Besalú

BESALÚ – SAGRAT COR – SANT FERRIOL

Mª Clara Martínez (dissabte 14 juliol 2018)

Avui hem visitat la vila de Besalú i part del municipi de Sant Ferriol. Una ruta sense complicacions, per pistes forestals i senders de fàcil caminar, però molt agraïda pels llocs que hem visitat, amb molta historia, i per les vistes que hem pogut gaudir. Iniciem la caminada a la zona d’aparcament que hi ha just abans de passar el pont romànic d’entrada a la població. A la tornada ja visitarem el poble. El primer tram el fem per una pista asfaltada, fins el Mas Pitre, una casa de turisme rural. Abans d’arribar a aquesta masia, al poc de deixar Besalú i arran de camí, trobemla Creu del Candell. És una creu de ferro amb una placa al seu costat que commemora l’afusellament de 33 liberals per part dels carlins el 19 de març de 1874.

Seguim la pista asfaltada fins arribar al Mas Pitre i comencem a seguir camins de terra, fins la Font de l’Ametller. Un lloc molt agradable per una petita aturadeta, envoltat de grans arbres. Deixem la font i comencem un sender, en moderada pujada, que ens porta fins l’oratori del Sagrat Cor, situat al cim del Puig Cornador. Aquest és un cim modest, 450 metres, però els ofereix unes esplèndides vistes de La Garrotxa. El Mont, amb el Santuari de la Mare de Déu del Mont, el Puig de Bassegoda... i la vila de Besalú als nostres peus. El Santuari del Sagrat Cor és una petita capella que va ser edificada l’any 1900, gràcies a la devoció que professaren al Sagrat Cor els senyors Xavier de Ferrer i Lloret i Júlia Ferrer i Carreras Campa, membres de la família Ferrer-Noguer de Besalú i propietaris d'aquesta muntanya. Va ser ell mateix qui va dissenyar els plànols de

l'ermita, així com qui va projectar i va fer construir una carretera per a pujar-hi. Aquesta va ser la primera ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús que hi hagué a Espanya. 

Aprofitem uns bancs de pedra que hi ha per recarregar piles amb l’esmorzar.

Ja refets, continuem la marxa, primer en suau baixada i després per un costerut sender, fins el collet de les Basses de can Bet, ja en direcció al Santuari de Sant Ferriol, ara ja per bon camí, planer i en descens. El Santuari de Sant Ferriol ens sorprèn per la seva grandària. L'església és molt gran per tal de donar cabuda als nombrosos pelegrins que s'acollien al santuari, ja que, segons la tradició, era gran el poder que tenia Sant Ferriol per curar les trencadures.

El conjunt va ser edificat pels volts del segle XVII en un estil gòtic tardà, modificat i ampliat posteriorment amb una gran hostatgeria. Té encara un aspecte bastant imponent. Davant del santuari hi ha un entorn molt agradable

que deixa pas a una excel·lent panoràmica de l’Alta Garrotxa. L’aigua que raja de la font prové d’una cisterna i no és pot beure. Omple aquesta cisterna per regar o per si es produís algun incendi quan fan l’Aplec. El lloc es mereix una bona aturada, per visitar l’edifici, i gaudir de l’ombra i els prats d'herba....

Ara toca enfilar la baixada, en fort descens fins el Fluvià, però per un preciós sender empedrat, que havia sigut un antic camí romà. Aquest antic camí romà, unia Barcelona amb Olot i Girona, i Sant Ferriol era un punt d’aturada on els viatgers trobaven descans i fins i tot cavalls de recambi quan els que portaven estaven molt cansats. En pocs minuts arribem a tocar del riu Fluvià i l’hem de creuar. Ho fem per la resclosa de Can Surós. Cal fer-ho amb molta cura, sobretot si la pedra és molla. Una relliscada i ens trenquem el cap.... Si ho veiem massa perillós, tan sols hem de continuar per la pista riu amunt, fins la central elèctrica del Molí Nou, on hi ha una bona passera. Un cop creuat el riu, tan sols ens queda seguir un plàcid sender fins arribar a Besalú.

Besalú es mereix una bona passejada, per descobrir i admirar el seu centre històric i els seus monuments. L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat en el segle X, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de l'església de Santa Maria, en l'alta edat mitjana. El traçat actual de la vila possibilita, a grans trets, la lectura de la urbanització de l'edat mitjana amb l'existència d'importants edificis: el pont, els banys jueus, l'església del Monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística bastant coherents amb el passat medieval. 

La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya. Passem una bona estona, visitant i admirant la bellesa d’aquesta vila. Ja tan sols queda passar pel magnífic pont romànic, donar per acabada la sortida d’avui. Una sortida excel·lent, no massa exigent, però molt recomanable. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Montfalcó - Mont-rebei

Alberg de Montfalcó – Escales i Congost de Mont-rebei

Mª Clara Martínez (dissabte 7 juliol 2018)

Una fantàstica, variada i divertida sortida a la Serra del Montsec, que hem iniciat a l'alberg de Montfalcó, o Casa Batlle, al municipi de Viacam i llitera, a la provincia d’Osca (Aragó). Per arribar a aquest alberg, cal prendre una pista forestal que surt del poble de Viacamp, a la carretera N-230. És una pista sense asfaltar, d’uns 15 km, però en bon estat, malgrat que es fa molt llarga (quasi 45 minuts....) Casa Batlle va ser construïda el 1850, i ara és un alberg gestionat per la Federació Aragonesa de Muntanyisme.

Primer de tot anem a fer una visita a l’ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci, al despoblat de Montfalcó, a escassos 300 metres del refugi. Aquest lloc era poblat per uns 56 habitants, que als anys 60, amb la construcció del pantà de Canelles, van veure anegades les seves terres productives i les seves vies de comunicació a través del riu Noguera Ribagorçana, havent d’abandonar de cop i volta i per sempre aquest lloc. Aquesta ermita d’origen castrense, al damunt d’un penyal, és mut testimoni del passat d’aquest lloc. Les vistes sobre el pantà de Canelles des d’aquest lloc són espectaculars.

Tornem a l’alberg i prenem un sender molt ben marcat com a «Camí Natural»

Passem per bosc, i trobem plafons informatius de les espècies de plantes que hi ha a la zona, fins arribar a la Font de Montfalcó. Una font d’aigua fresca i taules per a seure i menjar.... Seguim el camí, en descens, fins quasi a tocar el pantà i on trobem les primeres escales de fusta, que s’enfilen amunt, per la paret vertical, superant 33 metres de desnivell. A dalt, seguim pel sender, fins a les segones escales. Penjades en ziga-vaga en la paret vertical de roca per sobre el nostre cap, superant 55 metres de desnivell.... una passada!

ALERTA!! No recomanables per a persones amb vertigen o por a les alçades. Malgrat que són completament segures, amb passamans de cable i cable de vida a la paret, la sensació d’estar penjats sobre el buit és molt forta.

Tampoc és recomanable de portar-hi gossos, hi ha perill de que caiguin al buit o els costi molt passar per aquests trams.

Ja a dalt del segon tram d’escales, seguim el sender, en baixada, fins el pont penjant, que uneix Osca amb Lleida.

Les escales i aquest pont varen ser inaugurats l’any 2013 per part del Gobern de l’Aragó, precisament per tornar a unir L’Aragó amb Catalunya, després que les antigues comunicacions quedessin anegades pel Pantà de Canelles. Un cop passat el pont penjat, enfilem un costerut sender fins a trobar el camí del Congost de Mont-rebei, que coincideix amb el GR-1

Arribem a la part més estreta del Congost de Mont-rebei, on les altes i verticals parets d'ambdues ribes estan separades per poc més de 20 metres. Una autèntica joia, més tenim en compte que el Congost de Mont-rebei es manté verge. 

Aquí no hi ha carreteres, ni vies fèrries, ni línies elèctriques. Natura en estat pur. També aquest camí va haver de ser fet de nou, trenta metres per sobre de l’antic camí que també va ser engolit per les aigües del pantà.

Molt a prop d’un tunel que trobarem en aquest camí, a uns deu metres d’altura, en la paret, veiem l’entrada de la cova Colomera, o Cova de Les Gralles. No hi pugem. Trobem a faltar unes cadenes que hi havia temps enrere i l’accés és complicat.... Passat el túnel, el congost es comença a obrir i decidim que és el moment de fer mitja volta i tornar a l’alberg de Montfalcó, pel mateix camí per on hem vingut. Fins aquí hem fet 7 km, per tant el total de la sortida d’avui serien 14 km.

Però.... Quan tornem a ser al pont penjat, decidim prendre una de les moltes variants que es poden fer. Allà al pont i ha un embarcador, i unes barques es dediquen a portar gent a diferents punts del pantà. Nosaltres prenem una barca

que ens deixa al embarcador de Montfalcó. Des d’aquí, per una pista forestal de 2’5 km, pugem a l’alberg, punt d’inici i final de la sortida d’avui.

Aquesta és una zona amb gran quantitat d’oferta de rutes per a senderistes, vies d’escalada, coves per espeleologia, o per gaudir de les tranquil·les aigües del pantà amb caiac o canoa i descobrint racons de gran bellesa. Les rutes es

poden iniciar en diferents punts. L’alberg de Montfalcó, la zona de lleure de La Masieta, per Pont de Muntanyana, per la Mare de Déu de la Pertusa, venint de Corçà.... Això sí. A l'hivern fa molt fred i a l’estiu fa moltíssima calor. Per tant, si feu la ruta a peu, porteu moooolta aigua. A part de la font de Montfalcó, no hi ha més aigua, i en beureu molta..... La millor època per venir aquí pot ser seria

primavera o tardor, però es pot fer en qualsevol època, si prenem mesures...

Una ruta genial i molt recomanable, amb precaució les persones amb por a les alçades i mascotes... Fins la propera!

Rupit - Tavertet

Sortida des de Rupit el passat 3 de juliol de 2018 i com no podia ser d'altra manera. amb en Toni Vilaró. En aquest cas hem optat per un recorregut es de Rupit mateix i fins a Tavertet. Dues poblacions osonenques que ja hem visitat en vàries ocasions i que ofereixen moltes possibilitats en tots els aspectes.

Tan sols per perdre's per els seus carrers i racons ja mereixen una visita obligada. Nosaltres hem fet una sortida que ja haviem fet anys enrere dins el cicle de sortides de Caminant per Osona.

Una excursió relativament fàcil que segueix el gr 2. En un primer tram el camí és ascendent fins a la casa de Rajols i transcorre per fagedes i rierols i és força ombrívol. Tot seguit seguim una pista des del pla Boixer i que recorre tota la cinglera de l'Avenc tot fent un lleuger descens fins a Tavertet.

No cal dir que en tot moment podem gaudir d'impressionants vistes a la cinglera amb les seves formes peculiars i úniques. Unes cingleres que continuen fins al mateix poble de Tavertet amb vistes als pantans de Sau i Susqueda. El poble està construït sobre la cinglera del mateix nom.

També hem passat a tocar del Mas de l'Avenc, un gran casalot datat del segle XII, avui en dia dedicat a l'alotjament.

Avui, tot i ser una sortida entre setmana, hem gaudit d'una bona colla de caminadors.

Coll de Merolla - Clot del Moro

Nova sortida del Caminant acompanyant un ramat d'ovelles. Com sabeu la comarca del Ripollès sempre ha estat molt important en aquest sector, sobretot per els camins ramaders que porten fins a les zones de pastura estivals. Son molts els camins i derivacions que passen per la comarca i que nosaltres hem fet en alguns dels programes. Avui però, 25 juny 2018, hem fet un tram que no haviem transitat, i menys acompanyant el ramat d'en Joan Picas que fins l'any passat era el pastor del Pla d'Anyella i passava l'estiu a les pastures estivals juntament amb altres ramats. 

En aquest cas l'hem acompanyat sortint del coll de Merolla al límit de la comarca del Ripollès amb el Berguedà, per anar fins a la casa de Pardinella de Gavarrós. Un recorregut de 12 kilòmetres que hem fet amb unes 7 hores, respectant el descans del ramat.

Nosaltres hem acabat al Clot del Moro, en terme de la Pobla de Lillet, on hi ha l'antiga fàbrica de ciment. És una obra arquitectònica singular de primer nivell i actualment visitable, on hi trobem el museu del ciment Asland.
Una sortida molt gratificant que val la pena fer-la per gaudir sobretot de l'experiència i la feina dels pastors i que mica en mica es va perdent.

Castellolí

Castell, esglésies, font del Ferro i Coves de Can Llucià. 

Sortida per la comarca de l’Anoia. (Mª Clara Martínez - 10 juny 2018)

El punt d’inici de la caminada d’avui és el petit poble de Castellolí. Sortim del poble per la zona de les escoles i la piscina i comencem a seguir una pista que ens porta fins l’Església Vella de Sant Vicenç. L'església parroquial de Sant Vicenç es va construir a principis del segle XVIII, l’any 1705, en substitució de la primitiva parròquia de Sant Vicenç, ubicada al castell de Castellolí. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la parròquia va ser incendiada i va ser abandonada. L'any 1940 es va construir la nova església de Sant Vicenç, al nucli urbà del poble.

Deixem l’església i seguim per una pista en direcció a l’antic castell. El dia és esplèndid i en els camps de cereals, ja de color groc, i ressalten extenses floracions de roselles vermelles. Sense cap dificultat, arribem al turó on es troben les restes de l’antic castell de Castellolí i la primitiva església de Sant Vicenç. El castell és documentat l’any 959. Tant del castell com de la primitiva església, tan sols en queden algunes ruïnes. Restes de muralles, d’alguna torre, i d’una gran cisterna. També hi ha constància que hi havia hagut una torre de telegrafia òptica del segle XIX. Però el millor de tot són les espectaculars vistes que tenim des d’aquest punt elevat.

Després de passar una estona en aquest lloc, seguim la pista, fins a trobar una gran masia, Cal Muset, una gran masia formada per diferents cossos adossats. En destaca una gran torra de cinc plantes, decorada amb trencadís a les finestres, que estan emmarcades amb maons. A l’altre banda del camí hi ha una petita edificació que conté una tina per emmagatzemar vi, mut testimoni de l’època en que en aquestes terres es conreava bàsicament la vinya. Seguim per la pista, entre grans camps de cereals groguencs, tacats de roselles vermelles i arribem a la Font del Ferro. L’aigua prové d’una mina i és rica en ferro. Al seu voltant, una imponent pineda i una taula amb bancs ens conviden a fer una aturada i recuperar forces amb un bon esmorzar.

Amb les piles carregades seguim la nostra marxa, per zona boscosa i bons camins, fins els plans de Can Soteres. On ens desviem a la dreta per anar a veure el Pont Foradat de Roques Blanques. Abans d’arribar- hi, gaudim d’una espectacular vista del Massís de Montserrat.

El Pont Foradat és una meravella natural. Els materials del seu entorn han anat erosionant-se i la pedra del pont s’ha mantingut dreta al seu lloc.

Tornem on ens hem desviat de la ruta i continuem la ruta. Passem per davant del gran mas de Can Soteres, i som a tocar del Túnel del Bruc. Ens dirigim a la balma de Can Soteres, per un bonic sender emboscat, amb algun mirador. La balma de can Soteres és impressionant. Molt gran, amb degoteig d’aigua que s’escola per les esquerdes del sostre i ha anat formant una fantàstica columna. També dels bordes exteriors cau aigua, fruit de les darreres pluges.

Vist aquest lloc quasi màgic i per bon camí, arribem a un punt que ens indica on son les coves de Can Llucià. Prenem un corriol que ens puja fins l’entrada de les coves, de traçat laberíntic obertes a la roca calcària. Presenten dues entrades que menen a dos vestíbuls intercomunicats i a una xarxa de múltiples galeries, amb un pou d'uns 6 m de profunditat. La seva longitud és d'uns 33 m i un recorregut total de 450 m aproximadament.

Vistes aquestes coves, ja tans sols ens queda tornar a Castellolí, on havíem començat la caminada d’avui. Quan som a prop del poble, passem per un sender a prop del torrent de Güells, on ens sorprèn un salt d’aigua amb una bassa prou fonda com per saltar-hi des de les roques.

Seguim arran del torrent i arribem a Castellolí, a la zona de la piscina, on havíem començat al matí. Una ruta magnífica, no massa complicada, i amb mots punts d’interès, tant històrics com naturals.

Esperem que us hagi agradat i fins la propera.