Riudaura (19 juny 2010)

Agustí Dalmau escriu: La sortida d’aquest dissabte ha permès conèixer un municipi de la comarca de la Garrotxa, Riudaura. Es tracta d’una excursió circular, apte per a tots els públics, amb poc desnivell i d’agrair en aquesta època de l’any atès que es camina per llocs ombrívols. Avui érem una bona colla, 11; la persona que ha fet de guia ha estat l’alcaldessa d’aquest poble, l’Eulàlia Masana. L’inici de l’excursió s’ha fet des de la plaça del Gambeto, restaurada l’any 1978, en què hi ha, per més indicacions, l’edifici de l’Ajuntament. Hem seguit per un carrer de traçat antic, estret que queda en un xamfrà de la plaça; aquells que us agrada l’arquitectura popular us recomanem que hi feu un tomb. Baixant, baixant s’arriba a un pont, sobre la riera de Riudaura, que cal creuar. Seguim per la pista forestal, amb paviment de terra, que en cap moment hem de deixar. Al cap d’una mitja hora s’arriba a un pla en què hi ha el pou corresponen a una explotació petrolífera que funcionà, nit i dia, als anys cinquanta. Hem continuat per la pista; després de vint minuts s’arriba al pedró de Sant Joan Petit. Una mica més enllà hem fet una aturada a la capella de Font de Joan; una construcció abandonada en què hi havia hagut ermitans fins a principi del segle XIX. Un marc incomparable, no per les vistes, sinó per l’ombra, la pau, i l’aigua d’una font del mateix nom.

Després d’esmorzar, com Déu mana, es continua per la pista fins arribar a un coll en què hi ha una cruïlla; hem d’anar cap a l’esquerra. Aquí, hi ha una altra dada interessant, ja que hem entrat a un altre municipi, Sant Privat d’en Bas. Més endavant el paisatge, per primer cop, s’obre havent vistes interessants sobre les Preses i la Vall d’en Bas, a més de les muntanyes de puig Llançada i el Puigsacalm. Som al coll del Macià. Prosseguim per la pista, i poc després hi ha una cruïlla, aquí hi ha un corriol, a mà esquerra que duu a l’oratori de Sant Pere Màrtir.

Un cop feta la visita reculem per continuar per la pista. Progressivament el camí tendeix a descendir per recuperar el desnivell guanyat a la primera part de la sortida. Transitem pel bell mig d’un bosc de faig, sempre atraient. Mica en mica, ens tornem a apropar al poble. En arribar al pont de l’Esquellering, sobre la riera de Riudaura, s’ha d’agafar un corriol a l’esquerra que duu al poble. L’església amb el campanar i una torre de defensa, de base circular, ens donen la benvinguda.

La durada ha estat de quatre hores, amb les aturades reglamentàries per observar els atractius i per esmorzar, però es pot fer amb tres.