dilluns, 17 de maig del 2010

Del Coll de Canes a l'Hostal de Sant Eudald

Nova sortida aquest passat dissabte 15 de maig, on finalment el temps ens ha acompanyat desprès de dies de pluja. De fet la primera idea era anar a la Cerdanya però la darrera nevada ens ho ha impedit. Sort que en Llagostera en tenia una de bona de preparada, això si, de 21 kilòmetres, per suar la cansalada. Hem sortit de Coll de Canes (Vallfogona de Ripollès) per fer les serres de Santa Magdalena de Cambrils, Milany i la Cau. A Coll de Canes (1.121 m.) hem fet una ullada a la Cova del Drac, on suposadament vivia el Lluert de Sant Eudald, i de seguida hem començat a enfilar muntanya amunt per un camí molt ben marcat durant tota l'estona, com a PR C -59 i que dies enrere ja haviem fet una part, en concret de la Serra de Puig Estela. Passem per el collet de la Verdura, i la Collada Fonda, limitant amb el municipi de Ridaura.
Amb una horeta arribem al Pla Falgars que gràcies a les darreres pluges està impressionant. De fet tota la muntanya ja ha agafat el verd intents que contrasta amb la neu que encara hi ha al Pirineu. Les vistes comencen a ser impressionants. Només la MAT espatlla aquest tram de recorregut. Amb 30 minuts més s'arriba al Coll de Fra Anton, on ja hem de trencar a la dreta i comencar a seguir la carena de Santa Magdalena. Un cop s'arriba al Collet del Bosc, ens calen 10 minuts més amb alguna grimpada, per arribar a Santa Magdalena de Cambrils (1.547 m.) Ja portem unes dues hores i hem superat un desnivell d'uns 400 metres. De fet som al punt més alt de la excursió. Un bon lloc per esmorzar, gaudir de les vistes, emtre arbre i arbre, i també per visitar l'ermita del mateix nom, d'origen romànic.
Desprès de reposar continuem carenejant, passant per els Colls de Trebija, Can Pubill, Collet de les Tres Cares, Creu de l'Espinal, Pla del Tabac i Collet de l'Amorriador. En aquest punt ens incorporem al GR III que ve de Vidrà i ens portaria a Vallfogona de Ripollès. Ens acompanyarà fins al Pla de Bronze i el Coll de Milany, on nosaltres pujem fins al Castell de Milany (1.525 m.). Tot i que estem en una alçada similar a Santa Magdalena de Cambrils, hem anat pujant i baixant durant 1h. 45 minuts. I a Milany, cal reposar una estona i tornar a gaudir de les magnífiques vistes tant cap al Pirineu com cap Osona, just al costat de les restes del Castell que consta del segle X.
Encara ens queda un bon tros de camí, al baixar de Milany continuem per la carena, i per el mateix PR que també coincideix amb les marques d'Itinerannia. Seguim per el Pla de la Valona, Font de l'Obi (amb aigua fresca i un faig impressionant), Coll Pany i La Cau (1.322 m.) on hi ha el Santuari de la Mare de Déu de la Cau, un bon lloc per reposar. Nosaltres hi hem fet un mossec ja que eren 2/4 de dues del migdia.
El camí segueix baixant cap el coll de Bena i l'Aubric on trobem una pista que ens ha de dur a la Tolosa i l'Hostal de Sant Eudald. Una carretera que es fa llarga ja que fa hores que caminem. Just al travessar la Riera de Vallfogona trobem a l'esquerra aquest antic Hostal i es que de fet també hem fet un tram de Camí Ramader. Hem combinat prats amb zones de bosc i impressionants fagedes. I ara ens queda una mica més fins al cotxe, ja que hem previst deixar-ne un al pont de Samala, punt i final de la sortida. En total 21 km que hem fet amb 8 hores contant les nostres paradetes per gravar i fer els àpats, vaja en calma, però com diu en Toni, una gran excursió, una gran cavalcada, per una de les més fantàstiques carenes muntanyoses del Ripollès.
A l'Ajuntament de Vallfogona de Ripollès trobareu aquesta ruta i altres per aquests entorns de la comarca. Uns indrets que es coneix pam a pam en Miquel, que ens ha tornat a acompanyar informant-nos de tot el que veiem. I avui s'hi ha afegit en Joan Costa, un pixapins (s'ho diu ell mateix) que ha quedat impressionat i suposo que agotat de la sortida. Li haurem de posar un puntet al rànquing ! I el que si hem portat, ha set una bona bossa de camasecs que segur que ja son història. Boníssims.

1 comentari:

  1. Arriba la contracrònica biennnnn!!!Abans que res Visca el Barça!!! El paisatge és interessant, segur!! però el sherpa Llagosta ens vol matar a tots amb caminades tan llargues, com ho corrobora que eren 4 gats i l'apuntador. per altra banda s'han freqüentat paratges en què s'hi ha anat quaranta mil vegades, home!!! hi ha més llocs per anar. I per arrodonir-ho la crònica és un palarràs que fins i tot m'he quedat clapat. A veure si millorem....

    ResponElimina

Títol:
Escriu: