dimecres, 27 de desembre de 2017

Olèrdola

CONJUNT MONUMENTAL D'OLÈRDOLA, BALMES I COVES.
escriu: Mª Clara Martínez (dissabte 2 desembre 2017)
Avui ens hem traslladat a la comarca de l'Alt Penedès. El nostre objectiu és visitar el conjunt monumental que es troba a la Muntanya d'Olèrdola, així com diferents balmes que van ser obrades i habitades, i alguna cova amb restes de pintures rupestres. Per arribar a l'inici de la ruta, des del poble de Moja (molt a prop de Vilafranca del Penedès) anem en direcció al cementiri, on prenem una pista de terra indicada cap a la “Muntanyeta,” que als pocs metres ens deixa en l’ampli aparcament.
Iniciem la ruta passant per la masia en ruïnes de la Muntanyeta, endinsant-nos en un bosc d'alzines per un bonic corriol, fins la granja de cal Passeres.
Seguim pel corriol, vorejant els cingles, i arribem al primer pas equipat que ens porta als abrics i balmes de Cal Ximet. Es tracta d'un conjunt d'abrics, en un espai de 100 m. de llargada, on es poden identificar encaixos per a bigues i altres elements que constaten que van ser habitats al segle XI. També hi trobem un grup de joves practicant l'escalada en les parets verticals del cingle.











La font de l'Amatlló, entaforada en un entrant de la paret, és un bon lloc per fer una paradeta. Un cop arribats al final de les balmes, el corriol ens torna a situar per damunt de la cinglera. La vegetació s'ha reduït a diverses espècies de matolls adaptats als terrers i climes secs, com el margalló. Més endavant trobem una hípica, i seguim fins que el sender ens deixa al Fondo de la Vall, o Fondal de la Seguera. Aquí trobem un pal indicador i marques del GR-92.
Abans de pujar al Conjunt Monumental, ens desviem a la dreta per visitar la Cova dels Segarrulls. La Cova dels Segarulls, Cova de les Pintures o Cova del Fondal de la Seguera, és una cova natural amb representació de pintura rupestre i enterrament col·lectiu d'incineració i inhumació. Està protegida com
Patrimoni de la Humanitat en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. A la seva entrada, a l'esquerra, es poden observar les figures de dos arquers, de color vermell, així com digitacions i taques per a tot arreu. La cova és a la part alta de la cinglera, i per accedir-hi, cal superar un tram de grimpada, equipat amb cordes.
Un cop vista, reculem fins la pista on hem trobat un pal indicador i les marques del GR-92. Ens dirigim, en suau pujada, al Conjunt Monumental, passant per les fonts de Fontanilles, Alba i del Castell. La història de l'indret parla de l'assentament de diverses tribus durant l'edat del bronze, de la construcció d'una primitiva muralla durant l'edat del ferro, i de l'arribada dels cossetans, una tribu ibèrica que va construir-hi tot un poblat, substituït més endavant per un campament militar romà que controlava la Via Augusta. En l'època de la conquesta cristiana, el comte Sunyer I hi va edificar el primer castell sobre les ruïnes d'una talaia romana, així com l'església de Sant Miquel. Les incursions musulmanes del segle X van malmetre greument el lloc, que va haver de ser reconstruït durant els dos segles següents, després de
passar a pertànyer a Mir Geribert, autoproclamat príncep d'Olèrdola.










Actualment pertany al Museu d'Arqueologia de Catalunya, que inclou un centre d'interpretació. Després de visitar detingudament els diferents racons i restes d'edificacions del conjunt, encaminem les nostres passes cap a les Cases de la Vall i Can Castellví. Poc abans d'aquest conjunt de cases trobem el Forn de Can Castellví, totalment enrunat i engolit per la vegetació.
Passat el grup de cases i la masia de Can Castellví, trobem una fita en el camí que ens indica per on anar a les coves i balmes de Can Castellví. Per accedir-hi, ens cal superar el Pas de la Maricel. És un altre pas equipat amb cordes, cadenes i grapes (el tercer avui), que ens ajuda a baixar a aquestes impressionants balmes. Un cop superat el Pas de la Maricel anem resseguint els cingles per un corriol i de seguida ja trobem una primera balma força gran, que anem vorejant. 











Tot seguit arribem a la Balma de Can Castellví, aquesta amb restes de murs, retalls de roca, forats de pal, bigues, dipòsits, sitges i fins i tot una enorme pedra de molí. Es creu que va ser un taller de sílex. Hem de tornar al camí que portàvem, i per fer-ho cal tornar a passar pel Pas de la Maricel. Tant les grapes com les cordes i cadenes, ens donen prou seguretat per superar-lo sense massa dificultat. I ja tan sols ens queda prendre el camí que ens ha de tornar al lloc on tenim els cotxes.


Una ruta amb molt encant, molta història, bones vistes i trams divertits.
Els trams equipats no són obligatoris per fer la ruta, però sí per visitar les balmes i les coves. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: