dimarts, 8 de juliol de 2008

Néouville

Si companys, aquest diumenge 6 de juliol hem fet un cim d'aquells que val la pena ! Es tracta del Néuvielle de 3.091 metres situat al Pirineu Francès. Els 6 components de l'expedició segur que us son coneguts del Caminant pel Ripollès.
Per arribar aquí no és fàcil. D'entrada vam sortir dissabte de bon matí de Ripoll per fer uns 360 kilòmetres fins arribar a França travessant el túnel que va de Bielsa a Aragnouet. Un cop a Vic s'agafa l'eix fins a Lleida i s'entra a Huesca per Monzón i Barbastro i Biesca. Abans però us recomanem una parada obligatòria en el magnífic poble de l'Ainsa. Un poble medieval que convida a perdre's per els seus carrers i places i on nosaltres hi vam dinar.

Un cop travessem França i desprès d'uns kilòmetres hem d'agafar la carretera que porta fins al refugi - chalet del llac d'Oredon. Aquí el sopar es serveix a les 7 i cal anar a dormir d'hora per matinar. La veritat és que aquest refugi tot el dia estava envoltat de boira i tot i les previsions de mal temps i la pluja del dissabte a la nit, el diumenge va fer un bon dia. El camí comença una mica més amunt, a 2.142 metres al embassament d'Aubert en plena reserva natural del Néouvielle. Aquí s'hi arriba amb el cotxe. Un cop equipats ens esperaven mil metres de desnivell i els llacs, les pedres i la neu com a protagonistes.

Amb tres hores i mitja vam aconseguir el cim. El camí primer combina trossos d'herba amb pedres fins que començem a trobar blocs de granit ja més grans i empipadors. Tot seguit entrem en zones de neu, aquest any més nombrosa, que fan imprescindibles els grampons i el piulet. El camí va pujant fins davant de la brecha chausenque que utilitzen els francesos per acostar-se al Néouvielle. En aquest punt nosaltres vam optar per trencar a l'esquerra fins arribar a una mena de xemeneia per acabar d'assolir el cim. Aquest tram és força dur ja que primer amb neu la pendent és molt pronunciada i segon per les roques que obliguen a grimpar amb molta precaució.

Al final però vàrem fer el cim on no hi cap gaire gent. Amb la previsió d'esquivar el mal temps no ens vem encantar gaire i de seguida començàvem a baixar en aquest cas per l'altre costat on normalment la gent el fa servir per pujar. Primer roques i roques complexes fins arribar a la gelera on aquí si disfrutes baixant per la neu una bona estona. Ja en un lloc més tranquil vem fer el nostre esmorzar dinar amb la tradicional coca. I desprès de reposar una estoneta optem per baixar per un altre lloc i així gaudir del paissatge amb el cim que hem fet a l'esquerra i al davant els llacs que marquen la fí de la excursió. Gairebé havien passat 8 hores contant les gravacions i els àpats però ara encara ens quedava el més dur, la tornada amb el cotxe. Tot i així no falten les parades per fer la cervesa i una miqueta de berenar sopar arribant a les 10 a Ripoll i més contents que mai tinguent en compte que fins i tot els pronòstics francesos de metereología indicaven plujes i plujes, i es diu que l'encerten més que els nostres !! Cal dir però que el dia va ser fantàstic, tant sols haguèssim trobat una mica de boira o el cel tapat, segur que ens haguéssim plantejat la sortida. Algun dia podreu veure aquest reportatge per Televisió del Ripollès.

1 comentari:

  1. Arriba la contra-crònica oeoeoeooeo. Ja sé que no vaig anar a fer el 3000, però ha passat el que em temia, tot és una farsa i un engany. Al loro, que diu algu. Les imatges són una recopilació de diverses sortides. El llac és el de Carançà; el cim amb pedres és el Pedraforca i al fons la serra del Cadí, i que m'en dieu del restaurant, és a can Jepet,de Setcases. Davant de tantes derrotes davant l'Agustí en les últimes ascensions, és lògic que vulguint netejar la seva reputació, i ara fan veure que són uns cracks, quines penques. No nos dejemos embaucar, ehh, que no estamos tan mal (Laporta, abans de la garrotada de campionat).

    ResponElimina

Títol:
Escriu: