Sant Antoni de Camprodon

Excursió emblemàtica la que vàrem fer el passat dimarts 20 de març amb l’Antoni Llagostera.

L’ermita de Sant Antoni de Camprodon o de Freixenet es troba al cim de la muntanya homònima a 1.361 metres.

L'actual capella substitueix la que s'havia edificat l'any 1679 al puig de Sant Antoni Vell essent destruïda pels francesos a l'ocupació de Camprodon entre els anys 1689 i 1692.

Entre l'any 1700 i el 1702 s'edificà la nova capella dalt de la muntanya de Sant Antoni. Des de llavors ha estat destruïda per llamps diverses vegades. El 1936 fou cremada en part. L’any 1860 es va esquerdar tota la volta i fou restaurada per iniciativa de l'ajuntament de Camprodon i reformada de nou a la dècada dels vuitanta per la gent del poble.  L’associació Els amics de Sant Antoni han habilitat l'ermita i els afores, per la qual cosa s'hi pot dormir i fer trobades per menjar. Les vistes que podem contemplar des d’aquest punt son excepcionals tant a la vessant ripollesa com a la garrotxina.

Nosaltres hem pujat al cim pel bac. És una ascensió relativament forta, d’uns 400 metres de desnivell per una distància en línia recta d’uns 600 m. El punt de sortida el trobem al parc de la Mare de la Font on també hi ha un bon aparcament.  Un cop hem gaudit de les vistes i hem fet un bon esmorzar com és tradició hem continuat la ruta.

Tornant de nou cap al coll de Sant Antoni hem pujat fins a Sant Antoni Vell n se suposa que hi ha les restes de l’antic ermitori. En aquest punt continuem amb molt bones vistes, a més de tenir una panoràmica de Sant Antoni força desconeguda.

Tornem a Camprodon per un dels altres camins tradicionals. Baixem cap al coll de la Brossa i el pla de Donaire. Aquí agafem una pista que ens porta cap a la casa dels Oms i el collet dels Vedells i arrobem al monument a Cèsar August Torras.  Va ser un dels pioners de l’excursionisme muntanyenc català i impulsor de la construcció del primer refugi de muntanya d’Espanya a Ull de Ter l’any 1909.  En aquest punt es va construïr un monument a la seva memòria i va obtenir el títol de fill adoptiu de Camprodon.  Va escriure l’obra “Pirineu català. Guia itinerari del excursionista a Camprodon, 1902)

Aquesta excursió també vol ser un petit homenatge a aquest excursionista que tenim tant present en les nostres sortides, gràcies al nostre particular Cèsar August Torras, l’Antoni Llagostera. Continuem baixant fins a Camprodon per la mateixa pista i anem trobant algunes de les moltes fonts que te aquest municipi ripollès.

Primer la font del Boix envoltada de boixos, potser d’aquí el seu nom. I més avall segurament la font més emblemàtica dels camprodonins, la de Sant Patllari. És el patró de la vila i durant la festa major s’hi fa un concorregut dinar popular i diversos jocs com la tradicional estirada de corda.

La font té tres sortides d’aigua lligades a la llegenda del Sant.

Continuem acostant-nos al centre del municipi i encara passem per la font del Botàs i la font Nova per acabar novament al parc de la Mare de la Font.

Una excursió molt emblemàtica i tradicional que a més hem tingut la sort de que ens acompanyès en Josep Batlle que es coneix aquest territori pam a pam i a més ens ha pogut obrir tant el refugi com l’ermita de Sant Antoni.