Núria - Eina

Aquest diumenge 20 de juliol ens hem apuntat a la sortida que organitzava el Club Excursionista Ripoll. En aquest cas es tractava d'enllaçar Vall de Núria amb Eina, un petit poble de la Cerdanya Francesa. I ja ho veieu a la foto, 44 excursionistes hem compartit camí i hem gaudit de vistes i paisatges magnífics.

De bon matí hem sortit de Núria anant a buscar el coll d'Eina i des d'aquest enfilar-nos al Pic d'Eina de 2.786 metres. Fins aquest punt ja hi ha un desnivell d'uns 800 metres que hem fet en poc més de dues hores. Tot i que el vent bufava una miqueta hem esmorzat al cim per tornar al coll d'Eina i baixar per la Vall que travessa la Reserva Natural d'Eina i seguint el curs del riu del mateix nom, enmig d'una naturalesa exuberant com apuntaven des del club. En aquest cas el desnivell ha estat de 1.200 metres, però que es fa de mica en mica sense baixades brusques. Finalment hem arribat a Eina on hem dinat i esperat l'autocar per tornar cap a casa. I en aquest cas com que no veureu el programa per TVR ja que el càmera feia festa, aquí teniu una mostra de fotografies.

Una excursió doncs molt ben organitzada pel Club amb el servei d'autocar fins a Ribes de Freser i per tornar d'Eina a Ripoll. A més en Mariano mirava de portar tot el ramat controlat per anar tots junts. I com us deia l'Andreu avui s'ha avorrit molt sense la càmera i per tant juntament amb els nerviosos del grup han aprofitat per per el cim de la Torre d'Eina. I la filla d'en chueca ha tingut algun problema amb les botes i el tormell i ha acabat descalça fins a Eina. I per acabar dir que algun afortunat ha pogut tastar la coca del caminant i ha quedat meravellat.

Néouville

Si companys, aquest diumenge 6 de juliol hem fet un cim d'aquells que val la pena ! Es tracta del Néuvielle de 3.091 metres situat al Pirineu Francès. Els 6 components de l'expedició segur que us son coneguts del Caminant pel Ripollès.

Per arribar aquí no és fàcil. D'entrada vam sortir dissabte de bon matí de Ripoll per fer uns 360 kilòmetres fins arribar a França travessant el túnel que va de Bielsa a Aragnouet. Un cop a Vic s'agafa l'eix fins a Lleida i s'entra a Huesca per Monzón i Barbastro i Biesca. Abans però us recomanem una parada obligatòria en el magnífic poble de l'Ainsa. Un poble medieval que convida a perdre's per els seus carrers i places i on nosaltres hi vam dinar.

Un cop travessem França i desprès d'uns kilòmetres hem d'agafar la carretera que porta fins al refugi - chalet del llac d'Oredon. Aquí el sopar es serveix a les 7 i cal anar a dormir d'hora per matinar. La veritat és que aquest refugi tot el dia estava envoltat de boira i tot i les previsions de mal temps i la pluja del dissabte a la nit, el diumenge va fer un bon dia. El camí comença una mica més amunt, a 2.142 metres al embassament d'Aubert en plena reserva natural del Néouvielle. Aquí s'hi arriba amb el cotxe. Un cop equipats ens esperaven mil metres de desnivell i els llacs, les pedres i la neu com a protagonistes.

Amb tres hores i mitja vam aconseguir el cim. El camí primer combina trossos d'herba amb pedres fins que començem a trobar blocs de granit ja més grans i empipadors. Tot seguit entrem en zones de neu, aquest any més nombrosa, que fan imprescindibles els grampons i el piulet. El camí va pujant fins davant de la brecha chausenque que utilitzen els francesos per acostar-se al Néouvielle. En aquest punt nosaltres vam optar per trencar a l'esquerra fins arribar a una mena de xemeneia per acabar d'assolir el cim. Aquest tram és força dur ja que primer amb neu la pendent és molt pronunciada i segon per les roques que obliguen a grimpar amb molta precaució.

Al final però vàrem fer el cim on no hi cap gaire gent. Amb la previsió d'esquivar el mal temps no ens vem encantar gaire i de seguida començàvem a baixar en aquest cas per l'altre costat on normalment la gent el fa servir per pujar. Primer roques i roques complexes fins arribar a la gelera on aquí si disfrutes baixant per la neu una bona estona. Ja en un lloc més tranquil vem fer el nostre esmorzar dinar amb la tradicional coca. I desprès de reposar una estoneta optem per baixar per un altre lloc i així gaudir del paissatge amb el cim que hem fet a l'esquerra i al davant els llacs que marquen la fí de la excursió. Gairebé havien passat 8 hores contant les gravacions i els àpats però ara encara ens quedava el més dur, la tornada amb el cotxe. Tot i així no falten les parades per fer la cervesa i una miqueta de berenar sopar arribant a les 10 a Ripoll i més contents que mai tinguent en compte que fins i tot els pronòstics francesos de metereología indicaven plujes i plujes, i es diu que l'encerten més que els nostres !! Cal dir però que el dia va ser fantàstic, tant sols haguèssim trobat una mica de boira o el cel tapat, segur que ens haguéssim plantejat la sortida. Algun dia podreu veure aquest reportatge per Televisió del Ripollès.

El Balandrau

Magnífica sortida la que hem fet aquest dissabte 5 de juliol al Balandrau de 2.584 metres. El bon temps ens ha permés gaudir de magnífiques vistes sobre Coma de Vaca i tota la serralada de Núria, o el Taga i el sector de Vallter i fins i tot del Golf de Roses. La sortida l'hem fet de bon matí des del coll de Meianell que s'hi accedeix per la pista forestal que va desde Ribes de Freser fins a Tregurà. Just en aquest coll podem deixar el cotxe i és on fa el canvi de termes de les dues valls, de Ribes i Camprodon, limitant amb Pardines i Vilallonga de Ter. El primer objectiu però ha estat el Puig Cerverís de 2.206 metres que es pot assolir amb 30 minuts.

Amb una hora i mitja més podem arribar tranquilament al Balandrau desprès de passar per el Coll de la Canya que ja limita amb Queralbs i Vilallonga essent una zona de pastures. Aquest últim tram potser és el més pesat ja que superem uns 300 metres de desnivell d'un total de 600 de tota la excursió. Un cop al cim val la pena contemplar totes les vistes i esplaiar-se amb un bon esmorzar si el temps acompanya com aquest dissabte. La veritat és que ens ha costat marxar.

I la tornada l'hem fet per la congesta dels tres pics i el torrent de Fontlletera on hem buscat la cabana del mateix nom i que està força ben conservada. A partir d'aquí nomès cal agafar la pista en direcció la Vall de Ribes i a uns 2 kilòmetres arribem al punt que hem deixat els cotxes.

La foto de grup com no podia ser d'altra manera, l'hem fet al cim del Balandrau, avui amb una senyera per frenar una miqueta la imatge que patim aquests dies amb la selecció i els seus fans. En total 14 kilòmetres que es poden fer en 4 hores però cal agafar-se un parell d'hores més per gaudir del paisatge. I recordar que a l'hivern aquestes muntanyes poden ser molt perilloses com ens ha explicat en Toni fent referència a la tragèdia del 30 de desembre de l'any 2000 on hi van perdre la vida 10 muntanyencs quan els va sorpendre un torb i un descens de temperatures desprès d'un matí amb sol.

Tornem-hi !!!!

Ei que tal ! com estem !! aquesta setmana tenim moltes novetats. Primer començem per la excursió que podreu veure a TVR abans de la programació d'estiu en la que repetirem programes antics. Aquest divendres però us mostrarem una ascenció al Balaitús de 3.144 metres i que es troba situat a la província d'Osca.

Aquests 6 ripollesos vàrem fer el cim el 29 de juliol del 2007 desprès de passar la nit al refugi de Respumoso a 2.200 metres d'altitud. El camí que vam escollir passa per la Brecha de Latour i baixa per la gran diagonal. Dos indrets realment espectaculars i que cal tenir molta cura per passar.hi.

Un programa doncs que no us podeu perdre aquest divendres a TVR.

I l'altra novetat és que aquest dissabte fem sortida !! si si l'Andreu reposa una setmaneta i estarà per nosaltres. Ara l'excursió pot ser una miqueta dura ja que pujarem al Balandrau passant pel Cerverís. Doncs ja ho sabeu dissabte sortim a les 6.30 del matí al lloc de costum. Visca !!!!

Tagamanent

Aquest dissabte finalment hem pogut sortir a caminar, el temps ha acompanyat una mica, amb el cel tapat però amb molta humitat. La sortida l'hem fet desde Aiguafreda, de la plaça de la sardana que per cert, uns veïns a poc més de 100 metres no ens han sapigut dir on era. Els primers metres han transcorregut per els carrers d'aquest bonic i tranquil poble d'Osona. La primera parada obligada desprès de 10 minuts de camí és Sant Salvador de l'Avencó. Una església romànica amb absis quadrat i envoltada de vivendes.

Llavors cal travessar la riera de l'Avencó per un dels ponts que hi ha i així entrem en el municipi de Tagamanent on el primer que hi trobem és una petita ruta per el pou vell de l'Avencó, un itinerari interpretatiu que ressegueix l'antic sistema hidràulic de captació, conducció i congelació de l'aigua de la riera de l'Avencó, i per dos pous de glaç dels segles XVII i XVIII, el Pou Vell i el Pou Gran; aquest darrer ha estat restaurat íntegrament i dotat d'una museïtzació interior que mostra el pou com si s'estigués omplint de glaç. Per cert inaugurat a principis de maig. A partir d'aquí cal seguir el gr 5 combinant una pista i caminets molt ben marcats passant per la antiga casa Puig Agut i arribant al collet de Sant Martí on també s'hi arriba amb cotxe. Llavors amb 15 minuts arribem al Turó de Tagamanent.

Primer cal contemplar les magnífiques vistes en tots els sentits, els pobles de la Garriga, Granollers o Centelles ... El Pirineu, el Montseny, les punxes de Montserrat ... I llavors les poques restes del castell i l'església de Santa Maria documentada el 1009, i romànica del segle XII. Actualment perfectament restaurada es pot visitar el tercer diumenge de cada més i precissament avui dia 1 de juny s'hi celebra un aplec.

I amb la primavera ja ben entrada i les plujes dels darrers dies, hem gaudit de la flora durant tot el camí amb la ventatja de camina amb en Toni, gran coneixedor de les flors i plantes del territori. La tornada l'hem fet pel mateix camí tot i que es poden fer vàries rutes alternatives. La excursió és d'uns 10 kilòmetres i un desnivell de 600 metres i nosaltres l'hem fet amb 5 hores gaudint de cada pas i cada moment.

I avui hem acabat el cicle de les 12 excursions per Osona, si més no per completar la col.lecció dels 3 dvd de Caminant per Osona. Tot i així, de ben segur que alguna altra excursió farem, almenys aquesta és la voluntat del mateix Toni i de nosaltres que hem descobert una comarca veïna que també te molts atractius per els amants de la muntanya.