Sadernes - ermites alta garrotxa

Sadernes - Sant Grau d’Entreperes – Sant Andreu de Gitarriu – Cingles de Gitarriu – Sant Feliu de Riu. Una fantàstica sortida per terres de l’Alta Garrotxa. Dijous, 10 juny 2021 (Mª Clara Martínez)

Sortim del petit nucli de Sadernes, que pertany a Sales de Llierca. En destaquen l’església de Santa Cecília,romànica i de la que es té noticia des de l’any 977, la Rectoria Vella, actualment arrenjada i usada com a casa de colònies, i can Galceran, una antiga masia de grans dimensions, actualment dedicada al turisme rural. Aparquem en un dels aparcaments habilitats a Sadernes i reculem a peu un petit tram de carretera, fins el pont de Plansarenes, on trobem el primer indicador. Iniciem un bonic sender en direcció a Sant Grau d’Entreperes.

El camí s’enfila de valen per un bonic camí sota bosc, salvarem uns 500 metres en poc més de tres Km, però fan de bon fer. Entreperes és un antic veïnat que pertany a Sales de Llierca. Havia tingut unes deu cases que varen ser quasi totes abandonades. Ara n’hi ha alguna que ha sigut rehabilitada. Sant Grau és una bonica ermita del segle XII, i que als segles XVII o XVIII va ser sobrealçada i allargada per ponent. Té un bon porxo a l’entrada que ens va de meravella per fer l’aturada de l’esmorzar. Ens tornem a posar en marxa, en direcció a Sant Andreu de Gitarriu. Anem per camins més planers i ben senyalitzats, i ens arribem al Puig de Bistoltes, amb unes vistes impressionants i una caiguda de roca quasi vertical. Un lloc ideal per fer una mica de postureig i un bon grapat de fotos. 

Seguim el camí, per senders molt bonics, per boscos de pins, alzines i roures, fins la petita ermita de Sant Andreu de Gitarriu, enlairada en un turó i envoltada de prat. Sant Andreu de Guitarriu és un exemplar típic de l'art romànic de la primera fase, segle XI, tot i que parcialment modificat. És oberta i podem entrar. L’interior és tot enguixat, i el terra de la nau pavimentat amb rajola ceràmica vermella. Fins aquí podríem arribar amb cotxe, des de Montagut-Sadernes, direcció a Bassegoda-Lliurona passant pel coll de la Faja. Però abans d’aventurar-nos per aquestes pistes, pot ser bo demanar informació del seu estat a algun ajuntament o àrea de turisme. Deixem l’ermita, passem pel costat de la masia de Serradell, la seva font i un roure monumental, i arribem als cingles de Gitarriu. Per baixar ho hem de fer a través del Treu Petit, un grau o canal que, en forta baixada, en pocs minuts ens farà arribar a la part baixa. Però abans de baixar, val la pena recórrer la cinglera, per les roques i cap a la dreta, per gaudir de les espectaculars vistes que s’obren davant nostre, presidides pel Bassegoda. 

Després de gaudir una bona estona de les vistes, ens endinsem pel Treu Petit i comencem un vertiginós descens fins a Sant Feliu de Riu. És una església situada a l'antic poble de Riu, en el sector nord-oest de la serra de Gitarriu, sobre la riba esquerra de la riera de Sant Aniol. És una construcció romànica del segle XII i que conserva la ferramenta original en un baten de la porta d’entrada. En aquest punt es comença a sentir a tronar i el cel es cobreix de negres nuvolades i per tant, en lloc de baixar per un sender fins el pont d’en Valentí, fem tot el tram fins a Sadernes per la pista forestal. Una ruta molt vistosa, amb molts punts d'interès i molta historia. 

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc

Pont d'Armentera

PONT D’ARMENTERA – QUEROL – SEGUER

Dissabte 29 maig 2021 (Mª Clara Martínez)

Us presentem una divertida i interessant caminada per terres de l’Alt Camp, a la província de Tarragona. Iniciem la ruta a Pont d’Armentera, i com que és una ruta lineal, el primer que hem de fer és anar a portar un parell de cotxes a Seguer per poder tornar en finalitzar la caminada. Un cop tots reunits de nou, donem un vol pel nucli de Pont d’Armentera, que conserva encara nombrosos testimonis del passat de vila fortificada, i on en destaca l’església parroquial de Santa Magdalena, que destaca pel retaule, i de restes arquitectòniques com les del pont de les Femades o les del castell, del segle X.

Ens encaminem cap el riu Gaià i anem seguint un sender molt ben fresat, amb alguns trams equipats amb unes passarel·les de fusta i passamans que donen un toc una mica aventurer i divertit a aquest primer tram de la caminada. També anirem creuant el riu de tant en tant per ponts de fusta. Cal dir que tan les passarel·les com els ponts són ben segures, tan sols cal anar amb una mica de compte. Es tracta d’un bonic recorregut que ressegueix el riu en la seva major part i permet descobrir encantadors llocs que gairebé havien quedat esborrats per la vegetació i la malesa. 

Passem per masos que havien estat molt importants, com mas Boixanc i mas Esplugues; trobarem marges de pedra seca, restes de moltes carboneres i una balma murada per guardar el bestiar; visitarem restes preindustrials com la presa, el canal i la mina de mas Esplugues que produïen electricitat a la central del Molinot, i caminarem per la resclosa i el reg dels Regants del Pont encara en ús. Passada la balma murada farem un tram de camí en moderat ascens i força assolellat, cal anar amb compte amb la calor. Creuem un darrer pont i arribem a uns amplis camps on hi ha el mas Boixanc. Seguim el camí que, en moderat ascens, ens porta a la Font de Querol, una bonica raconada que ens permet refer-nos d’aigua i reposar una mica a l’ombra dels grans arbres. Ja som al poble de Querol, presidit per les ruïnes del Castell de Querol, imposants encara, i que donen una característica silueta a la població, malgrat que no es pot visitar. Les cases s'enfilen als vessants del turó i a la part alta s'aixeca l'església parroquial de Santa Maria, petit edifici construït en èpoques diverses. 

A la Plaça U d’Octubre, en un porxo obert, hi l'Aixopluc dels Castells del Gaià. L’espai compta amb dues maquetes, una del castell de Querol i una altra del de Saburella, situat dins el mateix terme municipal. L’Aixopluc es completa amb cinc plafons, on s’ofereix informació de la Marca Hispànica, els tipus de castells construïts al llarg del riu Gaià durant aquella època i la vida al seu entorn. El Gaià és un dels rius que travessen la província de Tarragona. Allò que el fa especial és que al llarg del seu curs per les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès (de forma perpendicular a la costa) es troba la major concentració de castells medievals de tot el territori català. Per entendre millor tota la història d’aquest castells i els motius que n’hi hagi tants en aquesta zona, és molt recomanable la «Ruta dels Castells Medievals del riu Gaià». Aquesta ruta pels castells del riu Gaià, a més d'un viatge per la geografia tarragonina és principalment un itinerari que us durà a un altra època. Ens referim a l'època de les lluites territorials, dels senyors feudals i els cavallers. L’època de la Reconquesta.

Travessem el poble i la carretera i seguim el nostre camí, ens tornem a trobar amb el riu Gaià i un tram més amunt comencem a seguir uns indicadors que ens porten fins a un recòndit paratge conegut com el Gorg Negre, on una petita resclosa (part d'un projecte inacabat d’una presa) fa que l'aigua quedi reclosa i formi un impressionant toll de color fosc, tot reclòs entre les parets que formen el congost, un paratge impressionant. Es tracta d'un espai de gran valor ecològic i històric que, gràcies a l'impuls de l'ajuntament de Querol s'ha salvaguardat i ara contempla refugis pels ratpenats i s'ha convertit en un nou itinerari de natura.

Tornem uns metres enrere i passem un darrer pont de fusta. Seguim una pista en suau pujada, en direcció a Seguer. Uns 800 metres després de passar el pont de fusta trobem una bifurcació. Els dos camins ens porten a Seguer. Nosaltres prenem el de la dreta, és una mica més llarg amb un tram d’asfalt, però més suau. El de l’esquerra s’enfila més decidit cap el poble. Arribem a Seguer, nucli depenent de Pontils, on destaca l’antic castell al cim del turó i l’església de Sant Bartomeu al seu costat. I aquí donem per finalitzada la sortida d’avui. Una ruta fàcil i divertida, amb un munt de punts d’interés. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Matamala - Ripoll

Camí ral de la riera de Les Llosses, dilluns 17 maig 2021 - Antoni Llagostera

Sortida per la comarca del Ripollès entre les poblacions de Les Llosses i Ripoll. El municipi de Les Llosses és el més extens de la comarca però té la particularitat de no tenir nucli urbà, i les cases i masies es troben disperses en tot el terme municipal, agrupats en 8 veïnats que es corresponen amb les antigues parròquies. Nosaltres en concret sortim del nucli de Matamala que és presidit per l'església de Santa Maria sobre un petit turó. És d'origen romànic, ampliada i retocada totalment a partir del segle XVII. Just al costat del temple hi ha l'antiga rectoria i hi tenim una molt bona vista. 

Comencem a caminant baixant cap a la plaça i agafem un sender amb les marques d'Itinerannia qe ens porten a passar a tocar de l'antiga casa del Bach i pujem una mica. De seguida s'ens obre el Pla de Capdevila, un paratge fantàstic. Ens desviem una mica de la ruta a mà esquerra per acostar-nos a la gran casa de Capdevila on abans d'arribar-hi trobem l'església de Santa Maria de Les Llosses. El Mas Capdevila és del segles XVIII i mitjans del XIX. I l'església està adossada a l'antiga rectoria. D'estil romànic-barroc, és d'una sola nau coberta amb volta de canò i capçada per un absis semicircular. Sobresurt un campanar de torre amb finestres geminades. Tornem enrere per recuperar el camí acabant de travessar els plans de Capdevila i coincidint un petit tram amb el camí ramader. De seguida ens trobem una altre gran mas, el de les Selles datat de l'any 1746. Seguim direcció Ripoll mentre anem trobant algun ramat que pastura. 

Passem a tocar de la Ferreria, un edifici que havia servit tant d'ajuntament com d'hostal. Comencem a trobar la riera de Les Llosses i enfilem cap a Can Dachs, una altre gran casa de la zona, avui convertida en restaurant. Un bon lloc per descansar i esmorzar una mica. Seguin ara per una pista que ens porta cap al Cremat i la carretera que ens portaria a Sovelles, un altre dels nuclis de Les Llosses. Tornem a coincidir amb la riera on s'hi afegeix també la riera del Grau que baixa de Sovelles amb colors idílics i racons meravellosos. Però nosaltres tornem a deixar un moment el camí principal per pujar fins a la Penya del Roquer. Hem de fer una petita ascensió amb una mica de grimpada al final. Val la pena pujar-hi ja que passant per la carretera de Ripoll a Berga, no passa desapercebuda. Hi trobem les restes del que havia estat l'ermita de San Salvador de Baborers i una cisterna. Al cim s'ens obren vistes on podem veure que és una població disseminada amb masies escampades arreu.

Tornem a baixar amb molt de compte per recuperar el camí i passant per una altra masia tradicional, Ca les Viudes. Anem avançant gaudint cada vegada més de la riera de Les Llosses i alhora també patint ja que l'hem de travessar més d'una vegada i seguir que ens mullem els peus.  Trobem també la resclosa i el Molí d'en Coll. Per fi trobem petits gorgs amb fantàstiques cascades i colors magnífics. 

Es tracta del gorg de la Franquesa on no hi falten les llegendes. Predominen les fagedes però també algun plananer com els que hi ha a la font del Toll. I més aigua, la riera de la Tolosa s'afegeix a la ruta. A la recta final de la excursió encara trobem el gorg del Castellot i arribem ja a Can Villaura, a tocar de la carretera C-17 a 2 kilòmetres de Ripoll. Cal preveure doncs un segon cotxe per anar al punt de sortida si hi hem anat amb vehicle. Part d'aquest camí s'ha recuperat gràcies a la resenyalització que ha fet el Club Excursionista Ripoll i així podem gaudir d'aquest espai tant interessant.

 

Les Oluges- Moncortés de Segarra

LA SEGARRA -  Dijous 13 maig 2021 (Mª Clara Martínez)

Les Oluges-Castellnou d’Oluges-Malgrat de Segarra-La Prenyanosa-Montcortés.

La d’avui serà una ruta lineal, per tant el primer que farem es deixar cotxes al principi i al final de la ruta. 

Iniciem la caminada d’avui al bonic poble de Les Oluges. El nom d’aquest poble és en plural, per què antigament hi havia dos nuclis: l’Oluja Alta o Sobirana i l’Oluja de Baix,o Jussana. D’Oluja Sobirana resten unes parets de casa senyorial, aprofitades com habitatge, i la capella del castell, l’ermita de Sant Salvador, que es troben a la part més alta del poble. També en destaquen uns carrerons coberts amb marcat estil medieval.

A l’Oluja de Baix o Oluja Jussana hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria i el magnífic castell-palau. Ens posem en marxa, en direcció a Castellnou d’Oluges, passant pel Molí del Castell, mut testimoni dels molts molins fariners que hi havia a aquesta zona. Travessem Castellnou d’Oluges, parant atenció en l’església de Sant Pere i en un immens lledoner declarat arbre monumental.

Una mica més endavant arribem a Malgrat de Segarra, entitat de població que pertany a Cervera. Un petit grup de cases que havien estat habitades per pagesos que vivien del camp i del bestiar, es troben als peus del seu castell, un gran casalot molt reformat i que ha recuperat, en certa mesura, el seu aspecte medieval. Donem la volta al castell i ens meravellem amb els immensos camps de cereal, verd intens, i que moguts pel vent sembles mars amb onades verdes. Un espectacle fascinant. 

Ja veiem el proper poble: la Prenyanosa, també una entitat de població pertanyent a Cervera. Una vintena de cases, sobre el pendent de la vall. Tots els pobles que anem recorrent tenen dues característiques bàsiques: es troben edificats aprofitant el pendent d’un tossal, i al seu cim hi ha un castell. Tot plegat per tenir bon domini visual del seu entorn. Ara ens queda un tram de camí força llarg fins arribar al següent nucli de Població, Montcortés. Com que anem per còmodes pistes forestals, ens podem delectar amb els paisatges i antigues construccions que anem trobant al nostre pas. La Segarra està situada en un altiplà, amb hiverns freds i estius secs i calorosos. La vegetació predominant són els camps de cereal i algunes petites clapes de pins, alzines i roures. I és per aquest passat i present agrícola pel que trobem diverses barraques, murs, feixes i diverses construccions que van lligades al mon de la pagesia. Montcortés és el darrer núcli que ens queda per visitar. 

El seu imponent castell es fa visible des de molt lluny, una majestuosa fortalesa que contrasta amb el petit nucli de Montcortès, format per petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII i l'església de Santa Anna, del segle XVI. El castell és de planta rectangular i conserva dues torres. Es poden distingir tres cossos ben diferenciats: el cos central utilitzat com habitatge, les dues torres amb finalitats defensives, i un tercer cos situat a la dreta i de dimensions més petites destinat segurament a usos agrícoles. La comarca de La Segarra és anomenada «terra de castells» pel gran nombre de fortificacions que s'hi aixequen. Els segles XI-XII en aquest indret, travessat per la vall del riu Sió, s'hi dibuixava la frontera entre els comptats catalans cristians i l'Al-Àndalus àrab. Aquest fet convertia aquesta zona en un espai insegur amb fortes necessitats defensives. Un cop desapareguda la frontera, els castells van perdre la seva funció defensiva i la majoria es van anar convertint en casals senyorials, seus d'un feudalisme que es va mantenir fins al segle XIX. 

I aquí donem per finalitzada la sortida d’avui. Una ruta molt planera, per amplies pistes forestals, apta per a tothom, i amb l'al·licient i la bellesa dels immensos camps de cereals i la història dels seus castells. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Castellar de n’Hug – la Tuta - Tossal d’Orriols – Fonts del Llobregat

Mª Clara Martínez (dimecres 5 maig 2021)

Una interessant i molt bonica sortida per terres berguedanes.

  

Iniciem la ruta al poble de Castellar de n’Hug, construït esglaonadament, adaptant-se al relleu, al peu dels cingles del Balços. S’aplega al voltant de l’església de Santa Maria d’origen romànic, i és molt interessant donar un volt pels seus carrerons, molt ben arranjats, i gaudir de les vistes del mirador que hi ha al final del carrer de Baix, o el pany de muralla de l’antic castell i el Museu del Pastor al carrer de Dalt. El poble manté la seva estructura medieval, amb cases de parets gruixudes, porticons de fusta i teula catalana.

Sortim del poble en direcció als barris de La Ribera i de l’Erola, en forta pujada, i continuem fins a trobar la Font dels Torrents, on hi ha un desviament amb la indicació de la cova de la Tuta. Espectacular. Per la seva situació, una gran balconada sobre el poble, i excel·lent visibilitat, és coneguda des d'antic i utilitzada com aixopluc i per recollir el bestiar. Presenta una gran entrada, amb mostres d’haver sigut obrada i tancada amb una porta de fusta. Té el terra anivellat, un fals sostre per recollir aigua i a uns 25 metres de l’entrada s’hi ha col·locat una barrera de pedres per tal que el bestiar no es pugui endinsar en la cova. Un bon lloc amb esplèndides vistes per esmorzar una mica i agafar forces pel que ens queda encara. 

Reprenem el camí, seguint les marques blaves, en moderat ascens, passant per l’espectacular mirador del Roc del Batlle, per la Font del Boix, fins arribar al torrent (torrent de la Font del Boix) i que hem de creuar. A partir d’aquí deixem el camí i per prat herbat, i amb la mirada posada al cim del Tossal d’Orriols, que ens queda a l’esquerra, allà que anem. L’únic que hem de fer es anar cap amunt, de la millor manera que puguem. La pujada és forta, però sense cap complicació. Al cim, la gran recompensa: unes espectaculars vistes 360o. Pedraforca, Ensija, Puigllançada... i Castellar de n’Hug allà, al fons. Una meravella. La baixada la fem igual que la pujada, en direcció sud-est, sense camí i en fort desnivell fins el collet de les Saleres, on trobem la pista que haurem de seguir fins el final. Al collet, podem atansar-nos al promontori rocós que hi ha al final per fer quatre fotos i en acabat seguir la pista.

Passem per la Pleta d’Orriols. Una pleta és una estructura senzilla, sense sostre i a l'aire lliure, per guardar el ramat agrupat i protegit i que generalment s'utilitza per al ramat oví. En aquesta es pot apreciar el tancat amb tota claredat. Al costat també hi ha una barraca en perfectes condicions. Seguim per la pista, ample i de molt bon caminar, fent algunes llargues llaçades, fins la masia de cal Pau Solana i la casa de colònies de ca l’Orriols. En aquest punt haurem de passar pel costat d’una tanca metàl·lica i seguir per la pista que va per sota la casa. En un parell de minuts arribem a l’inici d’un camí molt ben arranjat, amb baranes i plafons explicatius, on es troben les Fonts del Llobregat. El naixement del riu Llobregat és digne de ser visitat per la seva espectacularitat, sobretot en temps d’aigües abundoses. És una autèntica meravella veure com brolla l’aigua de les parets rocoses, formant espectaculars salts de furioses aigües.

Fem fotos, i més fotos. I en acabat, tan sols ens queda seguir el camí, que fent unes poques ziga-zagues i amb escales per salvar el desnivell, ens porta de tornada a l’aparcament on hem deixat els cotxes a primera hora. Una sortida fantàstica, en la que hem gaudit de natura, impressionants vistes i paisatges, i racons amb molta historia. Sens dubte molt aconsellable. Amb un mínim de forma física, és apta per a tothom. 

Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc