diumenge, 20 de gener del 2019

Badadola - Sant Jeroni de la Murtra

BADALONA – LA VALL DE SANT JERONI DE LA MURTRA – PONT DEL PETROLI
(Mª Clara Martínez - 22 desembre 2018)
Esplèndida caminada per la vall de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, descobrint els seus paisatges i la seva historia.
Iniciem la caminada a Montigalà, just sota la B-20, on comença el camí de Sant Jeroni de la Murtra per una còmoda pista forestal ens dirigim a la masia enrunada de Ca n’Alemany, de la que tan sols en queden les parets i el safareig envoltat d’un petit jardí i una galeria d’arcs.
Ca l'Alemany va ser una antiga masia construïda als voltants del 1300, sobre una antiga vila romana. El 1717 va esdevenir una masia senyorial, es va refer i millorar, i se li afegirà la bassa i les glorietes. A finals del segle XX va quedar abandonada i va ser saquejada i incendiada.
Deixem enrere Ca n’Alemany i ens dirigim al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.











Abans d’arribar-hi ens topem amb un aqüeducte, l’aqüeducte de Sant Jeroni, que va ser construït entre els anys 1860 al 1869 per pal·liar la mancança d’aigua de a Barcelona. És una conducció d’aigua des de Dosrius, que recorria subterràniament mes de 50 kilòmetres, passant per diversos municipis, fins arribar a la ciutat de Barcelona, on és distribuïa per diferents barris de la ciutat.
I la capella enrunada de la Miranda, un excel·lent mirador. Seguim el nostre camí fins arribar al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Aquest és una de les joies gòtiques més importants de la província. La seva antiguitat es remunta al segle XII, quan ja existia una masia amb una Capella dedicada a Sant Martí.
El mercader Bertran Nicolau la va comprar i la hi va regalar a l’ordre dels jerònims, que el 1416 van fundar el monestir. Amb diferents aportacions per part de la burgesia, noblesa i la reialesa, es va anar ampliant, fins aconseguir la grandària actual. Diferents reis van passar i fer estada en aquest monestir: Joan II, els Reis Catòlics, Carles V, Felip II... I un fet històric de gran rellevància: els Reis Catòlics es van reunir amb Cristòfor Colom en aquest monestir, quan aquest va tornar del seu primer viatge al Nou Mon, perquè els expliqués aquest viatge. I encara n’hi ha més: en el segon viatge de Cristòfor Colom, un dels seus acompanyants era un monjo d’aquest monestir.











Un cop visitat com es mereix el monestir, seguim per una pista i després per un sender que ens fa pujar fins la urbanització de La Vallençana. A mesura que anem pujant, anem guanyant bones vistes sobre la vall de Sant Jeroni. Ens arribem fins l’ermita de Sant Onofre, erigida pels monjos de Sant Jeroni de la Murtra a fi de retirar-se en oració per temporades, i per invocar la pluja a aquest sant, patró de l’aigua.
Ara prenem camí cap el poblat ibèric del Puig Castellar. Abans, però, ens desviem una mica per fer una visita al Cau d’en Genís, un abric del neolític de considerables dimensions. Tornem al camí, i ara sí, pugem fins el cim del Puig Castellar, un 100 cims, i on hi trobem les restes del poblat ibèric. El traçat urbanístic segueix una estructura el·líptica, amb tres carrers longitudinals amb més de trenta cases. Aquesta estructura fa pensar que hi podria haver viscut una població de poc més de tres-cents habitants. Fou fundat per la tribu dels laietans cap al segle VI aC i fou abandonat entre els segles III i II aC. Se'n pot destacar la part vella, a solell, i la part nova, a l'obaga. És un dels poblats ibèrics més ben conservats dels voltants de la ciutat de Barcelona. Actualment, el poblat del Puig Castellar és visitable i s'hi poden fer visites guiades. I si una cosa ens sorprèn d’aquest indret, és la fantàstica panoràmica de 360o que tenim davant els nostres ulls.











Vist el poblat ibèric, ens dirigim a l’ermita de Sant Climent, també erigida pels monjos de Sant Jeroni, per permetre als religiosos retirar-se uns dies a aquelles solituds, de cara a Déu, i rodejats de boscos de pins, gaudint de dilatats i amplis horitzons. Des d’aquí també gaudim d’esplèndides vistes.










I ara ja tan sols ens queda seguir baixant fins arribar de tornada al punt d’inici.
Abans de marxar, però, ens dirigim amb els cotxes fins el passeig marítim i fem una visita al emblemàtic Pont del Petroli, situat just davant la fàbrica d’estil modernista de Anís del Mono. A l’entrada del pont, hi ha una escultura del famós mono amb una ampolla d’anís a la ma.


Sortida curta i planera, per gaudir de molt bones vistes i racons amb molt encant i un munt de historia. Agrair als membres del Club Fondistes de Badalona que ens han acompanyat durant tota la caminada i per tota la seva ajuda. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.