Sortida a la població de Llagostera a la comarca del Gironès, seguint els Molins del Ridaura amb el guiatge d'en Salvador Arquer. (Dijous 27 novembre 2025).
Es tracta d'una excursió envoltada de natura i patrimoni històric industrial tot seguint la vall del riu Ridaura. Un seguit de molins fariners aprofitaven la força de l'aigua. Comencem a sota del pont d'Alou, un aqüeducte de la carretera C-65. En aquest punt podem deixar el cotxe i ja ens trobem a tocar de la riera. Amb poc més d'un kilòmetre ja ens trobem amb una primera casa, Can Pata, i una mica més amunt, a uns 100 metres, el primer molí, el del Xòrrec. Tot i que està en mal estat, si que hi podem veure un arc construït amb maons col·locats de cantell i sense morter per unir-los. I encara es conserva a terra una de les pedres de mola originals que servien per triturar el gra de blat i per farina.
Vis aquest primer molí cal tirar una mica enrere i recuperar el camí que passa pel mig del bosc. Més endavant trobem el pont de Can Font. La casa queda una mica més amunt i no l'hem vist. El pont és d'arquitectura tradicional de pedra vista. Seguim i quan portem uns 3 kilòmetres de ruta ens trobem amb les restes del Molí de Can Nadal. És interessant fixar-nos en els detalls ja que conserva elements que ajuden a entendre com funcionava un molí fariner hidràulic al segle XVIII. Es pot veure el seu Cacau, una gran estructura vertical per on queia l'aigua amb força des de la bassa i així feia girar el rodet que alhora movia les moles. La vegetació ens tapa el que era la bassa i el rec que portava l'aigua des del Ridaura. És una llàstima que no es puguin conservar aquest elements del passat industrial. Tot i que el riu no portava gaire aigua si que em gaudit d'un paisatge humit i de tardor molt bonic. Un kilòmetre més amunt podem veure la resclosa d'on es canalitzava l'aigua cap aquest darrer molí.
El proper punt d'interès és la gran masia de Can Bonet. S'hi han fet treballs de reparació i conserva les parets originals. Al costat hi ha una interessant i gran pallissa. I no gaire més lluny seguim trobant punts interessants i d'aturada obligatòria. Arribem al molí de Can Moner, un espai molt fotogènic ja que el primer que trobem és la seva bassa plena d'aigua. Si aquesta està tranquila podem aconseguir l'efecte mirall i la casa es veu el reflex. Can Moner és una masia-molí també del segle XVIII i està totalment restaurat i era un dels molins amb més capacitat de producció de la zona. A més, quan els molins fariners van perdre pistonada, can Moner es va reconvertir passant de moldre blat a triturar suro i així allargar la seva vida útil. Llagostera i Cassà de la Selva va aprofitat la gran febre de la indústria surera. Actualment és una propietat privada.
Encara meravellats per aquest molí seguim amunt, cap a Can Carreres on hi ha el molí del Mig. És un dels més antics i es poden veure les dues moles intactes. A la part posterior hi havia la bassa aprofitant el pendent de la muntanya com a part de la paret. I si guanyem una mica més de pendent arribem al molí de Més Amunt. La vegetació de ribera amaga les restes de l'edificació. La humitat constant afavoreix el creixement de falgueres i una flora molt característica. Fins i tot hem vist boix grèvol. Recordeu que està prohibit agafar-lo. Entre tants molins també trobem el forn de calç de Banya Croua. Aquí s'hi feia la elaboració de la calç viva. S'omplia de pedres calcàries de la riera i amb el foc encès durant uns 15 dies s'aconseguia la calç. Era utilitzada per la construcció per impermeabilitzar cisternes o per emblanquinar les parets de les masies. I el camí ja és de tornada seguint pràcticament el mateix recorregut per l'altre costat. Hem tornat a passar per Can Moner, en aquest cas per davant i seguint el riu hem arribat de nou als cotxes. Un fantàstic recorregut de 14 kilòmetres i pràcticament sense desnivell.
Powered by Wikiloc