Excursió per la Baronia de Toses a la Vall de Ribes (Ripollès) amb l'Antoni Llagostera el passat dilluns 27 de setembre de 2021.
Des de finals del segle XIII i fins la constitució dels municipis en el segle XIX, la vall de Ribes era dividida en dues jurisdiccions, la vall de Ribes (que depenia del rei i amb representació a Corts) i la baronia de Toses, centrada al castell de Toses, sotmesa a un règim de domini senyorial. El límit entre els dos règims senyorials era el riu de Planès. La vall de Ribes era constituïda pel domini senyorial reial de Ribes, Pardines, Queralbs, Campelles, Planoles, Bruguera, Batet, Fustanyà, Serrat i Ventolà. La baronia de Toses, de jurisdicció senyorial, era constituïda per les parròquies de Toses, Fornells, Nevà, Dòrria i Planès. La baronida de Toses pertangué als Urtx, als Mataplana i als Pallars, que la vengueren (1375) als Pinós, dels quals passà als ducs d’Híxar. Al segle XIX formà un municipi amb el nom de la Vall de Toses i, després, simplement, de Toses.
Sortim de la població de Toses situada a 1.444 m d'alçada. Les cases de Toses, moltes restaurades recentment, tenen una disposició esglaonada i donen una aparença fortificada a la població. Als afores del poble, a la part més alta hi destaca l'església de Sant Cristòfol. Estem davant un església romànica ben interessant, del segle XI. És un edifici d'estructura romànica amb planta d'una nau amb absis semicircular que té adossades dues capelles que li donen forma de creu llatina. La coberta és de volta de canó apuntada. La portalada amb una simple llinda, situada al mur de sud-est, conserva una bonica porta amb decoració de ferro forjat. La ferramenta de la porta ens permet observar com era la forja medieval al Ripollès. La capella de la dreta s'allotja sota el campanar de torre de dos pisos, amb un fris de decoració d'arcuacions llombardes, i coberta a dues vessants. Aquí ja tenim bones vistes i just a sobre hi ha les restes del que hauria estat el castell.
Per començar la sortida hem de baixar al fons del poble on hi ha l'estació de tren i el túnel de Toses. És la línia de ferrocarril que uneix Barcelona amb Puigcerdà i que té una llarga i interessant història. Iniciem l'itinerari creuant la via de tren per l'antiga carretera i pugem per un corriol que surt a l'esquerra. En pocs minuts ens enlairem amb vistes sobre el poble de Toses a l'altra banda de la vall. Seguim ensdinsant-nos per la Baga de Toses direcció Fornells. De tant en tant petits torrents que baixen de la Serra de Montgrony ens creuen el camí. Cal estar atents a les marques grogues i baixar per un corriol que en pocs minuts ens porta fins als prats del Torrent del Llop, on molt a prop trobem la senyal R163 (Antic camí de Castellar de N'Hug). Baixem per aquest camí mil·lenari i creuem el riu Rigart ja a tocar a la carretera de Toses a Planés. Pugem per aquesta carretera fins al nucli de Fornells de la Muntanya. En aquest cas ens trobem a 1.280 m, situats al fons de la vall i a tocar de la via del tren. El poble està històricament vinculat a Dòrria ja que es considera el refugi hivernat dels habitants del nucli de Dòrria, situat més a munt a 1.500 metres. Hi trobem poques cases on hi destaca el museu del Pastor i també molt concorregut el restaurant Can Casanova.
Ens fixem però en l'església de Sant Martí de Fornells. Estem davant una altra mostra del romànic popular del segle XII. És molt peculiar degut a les diverses modificacions i ampliacions en la nau original. La seva imatge rústica i enlairada es veu reforçada per la graciosa escalinata a la façana oriental i pel robust campanar de cadireta. Seguim ara cap a Dòrria sortint del poble per la pujada de la Quintana. Al final d'aquesta costa trobem un camí a la dreta que planeja, retornant per sobre el poble, i ens situa a l'antic camí de Fornells a Dòrria. Seguim aquest camí boscós fins a la carretera de Fornells. La seguim fins a coincidir amb la N-260, la popular collada de Toses. L'hem de seguir uns metres de baixada fins a trobar una font i a l'esquerra la carretera que puja cap a Dòrria. En aquest punt encara hi ha un antic edifici que acollia l'hosta de la Polella. Hem de tenir en compte que la carretera disposava d'uns quants hostals com la cantina de Toses on hi feia parada la diligència i es canviaven les cavalcadures. Nosaltres fem l'últim esforç agafant un caminent a l'esquerra que ens pujarà directe a Dòrria, un altre dels nuclis de Toses.
Dòrria és el poble situat més alt del Ripollès i dels més alts de Catalunya. És també un dels pobles històricament més importants de la vall de Toses. És un poble que ha sabut conservar tot l’encant i rusticitat dels pobles de l’alta muntanya, pel que gaudeix d’una protecció urbanística especial i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. El nucli urbà es travessat pel dit Camí dels Carlins, que no es més que l’antic camí reial que unia les valls de Ter amb la Cerdanya. L'església de Sant Víctor de Dòrria fou consagrada pel Bisbe Nantigís (7 de juliol del 903) esmentada amb el topònim Doriga. El novembre del 1997 es van descobrir a l'absis de l'església, pintures romàniques de rellevant importància. Val molt la pena visitar aquestes interessants pintures romàniques. A la cantonada entre la cara nord i la de ponent es troba el campanar que es una torre quadrada amb un gran finestral a cada cara i coberta piramidal. S'hi pot accedir per una escala exterior al cantó nord. Un petit poble on s'hi respira pau i amb molt bones vistes.
Ens queda ara el darrer tram de l'excursió, ja de baixada, seguint el GR-11, l'antic camí que unia la Vall de Ribes amb la Cerdanya. A sota nostre ens queda el nucli d'Espinosa i al davant el de Nevà, tots dos pertanyen també al municipi de Toses. I al fons també veiem el nucli de Planés que en aquest cas ja pertany al poble de Planoles tot i que antigament era de la Baronia de Toses. Just abans d'arribar a Planés cal deixar el GR-11 que ens portaria cap al càmping de Planoles.
Travessem de nou la N-260 i entrem a Planés on ens espera l'església de Sant Marcel, d'estil també romànic. Consta d'una sola nau capçada amb un absis d'arc de ferradura, a l'interior, però de planta semicircular, a l'exterior. Tots dos espais s'enllacen per un arc triomfal. Sobre aquest arc descansa el campanar de cadireta de dos ulls. I fins aquí aquesta interessant sortida on el romànic i la història fan companyia a unes fantàstiques vistes.
