dilluns, 12 de novembre de 2018

Núria - Err

El passat dilluns 1 d'octubre nova sortida per la Vall de Núria i nou camí de romiatge enllaçant amb la població d'Err, ja a la Cerdanya Francesa.
Aquest camins antigament eren molt utilitzats per accedir al Santuari i venien de tot arreu. Pel que fa a la Cerdanya un passa per el coll de Núria o d'Eina i que porta cap a l'alta Cerdanya o un altre per el del Pas dels Lladres cap a Vallcebollera i Oseja. Nosaltres hem fet potser el més tradicional per el coll de Finestrelles i que segurament és un dels més freqüentats.










El primer tram de l'excursió que surt de la Vall ens porta a fer part del camí habitual per pujar al Puigmal. Ho fem en direcció al Coll de Finestrelles a 2.605 metres d'alt. Passem per la Cabana dels Pastors, la Déu de l'Embut, el Roc dels Eugassers, la coma i jaça de la Llebrada i desprès de deixar el trencant que ens portaria cap al Puigmal, el Roc de la Malesa per arribar finalment al coll. Un primer tram exigent que ens fa superar un desnivell de 640 metres.
Les vistes des del Coll de Finestrelles ja son espectaculars tant per el sector de la Vall de Núria com a la Cerdanya. És un bon punt per esmorzar. Així ho hem fet nostaltres tot gaudint d'un explèndit dia.
Continuem ruta ara ja de baixada i de seguida ens trobem un indicador que ens proposa anar cap a la Vall de Llo o cap a la d'Err. Nosaltres cap a l'esquerra, cap a Err. Un recorregut conegut com el Camí de Núria, un camí molt ben fresat i amb senyals de pintura groga. Entrem ja als Clots del Segre i passem per el costat d'un petit refugi excavat a la roca. I seguim baixant per trobar-nos la Font del Segre, a uns 2.425 metres. Aquest riu acaba desembocant a l'Ebre després de recórrer 265 kilòmetres. La seva conca comprèn territoris de tres estats: França, Andorra i Espanya.











I seguim baixant perquè aquest camí està ple d'atractius. Seguint baixant passem per el Clot de la Verge on la tarda del 22 de juliol del 1936, pocs dies després de l'esclat de la Guerra Civil, un atemorit capellà Bonaventura Carrera, dit popularment mossèn Ventura, va pujar rabent al coll de Finestrelles, cap a la Cerdanya, amb la Verge de Núria a la motxilla, i la va amagar sota les pedres d'una tartera, a uns 2.350 m alt. Temia que les milícies revolucionàries la cremessin. Fins i tot va fer un mapa per si ell o podia tornar a rescatar-la. Gràcies a aquest mapa un grup d'alumnes de l'escola rural Ridolaina de Montellà de Cadí (Cerdanya), van ser capaços de localitzar per primera vegada l'amagatall, liderats per la professora, Núria Burgada, que és la mare de Kilian
Jornet. Els seus alumnes van persistir fins a localitzar el lloc on feia 76 anys mossèn ventura va amagar la Mare de Déu de Núria. Ara els ajuntaments de Queralbs i Llo (Catalunya del Nord) i el Memorial han col·locat una placa. La marededéu fou acollida, posteriorment, uns dies a Bourg- Madame, després a Perpinyà i a l’Abadia d’Hautecombe, a la Savoia, per acabar el seu periple a Suïssa, primer en una caixa forta d’una oficina bancària de Ginebra i, finalment, al bisbat de Friburg. No va tornar a Núria fins al febrer de 1941.
Encara es queda una bona baixada per arribar al final de la nostra excursió.
Passem per el coll de Segalera a 2.000 metres i més avall trobem un regufi. Un antic corta, refugi de pastors que està tancat. Al costat hi trobem una font, taules i bancs per menjar. També hi ja una cabana oberta de pedra, amb capacitat per a 4 persones.










I ja només ens queda arribat a Err un petit poble situat a l'Alta Cerdanya, ja en territori francès i que té uns 600 habitants (any 2009). El que més hi destaca però son les seves dues esglésies, una a tocar de l'altre. Sant Genís i el santuari de la Mare de Déu d'Err. Sant Genís, l’església parroquial, és més antiga, romànica i restaurada entre els segles XVIII i XIX. El santuari de la Mare de Déu d'Err, del segle X però refeta en estil barroc al segle XVIII (la llinda de la porta principal indica 1790). La Mare de Déu és una imatge romànica bruna, de fusta
originalment policroma, datada  al segle XIII.


Cal dir que utilitzem el nom d'Err com s'escriu en francés i oficialment, en català podriem posar Er. Acabem doncs aquesta ruta que cal preveure el transport si no volem tornar a peu cap a Núria, ja que és una mica exigent: 16 kilòmetres, us 700 metres de desivell positiu i uns 1300 de negatiu.

Cap comentari:

Publica un comentari

Títol:
Escriu: