dimarts, 31 de juliol de 2018

Castellolí

Castell, esglésies, font del Ferro i Coves de Can Llucià. 
Sortida per la comarca de l’Anoia. (Mª Clara Martínez - 10 juny 2018)
El punt d’inici de la caminada d’avui és el petit poble de Castellolí. Sortim del poble per la zona de les escoles i la piscina i comencem a seguir una pista que ens porta fins l’Església Vella de Sant Vicenç. L'església parroquial de Sant Vicenç es va construir a principis del segle XVIII, l’any 1705, en substitució de la primitiva parròquia de Sant Vicenç, ubicada al castell de Castellolí. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la parròquia va ser incendiada i va ser abandonada. L'any 1940 es va construir la nova església de Sant Vicenç, al nucli urbà del poble.












Deixem l’església i seguim per una pista en direcció a l’antic castell. El dia és esplèndid i en els camps de cereals, ja de color groc, i ressalten extenses floracions de roselles vermelles. Sense cap dificultat, arribem al turó on es troben les restes de l’antic castell de Castellolí i la primitiva església de Sant Vicenç. El castell és documentat l’any 959. Tant del castell com de la primitiva església, tan sols en queden algunes ruïnes. Restes de muralles, d’alguna torre, i d’una gran cisterna. També hi ha constància que hi havia hagut una torre de telegrafia òptica del segle XIX. Però el millor de tot són les espectaculars vistes que tenim des d’aquest punt elevat.












Després de passar una estona en aquest lloc, seguim la pista, fins a trobar una gran masia, Cal Muset, una gran masia formada per diferents cossos adossats. En destaca una gran torra de cinc plantes, decorada amb trencadís a les finestres, que estan emmarcades amb maons. A l’altre banda del camí hi ha una petita edificació que conté una tina per emmagatzemar vi, mut testimoni de l’època en que en aquestes terres es conreava bàsicament la vinya. Seguim per la pista, entre grans camps de cereals groguencs, tacats de roselles vermelles i arribem a la Font del Ferro. L’aigua prové d’una mina i és rica en ferro. Al seu voltant, una imponent pineda i una taula amb bancs ens conviden a fer una aturada i recuperar forces amb un bon esmorzar.













Amb les piles carregades seguim la nostra marxa, per zona boscosa i bons camins, fins els plans de Can Soteres. On ens desviem a la dreta per anar a veure el Pont Foradat de Roques Blanques. Abans d’arribar- hi, gaudim d’una espectacular vista del Massís de Montserrat.
El Pont Foradat és una meravella natural. Els materials del seu entorn han anat erosionant-se i la pedra del pont s’ha mantingut dreta al seu lloc.
Tornem on ens hem desviat de la ruta i continuem la ruta. Passem per davant del gran mas de Can Soteres, i som a tocar del Túnel del Bruc. Ens dirigim a la balma de Can Soteres, per un bonic sender emboscat, amb algun mirador. La balma de can Soteres és impressionant. Molt gran, amb degoteig d’aigua que s’escola per les esquerdes del sostre i ha anat formant una fantàstica columna. També dels bordes exteriors cau aigua, fruit de les darreres pluges.












Vist aquest lloc quasi màgic i per bon camí, arribem a un punt que ens indica on son les coves de Can Llucià. Prenem un corriol que ens puja fins l’entrada de les coves, de traçat laberíntic obertes a la roca calcària. Presenten dues entrades que menen a dos vestíbuls intercomunicats i a una xarxa de múltiples galeries, amb un pou d'uns 6 m de profunditat. La seva longitud és d'uns 33 m i un recorregut total de 450 m aproximadament.
Vistes aquestes coves, ja tans sols ens queda tornar a Castellolí, on havíem començat la caminada d’avui. Quan som a prop del poble, passem per un sender a prop del torrent de Güells, on ens sorprèn un salt d’aigua amb una bassa prou fonda com per saltar-hi des de les roques.












Seguim arran del torrent i arribem a Castellolí, a la zona de la piscina, on havíem començat al matí. Una ruta magnífica, no massa complicada, i amb mots punts d’interès, tant històrics com naturals.
Esperem que us hagi agradat i fins la propera.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: