Excursió molt fàcil i espectacular per gaudir del Volcà de la Crosa i el seu entorn. (Dilluns, 24 febrer 2025)
Ens situem a l'Estanyol, un petit poble situat dins del municipi de Bescanó i a la comarca del Gironès. El volcà també es troba dins el municipi de Vilobí d'Onyar ja a la comarca de la Selva. Per tant canviarem de municipi i de comarca si volem fer tota la volta. El volcà de la Crosa presenta un dels cràters més grans d'Europa amb un diàmetre de 1.250 metres. La seva peculiar forma de C, diferent a la percepció típica d'un volcà de forma cònica, es deu a la successió de diferents fases d'erupció que es van donar durant la seva última activitat explosiva. Ens posem en marxa per un camí i a uns 500 metres ens desviem a l'esquerra per acostar-nos fins a la font de Can Bosc, tot i que no sortia gens d'aigua. Al costat hi ha la mina d'aigua de la Crosa, construida per eixugar els estanyols del volcà i dessecar el cràter. Es va construir al segle XIX. Uns metres més enllà es pot veure la casa de Can Bosc, que com a curiositat la edificació està dividida entre els termes de Bescanó i Vilobí d'Onyar. Recuperem el camí tot passant per el mirador de la Gredera de Can Costa i ens acostem fins a l'ermita de Sant Llop.
Situada dalt d'un turonet conserva l'estructura de planta rectangular amb un absis semicircular a la capçalera i voltat per un ampli fossat amb parets de pedra irregular. La nau és coberta amb volta apuntada. A l'exterior hi ha una plataforma semicircular on segons un estudi s'alçava la primitiva torre de defensa anterior a la capella. Hi ha restes de dues portes i tres obertures. També hi ha les restes del que devia ser un campanar d'espadanya. Es troba en un estat d'abandonament lamentable. Reprenem la marxa tot gaudint del paisatge de camps de conreu mentre ens endinsem al bosc d'en Tries per arribar a la Masia de Can Boades. Al seu voltant uns camps molt extensos amb plantació de faves.
Del mas sen tenen notícies des del segle XIII i és conegut perquè el 9 de novembre de l'any 1623, el conegut bandoler Serrallonga va assaltar-lo entrant a robar. Seguim vorejant el camp i també ens acostem una mica més cap al centre on hi ha el cràter. La imatge és realment espectacular. Fa 1.250 metres de diàmetre. A l'interior hi trobem un cràter petit dins un cràter més ample. Hi podem veure una gran varietat de conreus. Cereals i farratges de secà o hortalisses i altres plantacions de regadiu. Tot plegat fa que sigui un entorn fantàstic.
Acabem de fer la volta al volcà i ens trobem amb la Gredera de les Guilloteres. Aquí hi podem veure els diferents materials que hi ha. Des dels més petits que correspondrien a les cendres, o la greda o lapil·li que comprèn la fracció de roca entre 2 i 64 mil·límetres de diàmetre i les bombes volcàniques que les més grans poden ser superiors a 64. Aquests materials provenen de la impulsió de lava a gran alçada per part dels gasos del volcà i s'anomenen tècnicament Piroclastos. I ja només ens queda enfilar-nos fins al mirador que tenim gairebé a tocar dels cotxes i acabar de gaudir de tot aquest espai. Impressionant. I si a més hi afegim la bona companyia i la gent de la zona que ens ha explicat tot i més, fins i tot l'alcalde.
I per arrodonir-ho tot plegat, els amics de la Colla del Dimarts d'Amer ens han convidat a tastar els Tosquiguets. Es tracta d'unes galetes inspirades en el volcà que tenen diferents gustos. La tosquija és el nom popular que a la zona significa la terra volcànica. Molt agraïts.
Powered by Wikiloc