Sortida a Vacarisses per conèixer el seu entorn més vinculat amb el tren amb la companyia d'un expert en la matèria, l'Eduard Martínez. De fet, l'any 2018 va publicar el llibre "Vacarisses: un poble amb dues estacions de ferrocarril" coincidint amb els 120 anys de l'estació. (Dissabte 26 abril 2025).
Així que amb bona companyia hem començat la ruta des de la mateixa estació de Vacarisses on ja veiem un cartell que diu "Vacarisas apeadero". Aquesta línia va entrar en funcionament l'any 1859. Actualment és parada de la R4. A mitjans del segle XIX es va construir la línia de tren entre Terrassa i Manresa, dins d'un gran projecte impulsat per capital català. Com que el terreny era complicat, l'obra es va dividir en quatre trams, cadascun supervisat per un enginyer diferent. Com a curiositat, aquesta línia es va construir en part, amb treballadors que estaven complint una condemna per diversos delictes.
Tot i que hem començat amb una bona pluja i hem hagut d'esperar una estona, hem iniciat la ruta marcada per l'aigua i amb la muntanya de Montserrat de guia. Ens endinsem al bosc per un camí planer i en un punt concret hem parat, amb vistes a la via per conèixer algunes curiositats que podeu escoltar al vídeo de la excursió. Seguim travessant la carretera per sota per un petit tub que fa que sigui divertit i tot. Més endavant travessem més carreteres també per sota. Tot combinat amb una zona de bosc i un camí força planer. Descobrim la masia del Castellet de Baix. Tenim la via a tocar i el tren es deixa veure. Just al costat hi ha la casilla de l'Orpina. Es tracta del patrimoni ferroviari més antic de la població de Vacarisses. Era el lloc on hi vivia un ferroviari que tenia les tasques de vigilància de que no hi hagués cap despreniment i que la via estés en bon estat. Coneguts com els casillaires, acostumaven a viure amb tota la família. L'Edu també ens ha explicat moltes curiositats d'aquest modus vivendi.
Tornem una mica enrere per recuperar el camí tot passant per la font de l'Orpina. Un espai molt popular i que molta gent visita. Fins i tot els trens paraven màquines per omplir el càntir d'aigua i continuar així el seu trajecte. Tot i estar envoltats d'infraestructures ens trobem en una mena d'illa que conserva la seva biodiversitat. A tocar de la font i ha una zona amb taules i cadires per fer un bon pícnic així que no cal dir que és un bon lloc per esmorzar. Nosaltres ho hem fet. Un cop recuperat el camí trobem una altra font, la dels Cirerers. També és coneguda com la font del Castellet de Dalt. Altres punts interessants que podem veure és alguna barraca de pedra seca com la de la Plana de Torrella. Hi han censades més de 250 barraques que demostren un passat agrícola vinculat a les vinyes. Ens ha tornat a acompanyar una estona la pluja, però ben equipats hem anat seguint. Una pista de molt bon fer ens acompanya amb un color marrón que contrasta amb el verd de l'entorn. Després de fer un petit tram per carretera recuperem la vista a la via del tren tot passant per sobre del túnel de la Mina de Torrella. I tot seguit trobem la casa de Can Torrella, la única habitada de la zona. Unes masies que havien acollit els directors de l'empresa ferroviaria que construía la línia. Fins hi tot s'hi havia instal·lat un petit hospital per possibles ferits durant les obres. I ja hem dit que alguns dels treballadors eren presos que complient condemna participant a aquestes obres, doncs a la nit dormien en aquestes cases controlats per els guàrdies, i així no hi havia perill de fugir.
Seguim per un tram del camí vell que unia Olesa i Vacarisses. Veiem una altra barraca de pedra seca i la silueta de Montserrat ens acompanya en aquest recorregut. Tornem a passar de nou la carretera per sota i tornem a recuperar de nou la via del tren per arribar a l'estació de Vaquerisses-Torreblanca. Aquí més curiositats, com el túnel de la Mina de Torrella de 608 metres, que havia estat el túnel ferroviari més llarg quan es va inaugurar la línia. I l'Edu ens desvetlla el perquè d'aquesta segona estació en un mateix poble. Sembla que està lligat a un alt càrrec de Renfe que en aquell moment es va fer una casa en aquesta zona i feia parar els trens per acostar el material per les obres. Un cop instal·lat va proposar fer-hi una baixador i així va acabar tenint aquesta parada. Deu ni do!
Ja us podeu imaginar que l'Eduard, que ens ha fet de guia avui, és un apassionat dels trens. De fet, ell de ben petit ja vivía en un barri ferroviari essent fill, net i besnet de ferroviaris tant per part de la mare com del pare. Les curiositats d'aquesta excursió i moltes altres històries les podeu trobar en el seu llibre que parla d'aquestes dues estacions de Vaquerisses. Molt agraïts per aquesta ruta Edu.
Powered by Wikiloc