Camí de les Degollades

El Camí de les Degollades és un recorregut molt especial. Es tracta del camí de varen fer un llunyà 21 d'agost de 1858, unes noies de Folgueroles des de Roda de Ter, abans de ser degollades. I ho hem fet amb la companyia d'en Joan Vilamala, que ha estudiat molt atentament els fets ja que la seva besàvia, fou una de les tristes protagonistes. La Maria Serra fou una de les sis "Degollades". Dilluns 19 juny 2023 (Antoni Llagostera)

El resultat del crim foren tres noies mortes i tres ferides greument. Passarem, pel lloc escollit per les autoritats per executar a garrot els dos assassins. El recorregut l’acabarem a Folgueroles, d’on eren filles i visitarem els carrers on vivien. Una caminada que ens permet també conèixer la història industrial d'algunes de les empreses. És el cas del punt de sortida, la fàbrica de Malars, en terme de Gurb i al límit de les Masies de Roda, al tocar del Ter i el Gurri. En els orígens d'aquesta fàbrica hi trobem un bon exemple del canvi cap a la producció industrial de teixits. Antigament hi havia hagut un antic moli fariner i draper abans de ser una fàbrica tèxtil que als inicis servia per cardar el cotó. L’establiment va ser un dels capdavanters de la industrialització a la zona mitjana del Ter, utilitzant de forma innovadora, ja durant el primer terç del segle XIX, la força de l’aigua per fer moure les màquines. Mica en mica va anar ceixent convertint-se en una colònia que donava feina a molts treballadors. Tres de les protagonistes d'aquesta història treballaven en aquesta fàbrica. Seguim doncs la ruta cap a les Masies de Roda i cap a Roda de Ter passant per Can Macià. 

Precisament a Roda de Ter hi trobem una altra fàbrica, Can Ricard, a tocar del poble i del riu Ter. Coneguda com la Blava pel color de les seves portes i finestres, en aquesta fàbrica, hi treballaven les altres noies que varen patir els fets. Era habitual que les noies treballessin en aquestes i a més ben joves ja que les nostres protagonistes tenien entre 13 i 23 anys. La ruta de les 6 noies feia que es trobessin a la creu de Codines, una barriada de Roda de Ter per on passa el camí que anava cap a Vic. Pere Masferrer, de 28 anys, teixidor de Roda de Ter, esperava la sortida de la fàbrica de la seva xicota, amb qui havia renyit el dia de la festa major. Teresa Fussimanya, de 19 anys i veïna de Folgueroles, treballava a la fàbrica de Malars, A Masferrer l’acompanyava Sebastià Solà, àlies Salabrià, de 21 anys, també de Roda de Ter i com ell treballador del tèxtil. Masferrer i Solà estaven a l’aguait i esperaven veure passar Teresa Fussimanya en una taverna de la Creu de Codines. 

Tocades les 12 de la nit va arribar a la Creu de Codines procedent de Malars acompanyada de les germanes Disorgas, Mariàngela, de 23 anys, i Maria, de 14, treballadores també de Malars. En aquest indret es van trobar amb Josefa Sala, de 14 anys, Maria Serra, de 13, i Josefa Pous, de 12, les tres més petites que treballaven a la fàbrica Vella de Can Ricart. Des d’aquell punt emprenien juntes el camí cap a Folgueroles, d’on eren totes sis, per passar el diumenge. Masferrer i Solà, les esperaven amagats dins d’un camp de blat de moro, a la roureda del Banús, a prop del serrat del mateix nom, i les van assaltar. Els dos assaltants les van fer retrocedir i les van obligar a anar, amb amenaces, cap a la roureda de Serrabou i d’aquí per camins enfangats, se les van endur al Sot del Cós on les van apunyalar d’una en una en un cas brutal de violència de gènere. Pere Masferrer va degollar quatre o cinc de les joves treballadores, depenent de les fonts que ho esmenten, i en Sebastià Solà en va apunyalar una o dues. El que se sap del cert és que Solà va intentar escanyar i ferir amb la daga la més petita del grup, Josefa Pous, que fou la primera de les supervivents. Es va poder refer tota sola i a punta de dia va aconseguir demanar ajuda als masovers del Cós que van alertar les autoritats. La més petita, Josefa Pous, que es va poder alçar pel propi peu i va explicar el cas abans que ningú a Joan Sala, el pastor del Cós que va ser qui primer va trobar.

Visitats tots aquests espais i seguint el camí ens podem acostar fins al municipi de Tavèrnoles per trencar una mica amb el guió d'aquesta macabra història. És format per mitja dotzena de cases velles i un allotjament rural, Can Janot, i algunes cases modernes o d'estiueig. La seva història és vinculada a la demarcació senyorial del castell de Savassona. L'església de Sant Esteve de Tavèrnoles és un dels monuments romànics més ben acabats de la Plana de Vic, per bé que la seva bellesa de línies és més externa. Com la majoria de les esglésies comarcanes, fou sobre-aixecada el 1728, se li afegiren altars laterals i fou transformada amb una nova portada al mur de ponent. Una restauració intel·ligent li ha retornat l'aire romànic i ha ressaltat els detalls d'ornamentació llombarda, sobretot l'absis a la banda exterior de migdia, on s'obria la porta. En el seu cementiri van ser enterrats els dos asasins després de ser executats.

Només ens queda arribar fins al poble de Folgueroles passant primer per el Banús on en un trencant van ser assaltades les noies. I arribant a Folgueroles podem veure on vivien algunes de les noies, al carrer Nou i al carrer Major. Per completar la història us recomanen llegir el llibre o mirar l'auca de les Degollades de l'autor Joan Vilamala que avui ens ha acompanyat amb la lectura de tots els versos d'aquesta auca i que també veureu al video del programa. Una sortida diferent que ens ha fet reviure aquests fets tant tràgics de la comarca d'Osona.

Bon Nadal !

Aprofitem aquestes dates per desitjar-vos un molt Bon Nadal i un bon any 2024, com sempre ple de salut i muntanya, tot Caminant per Catalunya.

Collet de les Barraques - Pas dels Lladres - Colladetes de Toses

Sortida a la part alta del Ripollès a tocar de la frontera i als peus del Puigmal amb l'Antoni Llagostera. Divendres 16 juny 2023

El punt de sortida el trobem al Collet de les Barraques, a 1.855 m. Hi podem arribar amb cotxe des de la població de Planoles. En aquest punt és fàcil trobar-hi bestiar pasturant a l'estiu que ens dóna la benvinguda. Ens trobem en un indret de pas del GR-11 que ve de Núria i va cap a Dòrria i la Creu de Meians. També és una de les sortides clàssiques cap al Puigmal que tenim davant nostre imponent. Nosaltres farem un petit tram d'aquest recorregut cap al sostre del Ripollès i la segona més alta de les comarques Gironines. 

Sortim doncs un petit PR que segueix el llom de la carena. Passem per una roca característica, el Roc Blanc, el Pla dels Ventolanesos, les restes de la barraca de pastors del Teixidor i la serra de Planès, una part de la serra de la Vaquerisa.  A la dreta tenim la àmplia fondalada de pastura de l’Estremera, on discorre el riu de Tosa. I seguin ruta arribem al Pas dels Lladres, un indret molt característic i lloc de pas tradicionalment entre Ribes de Freser i Queralbs i la Cerdanya. El nom de Pas del Lladres es molt simptomàtic. Diuen que per aquesta lloc varen passar els protagonistes del drama rural Terra Baixa d’Angel Guimerà. Cap a la dreta seguiríem per la carena cap al Puigmal. 

Nosaltres aprofitem per pujar fins al Puig de Dòrria (2.548 m alt) que el tenim a tocar i amb un petit esforç hi arribem. Hi trobem un vèrtex geodèsic i no cal dir que les vistes son excepcionals. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. El nostre recorregut des del Pas dels Lladres fins a les Colladetes podem dir que segueix el límit fronterer amb França. Així ho demostren les fites que anem trobant. Així que des del Puig de Dòrria anem a cercar el petit Cim de la Coma situat en el llom de la carena. Posteriorment passem pel Pla de Gorrablanc, el Pla de les Salines de Dalt i el Pla de Castelló. Tots ell son zones de pastura a l'estiu. En el pla de les Salines de Dalt hi ha una plafó informatiu del camí de al retirada a Vallcebollera. 

Seguin avall arribem al coll de la Creu de Meians on ens retrobem amb el GR-11 que de Dòrria i va cap a Puigcerdà. Aquest també és punt de pas de l'antic camí ral de Ribes de Freser a Puigcerdà i el dit Camí dels Contrabandistes, que permetia que els habitants de Castellar de n’Hug i Gombrén accedissin sense gaires enrenous a Vallcebollera, per practicar el contraban. Aquest espai de la Creu de Meians (1.955 m alt), del camí d’avui, va ser escenari el 6 de juny de 1840 d’un fet històric molt remarcable, l’entrada (que no rendició) de les tropes carlistes comandades pel general Ramon Cabrera. Si en el nord (Pais Basc i Navarra) la guerra carlina del Set Anys (1833-1840) va acabar amb l’Abrazo de Bergara (31 d’agost de 1839), a Catalunya i país valencià va continuar fins l’estiu de 1840. Estem, doncs, en un lloc molt especial, ja que per aquí va passar el primer exili important i nombrós, dins de la llarga guerra entre liberalisme i absolutisme, del segle XIX espanyol. Seguim el camí direcció el petit cim del Pla de la Bassa. En aquest tram passem per una zona de búnquers de la Línia P, la línia fortificada franquista que intentava protegir la frontera amb França davant la possibilitat d’invasió dels aliats a l’acabar la guerra mundial. 

I si seguim baixant arribem fins al punt final de la excursió: les Colladetes de Toses. Segurament ho coneixereu més per la Collada de Toses ja que és el punt on passa la carretera N-260 que puja de Ripoll i va cap a Puigcerdà i a més hi ha el trencant que va cap a la Molina. També hi trobem una instal·lació hotelera. Aquí hem previst deixar-hi un cotxe per poder tornar cap a casa. Una sortida de 16 kilòmetres i un desnivell de 780 metres de pujada i de gairebé 900 de baixada.

Colera - Llançà

Sortida a la comarca de l'Alt Empordà, amb la companyia d'en Víctor, per fer un tram de Camí de Ronda entre les poblacions de Colera i Llançà. 

(dimecres 14 juny 2023)

Ens trobem a Llançà, punt final de la ruta, per deixar els cotxes i agafar el tren. La línia R11 de Barcelona a Portbou va molt bé per fer rutes per aquesta zona. Amb 6 minuts arribem a Colera i ens preparem per caminar. Anem a buscar la platja d'en Goixa per anar a buscar el Camí de Ronda. Aquí ja trobem algun penya-segat que fa que el paisatge sigui espectacular. Colera, amb una població de gairebé 500 habitants, té entitat pròpia després que l'any 1934 es va segregar de Portbou. No hi falta un petit port esportiu per gaudir de les seves aigües. Comencem a enfilar el camí tot passant per un búnquer una mica camuflat. Seguim el típic camí de la costa amb pujades i baixades arribant a una primera balconada amb vistes al poble que acabem de deixar i les seves platges. I ja comencem a veure la ruta que ens queda amb el poble de Llançà al fons, però també el Port de la Selva i al fons la zona del Cap de Creus. Ens trobem al mirador dels Canons. 

I si, ens trobem com a sorpresa dos canons del segle XVIII, situats en aquest punt estratègic durant la Gerra Civil Espanyola. Per sort, sembla que no van arribar a funcionar mai. El camí segueix ara una mica separat del mar i canviem de vistes amb les vinyes com a protagonistes. Les terrasses de pedra seca, les pissarres i llicorelles del sòl així com el clima marcat per la tramuntana són característiques d'aquesta zona i que afavoreixen la producció de vins de gran qualitat. Recuperem les vistes a mar amb vistes a la Illa Grossa, situada al Cap de Lladó i al costat la petita. Tornem a baixar a peu de platja per passar per un dels llocs més espectaculars. Es tracta del Caixol de Garbet. Hem de passar descalços si no volem deixar el calçat ben moll. Per sort avui la mar està en calma i no tenim problemes per passar-hi. 

I tot seguit arribem a la platja de Garbet a la Badia de Cap Ras. Malgrat estar allunyada de les poblacions a l'estiu és força concorreguda ja que la carretera N-260 hi passa a prop. Fins i tot havia tingut una petita estació de tren utilitzada per els banyistes. També hi havia hagut un càmping, ara utilitzat com a aparcament. Un bon lloc doncs per fer-hi parada i carregar piles amb un bon esmorzar com és tradició del Caminant per Catalunya. Segui la ruta prevista amb trams que el camí de Ronda també coincideix amb el GR-92. Continuem amb pujades i baixades i amb vistes a mar i muntanya per arribar a les platges del Boró Gran i el Borró d'Enfora. 

En aquesta zona hi tornem a trobar búnquers ben camuflats, en concret tres. N'hi ha fins a una vintena. Uns son d'època republicana i d'altres d'època franquista coneguts com la línia P. Un dels búnquers agafa el nom d'on ens trobem, el Cap Ras. Aquesta construcció es desenvolupa durant la Guerra Civil quan es van destinar esforços per defensar el litoral davant de possibles atacs de les tropes feixistes. I ja ens anem acostant al final d'aquest tram del Camí de Ronda arribant a la platja de Grifeu ja en terme de Llançà. Una platja de sorra fina i que disposa de molts serveis. Com a curiositat hi trobem un Tamariu. És un tipus d'arbre o arbust caducifoli i la seva alçada aproximada és d'entre 6 i 8 metres. Aquest tipus d'arbre és originari de la regió oest de la Mediterrània, però arriba fins Anglaterra i el Sahara. Un dels moments amb més esplendor és quan floreixen les blanques i rosades flors entre els mesos d'abril i juny. 

I acabem d'endinsar-nos fins a Llançà, una petita vila d'uns 5.000 habitants. Disposa de 7 kilòmetres de costa amb 22 platges i cales petites amb molt d'encant. Una destinació turística tranquil·la i acollidora envoltada d'espais naturals protegits com el Parc Natural del Cap de Creus i el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. Si seguissim el camí de Ronda arribaríem fins el Port de la Selva. El GR-92 segueix cap a Cadaqués i Roses i el GR-11 ens acosta fins al Cap de Creus. Com veieu, hi ha moltes possibilitats de rutes i com nosaltres hem fet, aprofitant el tren. Hem aprofitat per enfilar-nos fins al mirador del Castellar, on les vistes al port i l'entorn son privilegiades. Una sortida de 9 kilòmetres amb un desnivell de 180 metres que avui hem fet una bona colla. Fins a la propera.

Vall de Marata

En aquesta sortida el nostre company Josep Grau ens ha acompanyat a descobrir la Vall de Marata. (Dimecres 31 maig 2023).

Ens situem a la comarca del Vallès Oriental i el punt de sortida a les Franqueses del Vallès. Aquest municipi disposa de varis pobles i parròquies: Corró d'Avall, Bellavista, Llerona, Corró d'Amunt i Marata. Normalment ha estat un municipi de tradicio agrícola tot i que a nivell industrial també per proximitat a Granollers i Barcelona. Nosaltres ens endinsem en aquesta part més rural que fa d'aquest indret un lloc magnífic.

Només començar ens trobem amb la font de Can Poal a tocar de la riera de Carbonell, afluent del riu Congost. Hi trobem vegetació de ribera que li dóna un aspecte fresc i abundós al seu voltant. 

Un passeig envoltat de plataners ens acosta fins al mas Avel·lí, que té moltes històries i que coneixereu si mireu el vídeo del programa de TV Ripollès. I seguim a tocar del parc de Mil Pins, construït l'any 2006 per aprofitar l'espai natural per gaudir-ne, i ja s'ha convertit en un indret emblemàtic de la zona i se'l considera com a pulmó de les Franqueses. Envoltats de camps de conreu i natura, anem caminant fins a trobar el cementiri de Marata i tot seguit el poble. Moltes de les cases son disseminades i s'hi ha conservat l'activitat agrícola de tradició familiar. Presideix el petit poble l'església de Santa Coloma de Marata. 

És un edifici romànic d'una nau coberta amb volta de canó, capelles laterals i torre campanar de planta quadrada. D'origen del segle X ha patit diverses modificacions. La nau es va edificar sobre unes sitges de gra, que van ser descobertes l'any 1975 en refer el paviment i col·locar l'actual. Hem pogut entrar a dintre conèixer una mica més la història de la mà d'en Josep. Gràcies a una casa adossada a l'església es va evitar que fos cremada durant la Guerra Civil. Seguim caminant i gaudint de cada racó i de les vistes. Podem veure al fons els Cingles de Bertí, la Mola o Montserrat entre d'altres. Les Oliveres o alguns arbres fruiters com cirerers o pressegueres també conviuen amb els camps de conreu.

De tornada passem a tocar de la Torre de Seva. Es tracta d'una masia fortificada d'origen medieval. Construïda, suposadament, per Bertran de Seva al segle XIV, va ser reformada al segle XX. Hi ha diverses finestres gòtiques. La finestra principal, del 1561, és renaixentista. Al davant de la torre, hi ha una capella dedicada a Sant Abdó i Sant Senén. Tot el conjunt està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. I ara si, només ens cal fer el camí de tornada fent un tram de la riera de Carbonell. Una sortida fàcil, d'uns 10 kilòmetres amb poc desnivell, i que ens ha sorprès gratament.

 

 

Ruta Verdaguer

Avui us proposem fer la Ruta Verdaguer de Folgueroles. La ruta consisteix en fer un recorregut per punts que inclouen diversos llocs Verdaguer del municipi vinculats amb la vida i l’obra de l’autor: les cases familiars, l’església i diversos indrets d’una gran bellesa paisatgística amb intervencions artístiques d’artistes contemporanis que van del modernisme al land art.

 

L’escriptor i poeta català Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1845 i va morir a Barcelona el 10 de juny de 1902. La infantesa i joventut del poeta van transcórrer, però a Folgueroles i hi ha evidències poètiques que l’arrelen profundament en aquest poble de la comarca d’Osona on va viure fins als 18 anys. El poble ha dedicat un museu a la seva memòria però, més enllà d’aquest edifici, Folgueroles és un museu obert que s’estén pel territori. Ens ha acompanyat durant aquesta sortida en Joan Vilamala, vicepresident de l'Associació Amics de Verdaguer que té com a objectiu mantenir viva la figura i obra del poeta.

 

Sortim de davant de l'església parroquial romànica i barroca de Santa Maria de Folgueroles que conté la pica baptismal on fou batejat el poeta i on també hi ha una còpia de la fe de baptisme. El temple actual és de nau única capçada per un absis semicircular. Originalment sembla que comptava amb tres absis, dos dels quals van ser enderrocats al segle XVII i substituïts per la sagristia i una capella lateral. Al segle XVIII s'incorporà l'atri a la nau, afegit al segle XIII a ponent, i es dissenyà l'actual façana barroca coronada pel campanar d'espadanya. A la plaça major era on el poeta va jugar de jove. Hi trobem molts elements d'interès verdaguerià: La casa familiar, el Pedró i un relleu escultòric. Deixem el centre del poble i ens acostem fins a un altre punt interessant: L’ermita de la Damunt. Les primeres notícies documentals de l’ermita daten del segle XIII i fou ampliada i renovada als segles XVI i XVII. És un edifici d’una sola nau, de planta rectangular acabada amb un absis semicircular i coberta a dues vessants. Al llarg del anys el temple ha esdevingut el centre espiritual dels folguerolencs. Verdaguer conta que de petit hi anava sovint amb la seva mare, avui podem considerar-lo un dels llocs verdaguerians més emblemàtics per ser l’escenari d’una de les seves composicions més destacades: L’arpa.

Al costat de l’ermita de la Damunt hi ha el jardí Brins d’espígol, que conté les plantes recollides en el floregi de l’autor que porta el mateix nom. És un jardí que fou construït per l’associació Amics de Verdaguer de Folgueroles amb motiu de la celebració del seu 25è aniversari l’any 1990. És el poemari de Verdaguer convertit en motiu vegetal. El jardí consta de 29 plantes ordenades alfabèticament que es corresponen amb els 29 poemes de Verdaguer. En una bústia del jardí hi ha el llibre homònim de Verdaguer per poder-lo llegir in situ. Tornem cap al poble per encarar la ruta cap a l'altre extrem, sortint per la zona del Molí d'en Folgueroles documentat des de l'any 1317. És un conjunt format per la masia del segle XVII i el molí. Seguim cap a les masies de la Codina, de Gelabert i de Puigseslloses. Seguim un tram ombrívol de la riera de Folgueroles on també hi ha el gorg de Gelabert. I ja veiem el nostre proper objectiu: l'ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, situada al centre de la plana de Vic. Aquesta conserva el record de la primera missa del poeta, fet transcendental en la seva vida que va tenir lloc l'any 1870. La capella va ser edificada el 1477 i reformada i ampliada el 1883. Just al seu costat hi trobem un dolmen que va servir al poeta per a simbolitar la doble font de la seva inspiració: la religiosa i la patriòtica; la popular i la pagana. 

El dolmen data de principis de l'Edat del Bronze  inicial (2100-1500 aC), i és un monument de cambra funerària i corredor, construït amb grans lloses extretes dels voltants. És considerat un dels millors exemplars del païs. Continuant la ruta i ja a l'altre cantó de l'eix transversal seguim amb més elements interessants. Ens trobem amb Sant Francesc s'hi Moria. És una capella de nau única coronada amb un absis semicircular a llevant. A la part de migdia de la nau s'hi adossa un campanar de torre de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos, acabada amb merlets, els murs són decorats amb arquets cecs, faixes llombardes i decoracions amb serreta, també s'hi obren finestres geminades. Mossèn Cinto Verdaguer tenia molta devoció a Sant Francesc d'Assís i els seus textos contenen una llegenda que explica el perquè de la construcció de l'ermita: vers l'any 1225, un any abans de la mort del Poverello d'Assís, Sant Francesc arribà a Vic i, en ésser en aquell planell del Gurri conegut pel pla d'Almoina, va tenir un èxtasi en ple camp i un pagès li portà aigua del seu pou i es retornà.

I seguim entre camins i camps per anar a buscar la Font del Desmai. Aquesta era a prop dels camps de conreu del pare del poeta i hi anaven sovint a reposar. Quan es va instal·lar a can Tona (1963-1871), hi convocava els seus amics de Vic a fer-hi lectures poètiques i a parlar de poesia. D’aquest grup de joves en va néixer l’Esbart de Vic. I de seguida arribem a Can Tona, un dels llocs literaris imprescindible en tota ruta verdagueriana, que encara està en actiu. Jacint Verdaguer s'hi va estar dels 18 als 26 anys, és a dir entre 1863 i 1871, mentre va estudiar com alumne extern del Seminari de Vic i hi ajudava en les feines del camp. Època en què va començar a escriure la seva gran obra L'Atlàntida. Hi va escriure-hi una primera versió de L’Atlàntida, proses, i poesies amoroses de joventut, Jovenívoles, que mai no va publicar. Hi feia de mestre dels fills dels masovers i ajudava com a mosso a canvi de la manutenció.  És una masia de planta rectangular, que presenta dues façanes, i coberta a dues vessants.  Les primeres notícies històriques són del 1430 on el mas surt esmentat com a tributari de Vic, junt amb altres 17 masos d'aquest municipi. Fou objecte d'ampliacions i reformes als segles XVII, XVIII i XIX.

I ja només ens queda tornar al poble de Folgueroles. Encara hi ha molts punts interessants com la casa Museu al carrer major. La casa núm. 9, anomenada cal Doctor, fou la casa on es va establir el matrimoni Josep Verdaguer i Josepa Santaló al casar-se i hi van viure fins l’any 1947, quan el poeta tenia 2 anys. Aquesta casa encara avui és habitada per descendents del poeta. El desig dels folguerolencs de destinar un lloc de memòria al seu fill il·lustre va fer que s’acordés la compra de la casa contigua, la núm 7, unida interiorment a la del costat ja que originàriament era una sola casa. La Casa Museu Verdaguer s’inaugurava l’any 1967 amb el desig de vetllar per mantenir viva la memòria del poeta. També hi trobarem una mostra de com era la vida d'una família de pagès de poble, a l'època del poeta i ens inrodueix a la biografia i obra del nostre protagonista, Jacint Verdaguer. Ja veieu que el poble de Folgueroles i el seu entorn ens ofereix moltes possibilitats.

Santa Magdalena de Cambrils

Fantàstica excursió a la població de Vallfogona de Ripollès amb la Carme Freixa. L'objectiu, arribar fins a Santa Magdalena de Cambrils.

 

 

Vallfogona de Ripollès és un petit poble de la comarca del Ripollès amb molt d'encant. Sortint de la mateixa població ens endinsem en els seus boscos situats a la Serra de Milany, Santa Magdalena. Un espai protegit amb un entorn de pel·lícula. Deixant el poble enrere i seguim un tram de la riera de Vallfogona. L'entorn sembla de pel·lícula, aprofitant les darreres plujes i la verdor que hi ha. Juntament amb el so de l'aigua el fan un espai únic. Travessem la riera i pujant per uns prats arribem a la masia de Ciutadia, envoltada de vegetació. Anem pujant de mica en mica seguint les marques grogues d'Itinerànnia. 

A mida que guanyem alçada les vistes van millorant. I veiem una altra masia, la de l'Om o el Mas Vilallonga. I més aigua, en un entorn espectacular. Ens trobem amb la Gorga del Frare. Més amunt passem per la barraca d'en Mònic, una construcció de pedra seca. Seguim un tram més el torrent de la Bauma i el travessem per un pont i ens incorporem a una pista on hi ha la font dels Burros. I seguim pujant amunt amb força desnivell envoltats de faig. 

Ens trobem ovelles que pasturen que son de la casa que trobem més amunt, el Puigvassall. Una masia on es dediquen a elaborar formatges, iogurts i brossats a partir de la llet d'ovella. Hem saludat al Quim i la Gemma que porten aquesta explotació i hem aprofitat per fer-hi l'esmorzar. Ens endinsem de nou a la vegetació i continuem pujant cap al proper objectiu, Santa Magdalena de Cambrils. El tenim davant nostre, però costa de veure per culpa de la vegetació. De nou ens endinsem en una explèndida fageda amb exemplars d'una altitud sorprenent. I de seguida arribem al l'ermita que probablement fou edificada al segle XIII. Als arxius parroquials hi ha referències al seu culte als segles XVI i XVII. L'edifici principal està format per una petita nau rectangular amb volta de canó. Tot i que s'ha dit que era romànica, sembla que ni el seu aparell ni les seves característiques corresponen a un edifici d'aquest estil. Al seu interior s'hi venera una antiga imatge gòtca d'alabastre de Santa Magdalena. Les poques vistes que tenim son espectaculars. Aquest punt està a la llista de 100 cims de la Feec. Ens trobem a 1.547 metres.

Ara toca fer el camí de tornada, per fi de baixada. Ho fem seguint la carena de la Serra de Santa Magdalena que comparteix terme amb Vidrà. Al cap d'una estona girem a l'esquerra per travessar el Pla de Falgars que acull la llegenda que dóna nom al gegant de la població. És també una bona zona per a boletaires. Passant per la Collada Verda arribarem al coll de Canes on hem previst deixar-hi un cotxe. 

Ens trobem a la carretera N-260 A que uneix Ripoll i Olot. Només ens cal tornar a baixar cap a Vallfogona de Ripollès i us recomanem que volteu per els seus carrers. El nucli antic és un conjunt arquitectònic de gran interés, caracteritzat per una plaça central al voltant de la qual s'hi construïren les cases. Antigament aquest nucli estava enmurallat. Una ruta fantàstica a la comarca del Ripollès.