Sortida a Caldes de Montbui
el passat 25 de novembre amb en Josep Mª Baró. Aquesta vila gira entorn de
l’aigua calenta des de temps remots. Té el privilegi de ser el primer poble
termal de Catalunya i de posseïr les termes romanes més ben conservades de la
península ibèrica.
Un dels seus trets
característics és la font del Lleó, un brollador on l’aigua surt a 74 graus de
temperatura. A la mateixa plaça hi ha el Museu Thermalia, un centre temàtic a
l’entorn de la cultura de l’aigua termal. Avui en dia encara hi ha alguns
establiments en forma de balneari que s’han modernitzat i continuen oferint
serveis relacionats amb les aigües termals i les seves propietats. Un cop vist el centre de la
població hem agafat un sender direcció la Torre Nova mentre anem gaudint de les
primeres vistes a Caldes de Montbui, ara de lluny.
Ens endinsem a la serralada
del Farell tot passant per el coll dels Ermitans.
Ens anem enfilat pel mig del
bosc i passem per una zona equipada amb cadenes que ens ajuden a pujar més
facilment, tot i que no te molta dificultat. L’objectiu, acostar-nos fins a la
cova dels Ermitans. Un indret espectacular.
Reculem un tram i seguint
aquesta ruta continuem entre pedres i vegetació densa i novament trobem algun
pas delicat on ens ajudem amb unes escales inserides a la paret. Les vistes
continuen tinguent protagonisme metre anem arribant al Mas de Can Farell que
segons alguns dels seus elements arquitectònics l’origen podria datar del segle
XV, encara que els documents que la confirmen com a habitada son més pròxims.
Tot seguit arribem a
l’objectiu principal d’aquesta excursió, el Pic del Vent, una muntanya de 815 metres amb bones vistes i que també forma part de la llista
dels 100 cims de la FEEC.
De tornada passem per la
Serra Llisa i ens acostem al poblat Ibèric de la Torre Roja. Hi destaca una
torre de guaita, que la seva base és feta amb carreus regulars que recorden
tipològicament les construccions romanes. Està formada per dues construccions:
una torre exterior i una d’interior també de planta circular. És una obra declarada bé cultural d’interès
nacional. Comparteix la plana on està edificada, amb restes d’un poblat iber
del segle V aC
Un cop visitat aquest espai
hem tornat cap a Caldes de Montbui amb les darreres llums de la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: