Sant Pere Despuig - Santa Llúcia de Puigmal

VALL DE BIANYA (Mª Clara Martínez - dimecres 19 setembre 2018)

Sant Pere Despuig – Riera de Santa Llúcia – Santa Llúcia de Puigmal

La Vall de Bianya és un municipi de les comarques gironines, a La Garrotxa. El seu territori és un conjunt de petites valls i rierols, coberts d’exuberant vegetació, i format per onze nuclis de població, tots escampats pel

territori i la majoria al voltant d’un església romànica. Històricament aquesta vall té moltes coses per explicar, ja que per ella passa la via romana del Capsacosta, una via secundària que enllaçava amb la Via d'Augusta que portava a Roma. També podem trobar una quinzena d'esglésies romàniques que esquitxen les valls amb la seva bellesa i enriqueixen aquest paisatge idíl·lic amb aquest valuós patrimoni cultural.

Iniciem la sortida d’avui al petit nucli de caràcter disseminat de Sant Pere Despuig. Visitem la seva església romànica, que es troba enlairada en un petit turó. Del segle XII, molt modificada, la seva fundació es deu a la família dels Bianya. Vist Sant Pere Despuig, fem «una mica de trampa», i ens desplacem amb els cotxes 1’5 km, fins a prop del Molí d’en Solà, on deixem els cotxes i comencem a resseguir la riera de Santa Llúcia. Aquesta riera és tributària de la riera de Bianya, molt a prop del nucli de l’Hostalnou de Bianya. Gràcies a que aquest ha sigut un any força plujós, l’entorn de la riera es mostra amb una vegetació exuberant. El bosc, amb rouredes, fagedes, avellaners i d’altres, són frondosos i quasi no deixen passar la llum. Trobem falgueres gegantines, i molses cobrint les roques i els troncs dels arbres. I la riera, formant bonics salts d’aigua, poues, i tosques de gran bellesa. Passem una bona estona gaudint d’aquesta aclaparadora bellesa.

El darrer tram comença a enfilar-se una mica i a allunyar-se de la riera, fins arribar a l’ermita de Santa Llúcia de Puigmal, en terme municipal de Sant Joan de les Abadesses. L'església va actuar com a parròquia, sufragaria del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fins al segle XVIII. Hi havia una desena de masos, com la Casa Gran (que hem passat abans) repartits per la vall que formaven part d'aquesta parròquia. Avui tots deshabitats i perduts dins la vegetació. Actualment es troba molt ben restaurada i en un magnífic entorn, perfecte per fer una aturada i refer-nos de l’esforç amb un bon esmorzar.

Ja refets, seguim la ruta, per una pista forestal, i no massa lluny ens trobem amb uns gorgs espectaculars. Som als gorgs del torrent dels Torrents.

Ens enfilem per un sender a l’esquerra del salt, que forma un gorg molt bonic, i en un nivell superior descobrim un magnífic salt en forma de capa, una tosca o travertí de mida considerable. Aquesta tosca és el resultat de la precipitació del carbonat càlcic que porten les aigües, aquest, fa que a poc a poc les plantes que hi han dipositades es vagin petrificant i donin lloc a aquestes curioses formes. Un indret molt agradable, envoltat de verdor, apte per una bona banyada a l’estiu.

Deixem els gorgs i seguim la pista forestal, que planeja tot resseguint la muntanya, amb petits desnivells. En aquesta part del recorregut d’avui quedem una mica més enlairats i tenim bones vistes de les muntanyes del nostre entorn, a cavall de les comarques de La Garrotxa i el Ripollès, molt a prop de la collada de Sentigosa. Els espesos boscos que que ens envolten, en alguns punts comencen a marcar el color groc de la tardor ja propera.... La pista és de bon caminar, i passem a prop d’alguna de les velles masies (ara enrunades) que en el seu temps ompliren de vida aquestes contrades. Quasi al final, la pista inicia un fort descens que, en pocs minuts, ens porta una altre vegada a tocar de la riera de Puigmal, on de seguida trobem una pista asfaltada.

Passem molt a prop d’un parell de grans masies habitades, i de la casa de turisme rural «el Molí d’en Solà»

Aquesta és una gran masia, envoltada d’altres edificacions, dedicada al turisme rural. Compa també amb una gran extensió de terreny on hi ha gallines, ponis i cavalls, i zones d’esbarjo. I ja tornem a ser als cotxes, donant per acabada la sortida d’avui.

Una magnífica i variada caminada. Hem gaudit del patrimoni arquitectònic de la zona, la bellesa i l’exuberància de la riera de Santa Llúcia amb els seus salts d’aigua i gorgs, i la visió del paisatge a més alçada, i amb possibilitat de bany a l’estiu. Una caminada sense complicacions, per camins molt ben fresats i de bon caminar, que qualifico de moderada per la seva llargària, 14’5 km amb 530 metres de desnivell. En definitiva molt recomanable. Esperem que us hagi agradat i fins la propera. (Mª Clara Martínez).