dilluns, 3 de maig de 2010

Gorgues de l'Esquirol

Nova sortida aquest passat dissabte 1 de maig, en aquest cas per terres osonenques i com no podia ser d'altra manera, amb en Toni Vilaró. Ho hem fet per uns magnífics racons que si no es trepitgen passen desapercebuts. La excursió era per la riera de la Gorga, que es forma al Pla d'Aiats i desaigua al Ter. El punt d'inici l'hem fet des del restaurant Les Gorgues, a tocar de la ctra. Vic - Olot (C-153) al km 11, al costat de la fàbrica de Can Patel. De seguida ens trobem amb l'espectacle de l'aigua que forma cascades i gorgues per tot arreu, enmig de cingles i paisatges espectaculars. Amb 5 minunts arribem al salt del Cabrit de la riera de Sant Martí i just al costat, l'aigua ja es barreja amb un dels ramals del Pantà de Sau a través del salt Gros de la Gorga de 80 m.
Desprès d'aquest espectacular inici cal seguir el camí i contemplar tots els racons i formes que ens mostra la natura. La Riera de les Paganes, o de la Bertrana, o la pedra del Cap de Mort amb unes formes ben curioses. En alguns llocs per travessar d'una banda a l'altra ens caldria baixar en picat i tornar a pujar enmig de roques. Precissament decidim esmorzar a l'indret anomenat la Barra de Ferro, on també hi ha un espectacular salt d'aigua i que antigament hi havia un cable que servia per traginar mercaderies i animals d'un costat a l'altre de la riera. I amb en Toni de guia, tenim assegurada una bona explicació de totes les flors i plantes que anem trobant. Seguint el camí arribem a l'Esquirol per la zona del camp de tir i la font de l'Escudella. Tot i així hi ha vàries opcions de baixar fins a la riera per contemplar, per exemple, les runes de l'antic Molí de la Bertrana o l'església de Sant Bartomeu, però nosaltres, com sempre, justos de temps hem optat per no baixar-hi ja que tambè el temps amenaçava pluja i algun ruixat ens ha fet. Al migdia hem arribat a l'Esquirol o Santa Maria de Corcó amb uns 8 kilòmetres als nostres peus. La tornada l'hem fet seguint l'antic camí ral que anava d'Olot a Vic, ara també convertit en un tram del camí de Sant Jaume. I mirant a la nostra esquerra, el terreny sembla tot planer i costa d'imaginar el que hi ha i que hem observat fa una estona al camí de pujada.
En total son 13 km amb un desnivell d'uns 200 metres que es poden fer amb poc més de 3 hores però val la pena guardar-ne un parell més per badar i gaudir d'aquest espai. De fet, la zona del Collsacabra està plena de salts i cascades.
La nota negativa potser és que alguns d'aquests salts o basses no gaudeixen de gaire bona salut, ja que tot i que a les fotos pot semblar molt bucòlic, la contaminació no hi falta, creiem que per alguna fàbrica o per les granges de purins que hi ha a la zona. Una llàstima, sobretot si es visita a l'estiu que potser es quan be més de gust fer-hi una remullada tot i que algun ja hi ha posat els peus, sense voler suposem ! Ara, el que hi ha posat els peus de ple ha set l'Andreu, però no per mullar-se sino per, una vegada més en aquesta zona, no enrecordar-se'n del lloc on ha quedat amb en Toni i així arribar 45 minuts tard ! Sort que els que el coneixem ja ens ho hem agafat amb bon humor. La que ja no podia més era la Irene que avui ens ha acompanyat per primer cop i ha optat per començar a esmorzar mentre la colla d'impresentables arribavem passades les 9 del matí. Vaja com els de can fanga !

4 comentaris:

  1. Ja sóc aquí!!!! Visca!! Molt aficionats aquests de Ripoll no? quins impresentables. Mira que perde's per Osona. Gairebé arriben ves a saber on. L'excursió realment interessant per fer desaparèixer a gent que no us caigui massa bé. L'esmorzar bé, i atenció avui hi ha hagut coca del mas Palou (Ripoll) la competència de la que duu l'Andreu i no està gens malament. Andreu ho millorès o..... La Irene que avui ha vingut, ha dit que el paisatge fantàstic però no creu que vagi a caminar cap més dia amb aquesta colla de pillats. Ben fet Irene!! per aquest motiu jo tampoc hi solo anar i faig les contracròniques assegut tranquil·lament a casa sense moure'm del sofà. Això es viure i no anar a fer el ganso per Osona.

    ResponElimina
  2. Sembla mentida. Tan el cronista com el contracronista es pensen que ho fan bé i són graciosos.
    Són les gràcies del pesats.
    I a més donant idees. Us faig arribar aquesta recontracrònica des d'un forat inconegut de les Gorgues (ho sento no porto GPS) on m'ha enviat la meva senyora (tan meva com senyora és molt discutible) després d'una discussió tot passejant pels indrets on aquell que anomenen l'herbetes Toni aconsella visitar.
    Jo ja no ho explicaré. Vaja una mica sí.

    ResponElimina
  3. Doncs aquí ho teniu. Una mica tard però ja se sap
    https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16572598

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Títol:
Escriu: