Un tomb pel Cap de Creus

Dissabte 1 desembre 2018 (Mª Clara Martínez)

Una espectacular sortida pel Cap de Creus i el seu entorn. A més, hem vingut força d’hora i hem aprofitat per veure la sortida del sol. Tot un espectacle.

Anem amb els cotxes per una carretera fins l’aparcament del far del Cap de Creus. És d’hora, quasi de nit encara, però en pocs minuts el sol comença a sortir i desplega tota la seva màgia i la seva bellesa.

Vist l’espectacle, allà mateix comencem la primera part de la ruta d’avui: un tomb per la petita península que forma l’extrem del Cap de Creus. Els camins són ben marcats, i no ens falten pals informadors. El primer que trobem és una placa en una roca que ens indica que en aquest lloc es va instalar un fals far, el que es va fer servir per rodar la pel·lícula «La llum de la fi del mon» basa den la novel·la de Juls Verne «El far de la fi del mon»

Seguim caminant i arribem a l’extrem més oriental, a la punta del Cap de Creus. Aquí hi trobem la primera marca del GR-11. Aquest GR, anomenat també ruta transpirinenca, és el que recorre els Pirineus de punta a punt, des d’aquest punt fins el cabo Higuer, al mar Cantàbric, amb uns 800 km de recorregut.

Davant nostre, l’illa de s’Encalladora, la més gran del territori català, separada de nosaltres pel Freu de sa Claveguera. I no massa lluny, a la dreta d’aquesta illa, l’illa de Massa d’Or, coneguda com a sa Rata, per la seva forma. Des d’aquí, seguint sense cap dificultat els camins i els indicadors, ens arribem fins la Cova de s’Infern. No és ben bé una cova, és un estret entrant d’aigua quasi del tot a la seva sortida al mar. El seu nom sembla venir de les tonalitats vermelloses que agafa l’aigua amb els primers rajos de sol i del bram de l’aigua quan hi ha temporal... És un entorn magnífic. Recorregut i vist aquest espai, tornem al far i ens disposem a fer la segona part de la ruta. Hem de seguir un tros de carretera, fins a trobar un indicador i un camí que ens durà al paratge de Tudela. Ens trobem en el Parc Natural del Cap de Creus i com a tal hem de tenir present que és una zona protegida. Alberga algunes espècies de flora molt peculiars, entre elles una planta anomenada Sèseli Ferreny, única al món i que tan sols viu en aquest parc en petites colònies, igual que un cargol que també és endèmic d’aquesta zona. És per això que hem de tenir molta cura amb el que fem. No sortir dels camins marcats i no malmetre la vegetació ni l’entorn en són claus.

Per anar cap el Pla de Tudela trobem un camí ben marcat que primer ens porta a la cala Culip, on hi trobem una barraca i les restes d’un antic embarcador. Aquesta és una cala força gran, pedregosa i encarada a Nord, cosa que fa que estigui exposada als forts vents de tramuntana. De fet, en el seu fons s’hi troben restes de naufragis. En aquest lloc fem una aturada per esmorzar i recuperar forces.

Deixem la cala i ens endinsem pel Pla, o paratge, de Tudela. En aquest lloc, les roques erosionades pel vent, l’aigua i la sal del mar, han pres sorprenents formes d’animals. L’Àliga, el conill, el camell... una mica subjectiu, clar....
Estem caminant per un camí asfaltat i això ens sorprèn, però recordem que en aquest lloc, els anys seixanta i durant quaranta anys, hi va haver una zona residencial anomenada Club Mediterranée. Quan es va declarar la zona Parc Natural l’any 1998, i quan aquesta zona residencial va fer fallida, es va iniciar un gran treball de desconstrucció dels edificis i de retirada del material i la flora exòtica que s’hi havia posat. Ara quasi no en queda ni rastre. Uns miradors i uns panells informatius ens ajuden a entendre i gaudir d’aquest entorn. Seguin el camí asfaltat tornem a la carretera, i ara ja iniciant la tornada cap el far, ens apropem a un parell de fantàstiques cales. La primera que trobem és la cala Jugadora, una gran cala d’impressionant bellesa. Aigües transparents, amb un parell de petites platges al fons, que a l’estiu conviden a un bany.

Seguim el nostra camí, i ja a tocar del far, hi ha la cala Fredosa, també de gran bellesa. Deixem aquestes cales i ja tan sols ens queda un petit repetjó per tornar a ser al far i donar per acabada la sortida d’avui.

Una ruta no massa llarga, descobrint un entorn salvatge, farcit de racons de gran bellesa i amb un munt de curiositats.

No aconsello fer-la amb forta tramuntana ni amb pluja o les roques molles, pot ser perillós. I a l’estiu, penseu a portar força aigua, la color és molt forta i no hi ha aixopluc. Pel demés, us convido a gaudir d’aquest meravellós entorn.