Camí dels enginyers

El passat dissabte, dia 20 de juliol de 2013, l’equip de Caminant per Catalunya va voler gravar un programa fent el camí dels enginyers. El vam gravar, però la baixada des de Coma de Vaca a Queralbs es va veure enterbolida per una tormenta, un xàfec descomunal, amb calarmarsa com balins.

L’autor d’aquesta explicació ha fet sencer el camí dels enginyers  tres vegades i cada cop ha acabat igual, fent l’ànec, donada la quantitat d’aigua que li ha caigut a sobre, sempre entre Coma de Vaca i Queralbs. Serà una maledicció? Serà un conjur que pesa sobre ell!

Els camí dels enginyers, de Núria a Coma de Vaca és un dels camins més espectaculars de Catalunya, sense cap dubte. No té una gran distància, ni guanyes grans alçades, però es un espectacle total, amb una paisatge encisador, agresta i punyent, variat i ple de gran moments.

El plantejament del camí és que fou utilitzat durant els primers anys del segle XX per estudiar la conveniència de crear embassaments reguladors a Núria i Coma de Vaca, entre altres indrets de l’alt Ter. Estem en una etapa posterior a la construcció de la central de Daió, l’any 1907, per obtenir electricitat per la ciutat de Vic.

Però estem davant un camí que en essència comunicava les zones de pastura estival de la zona de Núria, de Siat, sota el control de Serrat de Queralbs del costat de Núria (de Coma del Clot, les Pedrisses i Jaça Roja), amb les del costat de Coma de Vaca (de la Jaça de la Balma, de l’Escaleta, de al Solaneta de Coma de Vaca i jaça dels xais i del pla gran de Coma de Vaca). Enmig d’aquestes dues zones de pastura hi havia el Clot de Malinfern, que com el seu nom diu és un lloc poc aconsellable, almenys a l’hivern.

Però el Clot de Malinfern, en ple estiu, és un lloc atractiu per la seva cruesa, embalum de pedres i torrenteres, amb zigues-zagues, pujades i baixades, recons i fondalades. Un espai espectacular sempre penjat sobre les gorgues del Freser, amb la vista tancada al davant pel gran cos del Balandrau, mostrant la seva cara mes ferotge, i les marrades i llosardes que pugen cap a Coma de Vaca per les gorgues del Freser.

 Texte: Antoni Llagostera  Fotos: Ramon Busquets