dilluns, 19 de novembre de 2018

Clot de Vilamala

Mª Clara Martínez (dissabte 6 d'octubre de 2018)
Una ruta sensacional per la zona nord de la comarca del Solsonès.
El terç nord d’aquesta comarca és part del Prepirineu, amb altituds que van dels 800 als 2.300 m. Les principals serralades que s'hi troben són les del massís del Port del Comte, la serra d'Odèn, la serra del Verd i la Serra de Busa. Al fons de la vall, Sant Llorenç de Morunys i el Pantà La Llosa del Cavall. En tota aquesta zona tenim una gran quantitat de rutes per fer i llocs per visitar. Sant Llorenç de Morunys, centre neuràlgic de la zona i punt de partida de moltes sortides, des d’aquí podem fer la Ruta Verda fins les fonts del Cardener; podem fer el Serrat del Verd; la Serra de Busa; el Santuari de Lord... A l’hivern podem gaudir de la magnífica estació d’esquí del Port de Comte, amb impressionants vistes des del Pedró dels Quatre Batlles, i un munt de coses més. Aquest territori està format bàsicament per conglomerat, i en molts moments ens recorda el massís de Montserrat, el Montcau i la Mola o Sant Llorenç del Munt i l’Obac.










El punt d’inici de la caminada d’avui és l’Hostal del Vent (que es troba mig enrunat). Per arribar-hi, ho hem fet per la carretera que des de Solsona va al Coll de Jou passant per Lladurs. L’Hostal del Vent és al punt quilomètric 17’5. Aquí deixem els cotxes i comencem a caminar tot seguint el GR-7, uns 3’5 km en paral·lel a la carretera, fins arribar a un mirador en un revolt molt tancat de la carretera. Ens trobem just als peus de l’imponent Tossal de la Creu del Codó i gaudim d’unes impressionants vistes de les serres de Busa, Bastets, Rasos de Peguera, Ensija, Serra del Verd... I el Clot de Vilamala (el torrent que passa pel seu fons és el Torrent de Junts), que s’enfonsa als nostres peus, encaixonat entre la Serra Curta i la Serra Llarga, i el Serrat de Les Pinasses, i que ens disposem a visitar. Seguim una pista que surt del mirador i anem avançant fins que, a uns 800 metres trobem una fita que ens senyala un corriol a l’esquerra. L’hem d’agafar i seguir-lo. Encara que hi ha punts que sembla una mica perdedor, hi ha moltes fites i és fàcil de seguir.











Arribem a la part alta de la Serra Curta i podem arribar fins el seu extrem des d’on tindrem una magnífica panoràmica de tot el Clot de Vilamala. Retrocedim fins a retrobar las fites i iniciem el descens fins el fons del clot. En aquest tram de recorregut passem pels Encantats, Un tram encaixonat entre altes parets de conglomerat on hi ha una sèrie de coves o forats a mitja paret, del tot inaccessibles des del terra. Per la seva forma i situació, semblen uns ulls que ens estan vigilant....











Al poc d’arribar al fons del clot, una inscripció ens confirma que ens trobem en un lloc ric en llegendes i extraordinàriament feréstec: «La Vall Infernal» En alguns punts hem de travessar el torrent, que no ens comporta cap problema per que està del tot sec. Seguim avançant pel fons, per un camí amb marques blanques i verdes i amb moltes fites. Impossible perdre’s...
Anem pujant i baixant, per un exuberant bosc, amb molts arbres i matolls. Trobem algun pas una mica més complicat i fins i tot equipat amb una corda, però en general sense més complicacions.











L’últim tram del recorregut, més o menys un quilòmetre, el fem pel llit del torrent, per terreny molt pedregós i ple de còdols de tota mida, fins que ens topem amb uns grans blocs de conglomerat que semblen barrar-nos el pas. Pot ser és el punt més delicat i a l’hora divertit. Es tracta de grimpar, desgrimpar i passar per entre aquest blocs de pedra de la millor manera que podem. Un dels companys porta una corda que ens va anar de meravella per salvar un desnivell força important....
Uns pocs metres després d’aquest pas complicat hem d’estar atents, en un gir del torrent a l’esquerra trobarem unes fites, a la dreta, que ens marquen el sender de pujada.
Iniciem el camí de retorn als cotxes, però haurem de remuntar uns 450 metres en uns 2 km. La puja és forta i ens fa esbufegar, però ens ho agafem tot xino-xano, gaudint d’alguns miradors naturals que sobresurten i que ens continuem meravellant amb les espectaculars vistes.... I així, passet a passet, arribem a una pista que hem de seguir cap a la dreta i en pocs moments ja som als cotxes.


Caminada de dificultat mitjana, els desnivells són força importats, no recomanable de fer si el terreny és moll o hi ha previsió de pluja; la pedra es pot tornar perillosament relliscosa o podríem tenir una sobtada avinguda d’aigua.... Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari

Títol:
Escriu: