dilluns, 20 de novembre de 2017

Pobles Medievals de la Segarra

Dissabte 4 de novembre de 2017 (Mª Clara Martínez)
Avui ens hem desplaçat a La Segarra, a la província de Lleida, per recórrer i descobrir alguns dels seus petits pobles medievals.
Per fer el recorregut seguirem un tram del GR-171. Aquest GR neix al Santuari de Pinós, al Solsonès, i finalitza el seu recorregut poc després del refugi de Caro, al Parc Natural dels Ports. És una sortida lineal, amb inici al poble de Sant Ramon, fins al de Les Oluges, a uns cinc kilòmetres de Cervera.
Sant Ramon està situat en una de les zones més secaneres de la comarca, ja que les seves valls, que són més aviat simples ondulacions del terreny, no tenen corrents d’aigua ni fonts. El principal nucli de població d’aquest terme és el poble de Sant Ramon de Portell, cap municipal. Altres nuclis de població són els pobles de Portell, Viver de Segarra i el llogaret de Gospí. També integren el municipi l’antic despoblat de Mont-ros, amb les restes del castell homònim, l’antiga quadra de Jurats i el castell de Mejanell.
Al poble de Sant Ramon en destaca el monestir i santuari de Sant Ramon, edifici religiós que comprèn un antic convent (Convent de Sant Ramon de Portell), una església i un claustre. 










Un cop visitat el poble i el santuari, iniciem la marxa cap a Alta-riba. Avui caminem majorment per pistes forestals de molt bon caminar, fins i tot algun tram el fem pels borals d'alguna carretera secundaria. Per tant és una caminada que pot fer tothom. Al llarg dels trajectes entre poble i poble podem admirar el típic paisatge de la comarca de La Segarra, extensos camps de conreus de secà, on crida l’atenció l’aprofitament extensiu de la terra. No solament en les fondalades, on el major gruix del terrer i la humitat afavoreixen els conreus, i als plans, on és més fàcil, sinó també als pendents, fins ara emboscats, als planells i també als cims dels turons i serrats de flancs inclinadíssims, on l’esforç de l’home ha transformat el terreny posant-lo en condicions per a la producció agrícola. També hi podem trobar alguns camps d'ametllers, oliveres, i altres arbres com noueres i magraners.
Arribem a Alta-riba, petit nucli que pertany al municipi d'Estaràs. Es troba aturonat i en destaquen l'església de Sant Jordi, remodelada l'any 1775, i que conté una petita relíquia del Sant, i el castell de Sant Miquel, al cim del turó i en estat ruïnós, però que actualment l'Associació d'Amics del Castell Sant Miquel d'Alta-riba n'està promovent la restauració. Seguim el nostre camí fins el proper poble, Santa Fe de Segarra, sobre la costa dreta del Sió. A la part més alta domina un casal o castell, de tipus medieval i plateresc. Una part del poble, més immediata al castell, conserva trossos de muralla i un portal de grans dovelles. Dintre d’aquest clos, i a la banda de ponent, hi ha una torre rectangular medieval. L’església i un carrer de cases són situats fora del clos i al migdia. En aquest punt, davant l'església, trobem un bon lloc per parar i recuperar forces amb l'esmorzar.











Ja veiem el nostre proper destí: Montfalcó Murallat. Aquest és un dels pobles medievals de la zona més ben conservat. Està aturonat, forma un recinte clos i murat i es tracta d'un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases. La muralla tan sols es pot apreciar des de fora, atès que per dins les cases impedeixen la seva visió. Les cases es disposen al voltant d’una placeta i d’uns carrerons, el més llarg dels quals és cobert pels habitatges, que s’aguanten en els arcs inferiors i els laterals. Encara que amb el temps s’hi han fet adaptacions, conserva un clàssic aire moresc. La plaça conserva les restes de la cisterna comunitària que recollia l’aigua de la pluja de totes les teulades de la vila, i també hi trobem un antic forn comunitari. En destaca l'església de Sant Pere. Des del seu teulat tenim unes excepcionals vistes de la zona.
Ja tan sols ens queden Les Oluges. El poble de les Oluges o les Oluges Altes i Baixes, porta aquest nom en plural perquè, fins a la formació dels moderns municipis, hi havia Oluja Sobirana o Alta i Oluja de Baix. Al segle XIX es construí força i les dues Oluges acabaren en un poble, ja que la distància entre totes dues era de poc més de 150 m.











En aquest poble acabem la caminada d'avui, però ja que la capital de la comarca, Cervera, és a tan sols uns escassos cinc kilòmetres, no dubten en agafar els cotxes i fer un tomb per aquesta bonica ciutat, que conserva un important nucli històric i diversos monuments que val la pena visitar i conèixer.
La d'avui ha sigut una caminada molt senzilla i amb molt poc desnivell, pel que és molt recomanable per fer amb nens i per a la gent que no està massa acostumada a caminar. A més, es pot fer més o menys llarga, segons convingui.


Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera sortida.

2 comentaris:

  1. Si era previst fer la ruta del Llobregat,a Olvan/Berga-
    Perquè no s'ha fet i s'ha tret del programa?

    ResponElimina
  2. Es va fer en dilluns la ruta del Berguedà!

    ResponElimina

Títol:
Escriu: