Via Nicolau - Dou del Bastareny

Mª Clara Martínez - dissabte 8 desembre 2018

Entretinguda i fàcil caminada per la comarca del Berguedà. La d’avui és una ruta lineal que comencem a Guardiola de Berguedà i acabem a la Dou del Bastareny. Per tant haurem de deixar cotxes a cada extrem de la ruta.

Sortim del conjunt monàstic de Sant Llorenç prop de Bagà, que es troba en un pla al costat del riu Bastareny, a 1 km de Guardiola de Berguedà. És un temple de planta basilical cobert amb volta de canó corresponent al primer romànic de principis del segle XI i reformat al segle XII. L'estructura és força complexa: consta d'una cripta i tres naus, part de les quals tenen dos nivells, i les restes de dues absidioles al costat de ponent, mentre que l'accés és a llevant.

Les primeres notícies de l'església són de finals del segle IX quan els comtes de Cerdanya iniciaren una llarga política de suport a la comunitat monàstica de St. Llorenç. L'església fou consagrada el 983. Vist el lloc, iniciem la caminada d’avui. 

Comencem seguint l’anomenada Via de Nicolau. La via del Nicolau era originàriament un traçat ferroviari de transport de troncs de pi entre Sant Joan de l'Avellanet i Guardiola de Berguedà, projectat el 1914 pel propietari de la serradora de Berga, en Tomàs Nicolau i Prieto. En el seu temps va ser una obra molt important, atès que tant els dos túnels com tota la infraestructura es va haver de fer a mà.

Després de funcionar uns quants anys es va abandonar i va començar una degradació constant del traçat. Als anys 1960-1970 els serveis forestals van reobrir alguns trams per realitzar actuacions d’hidrologia i contenció de l’erosió. Fins l’any 2009 no es va recuperar el camí, convertint-la en una via verda, de molt fàcil caminar. És apta per a tota la família, amb suaus desnivells, i amb un recorregut, fins Sant Joan de l’Avellanet d’uns 6 km.

Anem caminant per una pista perfectament senyalitzada, en la que de tant en tant trobem plafons informatius. Travessem grans pinedes de pi roig, arbres alts i esvelts de tonalitats rogenques en la seva part superior. 

En un voral del camí trobem l’anomenat pi tort, que per la seva forma permet d’asseure o repenjar-s’hi. Una mica més endavant, una vagoneta carregada de troncs amb un tros de via ens mostra com es feia el transport de la fusta en aquella època. Seguim caminant i ens aturem un moment en un mirador amb una taula informativa que ens indica les muntanyes que hi ha al nostre entorn: Sant Marc de Brocà, Penyes Altes, Comabona... i la població de Bagà als nostres peus. Unes vistes fantàstiques.

Passem un parell de ponts de fusta, un parell de túnels i un pont penjat de 35 metres de llarg, però sense cap mena de perill. I arribem a Sant Joan de L’Avellanet. Aquí hi trobem les instal·lacions d’un campament juvenil, l’ecomuseu del Parc Natural del Cadí-Moixeró, una zona de pic-nic, i una petita església. La petita església de Sant Joan de l'Avellanet és d'origen romànic, del segle XII. Es tracta d'una senzilla construcció d'una sola nau coberta amb volta apuntada i un absis semicircular orientat, com era costum, a llevant, allà on sortia el sol. Té la singularitat de tenir la porta oberta al costat nord, quan normalment es feien als murs orientats al sud o a l'oest.

Reprenem la marxa i ens dirigim a l’església de Sant Martí del Puig, passant per davant de la casa del Puig. Aquesta casa apareix citada en documents de l’edat mitjana. L’església pertany al terme municipal de Gisclareny, és de reduïdes dimensions, i es troba enlairada en un turó. Les bones vistes ens segueixen fent costat. Aquest és el punt més alt de la sortida d’avui, i ara toca iniciar el descens, fins a tocar del riu Bastareny, que pel soroll que fa, ha de baixar ple d’aigua. Arribem al riu i el remuntem una estona per una ampla pista forestal, fins que arribem a una petita esplanada, on al matí hi hem portat un parell de cotxes, i un pont de pedra. Allà mateix neix un sender que en pocs metres ens porta a un impressionant salt d’aigua, el salt del Bastareny. I una mica més amunt, per un sender que s’enfila cap a la part alta del salt, trobem la Dou del Bastareny, el naixement del Bastareny. 

És un espectacle sensacional, veure com brolla aquella gran quantitat d’aigua de la paret de roca. Un indret quasi màgic. Alerta, però. Si les pedres d’aquests senders són molles o glaçades, rellisquen molt. Cal anar amb compte. I ja tan sols ens queda desfer el camí fins els cotxes i tornar a Guardiola de Berguedà, punt on hem començat la ruta aquest matí. Una ruta fàcil de fer, ben indicada i amb molts atractius. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.