divendres, 30 de novembre del 2018

Ermites de Blanes

Dimarts 3 octubre 2018 - Maria Clara Martínez
Aquesta ruta l’organitza el Centre Excursionista de Blanes, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Blanes. Es fa la primera quinzena de maig com a caminada popular. És una ruta circular, d’uns 18 km, sense altre dificultat que no sigui la seva extensió. Des d’aquest darrer any, també es fa una ruta més curta per aquelles persones que no els vagi bé caminar tant. Des d’aquí, agraeixo a la gent del Centre Excursionista de Blanes que ens van acompanyar, ens van obrir les ermites, i ens van aportar informació i detalls de la caminada.
Aquesta ruta ens permet conèixer les ermites i tot el seu valor històric i paisatgístic, les llegendes i moltes curiositats.
Comencem a l’ermita de Sant Francesc, als afores del poble, que ens ofereix una magnífica vista de la cala de Sant Francesc i es troba envoltada de pins, en un entorn bellíssim. Aquesta ermita va ser una iniciativa dels patrons de l’almadrava de Cala Bona, per una concessió de pesca.










Baixem a la cala de Sant Francesc i, per un tram recuperat de Camí de Ronda que passa a tocar del jardí botànic de Marimurtra, ens arribem a la bella població de Blanes. Aquí visitem la capella de l’Esperança, que va ser erigida fora muralles a prop del port natural, I l’Església Parroquial de Santa Maria, un magnífic edifici gòtic que es va construir entre 1350 i 1410. De l’estil gòtic inicial en conserva la façana i el campanar. El seu interior és magnífic. El presbiteri destaca per la seva harmonia i bellesa cromàtica amb l’altar major, el sagrari al fons, el baldaquí i les pintures murals al fresc, i la pedra del terra.











Seguim la ruta i visitem les ermites de la Mara de Déu de la Salut, integrada al pujol per la part del darrera i els edificis del voltant s’hi encavalquen fins al punt de compartir teulada. Nostra Senyora de l’Antiga, que la trobem citada d’abans del s.XIV. Va ser reconstruïda a l’horta del terme del castell de Palafolls, anterior el 1441, sota el patrocini de la comtessa Violant de Cabrera. Inicialment, era coneguda com a Nostra Senyora de la Riera o del port. De les set ermites de Blanes és l’única on se celebra missa gairebé a diari. Parlem de la capella més antiga de la població. 













A partir d’aquí, deixem el poble enrere i prenem direcció al Santuari del Vilar. Aquesta és l’ermita més allunyada del nucli urbà. Caminem primer a tocar de grans urbanitzacions, seguim per grans extensions de conreu esquitxades de grans masies, i més tard transitem per emboscats corriols, on hi predomina la verdor. El santuari es caracteritza per la temàtica marinera, ja sigui en gravats i pintures d'escenes de naufragis i tempestes de l'interior com en la decoració esgrafiada de llagostes, estrelles de mar i peixos del porxo. També aquí hi descobrim un magnífic interior, amb nombrosos exvots, en forma de vaixells penjant del sostre, fotografies i gravats, o el «Rem de Trenta-quatre (fa trenta-quatre pams i és una reproducció de l’exvot original de l’escriptor Joaquim Ruyra). El 3 de desembre de 1794, l'Ajuntament de Blanes i la major part dels blanencs, tement que els soldats francesos entressin a la vila, varen anar a buscar la Mare de Déu del Vilar per col·locar-la a l'església de Santa Maria. Emparant-se en la Mare de Deu feren el "Vot de Vila", prometent visitar el santuari del Vilar una vegada a l'any. Aquest vot s'ha anat complint fins avui, coincidint amb la diada de sant Rafel, quan fou retornada la imatge. Adossat al Santuari hi trobem un bar i algunes edificacions més. Aquest és un bon lloc per fer una parada i esmorzar una mica.











Deixem enrere el Santuari del Vilar i iniciem el retorn a la vila de Blanes. Tornem a caminar entre boscos, camps de conreus, arribem al poble i ens enfilem cap a l’ermita de Santa Bàrbara, que es troba enfilada al damunt d’un turó. Tot i tenir unes línies romàniques, les primeres referències de l’ermita són del s. XVI, quan apareix documentada l’existència del seu ermità i no hi ha cap document que acrediti la data de la seva construcció. Sembla que la torre de defensa també és d’aquesta època. Des de la torre avisaven amb tocs de campana perquè la gent tingués temps de refugiar-se i així evitar el perill que s’anunciava. Cal tenir en compte que durant el segle XVI i fins al final del XVIII la mar Mediterrània va ser focus de pirateria, i els senyals d’avis donats des de la muntanya de Santa Bàrbara salvaren moltes vides.










I per acabar la ruta, tan sols ens queda descendir uns metres, fins el collet, i pujar al castell i ermita de Sant Joan. L’ermita de Sant Joan apareix documentada des del s. XIII i segons les fonts fou edificada per ordre de Grau de Cabrera. Va ser erigida com a capella del castell de Blanes o de Forcadell a quasi 170 m. sobre el nivell del mar, però per manca d’espai es va edificar fora del recinte emmurallat. L’any 1958 es va restaurar gràcies a una campanya popular i l’artista M. Teresa Bedós hi va pintar uns El 2007 es van inaugurar unes pintures de la il·lustradora infantil Pilarín Bayés, i entre el 2010 i el 2013 l’Associació Estimem les Ermites va arreglar la teulada i l’espai de la sagristia amb el campanar. frescos mariners que envoltaven la imatge de Sant Joan Baptista. Ens trobem a quasi 170 metres d’alçada, en una privilegiada talaia des de la que tenim una extraordinària vista sobre Blanes.


I tan sols ens queda baixar fins als cotxes, i així donem per finalitzada la sortida d’avui. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

dimarts, 27 de novembre del 2018

Miravet

Mª Clara Martínez (dissabte 20 0ctubre 2018)
Una fantàstica sortida per conèixer la vila de Miravet, la seva historia i el seu entorn. Aparquem els cotxes a la Plaça de l’Arenal, a l’entrada del poble, i des d’allà comencem a caminar pels estrets carrers del Poble Vell, el Núcli Històric, al qual s’ha d’accedir a peu. Els carrers són molt estrets i el pas de vehicles està restringit als veïns i serveis.











Comencem a pujar per un costerut carrer i trobem una portalada i un porxo, on antigament hi havia la porta que tancava la població. En alguns punts trobem unes plaques que marquen el nivell on va arribar l’aigua en alguna de les riuades més fortes que es coneixen del riu Ebre. Seguim carrer amunt, fins al mirador de la Sanaqueta, just davant de l’antiga església parroquial, i des d’on tenim una magnífica vista del riu i el meandre del Tamarigar.
L’església és un edifici renaixentista construït entre els segles XVI i XVII, per l’Ordre de l’Hospital, i a la seva façana es poden observar els forats ocasionats per les bales i la metralla de la Batalla de l’Ebre. En diferents llocs del poble encara queden les restes de les cases enrunades pels bombardejos i que ja no es van poder reconstruir, mut testimoni de l’infern que es va viure en molts dels pobles de la zona. Trobem un pal indicador i prenem direcció al castell.










Aquest castell és una fortalesa medieval, situat al cim d’un turó d’uns cent metres d’alt i que domina tota la població. El castell de Miravet va ser seu d’una de les comandes catalanes de l’ordre del Temple més importants. Respon a un model de construcció militar creat a Terra Santa i difosa a l’Occident europeu per l’ordre del Temple. El de Miravet és considerat un dels millors exemples d’arquitectura militar templera d’Europa. El camí per arribar al castell és de molt bon caminar i quasi una visita obligada, tant per les vistes com per la seva historia.
Seguim la caminada, i ho fem per un dels senders que pertany a un dels tres recorreguts que formen part dels senders «La Cameta Coixa», tres rutes que, des de Miravet, combinen la natura, la historia i el paisatge. Recuperades pel CEM, la Cameta Coixa organitza cada any la Cursa de Muntanya de Miravet.
Iniciem un moderat ascens, fins arribar al cim de la Covalta, un modest cim de 215 metres, però que domina l’entorn i ens permet gaudir d’excel·lents vistes. El sender que ens ha portat fins aquí és ple de trinxeres i restes de la Batalla de l’Ebre. De fet, va ser a Miravet, on els republicans van travessar l’Ebre i van iniciar aquesta batalla, la més llarga i sagnant de la Guerra Civil Espanyola.










Busquem un bon lloc, acompanyats d’excel·lents vistes, per fer una aturada, esmorzar una mica i recuperar forces. Iniciem el descens de la Covalta, fins a trobar una ample pista forestal, que comunica Miravet i el Pinell de Brai.
Però de seguida la deixem i en prenem una altre que ens surt de la nostra esquerra i que ens porta quasi a tocar l’aigua del riu Ebre.
Ara seguim un camí molt ben marcat, entre arbres fruiters i vegetació de ribera. Hortes, camps de fruiters, una exuberant vegetació i restes d’antigues construccions ens acompanyen fins arribar de tornada als peus de Miravet.
Un pujador esglaonat ens torna a situar a l’antiga església parroquial que ja havíem visitat abans, i no desaprofitem per tornar a passar pel mirador de la Sanaqueta i gaudir de les vistes. Desfem el camí que havíem fet al matí, pels estrets carrers de Miravet i aquí donem per acabada la caminada d’avui.










Però.... encara ens queden un parell de llocs per visitar. No ens hem pogut negar a una visita guiada al Palau de Miravet, Centre d’Art Joaquim Mir i Casal d’Hostes (allotjament turístic i per artistes). El Palau de Miravet és l’edifici civil més emblemàtic del Cap de la Vila (Nucli Antic), i ocupa un lloc privilegiat
davant mateix del riu Ebre, presidint l’entrada a la vila. Va ser palau i residència del Comanador de l’Ordre de l’Hospital.
En segon lloc, de visita obligada, és el conegut Lo Pas de Barca. Aquí hi trobem l’últim transbordador fluvial que permet creuar el riu Ebre entre Miravet i la C-12 (Eix de l’Ebre). Està format per dos llaguts, amb una plataforma de fusta al damunt i funciona sense motor, com des de fa segles, amb la força de l’aigua i les bones mans del barquer.


Hora de tornar al poble, caminant sense presses, gaudint de la pintoresca imatge del poble i dels petits racons com un embarcador, bon lloc per pescar o sortir a navegar amb canoa. Ara sí, que ja donem per acabada la sortida d’avui, molt senzilla i amb molt per veure i conèixer. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.