem fent avui és circular, però en el seu traçat dibuixa un vuit. De fet, hem enllaçat dues petites rutes. La dels antics camins de Les Piles amb la dels molins fariners. Així doncs, ens disposem a recórrer el darrer tram de la caminada d'avui, per descobrir un altre dels tresors de la zona: els antics molins fariners.












El primer que trobem és l'antic molí fariner de Requesens, o del Petronillo, del tot enrunat. A pocs metres hi ha el Molí fariner del Sol, a tocar del riu Gaià, aquest restaurat, i que ens permet veure com era l'estructura d'aquests edificis. El molí a la part de baix, i a sobre la vivenda. Seguim ja en direcció de tornada a Santa Coloma de Queralt i seguim trobant les restes d'aquests antics molins: Pocurull i el de la Torre, o l'antic viaducte, fins arribar de nou a Santa Coloma de Queralt. 













No podem marxar d'aquí sense visitar un altre racó molt bonic de la població: la Font de les Canelles, o Font dels Comptes, alhora que aquest és el naixement del riu Gaià.
Una ruta molt planera, per bons camins, i amb molt bons paisatges per descobrir i admirar. Us esperem a la propera.


diumenge, 8 d’abril del 2018

Riells - Turó de Montfort

SANT MARTÍ DE RIELLS – RIERA DE LES CASCADES – TURÓ I TORRE DE MONTFORT (Mª Clara Martínez - 26 març 2018)
Una fantàstica sortida per les faldes del Montseny, pel terme municipal de Riells i Viabrea. Iniciem la caminada a l'església de Sant Martí de Riells, que es troba al nord del terme municipal. Aquesta és una església romànica, del segle XII, amb un campanar d'espadanya de dos ulls i que conté dues campanes, la Martina i la Mercè. Adossats al temple hi ha la rectoria i el cementiri.











La caminada la comencem just davant l'església, per un ample pista que ens porta fins el Torrent de Torroella i on podem gaudir dels primers bonics salts d'aigua. Uns metres més endavant creuem el torrent per un pont fet amb un parell de taulons de fusta i comencem a resseguir la riera aigües amunt.
Les diverses nevades d'aquest hivern al Montseny i les darreres pluges han aportat molta aigua a aquest torrent i baixa espectacularment ple. L'hem hagut de creuar fins a set vegades, i us podem assegurar que ha sigut tota una aventura. Fins i tot alguns de nosaltres ha sofert alguna relliscada en les roques i ha ant a l'aigua. Això vol dir, en certs moments, mullar-se fins els genolls....  ALERTA! Aquesta part del recorregut, que és coneguda amb el nom de Camí de les Cascades, és força perillosa quan hi ha una forta crescuda com la d'ahir. S'ha de creuar diverses vegades i les poques pedres que sobresurten de l'aigua són molt relliscoses. En aquests casos no la feu amb nens petits.









Comencem a trobar uns grans castanyers, i la Font de les Fogueres, que raja amb força, tota plena de vida, anegant part del camí. Seguim remuntant les aigües del torrent, gaudint de diversos gorgs i salts d'aigua, fins arribar a un punt on el torrent s'encaixona entre altes parets i forma un pas molt abrupte i estret, amb una exuberant vegetació. Les molses i les falgueres ens envolten, el camí, molt empedrat, és relliscós, i fins i tot hem de fer petites
grimpadetes per superar algun pas. Som al Clot de l'Infern.
Continuem pujant, descobrim un magnífic salt en forma de cua de cavall, i a la part més alta, el Gorg Negre de Riells. Un fantàstic salt, que ha anat excavant el gorg amb la força de les pedres que arrossega l'aigua, fins que ja no es veu el seu fons. Per això aquests gorgs reben el nom de Gorgs Negres. I al Montseny n'hi ha bastants.
Fem un petit most per recuperar-nos de l'esforç i els petits ensurts al creuar les aigües del torrent, i continuem la nostra marxa. Ens situem a l'esquerra del gorg i el remuntem per un corriol. Seguim uns metres més i arribem a una
pista que seguirem cap a l'esquerra, en suau pujada. Anem guanyant altura, i sortim de la boscúria del torrent. De mica en mica les vistes s'obren i comencem a tenir excel·lents vistes de la zona dels Esqueis de Morou, i un mica més amunt, tenim un ampli domini visual de part del la plana del Maresme, la Serra del Corredor-Montnegre, les Guilleries, així com de les
Agudes i el Turó de l'Home, completament innivats.











Ara caminem per amples pistes forestals, amb una magnífica visió de la paret sud-est del Montseny. Passem per davant dels antics corrals de Can Pere Arnau, en ruïnes, antics vestigis des grans masos que antigament hi havia per aquesta zona. Els camins són de bon caminar, amb bones vistes i que a trams ens porten per dins de boscos de pins o alzines, amb zones força humides, on hi senyoregen les falgueres, les molses i el verd és el color dominant. Ens queda per visitar el turó i la torre de Montfort. En la mateixa pista que seguim hi trobem molt ben indicat el desvio. És un anar i tornat. Comencem la pujada per una pista, fins arribar al darrer tram, que el
pugem per un costerut sender molt ben marcat.










L'esforç, però, val la pena. Al cim del turó hi ha les restes d'una antiga torre de guaita, d'origen medieval. Es pensa que podia haver servit de torre de vigilància del proper castell de Montsoriu. Les vistes des d'aquest lloc són espectaculars. Ara ja tan sols ens queda seguir la pista que, a trams endinsant-nos pel bosc per corriols, ens portarà de tornada a l'església de Sant Martí de Riells, punt on hem començat la ruta fa unes poques hores.
I per acabar una cervesa al pati del restaurant Hostal Bell-lloc. Esperem que us hagi agradat, molt de compte si la feu quan baixa molta aigua pel torrent, i fins la propera.