Pont Cabradís

Per fer la caminada d’avui, (dissabte 2 gener) agafem la carretera que surt de Berga amb direcció a Sant Llorenç de Morunys i a uns 25km, just al passar pel pont sobre el riu Aigua de Valls, girem per una carretera que surt a la dreta, a Guixers. Anem tirant fins que trobem un fort revolt a l’esquerra i una pista amb una cadena que surt de la dreta. Aparquem per aquí i comencem seguint la pista de la cadena. Tota la ruta està molt ben indicada. Tan sols s’ha d’estar una mica atent als senyals. 

El primer que trobem es una petita presa amb una central hidroelèctrica. Ens sorprèn molt l’espectacular color turquesa de les seves aigües. Anem seguin el curs del riu Aigua de Valls amunt, per un sender que de vegades s’enfila una mica per la muntanya, fins arribar al Molí de la Corriu. Aquest antic molí pren el nom de la Torre de la Corriu, que més tard visitarem. Malgrat estar en desús, l’indret es fantàstic.

Ara prenem un sender que travessa per davant la casa, marcat amb el Nº 3, en direcció al Pont Cabradís passant per la Torre de la Corriu.

La pujada es forta, però la fantàstica roureda que anem travessant ens fa el camí més agradable. Quasi a dalt de tot, trobem un roure monumental, i als seus peus una font: la Font del Roure. Uns metres més i som a la Torre de la Corriu, una antiga gran masia fortificada, mig ensorrada i envoltada de camps, tot plegat presidit pels imponents murs de la Cinglera de l’Espluga.Un bon lloc per aturar-nos a recuperar forces.

Seguim cap el Pont Cabradís, ara per un sender que de primer ens porta a un magnífic mirador, des d’on podem gaudir de la vista de la vall als nostres peus i la Serra de Busa i els Rasos de Peguera dominant l’horitzó.

Fins el Pont Cabradís, el camí es bastant trenca-cames, doncs hem de salvar diversos torrents, entre ells el de Vilacireres. Les vistes continuen siguent fantàstiques al llarg de tot el camí, passant per imponents baumes i bonic boscos d’alzines. 

Per fi arribem a la boca sud del Pont Cabradís, després de salvar uns 30 metres de fort desnivell ajudats amb cordes i cadenes que fan més fàcil el descens. Tan sols una paraula.... Magnífic! Aquest meravella natural es una mena de túnel que, al llarg del temps, l’aigua del riu ha anat excavant. Uns set metres d’amplada i d’alçada per uns quaranta-cinc de llargada, aigua regalimant per a tot arreu, les parets i el sostre cobertes de molses i falgueres..... un espectacle fascinant. Però no podem passar tot el dia aquí.... 

El camí de tornada el fem per l’altre banda del riu, per un sender que contínuament puja i baixa, en alguns trams equipat amb codes i cadenes per fer-lo més segur. Fins que arribem a una escala metàl·lica, clavada a la paret, que ens ajuda a baixar a un nivell inferior. Abans, però hem creuat el Torrent Fondo, que aboca les seves cristal·lines aigües al Aigua de Valls formant un tram engorjat de gran bellesa. Ja cap el final el sender es converteix en pista forestal, passem per una altre petita central hidroelèctrica i arribem de nou al Molí de la Corriu.

Ara ja tan sols ens queda desfer un quilòmetre i mig de camí que ja havíem fet al matí, fins arribar al punt d’inici de la sortida d’avui.

Una magnífica sortida, de caràcter moderat, pels seus quasi 18 km i els 900 metres de desnivell acumulat, en la que hem gaudit d’esplèndides vistes i racons de gran bellesa.

Una recomanació: Molta precaució si hi ha risc de pluja o ha plogut el dia abans. Hi ha trams amb molta pedra que amb l’aigua es torna molt relliscosa i s’ha de creuar diversos torrents que poden portar molta aigua.

Us animem a tots a continuar descobrint les meravelles del nostre país, tot Caminant per Catalunya i fins la propera.

Text: Mª Clara Maartínez  Fotos: Eudald Teixidor