El Montmajor des d'Oix

Dissabte 18 novembre 2017 (Mª Clara Martínez)

Bonica i variada ruta, sortint del petit poble d'Oix, per resseguir la riera d'Oix i assolir el cim del Montmajor.

Sortim a primera hora d'Oix i prenem la pista forestal que porta a La Solana d'Oix. Tan bon punt sortim del poble s'ens mostren unes magnífiques vistes del nostre objectiu, el Montmajor, al costat del seu germà, el Montpetit. I per darrera el poble, de taló de fons, el Comanegra, el Puig de Bassegoda i Santa

Bàrbara de Pruneres.

Anem avançant per pista forestal, fins a trobar un pal indicador i agafem el sender que baixa a la dreta i que ens porta a resseguir la riera d'Oix. Malauradament no podem gaudir de l'espectacle dels seus gorgs i salts d'aigua. Baixa seca. Però passem per un bosc d'alzines tot cobert de molses que sembla sortit d'un conte de fades.

Anem seguint aquesta riera fins arribar a l'Engorjat del Bosc del Quer, o Pas Bodelquer. En aquest punt, el camí transcorre enlairat, les parets del Montmajor s'alcen majestuoses davant nostre, dretes i escarpades. Un lloc feréstec, molt típic de l'Alta Garrotxa.

Passat aquest engorjat trobem el Molí de la Coromina, i una mica més endavant el mas de La Coromina. Estem a la Vall del Bac, on hi trobem la casa de l'antic ferrer, una altre casa que havia fet d'escola i l'hostal, tancat des de fa uns anys. 

Aquesta vall i el camí que hem vingut seguint fins aquí, anys enrere era la única via de pas entre el Ripollès i La Garrotxa, i l'Hostal de la Vall del Bac va viure anys de gran esplendor, acollint tota mena de gent.

A partir d'aquí comença la part més dura de la ruta: la pujada al Montmajor.

Sense ser res de l'altre món i per un sender molt ben marcat i sense més dificultat que el seu marcat pendent, anirem guanyant alçada ràpidament.

El desnivell es fort i constant, i tan sols ens dona treva quan arribem a algun dels seus collets. Quan arribem al seu cim, quedem bocabadats per les esplèndides vistes que s'obren als nostres ulls.

En arribar a dalt del Montmajor, també conegut pel nom del Bo de la Creu, anem a la seva punta est, on gaudim de les vistes del petit veïnat de Toralles, i també del Puigsacalm, Cabrera , Aiats... Per la seva cara nord tenim, al fons, el Pirineu: Massís del Canigó, Costabona, Bastiments... També tenim una esplèndida vista de les muntanyes més emblemàtiques de l'Alta Garrotxa: Comanegra, Puig de Bassegoda, Cingles de Guitarriu....

I per la cara oest, vistes sobre el Taga, Puig Estela, Serra Cavallera, Puig Ou, el Tallo...  

Passem una bona estona contemplant aquesta bellesa, però hem de tornar, i iniciem el descens per forta pendent, fins arribar a l'enrunat mas de La Costa. De seguida i ja per pista forestal arribem al llogarret de Toralles, on en destaca l'església de Sant Martí de Toralles.

Som quasi hivern i la tarda és curta, pel que per tornar a Oix decidim fer-ho per la via més ràpida i ho fem pel Camí d'Oix a Toralles, una còmoda pista forestal que passa just per entre el Montmajor que s'alça sobre els nostres caps, i el Montpetit.

En arribar a la masia restaurada de cal Quic. A pocs metres d'aquest mas anem a sortir al punt on aquest matí vàrem agafar el sender de la riera d'Oix. Ja tan sols queda desfer la pista forestal que, sense cap dificultat, ens portarà de retorn a Oix.

Sens dubte, una magnífica ruta per l'Alta Garrotxa, per descobrir i gaudir d'alguns dels seus racons més bonics i un cim amb esplèndides vistes, el Montmajor. Desitge'm que us hagi agradat i us esperem a la propera.