diumenge, 1 de juny de 2008

Tagamanent

Aquest dissabte finalment hem pogut sortir a caminar, el temps ha acompanyat una mica, amb el cel tapat però amb molta humitat. La sortida l'hem fet desde Aiguafreda, de la plaça de la sardana que per cert, uns veïns a poc més de 100 metres no ens han sapigut dir on era. Els primers metres han transcorregut per els carrers d'aquest bonic i tranquil poble d'Osona. La primera parada obligada desprès de 10 minuts de camí és Sant Salvador de l'Avencó. Una església romànica amb absis quadrat i envoltada de vivendes.
Llavors cal travessar la riera de l'Avencó per un dels ponts que hi ha i així entrem en el municipi de Tagamanent on el primer que hi trobem és una petita ruta per el pou vell de l'Avencó, un itinerari interpretatiu que ressegueix l'antic sistema hidràulic de captació, conducció i congelació de l'aigua de la riera de l'Avencó, i per dos pous de glaç dels segles XVII i XVIII, el Pou Vell i el Pou Gran; aquest darrer ha estat restaurat íntegrament i dotat d'una museïtzació interior que mostra el pou com si s'estigués omplint de glaç. Per cert inaugurat a principis de maig. A partir d'aquí cal seguir el gr 5 combinant una pista i caminets molt ben marcats passant per la antiga casa Puig Agut i arribant al collet de Sant Martí on també s'hi arriba amb cotxe. Llavors amb 15 minuts arribem al Turó de Tagamanent.
Primer cal contemplar les magnífiques vistes en tots els sentits, els pobles de la Garriga, Granollers o Centelles ... El Pirineu, el Montseny, les punxes de Montserrat ... I llavors les poques restes del castell i l'església de Santa Maria documentada el 1009, i romànica del segle XII. Actualment perfectament restaurada es pot visitar el tercer diumenge de cada més i precissament avui dia 1 de juny s'hi celebra un aplec.

I amb la primavera ja ben entrada i les plujes dels darrers dies, hem gaudit de la flora durant tot el camí amb la ventatja de camina amb en Toni, gran coneixedor de les flors i plantes del territori. La tornada l'hem fet pel mateix camí tot i que es poden fer vàries rutes alternatives. La excursió és d'uns 10 kilòmetres i un desnivell de 600 metres i nosaltres l'hem fet amb 5 hores gaudint de cada pas i cada moment.

I avui hem acabat el cicle de les 12 excursions per Osona, si més no per completar la col.lecció dels 3 dvd de Caminant per Osona. Tot i així, de ben segur que alguna altra excursió farem, almenys aquesta és la voluntat del mateix Toni i de nosaltres que hem descobert una comarca veïna que també te molts atractius per els amants de la muntanya.

2 comentaris:

  1. aquesta contra crònica no arriba eh !!! deu ser en dalmau que ens estrenava pantalons el dissabte i es veu que va tenir molta feina a triar !! I a més dissabte es va estrenar una noia al caminant. L' Elisenda. Quan conegui a tota la tropa s'espantarà !jeje

    ResponElimina
  2. Hola a tots!!! Aquest anònim que plegui perquè la contra-crònica bona és la meva. A veure, si estrenava pantalons pagats amb el sou de Televisió del Ripollès. El dia ha començat amb pluja, a punt de rajar-nos, però és que després d'un mes de no sortir hi havia mono de caminar. L'hem encertat. Veig que la crida de l'amic Sidro Recordons ha sortit efecte, i és que el personal femení va augmentar. Per cert hi ha hagut algú de la colla que s'ha venut com un Judes, i és que no hem passat pel mas ca l'Agustí, això era important i no quatre rocs malxengats. Per cert ja sé que alguns, i miro al Pere Chueca, al Xevi Terradas, l'Albert Batallé i en Joan Colomer van preferir anar a la travessa del diumenge en comptes d'anar amb la colla. Molt malament!!!. Us expulsarem del Caminant i no tindreu dret al pernil jabugo que ens regalarà en Jordi Martí, gerent de TVR, el mes de juliol.

    ResponElimina

Títol:
Escriu: