Arenys de Munt

Dissabte 28 maig 2016 - Mª Clara Martínez -  fotos Julio Santiago

Avui hem fet una ruta pel Maresme, per Arenys de Munt, i ens hem mogut per l'extrem meridional del massís del Corredor. Hem recorregut la capçalera de la riera de Subirans i els Tres Turons, tres modestos cims que componen una imatge molt característica del poble, formant part del Parc del Montnegre i el Corredor.

Hem sortit del Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, que es troba a poc més d'un km riera amunt, als afores del poble. Aquesta santuari és una reproducció de la gruta de Massabielle, el santuari francès de Lourdes, on segons la tradició la Verge es va aparèixer a una nena l'any 1858. L'any 1922, dues persones de la vila van peregrinar a Lourdes i van decidir difondre aquella devoció en el poble. Van recollir diners i van aconseguir uns terreny on es va aixecar la gruta i des de les hores aquest ha sigut un dels llocs més emblemàtics i coneguts del poble. L'entorn del Santuari està condicionat amb aparcament, taules i bancs de pedra, barbacoes, lavabos, un parell de bons restaurants... i els diumenges i festius hi sol pujar molta gent a passar el dia.

Seguim una mica més riera amunt i agafem una pista que surt a l'esquerra, hem continuat en ascens, fins trobar un trencall que ens porta al Turó de ca l'Amar, o Turó de Lourdes. En aquest cim hi ha un màstil gegantí amb una estelada. Avui no hem tingut massa sort amb el temps i una espessa boira ho envolta tot, pel que no podem gaudir de les vistes que es poden veure des d'aquest cim.

Reculem una mica fins tornar a la pista i seguim pujant, fins El Corral d'en Forn, un mas abandonat, envoltat d'antics camps de conreu i d'alguns cirerers que produeixen la cirera d'en Roca, típica d'Arenys de Munt. A partir d'aquí ens endinsem en el bosc i iniciem l'ascens als Tres Turons.

El primer es el Vilanegra, amb 531 metres, el segon és el Turó del Mig, amb 555 metres i el tercer és el Montalt, amb 596 metres, en el que hi ha un vèrtex geodèsic, un munt de pessebres, i forma part del llistat de 100 cims de la FEEC. Continua la boira omnipresent, fent la guitza i sense permetre'ns apreciar les vistes...

Un cop fet aquest tercer cim, ja tot el camí que ens queda es de baixada. Desfem el tros que hem fet per pujar al turó de Montalt, tornem fins a la cruïlla de la Pedra de la Ferradura, i agafem la pista que porta al coll de la Creu de Rupit. En aquest lloc hi trobem una gran creu de metall. Però el nom del lloc no fa referència a aquesta creu. La Creu de Rupit es refereix a un encreuament de camins. Quatre camins que surten d'aquest punt i que ens poden portar a Llavaneres, Canyamars, Llinars, Arenys de Munt....

A partir d'aquí el paisatge comença a obrir­-se una mica. Ja no caminem tant emboscats com fins ara, si no que ara travessem alguns petits prats i el que havien sigut camps de conreu de les nombroses masies que hi havia per la zona. La majoria d'aquestes masies estan enrunades, cobertes de vegetació, i amb els seus camps envaïts pel bosc o la vegetació. Tan sols algunes han sigut restaurades i dedicades a d'altres usos. Ara ja tot el camí que queda ja es de baixada. I just ara es quan la boira es comença a aixecar i ens permet veure el terreny pel que ens hem mogut al llarg de la ruta d'avui

Passem alguns trams per pista forestal, fins que trobem un sender que neix a la nostra dreta, un antic camí carreter, i que baixa en moderat pendent. Encara conserva les marques de les rodes dels carros en algun tram del seu terra empedrat.

Passem per la Font Roja, d'aigües ferruginoses, però que malgrat les darreres pluges no raja. I una mica més avall, aquest camí es converteix en un «fondo» molt antic. Els camins fondos són vials excavats al terrer, normalment amb un traçat rectilini fins al fons de la vall. Els fondos eren utilitzats per pagesos, carboners, pastors i altra gent que treballava al bosc. Servien també per arribar a dalt de la carena de manera ràpida i salvar així distàncies per anar per exemple al Vallès. També eren utilitzats com a rutes de transport "discretes", ja que al quedar ensorrats quedaven ocults des dels altres camins. I així, entre boscos i camins amb molta historia, tornem a ser al Santuari de Lourdes, el lloc on hem començat la sortida d'avui.

Abans de marxar, però, baixem amb els cotxes fins el centre de la població d'Arenys de Munt i fem un petit tomb per la seva característica riera i la Plaça de l'Església. La riera és l'eix al voltant del qual gira la vida del poble; els comerços, bars i restaurants... tot plegat magníficament urbanitzat, conservant els grans plàtans que l'ombregen i li donen frescor a l'estiu.

I l'església, dedicada a Sant Martí, encara que ha sigut força reformada, conserva la porta original d'entrada, decorada amb ferradures.

Malgrat la boira, que no ens ha deixat gaudir de les vistes, aquest ha sigut una magnífica caminada que ens ha permès descobrir alguns dels racons més emblemàtics i coneguts de la gent d'Arenys de Munt.

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.