Penyes Altes i Moixeró

(Mª Clara Martínez - dissabte 28 octubre 2017)

Magnífica ruta per la serra del Moixeró, assolint el seu cim més alt, Penyes Altes (2276 metres) i El Moixeró (2089 metres). Alerta, cal estar en bona forma física per fer-la. Tot i que no té cap pas complicat, els desnivells són importants. L’inici d’aquesta ruta circular és al petit aparcament que hi ha al costat de la carretera BV-4024 (carretera de Bagà a Coll de Pal) a l’anomenat Pont de Sant Nazari o pont de Gréixer que està a 4 kilòmetres de

Bagà i on deixem els cotxes. Recomanem fer la ruta en sentit anti-horari, pujant per la canal de la Serp i baixant pel coll de Cabrera, especialment quan és època de caiguda de fulles, atès que aquestes fan que aquesta canal sigui molt relliscosa i no es vegi que hi ha sota les fulles. De tota manera, si la canal es fa de baixada, tan sols cal extremar les precaucions.

Comencem a caminar seguin marques de GR, és el GR-107 (Camí dels Bons Homes), fins a una cruïlla que trobem l'indicador de Penyes Altes. Seguim la pista a la dreta fins a tenir el petit poble de Gréixer a la nostra dreta, i trobem l'indicador de Canal de la Serp.

La pujada fins el coll de Raset es constant i forta. En 4 km superem un desnivell de quasi 1.000 metres. Caminem entre pins, faigs i roures, que en aquesta època de l'any en ofereixen un magnífic espectacle de

colors grocs i vermellosos. El camí va fent ziga-zagues, serpenteja, d'aquí el seu nom. És fàcil de seguir, no té pèrdua, marcat amb senyals grocs i algunes fites, i anem guanyant alçada amb rapidesa. Les vistes comencen a guanyar en bellesa i el cim de les Penyes Altes queda per sobre els nostres caps.

Arribem al coll de Raset i fem una aturada per recuperar forces amb l'esmorzar. En aquest coll tenim vistes a les dues bandes de la serra de Moixeró: d'una banda el Berguedà, i d'altre la Cerdanya. Falta un últim esforç per assolir el cim de Penyes Altes. 

En aquest tram haurem de fer alguna fàcil grimpada, fins i tot trobarem algunes cordes i cadenes que no són imprescindibles i que no ens varen oferir massa confiança. Les roques tenen bones preses i no cal fer us de les cordes. En poc més d'un kilòmetre arribem al cim i podrem gaudir d'unes excepcionals vistes de 360o La Tossa (es distingeix el refugi Niu de l'Àliga) i el Puigllançada, la vall de la Cerdanya amb totes les seves muntanyes al fons, el Cadí, el Pedraforca i Ensija a ponent, i un impressionant mar de valls i muntanyes al sud, on en dies clars es pot apreciar clarament Montserrat, La Mola i el Montseny. Aquest és el premi per l'esforç.

Tornem al coll de Raset i ara seguim per la carena, seguint el GR 150-1. El GR-150 és el que envolta tot el Parc Natural Cadí-Moixeró, i aquesta variant (GR-150.1), recorre els seus cims. Ens desviem per assolir el cim del Moixeró. Si anéssim seguint les marques, no passaríem pel cim, cal desviar-se i pujar per un suau prat herbat i tornem a gaudir d'excepcionals vistes.

Baixem del cim i arribem al coll de Moixeró. Des d'aquí, si tenim temps i ganes d'allargar una mica la sortida, podem anar a coll de Pendís, refugi de Sant Jordi i coll d'Escriu. 

Nosaltres vàrem baixar directament cap a coll de Cabrera i coll d'Escriu. Iniciem el descens, en fort pendent, fins arribar al coll de Cabrera. Molt de compte, el camí és ple de petites pedres soltes que rellisquen amb facilitat. Trobarem marques rodones de color vermell i algunes

fites. L'últim tram fins arribar al coll d'Escriu és pel mig d'un bosc, on el camí de vegades sembla una mica perdedor. Tan sols cal estar atents al les marques i les fites. Arribem al coll d'Escriu. En aquest coll tornem a trobar el GR-107 (Camí dels Bons Homes) i girem a l'esquerra, en direcció a Gréixer. En aquest punt tenim una magnífica vista de la serra del Moixeró i en particular de la canal de la Serp, coll de Raset i Penyes Altes, per on hem pujat al matí.

Els pocs kilòmetres que ens queden per tornar a Gréixer, transcorren per còmoda pista forestal, travessant una espectacular fageda, envoltats pels colors grocs i vermells de les fulles, en un magnífic espectacle de colors.

Abans d'arribar a Gréixer, trobem una petita presa que forma l'estanyol de Gréixer. En el seu temps va servir per a proveir d'aigua i electricitat a les masies que hi havia pels voltants. Tan sols un parell de kilòmetres més i tornem a ser a Gréixer i a l'aparcament on aquest matí hem deixat els cotxes.

Avui hem gaudit d'una magnífica ruta, força exigent, però amb un gran premi: d'una banda les espectaculars vistes, i d'altre els colors de la tardor en tot el seu esplendor. Esperem que us hagi agradat i us emplacem a que continueu seguint-nos. Fins la propera.