Clot de Vilamala

Mª Clara Martínez (dissabte 6 d'octubre de 2018)

Una ruta sensacional per la zona nord de la comarca del Solsonès.

El terç nord d’aquesta comarca és part del Prepirineu, amb altituds que van dels 800 als 2.300 m. Les principals serralades que s'hi troben són les del massís del Port del Comte, la serra d'Odèn, la serra del Verd i la Serra de Busa. Al fons de la vall, Sant Llorenç de Morunys i el Pantà La Llosa del Cavall. En tota aquesta zona tenim una gran quantitat de rutes per fer i llocs per visitar. Sant Llorenç de Morunys, centre neuràlgic de la zona i punt de partida de moltes sortides, des d’aquí podem fer la Ruta Verda fins les fonts del Cardener; podem fer el Serrat del Verd; la Serra de Busa; el Santuari de Lord... A l’hivern podem gaudir de la magnífica estació d’esquí del Port de Comte, amb impressionants vistes des del Pedró dels Quatre Batlles, i un munt de coses més. Aquest territori està format bàsicament per conglomerat, i en molts moments ens recorda el massís de Montserrat, el Montcau i la Mola o Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

El punt d’inici de la caminada d’avui és l’Hostal del Vent (que es troba mig enrunat). Per arribar-hi, ho hem fet per la carretera que des de Solsona va al Coll de Jou passant per Lladurs. L’Hostal del Vent és al punt quilomètric 17’5. Aquí deixem els cotxes i comencem a caminar tot seguint el GR-7, uns 3’5 km en paral·lel a la carretera, fins arribar a un mirador en un revolt molt tancat de la carretera. Ens trobem just als peus de l’imponent Tossal de la Creu del Codó i gaudim d’unes impressionants vistes de les serres de Busa, Bastets, Rasos de Peguera, Ensija, Serra del Verd... I el Clot de Vilamala (el torrent que passa pel seu fons és el Torrent de Junts), que s’enfonsa als nostres peus, encaixonat entre la Serra Curta i la Serra Llarga, i el Serrat de Les Pinasses, i que ens disposem a visitar. Seguim una pista que surt del mirador i anem avançant fins que, a uns 800 metres trobem una fita que ens senyala un corriol a l’esquerra. L’hem d’agafar i seguir-lo. Encara que hi ha punts que sembla una mica perdedor, hi ha moltes fites i és fàcil de seguir.

Arribem a la part alta de la Serra Curta i podem arribar fins el seu extrem des d’on tindrem una magnífica panoràmica de tot el Clot de Vilamala. Retrocedim fins a retrobar las fites i iniciem el descens fins el fons del clot. En aquest tram de recorregut passem pels Encantats, Un tram encaixonat entre altes parets de conglomerat on hi ha una sèrie de coves o forats a mitja paret, del tot inaccessibles des del terra. Per la seva forma i situació, semblen uns ulls que ens estan vigilant....

Al poc d’arribar al fons del clot, una inscripció ens confirma que ens trobem en un lloc ric en llegendes i extraordinàriament feréstec: «La Vall Infernal» En alguns punts hem de travessar el torrent, que no ens comporta cap problema per que està del tot sec. Seguim avançant pel fons, per un camí amb marques blanques i verdes i amb moltes fites. Impossible perdre’s...

Anem pujant i baixant, per un exuberant bosc, amb molts arbres i matolls. Trobem algun pas una mica més complicat i fins i tot equipat amb una corda, però en general sense més complicacions.

L’últim tram del recorregut, més o menys un quilòmetre, el fem pel llit del torrent, per terreny molt pedregós i ple de còdols de tota mida, fins que ens topem amb uns grans blocs de conglomerat que semblen barrar-nos el pas. Pot ser és el punt més delicat i a l’hora divertit. Es tracta de grimpar, desgrimpar i passar per entre aquest blocs de pedra de la millor manera que podem. Un dels companys porta una corda que ens va anar de meravella per salvar un desnivell força important....

Uns pocs metres després d’aquest pas complicat hem d’estar atents, en un gir del torrent a l’esquerra trobarem unes fites, a la dreta, que ens marquen el sender de pujada.

Iniciem el camí de retorn als cotxes, però haurem de remuntar uns 450 metres en uns 2 km. La puja és forta i ens fa esbufegar, però ens ho agafem tot xino-xano, gaudint d’alguns miradors naturals que sobresurten i que ens continuem meravellant amb les espectaculars vistes.... I així, passet a passet, arribem a una pista que hem de seguir cap a la dreta i en pocs moments ja som als cotxes.

Caminada de dificultat mitjana, els desnivells són força importats, no recomanable de fer si el terreny és moll o hi ha previsió de pluja; la pedra es pot tornar perillosament relliscosa o podríem tenir una sobtada avinguda d’aigua.... Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Núria - Err

El passat dilluns 1 d'octubre nova sortida per la Vall de Núria i nou camí de romiatge enllaçant amb la població d'Err, ja a la Cerdanya Francesa.

Aquest camins antigament eren molt utilitzats per accedir al Santuari i venien de tot arreu. Pel que fa a la Cerdanya un passa per el coll de Núria o d'Eina i que porta cap a l'alta Cerdanya o un altre per el del Pas dels Lladres cap a Vallcebollera i Oseja. Nosaltres hem fet potser el més tradicional per el coll de Finestrelles i que segurament és un dels més freqüentats.

El primer tram de l'excursió que surt de la Vall ens porta a fer part del camí habitual per pujar al Puigmal. Ho fem en direcció al Coll de Finestrelles a 2.605 metres d'alt. Passem per la Cabana dels Pastors, la Déu de l'Embut, el Roc dels Eugassers, la coma i jaça de la Llebrada i desprès de deixar el trencant que ens portaria cap al Puigmal, el Roc de la Malesa per arribar finalment al coll. Un primer tram exigent que ens fa superar un desnivell de 640 metres.

Les vistes des del Coll de Finestrelles ja son espectaculars tant per el sector de la Vall de Núria com a la Cerdanya. És un bon punt per esmorzar. Així ho hem fet nostaltres tot gaudint d'un explèndit dia.

Continuem ruta ara ja de baixada i de seguida ens trobem un indicador que ens proposa anar cap a la Vall de Llo o cap a la d'Err. Nosaltres cap a l'esquerra, cap a Err. Un recorregut conegut com el Camí de Núria, un camí molt ben fresat i amb senyals de pintura groga. Entrem ja als Clots del Segre i passem per el costat d'un petit refugi excavat a la roca. I seguim baixant per trobar-nos la Font del Segre, a uns 2.425 metres. Aquest riu acaba desembocant a l'Ebre després de recórrer 265 kilòmetres. La seva conca comprèn territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya.

I seguim baixant perquè aquest camí està ple d'atractius. Seguint baixant passem per el Clot de la Verge on la tarda del 22 de juliol del 1936, pocs dies després de l'esclat de la Guerra Civil, un atemorit capellà Bonaventura Carrera, dit popularment mossèn Ventura, va pujar rabent al coll de Finestrelles, cap a la Cerdanya, amb la Verge de Núria a la motxilla, i la va amagar sota les pedres d'una tartera, a uns 2.350 m alt. Temia que les milícies revolucionàries la cremessin. Fins i tot va fer un mapa per si ell o podia tornar a rescatar-la. Gràcies a aquest mapa un grup d'alumnes de l'escola rural Ridolaina de Montellà de Cadí (Cerdanya), van ser capaços de localitzar per primera vegada l'amagatall, liderats per la professora, Núria Burgada, que és la mare de Kilian

Jornet. Els seus alumnes van persistir fins a localitzar el lloc on feia 76 anys mossèn ventura va amagar la Mare de Déu de Núria. Ara els ajuntaments de Queralbs i Llo (Catalunya del Nord) i el Memorial han col·locat una placa. La marededéu fou acollida, posteriorment, uns dies a Bourg- Madame, després a Perpinyà i a l’Abadia d’Hautecombe, a la Savoia, per acabar el seu periple a Suïssa, primer en una caixa forta d’una oficina bancària de Ginebra i, finalment, al bisbat de Friburg. No va tornar a Núria fins al febrer de 1941.

Encara es queda una bona baixada per arribar al final de la nostra excursió.

Passem per el coll de Segalera a 2.000 metres i més avall trobem un regufi. Un antic corta, refugi de pastors que està tancat. Al costat hi trobem una font, taules i bancs per menjar. També hi ja una cabana oberta de pedra, amb capacitat per a 4 persones.

I ja només ens queda arribat a Err un petit poble situat a l'Alta Cerdanya, ja en territori francès i que té uns 600 habitants (any 2009). El que més hi destaca però son les seves dues esglésies, una a tocar de l'altre. Sant Genís i el santuari de la Mare de Déu d'Err. Sant Genís, l’església parroquial, és més antiga, romànica i restaurada entre els segles XVIII i XIX. El santuari de la Mare de Déu d'Err, del segle X però refeta en estil barroc al segle XVIII (la llinda de la porta principal indica 1790). La Mare de Déu és una imatge romànica bruna, de fusta

originalment policroma, datada  al segle XIII.

Cal dir que utilitzem el nom d'Err com s'escriu en francés i oficialment, en català podriem posar Er. Acabem doncs aquesta ruta que cal preveure el transport si no volem tornar a peu cap a Núria, ja que és una mica exigent: 16 kilòmetres, us 700 metres de desivell positiu i uns 1300 de negatiu.

Torreneules

Excursió a la Vall de Núria el passat dissabte 22 de setembre amb l'Antoni Llagostera aprofitant encara el bon temps per fer alta muntanya i de fet, així va ser, un dia fantàstic amb molt bones vistes. L'objectiu, fer una circular pujant als cims del Torreneules (2.713 m.) el cim de la Coma del Clot (2.739 m.) i el puig de Fontnegra (2.728 m.)

Després de pujar amb el cremallera fins a Vall de Núria hem pujat fins a l'Alberg Pic de l'Àliga i així poder començar la ruta. En el mateix refugi hi ha una cartell que indica el camí del coll i cim del Torreneules. El camí avança realtivament planer fins el torrent de Fontnegra. Un cop creuat el torrent trobarem la Fontnegra. Tot seguit el camí comença a pujar ja amb un desnivell bastant fort seguint les fites. Arribats al coll de Torreneules cal trencar a la dreta per fer els 150 metres que falten per arribar al cim. Les vistes es van obrint als cims del voltant i a la Vall de Ribes. 

Malgrat que no és el cim més alt de l’excursió d’avui, si que el Torreneules és el més espectacular i vistós, una autèntica punta de harmonioses formes, que ofereix amb una vista espectacular, uns panorames magnífics. Molt bona vista del sector d’Ulldeter (Bastiments, Gra de Fajol,…), de la Serra del Catllar (Borregues o pic de la Coma, Fontlletera,…) i Balandrau.
En el cim, una perxa metàl·lica en honor a Sant Eudald, amb unes característiques campanetes, molt cuidades. Una iniciativa del Club Excursionista Pirinenc de Ripoll col·locat el 26 de juliol de l'any 1964.
Un cop hem gaudit del paisatge i també d'un bon esmorzar, hem tornar de nou cap al coll de Torreneules. Un punt de pas important per anar a Núria des de Coma de Vaca i Tregurà, un dels grans camins de romiatge des de Camprodon i la Garrotxa per arribar al Santuari. 

Nosaltres però hem pujat a un parell de cims més i així complertar una ruta circular. El primer i el més alt de la sortida, el cim de la Coma del Clot (també conegut com a Torreneules gran) amb bonesvistes cap a Ull de Ter i Coma de Vaca. I tot seguit hem fet el Puig de Fontnegra que domina els cims de l'Olla de Núria i el sector d'Ulldeter.

I un cop fets els tres cims hem començat a baxar per la vessant oest del Fontnegra, seguin el serrat de la Coma del Clot. Anem trobant alguns petits cims i baixant tot fent llaçades podem passar per el Pic de l'Àliga que dóna nom al refugi alberg on acabem la sortida d'aquest Caminant per Catalunya.

Una sortida exigent amb poc més d'11 kilòmetres i un desnivell acumulat de 1.150 metres.

Sant Pere Despuig - Santa Llúcia de Puigmal

VALL DE BIANYA (Mª Clara Martínez - dimecres 19 setembre 2018)

Sant Pere Despuig – Riera de Santa Llúcia – Santa Llúcia de Puigmal

La Vall de Bianya és un municipi de les comarques gironines, a La Garrotxa. El seu territori és un conjunt de petites valls i rierols, coberts d’exuberant vegetació, i format per onze nuclis de població, tots escampats pel

territori i la majoria al voltant d’un església romànica. Històricament aquesta vall té moltes coses per explicar, ja que per ella passa la via romana del Capsacosta, una via secundària que enllaçava amb la Via d'Augusta que portava a Roma. També podem trobar una quinzena d'esglésies romàniques que esquitxen les valls amb la seva bellesa i enriqueixen aquest paisatge idíl·lic amb aquest valuós patrimoni cultural.

Iniciem la sortida d’avui al petit nucli de caràcter disseminat de Sant Pere Despuig. Visitem la seva església romànica, que es troba enlairada en un petit turó. Del segle XII, molt modificada, la seva fundació es deu a la família dels Bianya. Vist Sant Pere Despuig, fem «una mica de trampa», i ens desplacem amb els cotxes 1’5 km, fins a prop del Molí d’en Solà, on deixem els cotxes i comencem a resseguir la riera de Santa Llúcia. Aquesta riera és tributària de la riera de Bianya, molt a prop del nucli de l’Hostalnou de Bianya. Gràcies a que aquest ha sigut un any força plujós, l’entorn de la riera es mostra amb una vegetació exuberant. El bosc, amb rouredes, fagedes, avellaners i d’altres, són frondosos i quasi no deixen passar la llum. Trobem falgueres gegantines, i molses cobrint les roques i els troncs dels arbres. I la riera, formant bonics salts d’aigua, poues, i tosques de gran bellesa. Passem una bona estona gaudint d’aquesta aclaparadora bellesa.

El darrer tram comença a enfilar-se una mica i a allunyar-se de la riera, fins arribar a l’ermita de Santa Llúcia de Puigmal, en terme municipal de Sant Joan de les Abadesses. L'església va actuar com a parròquia, sufragaria del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fins al segle XVIII. Hi havia una desena de masos, com la Casa Gran (que hem passat abans) repartits per la vall que formaven part d'aquesta parròquia. Avui tots deshabitats i perduts dins la vegetació. Actualment es troba molt ben restaurada i en un magnífic entorn, perfecte per fer una aturada i refer-nos de l’esforç amb un bon esmorzar.

Ja refets, seguim la ruta, per una pista forestal, i no massa lluny ens trobem amb uns gorgs espectaculars. Som als gorgs del torrent dels Torrents.

Ens enfilem per un sender a l’esquerra del salt, que forma un gorg molt bonic, i en un nivell superior descobrim un magnífic salt en forma de capa, una tosca o travertí de mida considerable. Aquesta tosca és el resultat de la precipitació del carbonat càlcic que porten les aigües, aquest, fa que a poc a poc les plantes que hi han dipositades es vagin petrificant i donin lloc a aquestes curioses formes. Un indret molt agradable, envoltat de verdor, apte per una bona banyada a l’estiu.

Deixem els gorgs i seguim la pista forestal, que planeja tot resseguint la muntanya, amb petits desnivells. En aquesta part del recorregut d’avui quedem una mica més enlairats i tenim bones vistes de les muntanyes del nostre entorn, a cavall de les comarques de La Garrotxa i el Ripollès, molt a prop de la collada de Sentigosa. Els espesos boscos que que ens envolten, en alguns punts comencen a marcar el color groc de la tardor ja propera.... La pista és de bon caminar, i passem a prop d’alguna de les velles masies (ara enrunades) que en el seu temps ompliren de vida aquestes contrades. Quasi al final, la pista inicia un fort descens que, en pocs minuts, ens porta una altre vegada a tocar de la riera de Puigmal, on de seguida trobem una pista asfaltada.

Passem molt a prop d’un parell de grans masies habitades, i de la casa de turisme rural «el Molí d’en Solà»

Aquesta és una gran masia, envoltada d’altres edificacions, dedicada al turisme rural. Compa també amb una gran extensió de terreny on hi ha gallines, ponis i cavalls, i zones d’esbarjo. I ja tornem a ser als cotxes, donant per acabada la sortida d’avui.

Una magnífica i variada caminada. Hem gaudit del patrimoni arquitectònic de la zona, la bellesa i l’exuberància de la riera de Santa Llúcia amb els seus salts d’aigua i gorgs, i la visió del paisatge a més alçada, i amb possibilitat de bany a l’estiu. Una caminada sense complicacions, per camins molt ben fresats i de bon caminar, que qualifico de moderada per la seva llargària, 14’5 km amb 530 metres de desnivell. En definitiva molt recomanable. Esperem que us hagi agradat i fins la propera. (Mª Clara Martínez).

Pas de Gosolans - Serra del Cadí

Font Terrers – Coll de les Bassotes – Pas de Gosolans – Cortal dels Cortils

Mª Clara Martínez (dissabte 15 setembre 2018)

Una bonica ruta per la Serra del Cadí. La idea inicial era fer el cim del Costa Cabirolera, però estava molt emboirat i no haguéssim tingut gens de vistes. Per tant, vàrem anar canviant la ruta sobre la marxa, intentant trobar les millors vistes i descobrir alguns racons amb molt encant.

Iniciem la caminada a la Font Terrers, una àrea de pic-nic molt a prop de Gósol. Ens va semblar que aquest era el millor lloc per fer l’aproximació amb cotxes baixos. Trucat el refugi Lluís Estasén, ens van informar que la pista que passa pel mirador de Gresolet ens pot donar problemes pels seus talls d’aigües....

La Font Terrers és una amplia zona amb barbacoes, taules, bancs i una bona font, molt a prop de la població de Gósol.

Comencem seguint el GR-107, el Camí dels Bons Homes, en direcció al coll de les Bassotes. Abans d’arribar-hi trobem la Font de la Roca, una surgència natural que brolla d’entre mig de les roques. Arribem al coll de les Bassotes i girem a la nostra esquerra. Trobem una antiga pista que fa grans llaçades i que

anirem seguint, encara que en alguns trams l’anem tallant, per escurçar camí. La pujada és moderada, però de molt bon caminar.

Ja de bon començament el dia es mostra emboirat i no ens permet gaudir de bones vistes. No veiem ni el Pedraforca, que el tenim molt a prop.

Quan arribem a dalt, a un ampli prat, decidim no pujar al Costa Cabirolera. Està totalment cobert de boira i no tindríem gens de vistes. Decidim girar cap a la dreta, i ens enfilem a la Serra Pedregosa, que anirem resseguint per un sender molt ben marcat i que ens ofereix unes amplies vistes de la Coma dels Cortils i la Plana de la Font Tordera. Caminem envoltats de prats, on hi pasturem uns quants cavalls. Ens arribem fins el Pas de Gosolans.

Aquest és un important pas que, des de molt antic, ha sigut utilitzat com a via de comunicació entre el Berguedà i La Cerdanya, sobretot per la gent de Gósol quan es traslladaven a la comarca veïna per anar a segar. També va ser

utilitzat per traginers, contrabandistes, bandolers, músics.... i en general per qui havia de travessar aquesta serralada. Hi ha una ruta, que va de Gósol a Bellver de Cerdanya, que s’anomena Ruta dels Segadors i que passa per aquest lloc.

Les vistes des d’aquest punt són impressionants. Als nostres peus tenim tota la Cerdanya, que malgrat la mala visibilitat, ens permet distingir molts dels seus petits pobles. El que també impressiona és la visió de la cresta de la Serra del Cadí. Per la banda sud, les vessants d’aquestes muntanyes tenen una aparença suau i arrodonida. Però en la banda nord, cauen verticalment sobre la Cerdanya,

formant altes parets verticals, que amaguen algunes canals, Com la del Cristall, de l’Ordiguer o Baridana, camins d’accés als cims més importants de la Serra del Cadí, des de La Cerdanya, com són el Vulturó, Puig de la Canal del Cristall, Costa Cabirolera o Comabona.

Passem una bona estona contemplant les vistes, i a final, tot seguint el GR-150, que és el que dona volta a tot el Parc Natural Cadí-Moixeró, posem rumb a la cabana Cortal dels Cortils, travessant la Coma dels Cortils i baixant fins el fons d’un torrent, tot envoltat de Tora Blava, tant bonica com a verinosa.

El Cortal dels Cortils és una antiga cabana de pastors, just als peus del Costa Cabirolera, que actualment es pot fer servir de refugi lliure. Molt a prop hi ha la Font dels Cortils. A la dreta de la barraca trobem un sender que en forta pujada ens porta fins a un pas per travessar la Serra Pedregosa i fer-nos arribar al seu cim, al lloc on abans havíem iniciat l’ascens a aquesta mateixa serra. El camí, en

la part final, el lloc per on s’ascendeix al cim dels plans superiors, és un estret pas, que ens fa fer algunes petites grimpades sense cap mena de complicació.

Un cop als plans de dalt, on al matí havíem iniciat la pujada a la Serra Pedregosa, tan sols ens queda desfer el camí per on havíem vingut i tornar al coll de les Bassotes i a la Font Tarrers, on donarem per acabada la sortida d’avui. Tornem a casa amb la satisfacció d’haver passat un magnífic dia recorrent part de la espectacular Serra del Cadí, gaudint de bones vistes (malgrat que els núvols ens van fer una mica la guitza...) i per ser a mig setembre, també ens emportem a casa uns quants bolets que hem trobant pel camí. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.