El Grau d'Olot

Nova i impresionant sortida la que hem fet aquest dissabte 24 de juliol per la comarca de la Garrotxa. Es tractava de fer el Grau d'Olot, un camí d'un gran valor estructural i una autèntica obra d'enginyeria que transcorre per l'antic camí ral que unia Vic i Olot. La sortida ja ens deixa bocabadats, el bonic poblet d'Hostalets d'en Bas és catalogat de conjunt històric artístic. De seguida hem tirat les primeres fotos a cada raconada i a cada detall, només els cotxes trenquen una imatge de postal. Eren poc més de les 8 del matí i després de travessar aquest carrer i contemplar l'església parroquial de Santa Maria cal trencar a l'esquerra per seguir la carretera de la Parcelària que passa per el costat de l'antic Mas Curadas (1663) i just després de travessar el torrent de Falgars i contemplar la cabana del Molí d'Aubert, cal trencar a la dreta per seguir el camí ral senyalitzat de color groc. Les cases de Llobatera i Cirera ens donen la benvinguda i després de passar aquesta darrera cal trencar a la dreta i ja comença la pujada, ens esperen uns 400 metres de desnivell que es pujen molt be, enmig de l'ombra i la frescor del camí.

Amb una hora des de la sortida passem per el collet de Cidera que ens dona un respir i ara continuem pujant fins la font de les Marrades. Es a partir d'aquest punt que el camí entra en el seu tram més espectacular, amb les Marrades del Grau d'Olot. En molts trams conserva l'empedrat i va fent ziga-zagues molt marcades per salvar el desnivell. Trobem restes dels murs de contenció, de desguassos o pas d'aigües i pilons guarda-rodes. Aquest camí ral va assolir el seu màxim explendor a l'edat mitjana, quan es va convertir en una via de comunicació imprescindible per als comerciants de la zona. Posteriorment al fer-se la carretera es va convertir més en un camí ramader.

Hem continuat el camí a poc a poc observant cada detall com el pedró o fita de Vic i ens hem fet la idea de com giraven els carros per anar superant el desnivell. Precissament en un dels girs, val la pena sortir un moment del camí per visitar la Mina dels Bandolers. I la visió ha estat espectacular, tots ens hem mig emocionat amb la imatge de la mina i les parets que formen un tall natural d'uns 60 metres de llarg que segons la llegenda servia per amagar els bandolers que feien de les seves als usuaris del camí ral. Ara cal tornar enrere per recuperar el camí que de seguida ens porta a l'Hostal del Grau, on una mica més amunt i com a bons traginers, hem parat a esmorzar. Després de recuperar forces hem seguit, passant per el pont de l'Hostalot que està molt a prop de la casa del mateix nom i que ens permet travessar la riera del Grau.

La propera hora la ruta passa primer per la casa de la Serra del Pruit i seguint una pista asfaltada la casa de Pujolriu. En aquest tram cal estar al cas per trobar el camí de baixada que ens ha de portar a la Portella. Després d'un parell d'intents (Llagosterada) hem començat a baixar, de nou per l'ombra fins a la Portellera, un altre indret impressionant enmig d'una fageda on conflueixen dos petits torrents avui sense aigua. Hi ha un mur vertical de 6 metres fet amb pedres enormes. Per seguir camí avall hi ha una petita porteta de fusta, força antiga "la portelleta". Uns 20 minuts més i arribem al torrent de Falgars i incorporant-nos a una pista passem per la casa de Can Llobatera on hi ha una font per refrescar-nos. Ja ens acostem a l'inici de l'excursió, ens calen uns 30 minuts per arribar-hi, després de passar per la Coma i veure el poble de l'Hostalet d'en Bas amb el Puigsacalm i Santa Magdalena al fons.

Una sortida doncs que us recomanem i que segurament he deixat moltíssimes coses per explicar.

Haureu d'esperar que el programa surti per TV Ripollès i per tot Catalunya aquesta propera tardor. Avui ens ha acompanyat en Joan Benet, que juntament amb en Toni Llagostera ens han empapat d'història i anècdotes d'una marena molt informal i divertida, formant un "coktel explosiu" que ens ha fet riure de valent. Heu de pensar que gairebé cridàven per explicar els detalls de les Marrades. I com a curiositat dir que durant l'excursió hem trobat gent que coneixia a en Llagostera, (el del barret) de veure'l a TV Ripollès. I es que a Olot molta gent ens veu i segueix cada setmana, com alguna ciclista que hem trobat o a l'Hostal de l'Hostalet on hem acabat amb una bona cervesa. Posarem més fotos al Facebook del Caminant, BON ESTIU !

Riudaura (19 juny 2010)

Agustí Dalmau escriu: La sortida d’aquest dissabte ha permès conèixer un municipi de la comarca de la Garrotxa, Riudaura. Es tracta d’una excursió circular, apte per a tots els públics, amb poc desnivell i d’agrair en aquesta època de l’any atès que es camina per llocs ombrívols. Avui érem una bona colla, 11; la persona que ha fet de guia ha estat l’alcaldessa d’aquest poble, l’Eulàlia Masana. L’inici de l’excursió s’ha fet des de la plaça del Gambeto, restaurada l’any 1978, en què hi ha, per més indicacions, l’edifici de l’Ajuntament. Hem seguit per un carrer de traçat antic, estret que queda en un xamfrà de la plaça; aquells que us agrada l’arquitectura popular us recomanem que hi feu un tomb. Baixant, baixant s’arriba a un pont, sobre la riera de Riudaura, que cal creuar. Seguim per la pista forestal, amb paviment de terra, que en cap moment hem de deixar. Al cap d’una mitja hora s’arriba a un pla en què hi ha el pou corresponen a una explotació petrolífera que funcionà, nit i dia, als anys cinquanta. Hem continuat per la pista; després de vint minuts s’arriba al pedró de Sant Joan Petit. Una mica més enllà hem fet una aturada a la capella de Font de Joan; una construcció abandonada en què hi havia hagut ermitans fins a principi del segle XIX. Un marc incomparable, no per les vistes, sinó per l’ombra, la pau, i l’aigua d’una font del mateix nom.

Després d’esmorzar, com Déu mana, es continua per la pista fins arribar a un coll en què hi ha una cruïlla; hem d’anar cap a l’esquerra. Aquí, hi ha una altra dada interessant, ja que hem entrat a un altre municipi, Sant Privat d’en Bas. Més endavant el paisatge, per primer cop, s’obre havent vistes interessants sobre les Preses i la Vall d’en Bas, a més de les muntanyes de puig Llançada i el Puigsacalm. Som al coll del Macià. Prosseguim per la pista, i poc després hi ha una cruïlla, aquí hi ha un corriol, a mà esquerra que duu a l’oratori de Sant Pere Màrtir.

Un cop feta la visita reculem per continuar per la pista. Progressivament el camí tendeix a descendir per recuperar el desnivell guanyat a la primera part de la sortida. Transitem pel bell mig d’un bosc de faig, sempre atraient. Mica en mica, ens tornem a apropar al poble. En arribar al pont de l’Esquellering, sobre la riera de Riudaura, s’ha d’agafar un corriol a l’esquerra que duu al poble. L’església amb el campanar i una torre de defensa, de base circular, ens donen la benvinguda.

La durada ha estat de quatre hores, amb les aturades reglamentàries per observar els atractius i per esmorzar, però es pot fer amb tres.

L'Esquirol - Cantonigròs

Nova sortida per la comarca d'Osona a la zona del Cabrerès, aquest dissabte 5 de juny amb el nostre gran guía Toni Vilaró. De fet hem seguit un tram més de l'antic Camí Ral de Vic a Olot. (fa uns dies vàrem fer de l'Esquirol direcció Vic) Hem sortit del mateix poble de l'Esquirol o Santa Maria de Corcó on s'ha de fer una ullada a l'Esglèsia. Abans de sortir del poble cal passar la riera de les Gorgues, per un pont de tres arcs i que enfila cap al carrer del pont, per anar sortint del municipi. La propera hora transcorre per l'antic Camí Ral, trepitjant les pedres en forma de llosa i que s'ens fa una idea de com de complicat devia ser passar amb carro. La zona està plena de Dolmens, nosaltres ens hem aturat al de Puig Sespedres ja que està a tocar el camí. Al arribar a Cantonigròs, un dels 4 nuclis de l'Esquirol, travessem el carrer Major fins a la parròquia de Sant Roc on es pot fer un descans, i en el nostre cas a l'ombra ja que el sol ha apretat de valent.

Reculem una mica el carrer Major i trenquem a la dreta per anar sortint del poble. Cal contemplar també les vistes del Pla d'Aiats i la Serra de Cabrera. Trenquem a l'esquerra, passant per el costat del camp de futbol i ens endinsem a la Foradada. Si el primer tram del camí coincidia amb el camí de Sant Jaume, ara agafem el GR 151 afegit ara als camins del Bisbe i Abat Oliba. Comencem a baixar un camí molt ben fresat que amb 10 minuts ens porta al salt de la Foradada. Un lloc explèndit i alhora feréstec on destaca el forat que hi ha a la roca i que segons ens expliquen quan hi entra el sol es pot veure l'arc de Sant Martí. Nosaltres però el que hem vist clar és que aquí s'ha de fer parada i fonda. De fet hi ha força gent que hi van a passar el dia i fins i tot a banyar-se.

Un cop ben tips continuem el camí ara vorejant la inmensa roca per anar a dins del forat primer i llavors pujant gairebé a sobre per un tram encadenat, però sense perill, nomès cal vigilar un xic.

A partir d'aquí tornem a contemplar com la riera va passant entre mig de cingles i roques inmenses, amb talls profunds de terreny que fan que sigui un paratge especial.

Ara el recorregut per sort nostra, va passant per l'ombra i ens acosta un altre cop al punt de sortida, l'Esquirol. En total son uns 9 kilòmetres amb un desnivell acumulat d'uns 400 metres fàcils de fer. Nosaltres hi hem estat 5 hores amb parades incloses (amb 3 hores es pot fer).

Avui s'ha incorporat al grup en Toni, un senderista que no se si l'hem fet anar massa lent, amb les nostres gravacions. I ens ha fallat en Chueca i la Irene. En Joan en canvi, va escalant posicions al rànquing tot i que no se si li haurem de treure algun punt per els comentaris anònims que fa al bloc. (jeje) I per acabar una bona notícia per tots aquells seguidor del bloc i del Facebook que no poden veure el programa per TV Ripollès, ja que ben aviat podreu veure les sortides per internet.

Del Coll de Canes a l'Hostal de Sant Eudald

Nova sortida aquest passat dissabte 15 de maig, on finalment el temps ens ha acompanyat desprès de dies de pluja. De fet la primera idea era anar a la Cerdanya però la darrera nevada ens ho ha impedit. Sort que en Llagostera en tenia una de bona de preparada, això si, de 21 kilòmetres, per suar la cansalada. Hem sortit de Coll de Canes (Vallfogona de Ripollès) per fer les serres de Santa Magdalena de Cambrils, Milany i la Cau. A Coll de Canes (1.121 m.) hem fet una ullada a la Cova del Drac, on suposadament vivia el Lluert de Sant Eudald, i de seguida hem començat a enfilar muntanya amunt per un camí molt ben marcat durant tota l'estona, com a PR C -59 i que dies enrere ja haviem fet una part, en concret de la Serra de Puig Estela. Passem per el collet de la Verdura, i la Collada Fonda, limitant amb el municipi de Ridaura.

Amb una horeta arribem al Pla Falgars que gràcies a les darreres pluges està impressionant. De fet tota la muntanya ja ha agafat el verd intents que contrasta amb la neu que encara hi ha al Pirineu. Les vistes comencen a ser impressionants. Només la MAT espatlla aquest tram de recorregut. Amb 30 minuts més s'arriba al Coll de Fra Anton, on ja hem de trencar a la dreta i comencar a seguir la carena de Santa Magdalena. Un cop s'arriba al Collet del Bosc, ens calen 10 minuts més amb alguna grimpada, per arribar a Santa Magdalena de Cambrils (1.547 m.) Ja portem unes dues hores i hem superat un desnivell d'uns 400 metres. De fet som al punt més alt de la excursió. Un bon lloc per esmorzar, gaudir de les vistes, emtre arbre i arbre, i també per visitar l'ermita del mateix nom, d'origen romànic.

Desprès de reposar continuem carenejant, passant per els Colls de Trebija, Can Pubill, Collet de les Tres Cares, Creu de l'Espinal, Pla del Tabac i Collet de l'Amorriador. En aquest punt ens incorporem al GR III que ve de Vidrà i ens portaria a Vallfogona de Ripollès. Ens acompanyarà fins al Pla de Bronze i el Coll de Milany, on nosaltres pujem fins al Castell de Milany (1.525 m.). Tot i que estem en una alçada similar a Santa Magdalena de Cambrils, hem anat pujant i baixant durant 1h. 45 minuts. I a Milany, cal reposar una estona i tornar a gaudir de les magnífiques vistes tant cap al Pirineu com cap Osona, just al costat de les restes del Castell que consta del segle X.

Encara ens queda un bon tros de camí, al baixar de Milany continuem per la carena, i per el mateix PR que també coincideix amb les marques d'Itinerannia. Seguim per el Pla de la Valona, Font de l'Obi (amb aigua fresca i un faig impressionant), Coll Pany i La Cau (1.322 m.) on hi ha el Santuari de la Mare de Déu de la Cau, un bon lloc per reposar. Nosaltres hi hem fet un mossec ja que eren 2/4 de dues del migdia.

El camí segueix baixant cap el coll de Bena i l'Aubric on trobem una pista que ens ha de dur a la Tolosa i l'Hostal de Sant Eudald. Una carretera que es fa llarga ja que fa hores que caminem. Just al travessar la Riera de Vallfogona trobem a l'esquerra aquest antic Hostal i es que de fet també hem fet un tram de Camí Ramader. Hem combinat prats amb zones de bosc i impressionants fagedes. I ara ens queda una mica més fins al cotxe, ja que hem previst deixar-ne un al pont de Samala, punt i final de la sortida. En total 21 km que hem fet amb 8 hores contant les nostres paradetes per gravar i fer els àpats, vaja en calma, però com diu en Toni, una gran excursió, una gran cavalcada, per una de les més fantàstiques carenes muntanyoses del Ripollès.

A l'Ajuntament de Vallfogona de Ripollès trobareu aquesta ruta i altres per aquests entorns de la comarca. Uns indrets que es coneix pam a pam en Miquel, que ens ha tornat a acompanyar informant-nos de tot el que veiem. I avui s'hi ha afegit en Joan Costa, un pixapins (s'ho diu ell mateix) que ha quedat impressionat i suposo que agotat de la sortida. Li haurem de posar un puntet al rànquing ! I el que si hem portat, ha set una bona bossa de camasecs que segur que ja son història. Boníssims.

Gorgues de l'Esquirol

Nova sortida aquest passat dissabte 1 de maig, en aquest cas per terres osonenques i com no podia ser d'altra manera, amb en Toni Vilaró. Ho hem fet per uns magnífics racons que si no es trepitgen passen desapercebuts. La excursió era per la riera de la Gorga, que es forma al Pla d'Aiats i desaigua al Ter. El punt d'inici l'hem fet des del restaurant Les Gorgues, a tocar de la ctra. Vic - Olot (C-153) al km 11, al costat de la fàbrica de Can Patel. De seguida ens trobem amb l'espectacle de l'aigua que forma cascades i gorgues per tot arreu, enmig de cingles i paisatges espectaculars. Amb 5 minunts arribem al salt del Cabrit de la riera de Sant Martí i just al costat, l'aigua ja es barreja amb un dels ramals del Pantà de Sau a través del salt Gros de la Gorga de 80 m.

Desprès d'aquest espectacular inici cal seguir el camí i contemplar tots els racons i formes que ens mostra la natura. La Riera de les Paganes, o de la Bertrana, o la pedra del Cap de Mort amb unes formes ben curioses. En alguns llocs per travessar d'una banda a l'altra ens caldria baixar en picat i tornar a pujar enmig de roques. Precissament decidim esmorzar a l'indret anomenat la Barra de Ferro, on també hi ha un espectacular salt d'aigua i que antigament hi havia un cable que servia per traginar mercaderies i animals d'un costat a l'altre de la riera. I amb en Toni de guia, tenim assegurada una bona explicació de totes les flors i plantes que anem trobant. Seguint el camí arribem a l'Esquirol per la zona del camp de tir i la font de l'Escudella. Tot i així hi ha vàries opcions de baixar fins a la riera per contemplar, per exemple, les runes de l'antic Molí de la Bertrana o l'església de Sant Bartomeu, però nosaltres, com sempre, justos de temps hem optat per no baixar-hi ja que tambè el temps amenaçava pluja i algun ruixat ens ha fet. Al migdia hem arribat a l'Esquirol o Santa Maria de Corcó amb uns 8 kilòmetres als nostres peus. La tornada l'hem fet seguint l'antic camí ral que anava d'Olot a Vic, ara també convertit en un tram del camí de Sant Jaume. I mirant a la nostra esquerra, el terreny sembla tot planer i costa d'imaginar el que hi ha i que hem observat fa una estona al camí de pujada.

En total son 13 km amb un desnivell d'uns 200 metres que es poden fer amb poc més de 3 hores però val la pena guardar-ne un parell més per badar i gaudir d'aquest espai. De fet, la zona del Collsacabra està plena de salts i cascades.

La nota negativa potser és que alguns d'aquests salts o basses no gaudeixen de gaire bona salut, ja que tot i que a les fotos pot semblar molt bucòlic, la contaminació no hi falta, creiem que per alguna fàbrica o per les granges de purins que hi ha a la zona. Una llàstima, sobretot si es visita a l'estiu que potser es quan be més de gust fer-hi una remullada tot i que algun ja hi ha posat els peus, sense voler suposem ! Ara, el que hi ha posat els peus de ple ha set l'Andreu, però no per mullar-se sino per, una vegada més en aquesta zona, no enrecordar-se'n del lloc on ha quedat amb en Toni i així arribar 45 minuts tard ! Sort que els que el coneixem ja ens ho hem agafat amb bon humor. La que ja no podia més era la Irene que avui ens ha acompanyat per primer cop i ha optat per començar a esmorzar mentre la colla d'impresentables arribavem passades les 9 del matí. Vaja com els de can fanga !