Montfalcó - Mont-rebei

Alberg de Montfalcó – Escales i Congost de Mont-rebei

Mª Clara Martínez (dissabte 7 juliol 2018)

Una fantàstica, variada i divertida sortida a la Serra del Montsec, que hem iniciat a l'alberg de Montfalcó, o Casa Batlle, al municipi de Viacam i llitera, a la provincia d’Osca (Aragó). Per arribar a aquest alberg, cal prendre una pista forestal que surt del poble de Viacamp, a la carretera N-230. És una pista sense asfaltar, d’uns 15 km, però en bon estat, malgrat que es fa molt llarga (quasi 45 minuts....) Casa Batlle va ser construïda el 1850, i ara és un alberg gestionat per la Federació Aragonesa de Muntanyisme.

Primer de tot anem a fer una visita a l’ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci, al despoblat de Montfalcó, a escassos 300 metres del refugi. Aquest lloc era poblat per uns 56 habitants, que als anys 60, amb la construcció del pantà de Canelles, van veure anegades les seves terres productives i les seves vies de comunicació a través del riu Noguera Ribagorçana, havent d’abandonar de cop i volta i per sempre aquest lloc. Aquesta ermita d’origen castrense, al damunt d’un penyal, és mut testimoni del passat d’aquest lloc. Les vistes sobre el pantà de Canelles des d’aquest lloc són espectaculars.

Tornem a l’alberg i prenem un sender molt ben marcat com a «Camí Natural»

Passem per bosc, i trobem plafons informatius de les espècies de plantes que hi ha a la zona, fins arribar a la Font de Montfalcó. Una font d’aigua fresca i taules per a seure i menjar.... Seguim el camí, en descens, fins quasi a tocar el pantà i on trobem les primeres escales de fusta, que s’enfilen amunt, per la paret vertical, superant 33 metres de desnivell. A dalt, seguim pel sender, fins a les segones escales. Penjades en ziga-vaga en la paret vertical de roca per sobre el nostre cap, superant 55 metres de desnivell.... una passada!

ALERTA!! No recomanables per a persones amb vertigen o por a les alçades. Malgrat que són completament segures, amb passamans de cable i cable de vida a la paret, la sensació d’estar penjats sobre el buit és molt forta.

Tampoc és recomanable de portar-hi gossos, hi ha perill de que caiguin al buit o els costi molt passar per aquests trams.

Ja a dalt del segon tram d’escales, seguim el sender, en baixada, fins el pont penjant, que uneix Osca amb Lleida.

Les escales i aquest pont varen ser inaugurats l’any 2013 per part del Gobern de l’Aragó, precisament per tornar a unir L’Aragó amb Catalunya, després que les antigues comunicacions quedessin anegades pel Pantà de Canelles. Un cop passat el pont penjat, enfilem un costerut sender fins a trobar el camí del Congost de Mont-rebei, que coincideix amb el GR-1

Arribem a la part més estreta del Congost de Mont-rebei, on les altes i verticals parets d'ambdues ribes estan separades per poc més de 20 metres. Una autèntica joia, més tenim en compte que el Congost de Mont-rebei es manté verge. 

Aquí no hi ha carreteres, ni vies fèrries, ni línies elèctriques. Natura en estat pur. També aquest camí va haver de ser fet de nou, trenta metres per sobre de l’antic camí que també va ser engolit per les aigües del pantà.

Molt a prop d’un tunel que trobarem en aquest camí, a uns deu metres d’altura, en la paret, veiem l’entrada de la cova Colomera, o Cova de Les Gralles. No hi pugem. Trobem a faltar unes cadenes que hi havia temps enrere i l’accés és complicat.... Passat el túnel, el congost es comença a obrir i decidim que és el moment de fer mitja volta i tornar a l’alberg de Montfalcó, pel mateix camí per on hem vingut. Fins aquí hem fet 7 km, per tant el total de la sortida d’avui serien 14 km.

Però.... Quan tornem a ser al pont penjat, decidim prendre una de les moltes variants que es poden fer. Allà al pont i ha un embarcador, i unes barques es dediquen a portar gent a diferents punts del pantà. Nosaltres prenem una barca

que ens deixa al embarcador de Montfalcó. Des d’aquí, per una pista forestal de 2’5 km, pugem a l’alberg, punt d’inici i final de la sortida d’avui.

Aquesta és una zona amb gran quantitat d’oferta de rutes per a senderistes, vies d’escalada, coves per espeleologia, o per gaudir de les tranquil·les aigües del pantà amb caiac o canoa i descobrint racons de gran bellesa. Les rutes es

poden iniciar en diferents punts. L’alberg de Montfalcó, la zona de lleure de La Masieta, per Pont de Muntanyana, per la Mare de Déu de la Pertusa, venint de Corçà.... Això sí. A l'hivern fa molt fred i a l’estiu fa moltíssima calor. Per tant, si feu la ruta a peu, porteu moooolta aigua. A part de la font de Montfalcó, no hi ha més aigua, i en beureu molta..... La millor època per venir aquí pot ser seria

primavera o tardor, però es pot fer en qualsevol època, si prenem mesures...

Una ruta genial i molt recomanable, amb precaució les persones amb por a les alçades i mascotes... Fins la propera!