Serra de Miralles

Dissabte 24 novembre 2018 (Mª Clara Martínez)

Sortida a la comarca de l’Anoia, en concret al municipi de Santa Maria de Miralles. És un municipi situat al sud oest de la comarca de l'Anoia, al límit amb l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Actualment té una població de 130 habitants que viuen en les masies que hi ha disseminades per tot el municipi. Ens dirigim al castell de Miralles, que s’hi arriba en cotxe.

Aquest castell és un dels més espaiosos de l’Anoia. Va ser bastit al segle X i va pertànyer a algunes de les famílies de la noblesa catalana com els Cervelló, els Montcada o la família Miralles. Va formar part dels Castells de la Frontera per la situació estratègica que té, atès que s'alça sobre un turó des d'on es domina la Vall Alta de la riera de Miralles.

Actualment l'únic que resta del castell són quatre parets en les que es pot observar la planta rectangular del castell. A peu de turó, hi ha l’església de Santa Maria del Castell de Miralles, ben conservada, Un parell de cases, i les restes visibles del que va ser el recinte emmurallat. També hi ha les restes d’una torre, que ha sigut arranjada amb una escala i passamans, i que des del seu cim ens permet gaudir d’una excel·lent vista.

Uns panells informatius ens mostren moltes dades del recinte i unes quantes rutes que es poden fer des d’aquest punt.

Deixem el castell i ens enfilem a la serra de Miralles per un bonic sender, fins a trobar el GR-172. El GR-172 neix al refugi de la Mussara i després de passar per Reus, Tarragona, Santes Creus i el Massís de Montserrat, ressegueix les serres de Miralles i Queralt fins a Bellprat. Ara anem caminant per camins, senders i pistes forestals de bon caminar, per boscos d’alzines i algunes clapes de pi blanc, i trobem força pals indicadors que ens ajuden a seguir la ruta correcta.

Seguim la part alta de la serra de Miralles, cap a l’esquerra, fins a trobar uns senyals que ens indiquen la direcció al Grony de Miralles, i allà que ens dirigim.

En arribar a la masia enrunada de Ca la Llebre, el camí es bifurca. Anem primer cap a l’esquerra i pugem a l’Agulla grossa, que amb els seus 846 metres és una magnífica talaia des de la que veiem el castell de Miralles i una amplia panoràmica. Tornem a la cruïlla i ara anem cap a la dreta, i ens enfilem al Grony de Miralles, un 100 cims de 866 metres des del que també tenim una esplèndida vista de tot el nostre entorn: Garraf, Collserola, Montserrat, el Pirineu, Montmell.... Impressionant.

Tornem a la cruïlla i parem una estona per esmorzar i recuperar forces. Una bona opció pels més caminaires seria retrocedir i tornar al lloc on ho havia el pal indicador. Des d’allà es pot continuar resseguint la serra de Miralles i anar al castell de Queralt, un altre excel·lent mirador carregat d’història. Però penseu que això ens allargarà la ruta uns 6 km. Un cop refets, nosaltres seguim endavant per la pista per la que veníem, fins a un petit replà amb una gran torra

elèctrica i un pal indicador. Seguim un moment la pista, cap a l’esquerra, i de seguida prenem un sender que surt a la dreta. Està marcat amb pintura vermella en una pedra. Anem de baixada, per un sender molt fàcil de seguir i per un fantàstic bosc de pi blanc on encara trobem força bolets de tota classe.

Ara anem a la recerca d’un lloc espectacular:

la Balma i la Font del Balç de Fontanilles. Es tracta d’una balma de grans dimensions, on l’aigua del torrent de Fontanilles hi salta per damunt Amb un efecte encisador. A l’interior hi ha una font i les restes d’un antic safareig per recollir l’agua de la font. Aquesta balma va ser habitada des del Neolític fins l’Alta Edat Mitjana.

Fetes les fotos de rigor i embadalits amb la bellesa d’aquest racó, ja toca emprendre el camí de tornada al castell de Miralles. Ho fem per pistes forestals, en alguns punts molt enfangades i plenes de bassals per les darreres pluges, i en suau ascens.

En arribar a la Font de Can Gol, deixem la pista, travessem l’espai de la font i seguim un corriol que, en moderada pujada, ens torna al castell de Miralles, on donem per finalitzada la sortida d’avui. Una ruta molt recomanable, per gaudir d’impressionants vistes i conèixer l’historia del castell, alhora que anem passant per racons encisadors. Els camins són de molt bon fer i hi ha molts pals indicadors que ens ajuden a seguir les rutes correctes.

Aneu en compte a l’estiu, cal portar aigua, les fonts seran seques. Esperem que us hagi agradat i fins la propera.

Aquesta excursió malauradament no la podreu veure a la TV ja que per problemes tècnics amb una targeta no hem pogut muntar-la. I per tant trobareu que tampoc està contemplada a la llista de sortides i tampoc al rànquing d'excursions.