El Ferran i Talaixà

Com que som gent irreflexiva i descontents de mena, ara en queixem de la vinguda del bon temps, quan fa pocs dies ho fèiem del mal temps.

L’excursió al Ferran i Talaixà estava prevista fa unes setmanes i va tenir que abortar-se pel mal temps. Quan estaven a punt d’arribar al pont trencant varem tenir que recular, davant una pluja que presagiava molt mal temps, com va succeir.

El dissabte 6 de juny, quatre intrèpids excursionistes varem emprendre l’itinerari i amb una previsió que cal lloar.

A les set del matí iniciàvem la marxa i a les 10 i quart érem dalt del coll de Terès. Havíem passat pel santuari d’Escales i la casa de Maranyó. Sempre sota la protecció dels arbres i la frescor del matí.

L’ascens del Ferran va suposar una prova, no tant per la calor, com per un camí pedregós que no fa les coses fàcils.

La visita a Talaixà va ser agradosa, ja que varen trobar una font, detall molt d’agrair, a l’antic refugi.

 

La baixada per la baga del Vaquer, molt previsorament, fou feta sota l’aixopluc dels arbres i dins d’una relativa frescor.

Però la tornada del Pas del Lliberals, coll del Puig i el tram de pista entre el pont trencat fins Can Pei, entre dues i tres de la tarda, fou un suplici, amb un sol que fregia l’esperit i el cos.  Un autèntica tortura.

Sols un dinar a Oix, ben regat, va donar-nos una certa pau.

Texte i fotos: Antoni Llagostera.