Aitona - Ruta dels arbres florits

Dissabte 10 març 2018 (Mª Clara Martínez)

Avui hem fet una ruta per la comarca del Segrià, pel terme municipal d'Aitona.

Aquesta és la «Ruta de l'Arbre Florit», impulsada per l'Ajuntament d'Aitona, i dins el projecte FRUITURISME. Un projecte pioner endegat a Aitona que, mitjançant la difusió del món de la fruita dolça local, pretén impulsar la dinamització econòmica del Baix Segre. Fruiturisme vol oferir activitats que facin sentir el gust per la fruita i que, alhora, posin en valor el patrimoni, el paisatge i la cultura d’Aitona.

Per arribar al punt de sortida: seguint la carretera en direcció a Seròs, just a la sortida del poble, prenem el primer desviament a l'esquerra, una pista asfaltada, fins a passar per un pont per sobre el riu Segre i trobar una pista de terra a la nostra esquerra. Aquí hi ha una petita explanada on podem deixar el cotxe. Agafem la pista de terra que surt a la nostra esquerra. Aquí comencem a gaudir dels immensos camps d'arbres florits. Depenent de la varietat de fruita, trobem camps completament florits i d'altres que tot just comencen la seva floració. I diferents tons de color rosat, o arbres de flor blanca.... tot plegat fan que el recorregut sigui una autèntica meravella.

També passem a prop d'alguns masos i alguns magatzems, alguns d'ells de construcció molt antiga, treballats amb tova.

Ens arribem fins el pantà d'Utxesa, un espai natural catalogat dins el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural). Té una superfície de 642 ha, formant part dels termes municipals de Torres de Segre, Aitona i Sarroca de Lleida. Aquest pantà és una de les úniques zones humides actuals de la Depressió Central.

Aquí podem gaudir d'un paisatge completament diferent del que hem travessat fins ara, amb una notable diversitat de flora i fauna típiques d'aquestes zones humides. Aquest pantà es troba en el canal de Seròs.

El Canal de Seròs neix a Lleida i porta part de les aigües del Segre fins una central hidroelèctrica, alhora que aquesta aigua també és aprofitada per regar els camps de cultiu de la zona. Creuem el canal de Seròs per un pont i ens passem una estona gaudint dels reflexos dels arbres en les tranquil·les aigües del pantà, els racons i les vistes.

Deixem enrere el pantà d'Utxesa i tornem a caminar per camps d'arbres florits. Veiem operaris treballant en els camps, esporgant els arbres. I tots es mostren molt amables, quan els fem alguna pregunta referent a la seva feina. És mig matí i en un encreuament de pistes, envoltats de presseguers florits, parem a fer un most per recuperar forces.

Després d'esmorzar continuem la nostra marxa. En pocs minuts albirem ja el poble d'Aitona, d'on hem sortit aquest matí, i ens tornem a trobar el canal de Seròs. Abans de creuar-lo, ens desviem una mica per visitar les restes d'un jaciment arqueològic de l'edat del Bronze Final, que es troba en el cim d'un turó proper. És el poblat ibèric de Genó, la cronologia del qual es pot establir en un moment indeterminat del segle IX aC. Genó va tenir un període d'ocupació brevíssim. El poblat va ser destruït en la seua totalitat de manera

violenta, en concret per un incendi. L'incendi hagué de ser ràpid i total, potser únicament va haver-hi temps d'arreplegar alguns dels objectes metàl·lics de major grandària i valor i, gràcies a això, s'han conservat les peces en el seu lloc i amb una integritat difícil d'aconseguir en altres jaciments i es va poder determinar que els seus pobladors produïen cervesa. 

És fins a la data el lloc a Europa més antic de producció d'aquesta beguda.

Des d'aquest petit tossal gaudim d'una gran panoràmica sobre els camps d'arbres florits, el Canal de Seròs, i Aitona.

Baixem del tossal on hi ha les restes de Genò i ja enfilem la pista que ens porta de tornada a Aitona. Abans de donar per finalitzada la ruta d'avui, ens endinsem pel nucli antic del poble i gaudim dels seus monuments més importants, com l'església parroquial de Sant Antolí, la Capella de Sant Gaietà i diferents racons de l'anomenat Barri de la Moreria, que ens ofereix nombroses mostres de patrimoni morisc medieval.

Un cop visitat el poble, donem per finalitzada la sortida d'avui. Esperem que us hagi agrad i us esperem a la propera.