Serra de Finestres

Mª Clara Marínez (dissabte 21 de maig 2016) fotos: Julio Santiago

Avui hem visitat la Garrotxa. Des de la Vall de Llémena hem fet un recorregut per la Serra de Finestres. Ha sigut una ruta molt agradable, atès que hem gaudit d'unes vistes espectaculars i hem visitats indrets de gran bellesa i carregats de molta historia.

El punt de partida és Sant Aniol de Finestres, just al costat de can Tura. Sant Aniol de Finestres té un gran encant cromàtic pel contrast dels verds alzinars que cobreixen els vessants de les muntanyes, amb els verds més pàl∙lids dels prats i camps de conreu, i amb els tons platejats dels arbres que voregen el Llémena, el riu que transcorre per la vall. Alhora, es un municipi força extens (més de 47 km2) i un passat amb molta historia.

Iniciem el recorregut i de seguida trobem el primer punt d'interès: és el Roc de la Melca. Es tracta d’un gran bloc de pedra sorrenca que es va desplaçar fa milers d’anys del seu lloc original, deixant una petita cavitat a sota. Durant un moment molt concret de la prehistòria, fa més de 20.000 anys, aquesta cavitat fou utilitzada d’habitatge per part d’un petit grup humà.

Continuem camí per un sender molt bonic, a trams molt empedrat, aixoplugats del sol per frondosos boscos d'alzines i en moderada pujada, fins que arribem al mas abandonat de can Raspat, i en uns pocs metres més al Santuari de Santa Maria de Finestres.

Aquest conjunt arquitectònic consta de la capella, la rectoria, i l'antiga hostatgeria, i és un lloc molt emblemàtic i amb unes vistes panoràmiques impressionants.

No ens aturem aquí i seguim ascendint una mica més, fins el cim d'un turó proper on hi ha les poques restes que queden del Castell de Finestres. Restes d'algun mur, d'una cisterna, un pessebre en un barril i poc més. De nou quedem bocabadats amb les vistes, que afavorides pel dia de sol que ens acompanya ens permeten veure el Montseny, el Puigsallança, la Vall de Llémena i l'altiplà de la Barroca amb la cinglera de Sant Roc, el Far, Santa Pau, la zona volcànica de la Garrotxa, els Pirineus d'entre el Puigmal i Les Alberes, i fins i tot, el golf de Roses i l'estany de Banyoles! Una meravella.

I un lloc immillorable per fer una aturadeta i recuperar forces amb una mica d'esmorzar. Reculem fins el Santuari, on hi trobem un grup d'homes que estan fent tasques de neteja per fer­-hi un aplec, i que es presten a obrir­-nos la capella i a explicar­-nos un munt d'històries i aventures.

El temps passa volant i hem de marxar. Seguim el camí en direcció al Puigsallança, passem per l'Oratori de Sant Antoni i pel Forat de l'Ovella, un pas entre grans roques que ens permet gaudir d'un moment màgic, el radical contrast de vegetació entre les dues carenes: fagedes al nord i alzinars al sud. Després d'una suau davallada, encara ens queda un tram en moderat ascens fins a assumir el punt més alt de la Serra de Finestres: el Puigsallança. Aquesta pujada la fem per una fageda. Es fa una mica llarga. Des que hem iniciat la ruta, que no hem parat de pujar. Però té la seva recompensa. Per fi arribem al mirador i el cim del Puigsallança. Un altre excel∙lent mirador des d'on seguim gaudint de fantàstiques vistes.

Des d'aquest punt podríem seguir el mateix camí que portàvem i arribar­-nos fins el Mas del Grau, i tornar a Sant Aniol pel veïnat de Les Medes. En aquest cas el recorregut seria de quasi 18 km. Massa llarg.... Ens decidim per desfer un tram de camí, fins un senyal de fusta que ja hem vist de pujada i que indica «La Lleixa del Favar – Costabella» Es un sender amb petites marques vermelles i fites que, en un primer tram va vorejant una alta cinglera (la Lleixa del Favar) i que després ens fa baixar fins el gran mas de Costabella, per bonics senders, encara que en fort pendent descendent i en alguns trams amb força vegetació

Un cop arribats a aquest gran mas, el camí esdevé ample pista forestal sense cap mena de dificultat, i en pocs minuts tornem a ser al punt on hem iniciat la ruta aquest matí. Esperem que us hagi agradat tant com a nosaltres i fins la propera.