Interessant sortida la que hem fet aquest dissabte des del coll de Merolla fins a Maians. Es tracta d'un tram del camí ramader, de la carrerada del Lluçanès. I com que la ocasió demanava un bon ramat, avui erem 17 i el bon pastor no podia ser altre que en Toni Llagostera i per arrodonir-ho el gos era en Crivi. El coll de Merolla era un punt d'unió del camí ramader dels ramats que venien de Ripoll o de la Pobla de Lillet. Els 11 kilòmetres (anada i tornada) passen per les cases de la Cot, l'Espluga i Maians i els plans de l'Espluga o de la Pera.
Hem passat molta calor, hem gaudit de magnífiques vistes i després d'un petit canvi de recorregut, hem aprofitat per visitar una petita cova que hi ha en una bauma on s'hi havia amagat la Mare de Déu de Montgrony en temps difícils.
Hem esmorzat al pla de la Pera tot i que els ramats reposaven més al pla de l'Espluga. I en aquest cas hem deixat les pastures per endrapar un bon entrepà, o la varietat d'embotits per acompanyar la coca de l'andreu. Alguns s'han estimat més una bona remullada, buscar bolets o fins i tot acabar-se les restes de turró dels nadals.
I en l'apartat d'anècdotes comentar que avui hem gaudit de la presència d'un dels cracs mediàtics de la comarca, en Joan Sarria que tot i presentar el Només Esport, ha suat de valent. I l'ha acompanyat el seu cunyat en Robert. L'Agustí ha continuat la seva col.lecció d'ossos i s'ha emocionat amb un parell de cotxes abandonats. Després de molts mesos ha tornat en Busquets amb la seva xocolata i s'ens ha fotut els pinyons de la coca. I els altres els que ja som habituals a les sortides del caminant.
I per celebrar aquest impressionant ramat, que segurament és el rècord del caminant, hem preparat un petit vídeo amb les fotos de la excursió.
Hola a totssss!!!, Ja soc aquí oeoeoeoe. Primer de tot, i sense que serveixi de precedent, un 10 per l'amic Teixi que cada cop s'ho curra més. Sort en tenim perquè la resta uns...(poseu el que volgueu). Primer de tot dir que ens han fet llevar a les 6 del matí, estan grillats, amb lo bé que s'està al llit fent nones. Ens prometien camí ramader a tort i a dret, però amb tantes dreceres, safari i passar pel dret, poca cosa hem vist del camí. En el museu del vehicle hi havia, atenció!!!: un Renault 5, un dos cavalls, un dian i una vespa, això és cultura i no muntanyes de poca volada. Us recomano el pla de la Pera, i no per les vistes, sinó perquè es poden fer uns partits de futbol de nivell; penseu que les porteries ja hi són; dues pedres verticals que segons ha dit en Llagostera van posar uns pastors de Gombrèn que mentre pasturaven les vaques, i per no avorrir-se feien uns partidets tipus futbol. Avui m'he adonat que hi ha molt friki a la colla,a part de l'Agustí: En Josep M. Colomer ha perdut el cul per quatre bolets; en Ramon Busquets menjant torró amb cullereta; en Llagosta bevent aigua putrefacta d'un torrent i tots plegats un golafres, avui s'han consumit dues coques. Com que hi ha tanta gent, un escàndol!!des de l'organització s'ha acordat fer fora els que no passin el tall, tipus competició de golf. Ja ho veieu el nivell d'exigència és alt. Gus "El Troglodita", especialista amb ossos
ResponEliminaQuina feinada se’m va girar!, 17 caps de bestiar i ni un trist marrà amb esquellot!, sortosament però no hi va haver baixes. Més d’una vegada em vaig haver de posar serio, sobretot quan en Josep Maria en Ramon i la Gemma van portar per mal camí a la meva mestressa, tots allà al pla de la pera esperant a que vinguessin i ells a la seva bola!, per cert la remullada del pla de la pera no va ser voluntària i a fe de Déu que l’aigua estava glaçada.
ResponEliminaEl troglodita i jo compartim l’afecció d’emmagatzemar ossos, tot i que sigui per motius diferents, m’han dit que ell els vol per acabar d’omplir la fossa que li haurem de cavar al Costabona.
Quan en Toni ens explicava una excursió que es podia fer des d’allà on érem, en Teixi va deixar anar una perla ,- ui! això ja deu ser una “llagosterada”-, jo vaig entendre que deuria voler dir que era una excursió d’origen conegut, final incert i embardissada incorporada. Qui sap, potser un dia incorporen aquest mot al diccionari de l’IEC.
Fins la propera!
Crivi
hola! he arribat aqui buscant fotografies de la casa De Maians, i m´he emocionat molt. Fa molts anys el meu pare va montar una granja de desintoxicació en aquesta masia i em porta molt bons records! Moltes gràcies per fer aquesta foto, i portarme records molt amagats! Gràcies de tot cor!
ResponEliminapam