Sant Esteve de Palautordera

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA –

Castell de Fluvià – Castell de Montclús – Santa Magdalena – Circ Cric

Dissabte 26 novembre 2022 (Mª Clara Martínez)

Caminada molt interessant pel municipi de Sant Esteve de Palautordera. Per pistes i camins de molt bon fer, anirem descobrint alguns dels molts punts d’interès del municipi. Iniciem la caminada a l’aparcament de les escoles i el primer que fem es anar a veure l’església de Sant Esteve, del segle XII, però de la que es té documentació escrita des de l’any 862. Anirem vorejant el poble per l’oest, fugint del centre del nucli urbà i buscant les zones agrícoles. Magnífic paisatge, presidit en tot moment pel massís del Montseny, i envoltats per la fèrtil plana, drenada per la Tordera, on hi ha un munt de masies, algunes molt antigues i centenàries, amb una gran varietat de cultius.

Ens arribem fins la Bassa de Vallmanya, un embassament de la Comunitat de Regants. Aquest Embassament de la Comunitat de Regants, es una comunitat molt antiga ja que la concessió d’ús de les aigües del riu la Tordera és del 20 de març de 1680, concessió que es va confirmar el 19 d’abril de 1926 per Reial Ordre. Més amunt hi ha el Castell de Fluvià. Les primeres notícies documentades del castell de Fluvià daten del 1154. Al segle XIV, es va fortificar i es van construir la torre de guaita i els murs amb espitlleres. Després, al segle XVII, el castell va passar a ser un casal senyorial i a finals del segle XIX es va restaurar i s'hi van construir galeries i magatzems. 

Ara es troba reconvertit en casa de colònies de l'entitat Rosa dels Vents. Tot seguit, un altre Castell, el de Montclús. Enlairat en un turó, amb magnífiques vistes de la plana i tot l'entorn. La pujada no es massa llarga, però en algun tram una mica potent. El camí, però, es troba ben arranjat. Els orígens d'aquest castell podrien situar-se al segle XI, però la primera referència documental es del segle XIII. Al segle XV, el castell s'havia de transformar un palau, però el terratrèmol de 1448 ho va impedir. Va continuar essent ocupat fins pràcticament a la segona meitat del segle XVII. Seguim pujant i ens arribem a la part més alta de la sortida d'avui, l’església de Santa Magdalena, visitable tan sols per fora. Som a tocar de Mosqueroles, on no ens costaria massa arribar-nos-hi i fer-hi una visita. Però nosaltres enfilem la tornada cap al poble, carenant el Serrat de can Vilatort. 

Passem per davant l'entrada del Circ Cric i en pocs minuts som de tornada a Sant Esteve de Palautordera. El Circ Cric és una companyia de circ fundada l'any 1981 per Jaume Mateu, més conegut amb el nom de Tortell Poltrona. Va acabar dissolent-se l'any 1983 a causa de dificultats econòmiques. Després, el mateix Poltrona va fundar Pallassos Sense Fronteres, amb Montserrat Trias, amb la que van fundar el CRAC, el Centre de Recerca de les Arts del Circ. El 2002 es refunda el Circ Cric, amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat com a circ itinerant, que s'estableix de manera estable en Sant Esteve de Palautordera. L'any 2005 el Circ Cric fou guardonat, en la seva primera edició, amb el Premi Nacional de Circ concedit per la Generalitat de Catalunya. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Madremanya - La Pera - Millàs

MADREMANYA – PEDRINYÀ – LA PERA – PÚBOL – MILLÀS

Dissabte 19 novembre 2022 (Mª Clara Martínez)

Avui una sortida que cal ferla amb molta calma, passejant i recorrent tots els carrers i racons dels pobles pels quals anirem passant. Pobles amb impressionants esglésies d’estil romànic, i amb carrerons, placetes i racons que ens mostren el seu passat medieval. Iniciem caminada a Madremanya, comarca del Baix Empordà, i que es troba a redós del massís de les Gavarres. 

El nucli antic d’aquest poble es troba enfilat dalt d’un turó sobre la plana, presidit per la gran església parroquial fortificada de Sant Esteve, documentada des de l’any 994. Ens entretenim una estona passejant pels carrers tortuosos i petites placetes d’orígens medieval que ens mostren la seva antiguitat a través d’elements arquitectònics i decoratius dels segles XVI, XVII i XVIII.

Deixem enrere Madremanya en direcció Pedrinyà, passant primer pel barri del Pedró. Aquí hi trobem una creu de pedra, reconstruïda després que fos destruïda l’any 1936, i aixecada de nou sobre quatre graons circulars. Al seu costat un altar de pedra per ofrenes. Això s'utilitzava per fer la benedicció del poble. 

Seguim endavant, passem per amplies zones de camps de conreus, i ens arribem al petit nucli de Pedrinyà, petit nucli de tan sols una vintena d’habitants, i ja en terres de la comarca del Gironès i agregar al municipi de La Pera. Aquí hi ha la petita església romànica de Sant Andreu, i la senyora Montse, molt amablement, ens ha obert les seves portes i hem gaudit d’un interior senzill però molt bonic. El mur i la volta del presbiteri eren decorats amb pintures romàniques que es conserven al Museu d’Art de Girona. D’aquí posem rumb a La Pera, que es a un quilòmetre, mes o menys. El territori de La Pera és accidentat pels contraforts nord-orientals de les Gavarres, al NO, però té un ample sector central, la vall de la Pera, que és una depressió lleugerament ondulada, drenada per la riera de la Pera, que aflueix al Ter.

En aquest poble hi destaca l’església parroquial de Sant Isidor, a més de petits i estrets carrers que també ens mostren un passat medieval molt interessant. Ja divisem el proper poble que visitarem, que no es massa lluny, Púbol, una entitat de població que pertany a la Pera. Presenta encara un aspecte feudal, amb el castell i l’església de Sant Pere a l’indret més prominent, dominant per llevant els edificis agrupats entre els quals hi ha restes del recinte fortificat. Hi ha edificis d’arrel gòtica i alguns casals dels segles XVI - XVIII. L’església de Sant Pere de Púbol és un notable edifici gòtic, que substituí l’anterior. Quasi es visita obligada el castell, fortificació gòtica-renaixentista, i que l’any 1970 Salvador Dalí va regalar a Gala i ara convertit en museu.

I ja iniciem el camí de tornada a Madremanya, passant pel castell de Millàs, casa senyorial que conserva el pati d'armes, amples sales i finestrals gòtics del segle XV. Dels jardins del castell, en destaca, per la seva mida, un esplèndid lledoner. L’església de Sant Iscle i Santa Victòria, edifici romànic del segle XI, va ser l’antiga capella del Castell de Millàs. I ara ja sí que tornem a Madremanya, el lloc on al matí vàrem començar aquesta esplèndida caminada. 

Apta per a tothom, atès que la podem adaptar a les nostres necessitats i escurçar o allargar al nostre gust. Grans paisatges, molta història, petits racons de gran bellesa. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc